The Ideal of the West, the Reality of the East : towards a New Poetics of Ottoman Modernity in the Novels of 'Edebiyat-ı Cedide'

The article deals with the late Ottoman literary movement of New Literature (Edebiyat-ı Cedide) and asks what new conceptions of East and West there emerged in the Ottoman-Turkish novel at the turn of the century. Based on that, it tries to outline the connections of the new poetics of the novel developed by Edebiyat-ı Cedide to the Ottoman modernization process. The underlying argument of the paper is that West and East appear in these novels more as two states of mind than physical entities, as two poles of consciousness. The West becomes an elaborately crafted metaphoric space, serving as a backdrop onto which the authors, influenced by Romantic ideals, project the wounded, fragmented consciousness of their heroes. The East, on the other hand, turns into an anti-ideal, symbolizing triviality and mediocrity of the localness, stifling the novelists' dreams and desires and hindering them from being carried away by their poetic genius. We further suggest that despite the purely artistic ambitions of these authors, their writings vividly and accurately capture the problems and tensions arising from the cultural transformation of the Ottoman Empire. L'article tracta de l'últim moviment literari otomà de la Nova Literatura (Edebiyat-ı Cedide) i pregunta quines noves concepcions d'Orient i Occident van sorgir en la novel·la otomana-turca del canvi de segle. Basat en això, intenta establir les connexions de la nova poètica de la novel·la desenvolupada per Edebiyat-ı Cedide amb el procés de modernització otomà. L'argument subjacent de l'article és que Occident i Orient apareixen en aquestes novel·les més com dos estats mentals que com entitats físiques, com dos pols de consciència. Occident es converteix en un espai metafòric minuciosament construït, que serveix com un teló de fons on els autors, influïts pels ideals romàntics, projecten la consciència fragmentada i ferida dels seus herois. Orient, d'altra banda, es converteix en un anti-ideal, que simbolitza la trivialitat i la mediocritat d'allò local, sufoca els somnis i desitjos dels novel·listes i impedeix que es deixin portar pel seu geni poètic. Suggerim a més que, malgrat les ambicions purament artístiques d'aquests autors, els seus escrits capturen de manera vívida i precisa els problemes i les tensions que sorgeixen de la transformació cultural de l'Imperi Otomà. El artículo trata del último movimiento literario otomano de la Nueva Literatura (Edebiyat-ı Cedide) y pregunta qué nuevas concepciones de Oriente y Occidente surgieron en la novela otomana-turca del cambio de siglo. Basado en eso, intenta establecer las conexiones de la nueva poética de la novela desarrollada por Edebiyat-ı Cedide con el proceso de modernización otomano. El argumento subyacente del artículo es que Occidente y Oriente aparecen en estas novelas más como dos estados mentales que como entidades físicas, como dos polos de conciencia. Occidente se convierte en un espacio metafórico elaboradamente construido, que sirve como un telón de fondo en el que los autores, influidos por los ideales románticos, proyectan la conciencia fragmentada y herida de sus héroes. Oriente, por otro lado, se convierte en un anti-ideal, que simboliza la trivialidad y la mediocridad de lo local, sofoca los sueños y deseos de los novelistas e impide que se dejen llevar por su genio poético. Sugerimos además que, a pesar de las ambiciones puramente artísticas de estos autores, sus escritos capturan de manera vívida y precisa los problemas y las tensiones que surgen de la transformación cultural del Imperio Otomano.