Estudi de la capacitat antioxidant de la llavor d’alvocat

Els residus industrials generen un problema mediambiental i econòmic, per tant, el seu reaprofitament pot generar, a més a més de beneficis per a l’alimentació, també beneficis econòmics. La llavor de l’alvocat es un residu que es produeix a partir de la fabricació de certes salses com per exemple, “guacamole”, cada vegada amb més importància a la cuina europea. L’aprofitament d’aquests residu com a conservant natural d’aliments, pot considerar-se com a una de les seves sortides, donat que la capacitat antioxidant d’aquesta llavor podria ser capaç d’allargar la vida útil d’aliments susceptibles d’oxidar-se. L’objectiu d’aquest assaig es quantificar la capacitat antioxidant mitjançant diverses tècniques, com l’assaig de capacitat antirradicalària, els polifenols totals, i el test sobre una matriu càrnia . S’han extret els agents antioxidants, majoritàriament polifenols, a través d’extraccions amb metanol, i diferents temps d’extracció, aplicant el mètode de superfície de resposta. La millor condició està al voltant de 80ºC, 55% de metanol i agitació durant 20 minuts. Les mostres estudiades han presentat una capacitat antioxidant sobre una matriu càrnia, alentint l’oxidació i augmentant el temps de vida útil fins a 6 dies més. Tots els experiments demostren que l’extracte obtingut del residu de la llavor d’alvocat es un bon sustitut d’antixodants sintètics.