Primers resultats sobre la seqüència del neolític final al bronze final c. 3350-900 cal. aC a la Cova de la Guineu (Font-rubí, Alt Penedès, Barcelona)

El Penedès és un territori natural molt prolífic pel que fa a l'existència de jaciments arqueològics. La seva localització geogràfica i el seu context geomorfològic el fan apte per a l'establiment humà ja des de cronologies antigues. No obstant això, és a partir de l'holocè que el nombre de jaciments augmenta exponencialment, tot i que només una petita part dels llocs disposen d'informació arqueoestratigràfica útil a dia d'avui (Mestres i Esteve, 2016). Sense ànim de ser exhaustius en l'aspecte historiogràfic, les primeres dades sobre la prehistòria de l'Alt Penedès procedeixen de la Cova de Can Pasqual (Castellví de la Marca), on es documentaren restes d'un vas ceràmic cardial i d'altres restes, probablement de l'edat del bronze (Bosch Gimpera, 1923). Més tard es publiquen els treballs de l'Esquerda de les Roques del Pany (Torrelles de Foix), un jaciment amb una suposada seqüència que abraça tota la prehistòria recent.