El Pla ARA: Arquitectura i Rehabilitació d'Alcoi: una estratègia pública de recuperació del centre històric de la primera ciutat industrial valenciana mitjançant intervencions contemporànies: influències, bases i síntesi d’actuacions

En finalitzar la dècada de 1980, la Generalitat Valenciana, governada pel PSPV-PSOE, a instàncies de l’Ajuntament d’Alcoi, dirigit pel també socialista J. Sanus, va promoure un ambiciós programa de revitalització urbana sobre aquesta singular ciutat industrial de dimensió mitjana formulat i dirigit per l’arquitecte local V. M. Vidal: el Pla ARA (Arquitectura i Rehabilitació d’Alcoi). Aquest consistia en un instrument de recuperació de la ciutat el qual incloïa la requalificació de l’espai públic del centre històric, la provisió de nous parcs urbans ubicats en el límit d’aquest i en la perifèria, la dotació de distints equipaments en diversos barris de la ciutat i fora del seu casc, així com diverses actuacions de provisió d’habitatges socials en teixits urbans degradats del centre històric mitjançant projectes urbans encarregats a urbans, senyers arquitectes europeus (Siza, Colquhoun, Miller, Venezia, Rozzi, Carozzi i Solà-Morales van desenvolupar distints projectes; tot i que altres, com Moneo o Aymonino, encara que van participar en fases inicials, no van arribar a fer-ho finalment) que van formar equips amb altres arquitectes valencians. Els quatre factors que atorguen major rellevància a l’actuació són la singularitat de la fàbrica urbana sobre la que s’actuava, la considerable inversió pública destinada, l’enorme reputació dels projectistes que s’hi involucraren, i, per damunt de tot, la gran qualitat dels projectes elaborats. Tot i no haver-se materialitzat tots, la petjada del Pla ARA és perceptible avui en la ciutat com un dels millors episodis de la seua història. A més, es pretenia que el programa servira de model per a una especial i ambiciosa estratègia conjunta de regeneració urbana impulsada per la Generalitat Valenciana sobre altres ciutats rellevants, com ara Elx, Oriola, Gandia o Xàtiva (a Alacant i València es van desenvolupar llavors els plans RACHA i RIVA, amb uns plantejaments menys valuosos des de l’òptica disciplinar).
Award-winning