Multitudes creativas. El crowdsourcing como modelo para la producción audiovisual colectiva en el ámbito cinematográfico

In the contemporary audiovisual landscape, several projects stand out through innovative production initiatives based on the open and non-formal engagement of collectives, eager to contribute in some way to the project as a whole. One of the most popular examples of this form of collaboration, based on the notion of the crowd, is crowdsourcing. The aim of this paper is to study the limits and particularities of this concept in the audiovisual field, and, specifically, in digital film production. After a theoretical discussion on the evolution of the concept and its relationship with other alternative models of collective creation, peer-based creative communities or co-creation, we will carry out an analysis of a set of relevant cases of film production that, in one way or another, have taken crowdsourcing as a referent. Through analysis we will observe a series of particularities that lead us to suggest a reconsideration and flexibilization of some of the key features that tend to conform to the traditional conceptualization of crowdsourcing as a production model oriented to the creative labor of crowds. En el panorama del audiovisual contemporáneo han adquirido notoriedad iniciativas de producción innovadoras a través de la implicación abierta y no formal de colectivos, que se proponen efectuar algún tipo de contribución al proyecto en su conjunto. Uno de los exponentes más populares de estas formas de colaboración basadas en la noción de multitud es el crowdsourcing. El objetivo de este artículo es estudiar los límites de dicho concepto en el audiovisual y particularmente la producción cinematográfica digital. Tras una discusión teórica sobre la evolución del crowdsourcing y su relación con otros modelos alternativos de creación colectiva como la co-creación o las comunidades creativas entre pares, realizaremos un análisis de un conjunto de casos relevantes de producción cinematográfica que de una forma u otra han tomado el crowdsourcing como referente. A través del análisis observaremos una serie de particularidades que invitan a proponer la reconsideración y flexibilización de algunos atributos clave presentes de la conceptualización tradicional del crowdsourcing como modelo de producción orientada al trabajo creativo de las multitudes. En el panorama de l'audiovisual contemporani han adquirit notorietat iniciatives de producció innovadores a través de la implicació oberta i no formal de col·lectius, que es proposen efectuar algun tipus de contribució al projecte en el seu conjunt. Un dels exponents més populars d'aquestes formes de col·laboració basades en la noció de multitud és el crowdsourcing. L'objectiu d'aquest article és estudiar els límits d'aquest concepte en l'audiovisual i particularment la producció cinematogràfica digital. Després d'una discussió teòrica sobre l'evolució del crowdsourcing i la seva relació amb altres models alternatius de creació col·lectiva com la co-creació o les comunitats creatives entre parells, realitzarem una anàlisi d'un conjunt de casos rellevants de producció cinematogràfica que d'una manera o altra han pres el crowdsourcing com a referent. A través de l'anàlisi observarem una sèrie de particularitats que conviden a proposar la reconsideració i flexibilització d'alguns atributs clau presents de la conceptualització tradicional del crowdsourcing com a model de producció orientada al treball creatiu de les multituds.