Sociología del desenvolupament i límits ecològics

La interpretació convencional del canvi social contemporani depèn de la sociologia del desenvolupament o modernització, la qual és, en gran manera, un corol·lari de la teoria econòmica del creixement. Les crítiques al creixement fetes pels economistes ecològics (Georgescu-Roegen, Daly i altres) tenen, en conseqüència, diverses implicacions per a la sociologia del canvi social. L'article conté una exploració preliminar d'algunes d'aquestes implicacions. S'hi il·lustra la dependècia entre teoria del canvi social i creixement econòmic en referència a les tesis de transició a la societat postindustrial de Bell. La possibilitat de generalitzar el model de societat de les actuals zones industrialitzades s'enfronta als límits ecològics en diversos àmbits. La desitjabilitat depèn de la identificació entre benestar i creixement del producte, identificació negada per diversos models teòrics (Hueting, Daly). Es formulen algunes implicacions per a l'elaboració d'una sociologia del canvi social ecològicament inspirada.