Tornant a casa: la ciutat amb perspectiva de gènere

"Avisa quan arribis a casa." "Envia'ns un missatge quan arribis." "No tornis sola." Aquestes i mil frases més formen part del dia a dia de les dones en les ciutats, on viuen situacions quotidianes i normalitzades com sentir-se insegures caminant per carrer, no poder arribar a llocs pel fet que el transport públic és insuficient, evitar zones de la ciutat per por, no poder accedir a un bany en situacions concretes... En aquest projecte d'investigació s’analitza com són les ciutats avui en dia, i com haurien de ser aquestes amb una perspectiva de gènere, enfocant-se amb la descripció, anàlisis i propostes de millora relacionades amb els àmbits d'espai públic, habitatge, transport, mobilitat, i serveis. A través de l'anàlisi de 3 casos a diferents escales, com el de Lleida, una ciutat amb 140 797 habitants (2022), el de Barcelona amb una població d’1.636.193 habitants (2022) i el de Seül amb 9.700.000 habitants (2021), on s'identifiquen bretxes de gènere, desigualtat i es proposen recomanacions per la implementació de la perspectiva de gènere en les ciutats. Els resultats de l'estudi destaquen la importància de començar de considerar la perspectiva de gènere en la planificació i gestió per aconseguir una ciutat més inclusiva i justa en termes de gènere. "Avisa cuando llegues a casa." "Envíanos un mensaje cuando llegues." "No vuelvas sola." Estas y mil frases más forman parte del día a día de las mujeres en las ciudades, donde viven situaciones cotidianas y normalizadas como sentirse inseguras andando por calle, no poder llegar a lugares por el hecho que el transporte público es insuficiente, evitar zonas de la ciudad por miedo, no poder acceder a un baño en situaciones concretas... En este proyecto de investigación se analiza cómo son las ciudades hoy en día, y como tendrían que ser estas con una perspectiva de género, enfocándose con la descripción, análisis y propuestas de mejora relacionadas con los ámbitos de espacio público, vivienda, transporte, movilidad, y servicios. A través del análisis de 3 casos a diferentes escalas, como el de Lleida, una ciudad con 140 797 habitantes (2022), el de Barcelona con una población de 1.636.193 habitantes (2022) y el de Seúl con 9.700.000 habitantes (2021), donde se identifican brechas de género, desigualdad y se proponen recomendaciones por la implementación de la perspectiva de género en las ciudades. Los resultados del estudio destacan la importancia de empezar de considerar la perspectiva de género en la planificación y gestión para conseguir una ciudad más inclusiva y justa en términos de género. "When you arrive home, let us know." "Send us a message when you get home." "Don't come back by yourself." These and a thousand more phrases are part of the daily lives of women in cities, where they’ve normalized situations like feeling unsafe walking on the streets, being unable to reach places due to insufficient public transportation, avoiding certain areas out of fear, or being unable to access a restroom in specific situations. In this research project, we analyze the current state of cities and how they should be with a gender perspective, focusing on the description, analysis, and proposed improvements related to public space, housing, transportation, mobility, and services. Through the analysis of three case studies at different scales, such as Lleida, a city with 140,797 inhabitants (2022), Barcelona with a population of 1,636,193 inhabitants (2022), and Seoul with 9,700,000 inhabitants (2021), we identify gender gaps, inequalities, and propose recommendations for the implementation of a gender perspective in cities. The results of the study highlights the importance of considering a gender perspective in planning and management to achieve a more inclusive and justice city in terms of gender.