L'ombra que projecta: recorregut cap a l'arquitectura

És hora d’endinsar-se en la foscor, en el món encisador de les ombres trepidants que ens persegueixen i constitueixen tot el que ens envolta. Deslligar-nos per un instant, de la supremacia de la llum, i resseguir els moviments de les ombres per entendre com defineixen també, les variables de l’arquitectura. El títol d’aquest assaig juga amb la doble codificació de la paraula projectar, crear-se i poder crear. L’ombra projectada ja té intrínseca en la seva formació la condició de creació, en aquest cas de les figures obscures. D’altra manera, la segona significació, es refereix a la mateixa qüestió que emmena aquesta investigació; la capacitat de l’ombra de projectar, de proposar i induir la creativitat. Al llarg d’aquest camí, intentarem comprendre l’ombra com a matèria de projecte, com a raó, tant de la consciència de l’espai, com de l’arquitectura.