Avaluació del rizocompostatge com a sistema de tractament de fangs de depuradora en petites poblacions

The sewage sludge from a small-sized waste water treatment plant (WWTP) (>2000 equivalent persons) is typically treated mechanically by centrifugal or accumulates the liquid sludge on a silo, which when filled is emptied into a cistern path and transported to a larger and closer WWTP, where it will be treated. After passing through a composting process, this can be used by agriculture or as a fertilizer or organic amendment for land recovery. All this amount of treatments and transport processes involves maintenance and treatment costs, which for a small population can be very high as pollutants. Sludge treatment reed bed (STRB) is then presented as a "green" and low-cost alternative to this type of conventional treatment. An entirely biological method, integrated into the environment, allows the treatment of the mud in EDAR itself, through eras with filter where the common canyon plant common reed (Phragmites australis). This system does not require chemical conditioning or a large amount of energy for its operation. The resulting sludge (biosolid) can be used directly in agriculture. This work evaluates the functioning of the STRB as a method of treating the sludge which is generated in the small WWTPs, technically, economically, and environmentally. It is observed that the average values of dehydration and stabilization of the sludge oscillate around 26.2% of dry matter and 45.1% of volatile solids respectively. Economic savings of 45-70% and 2 to 9 times less CO2 emissions are achieved compared to conventional treatments. In addition, agronomic values of NTK of 2% and 3.8% of total phosphorus are obtained for use in agriculture. In Catalonia this technology does not spread much, with only 28 WWTPs of small populations having this system. The sludge obtained is carried to a process of composting prior to its application in the field, due to the lack of experience that is left and the fear of a rebounding of the rhizome of the canyon in the field. On the other han
Los lodos de una estación depuradora de aguas residuales (EDAR) de tamaño pequeño (>2.000 habitantes equivalentes) suelen ser tratados mecánicamente por centrífuga o se acumula el lodo líquido en un silo, que cuando está lleno se vacía a un camión cisterna y es transportado a una EDAR más grande y próxima donde es tratado. Después de pasar por un proceso de compostaje, este puede ser usado en agricultura como abono o enmienda orgánica para la recuperación de terrenos. Toda esta cantidad de procesos de tratamiento y transporte suponen unos gastos de mantenimiento y tratamiento que para una población pequeña pueden ser muy elevados a la vez que contaminantes. El rizocompostatge se presenta entonces como una alternativa ¿verde¿ y de bajo coste a este tipo de tratamiento convencional. Siendo un método totalmente biológico, integrado al medio, que permite el tratamiento del lodo en la propia EDAR, mediante unas eras con filtro donde se planta carrizo común (Phragmites australis). Este sistema no requiere condicionantes químicos ni una gran cantidad de energía para su funcionamiento. El lodo resultante (biosòlido) puede ser usado de manera directa para la agricultura. En este trabajo se ha evaluado el funcionamiento del rizocompostage como método de tratamiento de los lodos que se genera en las EDARs pequeñas, desde el punto de vista técnico, económico, y ambiental. Se observa que los valores medios de deshidratación y estabilización del lodo oscilan alrededor del 26,2% de materia seca y 45,1% de de sólidos volátiles respectivamente. Se consigue un ahorro económico del 45-70% y de 2 a 9 veces menos de emisiones de CO2 respecto a los tratamientos convencionales. A demás se obtienen unos valores agronómicos de NTK del 2% y 3,8% de fósforo total, para el uso en la agricultura. En Catalunya esta tecnología no se ha extendido mucho todavía, habiendo solo 28 EDARs de poblaciones pequeñas que cuentan con este sistema. El lodo que se obtiene es llevado a un proceso de compostaje
Els fangs d’una estació depuradora d’aigües residuals (EDAR) de mida petita (>2000 habitants equivalents) solen ser tractats mecànicament per centrífuga o s’acumula el fang líquid en una sitja, que quan és plena es buida a un camió cisterna i és transportat a una EDAR més gran i propera, on allà serà tractat. Després de passar per un procés de compostatge, aquest pot ser usat per l’agricultura o com a adob o esmena orgànica per a la recuperació de terrenys. Tota aquesta quantitat de processos de tractament i transport suposen unes despeses de manteniment i tractament que per una població petita poden ser molt elevades alhora que contaminants. El rizocompostatge es presenta llavors com una alternativa ‘verda’ i de baix cost a aquest tipus de tractament convencional. Essent un mètode totalment biològic, integrat al medi, que permet el tractament del fang a la pròpia EDAR, mitjançant unes eres amb filtre on es planta canyís comú (Phragmites australis). Aquest sistema no requereix condicionants químics ni una gran quantitat d’energia per el seu funcionament. El fang resultant (biosòlid) pot ser usat de manera directe a l’agricultura. En aquest treball s’ha avaluat el funcionament del rizocompostatge com a mètode de tractament dels fangs que es genera a les EDARs petites, des del punt de vista tècnic, econòmic, i ambiental. S’observa que els valors mitjans de deshidratació i estabilització del fang oscil·len al voltant del 26,2% de matèria seca i 45,1% de sòlids volàtils respectivament. S’aconsegueix un estalvi econòmic del 45-70% i de 2 a 9 vegades menys de emissions de CO2 respecte als tractaments convencionals. A més s’obtenen uns valors agronòmics de NTK del 2% i 3,8% de fòsfor total, per l’ús a l’agricultura. A Catalunya aquesta tecnologia no s’ha estès encara gaire, havent-hi només 28 EDARs de poblacions petites que compten amb aquest sistema. El fang que se n’obté es dur a un procés de compostatge previ a la seva aplicació al camp, degut a la poca experiència que
Objectius de Desenvolupament Sostenible::6 - Aigua Neta i Sanejament
Objectius de Desenvolupament Sostenible::17 - Aliança per a Aconseguir els Objetius