La unitat habitacional: la viabilitat d'una flexibilitat en l'habitatge

L’habitatge i les maneres de viure evolucionen. Apareixen habitatges que es poden compartir. Apareixen, doncs, espais compartits i espais col·lectius. Tot això participa en la millora tipològica de l’habitatge. Avui en dia, coneixem conceptes com carsharing, renting i diversos tipus de lloguer temporal d’automòbils. Són conceptes que sorgeixen a partir d’una transformació ètica i, per tant, social. En comptes de desmerèixer aquesta evolució, aposto per la possibilitat d’establir similituds entre el procés de canvi que es dona en la qüestió automobilística i plantejar-la en l’arquitectura. Més concretament l’habitatge. L’habitatge perquè, com a arquitectes, el món de la llar sempre toca més a prop. Però tothom habita un espai o altre de forma íntima. Aquesta necessitat tan humana fa que es doni una constant reflexió sobre els espais on ens hauríem de sentir segurs i còmodes. Entenent l’habitatge com un entramat de peces, es planteja com a objecte d’estudi si una d’aquestes peces pot actuar com a habitació canviant dins d’un bloc d’habitatges. Es tracta de poder valorar si la tipologia es pot desrigiditzar i si els límits de l’habitatge es poden modificar per respondre adequadament a un canvi de necessitat en l’espai-temps. Les transformacions no han de modificar completament l’entramat de peces de la tipologia, sinó millorar-la. Aquest treball pretén únicament estudiar la viabilitat anar més enllà en la flexibilitat en l’habitatge a través de la unitat habitacional. Analitzo aquest concepte a partir de projectes de Barcelona. Aquests compleixen amb la condició de ser pensats, arquitectònicament parlant, en favor d’una estructura, morfologia, obertures, connexions, etc. que permeti modificar els límits de separació entre habitatges.
La vivienda y las formas de vivir evolucionan. Aparecen viviendas que se pueden compartir. Aparecen espacios compartidos y espacios colectivos. Todo esto participa en la mejora tipológica de la vivienda. Hoy en día, conocemos conceptos como carsharing, renting y varios tipos de alquiler temporal de automóviles. Son conceptos que surgen a partir de una transformación ética y, por tanto, social. En lugar de desmerecer esta evolución, apuesto por la posibilidad de establecer similitudes entre el proceso de cambio que se da en la cuestión automovilística y plantearla en la arquitectura. Más concretamente la vivienda. La vivienda porque, como arquitectos, el mundo del hogar siempre está más cerca. Pero todo el mundo habita un espacio u otro de forma íntima. Esta necesidad tan humana hace que se dé una constante reflexión sobre los espacios donde deberíamos sentirnos seguros y cómodos. Entendiendo la vivienda como un entramado de piezas, se plantea como objeto de estudio si una de ellas puede actuar como habitación cambiante dentro de un bloque de viviendas. Se trata de poder valorar si la tipología puede desrigidizarse y si los límites de la vivienda se pueden modificar para responder adecuadamente a un cambio de necesidad en el espacio-tiempo. Las transformaciones no deben modificar completamente el entramado de piezas de la tipología, sino mejorarla. Este trabajo sólo pretende estudiar la viabilidad ir más allá en la flexibilidad en la vivienda a través de la unidad habitacional. Analizo este concepto a partir de proyectos de Barcelona. Éstos cumplen con la condición de ser pensados, arquitectónicamente hablando, en favor de una estructura, morfología, aberturas, conexiones, etc. que permita modificar los límites de separación entre viviendas.
Housing and ways of living are evolving. Shared housing is appearing. Shared spaces and collective spaces are appearing. All this participates in the typological improvement of housing. Today, we are familiar with concepts such as carsharing, renting and various types of temporary car rental. These are concepts that arise from an ethical and therefore social transformation. Instead of downplaying this evolution, I bet on the possibility of establishing similarities between the process of change that occurs in the automotive issue and raise it in architecture. More specifically housing. Housing because, as architects, the world of the home is always closer. But everyone inhabits one space or another in an intimate way. This very human need causes a constant reflection on the spaces where we should feel safe and comfortable. Understanding housing as a network of pieces, the object of study is whether one of them can act as a changing room within a block of apartments. The aim is to be able to assess whether the typology can be de-rigidized and whether the limits of the dwelling can be modified to respond adequately to a change of need in space-time. The transformations should not completely modify the framework of parts of the typology, but rather improve it. This work only intends to study the feasibility of going further in housing flexibility through the housing unit. I analyze this concept based on projects in Barcelona. These comply with the condition of being thought, architecturally speaking, in favor of a structure, morphology, openings, connections, etc. that allows modifying the limits of separation between dwellings.