Ramon D. Perés i la poesia: de l’escola antiga a la «musa nova»

Amb les primeres aproximacions modernistes, una de les necessitats més urgents que es posen de manifest és la renovació poètica i l’allunyament dels models vuitcentistes. Així ho exposa el crític Ramon D. Perés, que clama per una modernització urgent de la poesia catalana que començaria per l’actualització de la forma. Perés distingeix entre els que segueixen els models de l’escola antiga —plens de falsedat i amb formes èpiques gastades— i els de l’escola nova —que fan una poesia sincera, espontània i renovada, entre els quals sobresurt el nom d’Apel·les Mestres.
With the first Modernist approaches, one of the most urgent necessities was a renewal of poetry and separation from the nineteenth-century models. This was stated by the critic Ramon D. Perés, who called for an urgent modernisation of the Catalan poetry that would commence with an update of the form. Perés distinguished the models of the old school—full of falseness and anachronistic epic forms—from those of the new school—which seek a sincere, spontaneous and updated poetry, one prominent practitioner of which was Apel·les Mestres.