Cap al cel obert (2000) de Carme Riera: hermenèutica i narratologia feministes

Aquest article ofereix una lectura de la novel·la Cap al cel obert (2000), de Carme Riera, a través de les eines metodològiques de les teories feministes sobre el plaer de la lectura. El primer focus d'anàlisi seran els conceptes d'"afinitat" i "tràfic de dones" desenvolupats per Gayle Rubin i la seva rellevància en la definició dels personatges femenins. A continuació, el pensament de Diana Fuss i Nancy Miller guiaran l'anàlisi de l'argument de David S. Parker, un argument que està fora de la trama principal de la novel·la. Les obres de Susan Lanser i Susan Winnet ajudaran a posar de manifest la importància de l'epíleg, que no és de cap de les maneres prescindible, i el fet que la novel·la conclou "més enllà del final", en paraules de Rachel Blau DuPlessis. Aquesta història sense fi dóna a Maria, el personatge principal, la capacitat de sobreviure i convertir-se en una llegenda en la memòria col·lectiva.