Visions del pirineisme en la literatura de la Renaixença a l’entorn de Records del Rosselló, de Pere Talrich

El pirineisme és un dels grans motius en la literatura de la Renaixença al Rosselló. L’article té l’objectiu d’oferir una visió panoràmica de la qüestió del pirineisme a partir de Records del Rosselló, l’obra principal de Pere Talrich. Esta obra talrichiana és el màxim exponent en la qual el referent geogràfic és el protagonista que canalitza l’enyor de la terra nadiua, tal com és habitual en el respectiu moviment. L’autor, actiu en la seua implicació cultural del nord estant regala uns versos que es contextualitzen en els principis de què parteixen les obres d’este corrent: toponimisme, excursionisme i plenairisme. Records del Rosselló mostra una mirada en picat de plans, cims, fondalades i la vida que els pobla en què mitjançant l’evocació onomàstica va mostrant-se el paisatge allunyat, enyorat i estimat. L’obra comparteix els principis adés esmentats amb d’altres com Flors del Canigó, de Pere Courtais, o Records d’un excursionista, de Carles Bosch de la Trinxeria, però l’obra màxima i model és, sens dubte, Canigó, de Jacint Verdaguer, el qual conegué l’obra de Talrich i al qual l’autor manifesta una gran admiració. Algunes altres veus com Josep Sebastià Pons han begut dels paisatges poètics precedents. Tot este simbolisme s’afaiçona amb la cançó de gesta, el felibritge i la poesia francesa de l’època (Alphonse de Lamartine i Victor Hugo). Pyreneism is one of the most important motifs in the literature of the Renaissance in Roussillon. The article aims to offer a panoramic view of the Pyreneism based on the title Records del Rosselló, the main work of Pere Talrich, the greatest exponent in which the geographical reference is the protagonist who channels the longing for the native land, as is usual in this movement. The author, active in his cultural involvement in the north, gives us some verses that are contextualized in the principles from which the works of this current start: Toponymism, Excursionism and Pleinairism. Records del Rosselló shows a close-up view of planes, peaks, valleys and the life that populates them in which, through the onomastic evocation, the distant, longed for and beloved landscape is shown. The work shares the aforementioned principles with others such as Flors del Canigó, by Pere Courtais, or Records d’un excursionista, by Carles Bosch de la Trinxeria, but the greatest work and model is, without a doubt, Canigó, by Jacint Verdaguer, who knew Talrich’s work and to whom the author expresses great admiration. Some other voices like Josep Sebastià Pons have drunk in the preceding poetic landscapes. All this symbolism is familiar with the chanson de geste, the Felibrige and the French poetry of the time (Alphonse de Lamartine and Victor Hugo).