The persistence of cereal cultivation in the province of Barcelona in the middle of the 19th century

L’Estadística Territorial de 1858, i els Estados sobre la producció i comercialització dels principals productes agraris a la província de Barcelona el 1859-67, permeten constatar la persistència del cultiu de cereals al 44% de la superfície conreada. Uns rendiments mitjans de 15-16 Hl/Ha donaven abast al 39% de les necessitats de consum de la població. La resta requeria importar un milió d’Hl anuals de blat. Una anàlisi acurada de la seva geografia revela les raons agroecològiques, econòmiques i socials d’aquella especialització cerealícola a la franja nordoriental més humida, coetània de l’especialització vitícola predominant al sud-oest més àrid de la província.
The Territorial Statistics of 1858, and the Estados on production and trade of the main agricultural products in the province of Barcelona in 1859-67, allow us to confirm the persistence of cereal growing in 44% of the cropped area. A mean yield of 15-16 hl/ha covered nearly 39% of the consumption required by the population, while one million hl of imports were needed yearly. A precise analysis of the geography reveals the agro-ecological, economic and social reasons behind the wheat specialization in the most humid north-east border of the province while its south-west arid counterpart experienced an intense vineyard specialization.