Execució i validació d'una llosa optimitzada topològicament per un algoritme

Cada any es produeixen mes de 4.000 milions de tones de ciment, representa al voltant del 8% de las emissions mundials de CO2 segons el centre d’estudis britànics Chatham House. “Si la industria cimentera fos un país seria el tercer emissor de CO2 mes gran del món, per darrera de Xina i Estats Units. El Ciment, com a component essencial del formigó, essent aquest últim material fabricat per el home mes utilitzat en la historia. Nomes l’aigua el supera com a recurs mes consumit en el planeta.” 2 Aquesta investigació planteja i experimenta una metodologia relativament nova d’optimitzar l’ús del formigó, en aquest cas específicament per a lloses de formigó, que podria tenir un impacte global en la reducció del consum de material i la petjada de carboni en el procés de construcció dels edificis i infraestructures. Aquesta metodologia es basa en l’ús d’algoritmes senzills que permetin l’optimizació topològica d’aquestes estructures per reduir la quantitat de formigó al mínim; metodologia ja apuntada i experimentada prèviament per altres autors. Tanmateix, aquests algoritmes d’optimització sovint donen lloc a geometries molt complexes que no es poden fabricar amb els mètodes actuals i habituals amb els que s’encofra el formigó. L’estudi analitza a través d’alguns casos d’estudi rellevants i d’una elaboració pròpia la manera de poder portar a la pràctica aquesta nova metodologia de treball amb el formigó, des de la seva geometria partint d’un model digital fins a la pròpia construcció a escala 1:1.
Award-winning