L'extrema dreta a la Unió Europea : tendències electorals comparades

Avui l'extrema dreta és present a 21 dels 28 parlaments nacionals dels estats membres de la Unió Europea. Lluny de tenir-hi una presència testimonial, els partits d'extrema dreta formen part de 8 dels executius dels països de la UE i, de fet, en 2 d'aquests executius l'extrema dreta hi governa en solitari. Aquestes dades reflecteixen un dels canvis més importants que s'han produït en els sistemes de partits de 21 estats membres de la UE en els últims anys. Els partits d'extrema dreta s'han fet forts a la majoria de països d'Europa i lluny de ser una coincidència esporàdica en el temps, és una tendència que, en termes generals, no ha parat de créixer en l'última dècada. Hi ha molts factors per poder explicar aquest creixement, la connexió entre l'auge d'aquests partits i la crisi econòmica desencadenada el 2008 és evident, però no és l'únic. Altres factors com la globalització i la integració europea també han servit de catalitzador pel sorgiment d'un fervent nacionalisme que ha impregnat moltes de les capes de la societat. El creixent euroescepticisme, sumat a un descontentament generalitzat contra els partits tradicionals, incapaços d'oferir noves alternatives a un electorat descontent, ha estat el que ha nodrit molts d'aquests partits que amb un discurs majoritàriament renovat han pogut eixamplar la seva base electoral.