Encontres glacials: una geopolítica feminista sobre el canvi climàtic

El canvi climàtic exigeix que repensem l'ordre polític global desenvolupant una formulació i una pràctica de la geopolítica que prengui seriosament el dinamisme dels sistemes de la Terra i els seus efectes diferencials. Es tracta d'una geopolítica que no només requereix que repensem el que constitueix el geo sinó que repensem també què es fa i en què consisteix la política. Mitjançant estudis de cas extrets de l'organització artística britànica sobre el canvi climàtic, Cape Farewell, i en concret dels seus viatges per l'Àrtic, analitzem la manera com les pràctiques geoestètiques ofereixen una via per experimentar amb la manera de pensar sobre una reformulació geopolítica com aquesta. Per tal d'aprofundir en aquest argument, acostem la recerca contemporània sobre la geopolítica dels elements a una obra més àmplia l'objectiu de la qual és re-formular el geo com a força política. Si ens prenem seriosament els reptes múltiples que aquesta proposta planteja pel que fa als mètodes, a les concepcions de la política d'allò que és intra i inhumà, i a les composicions de les relacions corporals, anem cap als estudis geopolítics feministes en què els cossos –humans i no humans– són un indret geopolític important. Experimentant amb la geoestètica com a eina per pensar i sentir, no argumentem que la geopolítica feminista del canvi climàtic que proposem sigui l'única geopolítica feminista possible; ni tampoc tenim totes les respostes als problemes que planteja el fet de prendre's seriosament el geo dins de la formulació de la geopolítica. No obstant això, sí que ofereix un punt de partida productiu i provocatiu per començar a crear una geopolítica adient als reptes del canvi climàtic.
Climate change requires that we rethink the global order of politics by developing a formulation and practice of geopolitics that takes seriously the dynamism of earth's systems and their differential effects. This is a geopolitics that not only demands we rethink what constitutes the ‘geo' but also that we rethink how we understand what ‘politics' is, does and consists of. Using case studies drawn from the UK climate change arts organization Cape Farewell, and in particular their Arctic voyages, I explore how geoaesthetic practices offer a way to experiment with thinking such a geopolitical reformulation. In order to advance this contention, I draw contemporary scholarship on elemental geopolitics together with broader work that aims to reframe the ‘geo' as a political force. Taking seriously the manifold challenges that such a proposition poses to methods, to understandings of the politics of the intra and inhuman, and to compositions of bodily relations, I turn to feminist geopolitical scholarship where bodies –human and non-human– are an important geopolitical site. Experimenting with geoaesthetics as tools to think and feel with, I don't claim that the feminist ‘geo'politics of climate change proposed is the only possible feminist geopolitics, nor does it have all the answers to the problems posed by taking seriously the ‘geo' within formulations of geopolitics. It does however; offer a productive and provocative place from which to begin to create geopolitics adequate to the challenges of climate change.
El cambio climático exige repensar el orden político global desarrollando una formulación y una práctica de la geopolítica que tome en serio el dinamismo de los sistemas de la Tierra y sus efectos diferenciales. Se trata de una geopolítica que no sólo requiere repensar lo que constituye el geo sino repensar también que se hace y en qué consiste la política. Mediante estudios de caso extraídos de la organización artística británica sobre el cambio climático, Cape Farewell, y en concreto de sus viajes por el Ártico, analizamos la forma en que las prácticas geoestètiques ofrecen una vía para experimentar con la forma de pensar sobre una reformulación geopolítica como ésta. Para profundizar en este argumento, acercamos la investigación contemporánea sobre la geopolítica de los elementos a una obra más amplia el objetivo es re-formular el geo como fuerza política. Si nos tomamos en serio los retos múltiples que esta propuesta plantea en cuanto a los métodos, a las concepciones de la política de lo intra e inhumano, y en las composiciones de las relaciones corporales, vamos hacia los estudios geopolíticos feministas en que los cuerpos –humanos y no humanos– son un lugar geopolítico importante. Experimentando con la geoestètica como herramienta para pensar y sentir, no argumentamos que la geopolítica feminista del cambio climático que proponemos sea la única geopolítica feminista posible; ni tampoco tenemos todas las respuestas a los problemas que plantea el hecho de tomar en serio el geo dentro de la formulación de la geopolítica. Sin embargo, sí que ofrece un punto de partida productivo y provocativo para empezar a crear una geopolítica adecuada a los retos del cambio climático.