Dinàmica de varietats espacials: les autopistes de l’univers

En aquest article volem il.lustrar com la comprensió de la dinàmica d’alguns models de la mecànica celeste permet explicar alguns fenòmens astronòmics i dissenyar missions realistes a l’espai. El model paradigmàtic usat és el problema restringit de tres cossos, en el qual els objectes que tenen un paper essencial són les varietats invariants de les anomenades òrbites de libració, és a dir, òrbites periòdiques i quasi periòdiques al voltant dels anomenats punts d’equilibri col.lineals del model.Descriurem alguns d’aquests fenòmens i esmentarem algunes missions concretes.Finalment, comentarem altres models també útils (i més sofisticats) a l’astrodinàmica i acabarem amb algun comentari de com les eines de sistemes dinàmics es poden traslladar del món macroscòpic (celeste) al microscòpic, com per exemple el de la física atòmica clàssica.
Postprint (published version)