Queer identities, bodies and sexuality in film narratives of childhood by Kore-eda Hirokazu

En aquest article s'interpreta la relació entre la construcció de les identitats a la infància i l'educació en el cinema de Kore-eda Hirokazu. L'estudi de les identitats es fonamenta a partir de la teoria queer, els estudis de masculinitats i la teoria postcolonial, aplicats a la infància. Concretament, s'analitzarà la construcció visual i pedagògica de les identitats, el gènere, els cossos, els efectes i la sexualitat a través de les narratives de la infància d'aquest director. L'article es centra, principalment, en l'anàlisi de les narratives de la infància en tres de les seves pel·lícules: Kiseki (2011), Still walking (2008) i Nobody knows (2004), però manté un diàleg amb els temes que emergeixen del conjunt de l'obra i la trajectòria de Kore-eda. Les reflexions sobre les relacions, la vida quotidiana, l'educació, la cura i la família, presents també a Like father, like son (2013), s'entrellacen amb els processos de construcció de les identitats. D'aquesta forma, la fluïdesa, la transicionalitat, la diversitat i el conflicte de les identitats queer, els cossos i les sexualitats, esdevenen constitutius de l'educació de les arts visuals. ____________________________________________ Dans cet article, nous interprétons la relation entre la construction des identités dans l’enfance et l’éducation dans le cinéma de Kore-eda Hirokazu. L’étude des identités est développée à partir de la théorie queer, les études de masculinités et la théorie postcoloniale, appliquées à l’enfance. Concrètement, nous analysons la construction visuelle et pédagogique des identités, du genre, des corps, des effets et de la sexualité au travers des narrations de l’enfance de ce metteur en scène. L’article se centre, principalement, sur l’analyse des narrations de l’enfance dans trois de ses films, Kiseki (2011), Still walking (2008) et Nobody knows (2004), mais il maintient un dialogue avec les thèmes qui émergent de l’ensemble de l’œuvre et de la trajectoire de Kore-eda Hirokazu. Les réflexions sur les relations, la vie quotidienne, l’éducation, les soins et la famille, présentes aussi dans Like father, like son (2013), s’entrelacent avec les processus de construction des identités. Ainsi, la fluidité, la transition, la diversité et le conflit des identités queer, des corps et des sexualités deviennent constitutifs de l’éducation aux arts visuels.
This paper examines the relationship between education and the construction of identities in childhood in Kore-eda Hirokazu's films. The study of identities is based on queer theory, masculinity studies and postcolonial theory applied to childhood. Specifically, the author analyses the visual and educational construction of identities, gender, bodies, effects and sexuality in Hirokazu's narratives of childhood. the paper mainly focuses on the narratives of childhood in three of the director's films: Kiseki (2011), Still walking (2008) and Nobody knows (2004), but also addresses other themes that emerge in the work and career of Kore-eda. Reflections on relationships, daily life, education, care and family, which are also present in Like father, like son (2013), are interlinked with processes of constructing identities. Therefore, the fluidity, transitionality, diversity and conflicts of queer identities, bodies and sexualities become constituents of education in visual arts.
En este artículo se interpreta la relación entre la construcción de las identidades en la infancia y la educación en el cine de Kore-eda Hirokazu. El estudio de las identidades se fundamenta a partir de la teoría queer, los estudios de masculinidades y la teoría poscolonial, aplicados a la infancia. Concretamente, se analizará la construcción visual y pedagógica de las identidades, el género, los cuerpos, los efectos y la sexualidad a través de las narrativas de la infancia de este director. El artículo se centra, principalmente, en el análisis de las narrativas de la infancia en tres de sus películas: Kiseki (2011), Still walking (2008) y Nobody knows (2004), pero mantiene un diálogo con los temas que emergen del conjunto de la obra y la trayectoria de Kore-eda. Las reflexiones sobre las relaciones, la vida cotidiana, la educación, el cuidado y la familia, presentes también en Like father, like son (2013), se entrelazan con los procesos de construcción de las identidades. De esta forma, la fluidez, la transicionalidad, la diversidad y el conflicto de las identidades queer, los cuerpos y las sexualidades, devienen constitutivos de la educación de las artes visuales.