«La meva poesia són records»

El procés creatiu de Joan Vinyoli (Barcelona, 1914-1984) parteix en molts casos de la recuperació i reelaboració de materials antics de l’autor que sovint compten amb un alt component autobiogràfic. En les diverses versions dels poemes, Vinyoli difumina aquest factor vivencial per convertir l’anècdota en veritat poètica, però no arriba a eliminar-lo. D’altra banda, la utilització d’un mateix material per a la construcció de poemes diferents estableix relacions interessants entre poemaris. Tenint presents aquestes dues característiques de l’obra vinyoliana, i a través dels esborranys que se’n conserven al Fons Joan Vinyoli (Arxiu Comarcal de la Selva), oferim una lectura genètica de tres poemes —«El graner morat», «Aplec» i «El guany»— de Vent d’aram (1976), un llibre escrit al voltant dels records. Joan Vinyoli’s (Barcelona, 1914-1984) creative process arises many times from the recuperation and reelaboration of author’s old materials, which usually have a high autobiographical component. In the different versions of the poems, Vinyoli fades this experiential fact to convert the anecdote into poetical truth, but he does not remove it completely. On the other hand, the use of the same material to construct different poems establishes interesting relations between his books. Having in mind these Vinyoli’s work’s characteristics we offer a genetic interpretation of three poems —«El graner morat», «Aplec» and «El guany»— from Vent d’aram (1976), a book written about memories, through the drafts conservated in Fons Joan Vinyoli (Arxiu Comarcal de la Selva).