Estratègies discursives i registre col·loquial en la poesia de Joan Vinyoli, Gabriel Ferrater i Miquel Martí i Pol: anàlisi contrastiva

L’objectiu d’aquesta recerca és analitzar les estratègies discursives, relacionades amb el registre col·loquial, que caracteritzen la poesia de Joan Vinyoli, Gabriel Ferrater i Miquel Martí i Pol, per tal de comparar el discurs dels tres poetes. L’obra poètica d’autors com Joan Vinyoli, Gabriel Ferrater i Miquel Martí i Pol ha contribuït a la construcció d’una identitat pròpia de la literatura catalana i, més concretament, de la poesia catalana contemporània. Així mateix, tots tres poetes, a banda de compartir un context sociopolític i unes determinades circumstàncies de producció, tenen en comú la preocupació per la llengua i per l’estil dels seus textos. De fet, tots ells valoren positivament l’ús de mots corrents en els textos poètics (en efecte, a partir dels anys seixanta del segle xx el llenguatge poètic va adquirir un to més directe i, fins i tot, col·loquial). Així i tot, s’ha comprovat que la presència d’elements del registre col·loquial és major en la poesia de Ferrater, en comparació amb Vinyoli, en part perquè Ferrater fa un ús més recurrent de l’estil directe; i ho és encara més en la poesia de Martí i Pol, que és de vegades força col·loquial i fa servir sovint l’al·literació. Per tant, es podria considerar que hi ha una gradació entre els tres poetes a partir de l’ús que fan del registre col·loquial. The aim of this research is to analyze the discursive strategies, related to the colloquial register, that characterize the poetry of Joan Vinyoli, Gabriel Ferrater and Miquel Martí i Pol, in order to compare the discourse of the three poets. The poetic work of authors such as Joan Vinyoli, Gabriel Ferrater and Miquel Martí i Pol has contributed to the construction of an identity specific to Catalan literature and, more specifically, to contemporary Catalan poetry. Likewise, all three poets, apart from sharing a socio-political context and certain circumstances of production, have in common a concern for the language and the style of their texts. In fact, all of them positively value the use of common words in poetic texts (indeed, from the sixties of the 20th century poetic language acquired a more direct and even colloquial tone). Even so, it has been verified that the presence of elements of the colloquial register is greater in Ferrater’s poetry, compared to Vinyoli, in part because Ferrater makes more frequent use of the direct style; and it is even more so in the poetry of Martí i Pol, which is sometimes quite colloquial and often uses alliteration. Therefore, it could be considered that there is a gradation between the three poets based on their use of the colloquial register.