La (des)cortesia dels evidencials evidentment i és evident en el llenguatge parlamentari

Aquest treball descriu els efectes pragmàtics de les expressions evidencials evidentment i és evident detectades en el llenguatge parlamentari de les sessions del Parlament de Catalunya. L’anàlisi es fixa en els objectius comunicatius que motiven els polítics a emprar aquests recursos lingüístics. A banda de l’ús purament evidencial, són les activitats d’imatge aquelles que en aquesta mena de discurs tenen una relació directa amb la (des)cortesia verbal. Tant les activitats d’imatge com la (des)cortesia representen estratègies que ajuden a construir i projectar la personalitat del polític, i/o del partit al qual representa, per tal de guanyar l’acceptació social. Es tracta d’estratègies que l’ajuden a dur a terme l’argumentació de manera eficaç. Totes dues expressions funcionen en aquest gènere com a intensificadors, reforcen l’avaluació o la convicció del parlant i, amb això, la credibilitat de l’afirmació emesa. Amb la present aportació es pretén obtenir un coneixement més ampli sobre els factors interaccionals que contribueixen a l’expressió de l’evidencialitat en un tipus de discurs determinat. This work describes the pragmatic effects of the Catalan evidential expressions evidentment and és evident detected in the parliamentary language of the sessions of the Catalan parliament. The analysis deals with the communicative intentions which motivate the politicians to use these linguistic resources. Besides the purely evidential use we identify image activities that in this type of speech have a direct relation with the verbal (im)politeness. The image activities as well as the (im)politeness represent strategies that help to construct and project the personality of the politician and/or the political party to gain social acceptance, help to argue effectively. Both expressions operate here as intensifiers, they strengthen the speaker’s evaluation and conviction and this way they strengthen the credibility of the assertion. With this contribution we try to acquire a wider knowledge of the interactional factors that contribute to the expression of the evidentiality in a specific type of speech.