Dret públic i tecnologies de la informació i la comunicació

Aquesta recopilació jurisprudencial pretén il·lustrar amb exemples la incidència de les noves tecnologies sobre els drets fonamentals. Els tribunals han intentat adaptar-se als nous supòsits a partir del bagatge conceptual tradicional. A poc a poc, els casos més forçats sembla que obliguen a introduir novetats, que de moment són molt limitades. El resultat final és un àmbit de protecció desigual, on certs drets són prioritzats, com de manera destacada ho és el dret a la protecció de dades, en detriment d’altres que queden més en un segon pla. S’ha afirmat, per cloure l’estudi, que potser podríem considerar la situació actual com una situació transitòria cap a una jurisprudència que, segurament amb guies legislatives més precises, concreti nous drets apareguts en el marc de la societat del coneixement. La tasca del dret és adaptar-s’hi per seguir oferint nivells de protecció equivalents com a mínim als drets tradicionals. Les transformacions de l’Administració electrònica, d’altra banda, podrien tenir repercussions més profundes del que aparentment només és una simple actualització dels procediments administratius amb les tecnologies de la informació.