L'estela ibèrica de Tona (Osona)

Revisió d'una estela iberica, descoberta l'any 1915, motivada per la troballa d'un manuscrit inedit d' A. Romaní (1926) i per la contrastació d'aquest amb les indicacions publicades per J. Oudiol (1916) i J. Danés (1932). La recuperació i relectura d'aquestes velles fonts permeten precisar millor algunes qüestions, com el lloc on fou localitzada o les vicissituds sofertes per la llosa, matisos no contemplats en l'estudi de J. Maluquer de Motes (1982). Es prossegueix amb una anàlisi detallada dels fragments conservats al Museu Episcopal de Vic i, per primera vegada, s'inclou un dibuix directe acompanyat d'una reconstrucció hipotetica del seu aspecte en el moment d'aparició. També es dóna notícia de la localització a Tona d'un segon relleu. Tanquen l'estudi diverses consideracions respecte a la tècnica emprada, la morfologia, el programa icònic, la filiació i la possible cronologia. L'estela mostra lligams directes amb monuments afins ubicats al nord de l'Ebre i, en sentit ampli, amb el grup del Baix Aragó, fet que obliga a reconsiderar la problemàtica dels suposats «ausetans de l'Ebre». ____________________________________________ Révision d'une stele ibérique, localisé en 1915, grace a la découverte d'un manuscrit inédit signé par A. Romaní (1926) et la comparaison avec les données publiées par J. Gudiol (1916) et J. Danés (1932). La récupération et la relecture de cette ancienne information nous permettent d'offrir certaines précisions, par exemple, l'endroit de leur localisation et l'histoire de la stele, éléments pas pris en considération dans l'étude de J. Maluquer de Motes (1982). Ce travail présente l'analyse détaillée des fragments conservés au Musée Episcopal de Vic et, par la premiere fois, un des sin direct accompagné d'une reconstruction hypothétique de l'aspect original de la stelc au moment de la découverte. Nous donnons notice de la trouvaille aussi a Tona d'un second relief. CeUe étude finit avec certaines considérations a propos de la technique utilisée, la morphologie, le programme iconographique, la filiation et l'approche chronologique. La stele met en évidence des relations directes avec des monuments affins placés au nord de l'Ebre, et, au sens large, avec le groupe du Basse Aragon, sujet que nous oblige repenser la problématique des supposées « ausetans de l'Ebre ».