Anàlisi de la privacitat domèstica: Serge Chermayeff, Luis Barragán i Álvaro Siza: Casa Chermayeff, Casa Gilardi i Casa Maria Margarida

La privacitat d’un habitatge està condicionada pel recorregut de l’usuari a través d’aquest. Per tant, per a garantir un control en el gradient de privacitats d’un projecte i adequar-lo al criteri del client (o de l’arquitecte propi) és necessari, per no dir vital, aprofundir en una reflexió sobre els recorreguts de l’usuaris vers el projecte. En aquest anàlisi, es presenten tres casos d’estudi: la Casa Chermayeff a New Haven de Serge Chermayeff, la Casa Maria Margarida a Arcozelo d’Álvaro Siza i la Casa Gilardi a Tacubaya de Luis Barragán. Tres casos d’arquitectura contemporània, on la privacitat i el recorregut es resolen i organitzen de manera diversa i distintiva. Des d’una elecció de la distribució dels espais purament funcional i racional, fins a una d’altra gairebé onírica, passant per un híbrid que articula l’espai des d’un punt principal generat gràcies a una estratègia volumètrica. Es cerca entendre el ventall de resultats que s’obtenen al projectar un sol habitatge unifamiliar en parcel·les quasi idèntiques, en funció de la prioritat donada a la privacitat de l’usuari i, paral·lelament, als recorreguts i connexions entre els espais.
La privacidad de una vivienda está condicionada por el recorrido del usuario a través de la misma. Por lo tanto, para garantizar un control en el gradiente de privacidades de un proyecto y adecuarlo al criterio del cliente (o del arquitecto propio) es necesario, por no decir vital, profundizar en una reflexión sobre los recorridos de usuarios en el proyecto. En este análisis, se presentan tres casos de estudio: la Casa Chermayeff en New Haven de Serge Chermayeff, la Casa María Margarida en Arcozelo de Álvaro Siza y la Casa Gilardi en Tacubaya de Luis Barragán. Tres casos de arquitectura contemporánea, donde la privacidad y el recorrido se resuelven y organizan de forma diversa y distintiva. Desde una elección de la distribución de los espacios puramente funcional y racional, hasta otra casi onírica, pasando por un híbrido que articula el espacio desde un punto principal generado gracias a una estrategia volumétrica. Se busca entender el abanico de resultados que se obtienen al proyectar una sola vivienda unifamiliar en parcelas casi idénticas, en función de la prioridad dada a la privacidad del usuario y, paralelamente, a los recorridos y conexiones entre los espacios.
The privacy of a home comes from the user’s walks through it. Therefore, in order to guarantee control over the privacy gradient of a project and adapt it to the criteria of the client (or of the architect himself) it is necessary, if not vital, to watch out on the user’s routes around the project. In this analysis, three case studies are presented: Chermayeff House in New Haven by Serge Chermayeff, Maria Margarida House in Arcozelo by Álvaro Siza and Gilardi House in Tacubaya by Luis Barragán. The conclusions of the study want to understand the range of results obtained by designing a single family house on almost identical plots, depending on the priority given to user’s privacy and, at the same time, the routes generated by it.