El momento populista en Cataluña. Un análisis discursivo del independentismo, 2010-2018

En els últims anys a Catalunya el moviment a favor de la independència ha crescut de manera molt ràpida, i ha aconseguit situar en el centre de tot debat polític aquesta qüestió. A més, el moviment independentista ha recaptat suports entre sectors molt diferents de l'electorat, i ha aconseguit convertir l'independentisme en un moviment transversal ideològicament. En aquest sentit, es defensa la tesi del sorgiment d'un nou subjecte polític (poble) que articula la independència com a demanda popular capaç d'unificar les demandes heterogènies nacionals i socials derivades de la crisi i de l'anhel de major sobirania i seguretats col·lectives. Des del punt de vista de la influència que hagi pogut tenir el major actor de policy-making de Catalunya, el President de la Generalitat. En los últimos años en Cataluña el movimiento a favor de la independencia ha crecido de forma muy rápida, y ha conseguido situar en el centro de todo debate político esta cuestión. Además, el movimiento independentista ha recabado apoyos entre sectores muy distintos del electorado, y ha conseguido convertir el independentismo en un movimiento transversal ideológicamente. En este sentido, se defiende la tesis del surgimiento de un nuevo sujeto político (pueblo) que articula la independencia como demanda popular capaz de unificar las demandas heterogéneas nacionales y sociales derivadas de la crisis y del anhelo de mayor soberanía y seguridades colectivas. Des del punto de vista de la influencia que haya podido tener el mayor actor de policy-making de Cataluña, el President de la Generalitat. In recent years in Catalonia the movement in favor of independence has grown very quickly, and has managed to place this issue at the center of all political debate. In addition, the independence movement has garnered support among very different sectors of the electorate, and has managed to turn the independence movement into an ideologically transversal movement. In this sense, in this paper we defend the thesis of the emergence of a new political subject (people) that articulates independence as a popular demand able to unify the heterogeneous national and social demands derived from the crisis and the desire for greater sovereignty and collective securities. From the point of view of the influence that the main actor of policy-making in Catalonia, the President of the Generalitat, could have had.