Elements per estudiar la telerealitat a l'educació secundària

Aquesta és una contribució a l’anàlisi crítica dels mitjans de comunicació feta des de l’educació obligatòria, recollint l’experiència del dia a dia de les aules. Es tracta d’oferir un exemple de propostes didàctiques –destinades a secundària– per educar en comunicació i, concretament, per treballar la telerealitat a l’aula; una pràctica que s’ha intentat que fos motivadora, interdisciplinària i amb un contingut ètic clar. He cregut que la fórmula idònia, més atractiva i més rendible educativament parlant era la de treballar dos textos fílmics (un documental i el film The Truman Show –1998–) i un escrit periodístic. A partir d’aquí, es tracta d’anar desenvolupant un treball de reflexió sobre la telerealitat, des dels punts de vista ètic i comunicatiu.
This is a contribution to the critical analysis of the media carried out in compulsory education, gathering together everyday experience in the classroom. The aim is to offer an example of didactic proposals, aimed at secondary education, to educate in communication and, specifically, to work on TV reality in the classroom, a practice where attempts have been made to make this motivating, interdisciplinary and with a clearly ethical content. I think that the ideal, most appealing and profitable formula, in educational terms, is to work on two film texts (a documentary and the film The Truman Show, from 1998) and a journalistic article. Using these, the aim is to gradually develop thoughts on TV reality from the point of view of ethics and communication.
Esta es una contribución al análisis crítico de los medios de comunicación hecha desde la educación obligatoria, recogiendo la experiencia del día a día de las aulas. Se trata de ofrecer un ejemplo de propuestas didácticas – destinadas a secundaria– para educar en comunicación y, concretamente, para trabajar la telerrealidad en la aula; una práctica que se ha intentado que fuera motivadora, interdisciplinaria y con un claro contenido ético. He creído que la fórmula idónea, más atractiva y más rentable educativamente hablando era la de trabajar dos textos fílmicos (un documental y el film The Truman Show –1998–) y un escrito periodístico. A partir de aquí, se trata de ir desarrollando un trabajo de reflexión sobre la telerrealidad, desde los puntos de vista ético y comunicativo.