Entre la ruralitat i la urbanització: les dinàmiques socials a l’Europa mediterrània

Les especialitzacions historiogràfiques, si bé són necessàries, sovint es troben inspirades en visions estereotipades i dicotòmiques que no sempre responen a la realitat històrica i poden repercutir negativament en l’anàlisi i, per tant, en el coneixement d’aquesta realitat. Una especialització excessiva en el món rural o en el món urbà es revela poc útil si només s’estudien els temes que accentuen el paper modernitzador de les ciutats i el paper poc dinàmic dels habitants del camp, cosa que fa cada vegada més difícil el qüestionament d’aquests tòpics. El mateix pot passar, en una altra escala, si es parteix de la idea que els processos modernitzadors només es podien donar en determinades àrees geogràfiques. És el que ha succeït recentment en el debat historiogràfic entorn de la revolució industriosa, que ha considerat marginal i irrellevant del paper de l’Europa mediterrània en un procés d’aquest tipus. L’autora subratlla, a partir d’aquests dos exemples, la manca de diàleg historiogràfic de les posicions que actualment dominen en els fòrums acadèmics respecte de l’obra pionera d’autors com Ernest Labrousse i Pierre Vilar a les dècades centrals del segle xx i fa una crida a les generacions més joves a participar activament en aquests debats acadèmics.
Historiographical specializations, while necessary, are often inspired by stereotypical and dichotomous visions that do not always correspond to historical reality, and can negatively affect analysis and, therefore, our knowledge of this reality. Excessive specialization in the rural world or the urban world is not very useful if only those issues that accentuate the modernizing role of cities and the inactive role of the inhabitants of the countryside are studied, mak-ing it increasingly difficult to question those topics. The same thing can happen, on another scale, if one assumes that modernizing processes could only occur in certain geographical areas. This is what happened recently in the historiographical debate on the Industrious Revolution, which has consid-ered the role of Mediterranean Europe in a process of this type to be marginal and irrelevant. Using these two examples, the author highlights the lack of historiographical dialogue on the positions currently dominating the aca-demic forums, in relation to the pioneering work of authors such as Ernest Labrousse and Pierre Vilar from the mid-20th century, and makes a call to younger generations to participate actively in these academic debates.