Ideas políticas y agentes del triunfo del Despotismo Ilustrado Español (1756-1766)

El Despotisme Il·lustrat a Espanya va ser una forma eficaç de modernització de l’absolutisme mentre les peces del sistema –rei, Domus Regia, estat modernitzador, Il·lustració pragmàtica- van estar en equilibri. L’època d’esplendor va ser la del regnat de Ferran VI, amb el govern de Carvajal-Ensenada i fins i tot amb Wall. L’arribada dels italians amb Carles III va desequilibrar la fórmula, tot creant un gran malestar polític que va esclatar el 1766, enmig de la carestia i de la protesta de les classes baixes. El nou govern va fer més profund encara el desequilibri quan va fer del rei Carles III una figura sacralitzada i una autoritat suprema inapel·lable que era la peça única que dominava totes les altres. La reial gana va permetre les reformes i un aire de prosperitat i de bon govern es va estendre pel país a causa d’uns ministres capaços; però el nou Despotisme Il·lustrat espanyol, forjat durant els motins, va aprofundir en la idea –tan estimada pel rei –i per molts dels ministres il·lustrats!- d’una Espanya eterna en la qual la monarquia absoluta i la religió única fossin fonaments naturals i incommovibles de l’estat i de la “constitució del regne”.
The Enlightened Despotism in Spain was an effective method to modernize the absolutism during the time that the pieces of the system –King, Domus Regia, updating state, pragmatic Illustration- were balanced. The time of splendour was during the kingdom of Fernando VI, with the government of Carvajal-Ensenada and even with Ricardo Wall. The arrival of the Italians with Carlos III threw off the balance of the formula, causing a great political disquietude that broke out in 1766 amidst the shortage and protest of lower classes. The new government made the unbalance even deeper making of the king, a sacred Carlos III, unappealable supreme authority , the only piece that dominated all the rest. The real fancy allowed the reforms and an atmosphere of prosperity and good government spread across the country due to capable ministers, but the new Spanish Enlightened Despotism, forged during the mutinies, was deepening the idea –an idea so costly for the king himself and many illustrated ministers- of an everlasting Spain in which absolute monarchy and a sole religion would be natural and firm basis of the state and of the “kingdom constitution”.
El Despotismo Ilustrado en España fue una forma eficaz de modernización del absolutismo mientras las piezas del sistema –rey, Domus Regia, estado modernizador, Ilustración pragmática- estuvieron equilibradas. La época de esplendor fue la del reinado de Fernando VI, con el gobierno de Carvajal- Ensenada y aún con Wall. La llegada de los italianos con Carlos III desequilibró la formula, creando un gran malestar político que estalló en 1766, en medio de la carestía y la protesta de las clases bajas. El nuevo gobierno profundizó aún más el desequilibrio al hacer del rey, un Carlos III sacralizado, autoridad suprema inapelable, la pieza única que dominaba todas las demás. La real gana permitió las reformas y un aire de prosperidad y buen gobierno se extendió por el país a causa de ministros capaces, pero el nuevo Despotismo Ilustrado español, forjado durante los motines, fue ahondando la idea –tan cara al rey ¡y a muchos ministros ilustrados!- de una España eterna en que monarquía absoluta y religión única fueran fundamentos naturales e inconmovibles del estado y de la “constitución del reino”.