Quale lingua usava il barone di Mandralisca?

La pagina di Vincenzo Consolo è subito identificabile per la lingua caratterizzata dal ritmo prosodico e dalla variazione (mescidanza di repertori e registri) che del plurilinguismo si avvale per tradurre la pluralità delle voci narrative. A ciò si aggiunge la tendenza a emulare la lingua del tempo del narrato, quella dei testi coevi all'azione narrativa, siano letterari che documentali. Tale identi­ficabilità si ma­ni­festa sin dall'inizio della carriera dello scrittore, contraddistingue apoditticamente il 'long seller' Il sorriso dell'ignoto marinaio (1976), è confermata macroscopicamente da prove successive: Lunaria (1985), Retablo (1987), Nottetempo casa per casa (1992). In un gioco di specchi tra due brani del Sorriso (due lettere ascrivibili al protagonista storico e finzionale, Enrico Pirajno di Mandralisca) l'articolo intende dimostrare l'osmosi linguistica che li lega e sembra ispirare l'ottocentismo che pervade tutta la lingua del romanzo. L'escriptura de Vincenzo Consolo és immediatament identificable pel llenguatge caracteritzat pel ritme prosòdic i la variació (una barreja entre repertoris i registres) que utilitza el multilingüisme per traduir la pluralitat de veus narratives. A això hi va afegir la tendència a emular el llenguatge del seu temps i el dels textos coevas amb la seva acció narrativa, ja sigui literària o documental. Tal característica apareix des dels inicis de la trajectòria de l'escriptor, ja que distingeix el "vendedor llarg" El somriure del mariner desconegut(1976), i es confirma posteriorment a Lunaria (1985), Retablo (1987), Nottetempo casa per casa ( 1992). En un joc de miralls entre dos passatges de Sorriso (dues cartes escrites pel protagonista històric i fictici, Enrico Pirajno de Mandralisca), l'article demostra l'osmosi lingüística que els uneix i inspira el segle XIX que impregna tot el llenguatge de la novel·la. Vincenzo Consolo's writing is immediately identifiable by the language characterized by prosodic rhythm and variation (a mix between repertoires and registers) that uses multilingualism to translate the plurality of narrative voices. To this he added the tendency to emulate the language of his time and that of texts coeval with his narrative action, whether literary or documentary. Such characteristic appears from the very beginning of the writer's career, as it distinguishes the 'long seller' Il sorriso dell'ignoto marinaio (1976), and is later confirmed in Lunaria (1985), Retablo (1987), Nottetempo casa per casa (1992).In a play of mirrors between two passages from Sorriso (two letters written by the historical and fictional protagonist, Enrico Pirajno of Mandralisca), the article demonstrates the linguistic osmosis that binds them and inspires the XIX centuryism that pervades the entire language of the novel. La escritura de Vincenzo Consolo es inmediatamente identificable por el lenguaje caracterizado por el ritmo prosódico y la variación (una mezcla entre repertorios y registros) que utiliza el multilingüismo para traducir la pluralidad de voces narrativas. A ello añadió la tendencia a emular el lenguaje de su tiempo y el de textos coetáneos a su acción narrativa, ya sea literaria o documental. Tal característica aparece desde el mismo comienzo de la carrera del escritor, ya que distingue al 'vendedor largo' La sonrisa del marinero desconocido (1976), y se confirma luego en Lunaria (1985), Retablo (1987), Nottetempo casa per casa ( 1992). En un juego de espejos entre dos pasajes de Sorriso (dos cartas escritas por el protagonista histórico y ficticio, Enrico Pirajno de Mandralisca), el artículo demuestra la ósmosis lingüística que los une e inspira el siglo XIX que impregna todo el lenguaje de la novela.