Anàlisi comparativa de dues estructures recíproques de circuit tancat

Una Estructura Recíproca (ER) és un sistema constructiu on els elements estructurals es recolzen mútuament, formant un circuit de forces tancat. Aquestes estructures són una opció innovadora i sostenible per a la construcció d'edificis que combina la funcionalitat amb la bellesa i el disseny. En aquest treball s'estudien dues estructures recíproques de fusta de circuit tancat: l’Exhibition Hall del Bunraku Puppet Theatre, dissenyada per Kazuhiro Ishii, i la Deborah Gunn Residence, concebuda per Fred Oesch. Aquesta anàlisi comparativa s'enfoca en aspectes essencials que defineixen la singularitat i funcionalitat de cada estructura, a partir de l’estudi de la sostenibilitat, el procés constructiu i el comportament estructural de cadascuna. Per fer-ho, es duu a terme una extensa recerca bibliogràfica, un redibuixat per la comprensió tècnica amb AutoCAD, un modelatge 3D amb SketchUp i un càlcul estructural amb CYPE 3D. En examinar aquests elements, es revela que ambdós arquitectes van prestar atenció a la sostenibilitat, utilitzant materials i mà d'obra locals i implementant mètodes innovadors per generar i utilitzar energia. Les característiques tècniques del procés constructiu van ser diferents en cada cas: Kazuhiro Ishii va emprar una estructura més densa i articulada, mentre que Fred Oesch va optar per una estructura més senzilla. Finalment, es demostra que els diàmetres dels polígons interiors i exteriors i la inclinació de les bigues principals influeixen en la distribució de les càrregues. Les diferencies entre el comportament estructural de cada projecte han estat mínimes, posicionant l’obra d’Oesch com a estructura recíproca més optimitzada. Es conclou que tots dos projectes van utilitzar amb eficiència els elements estructurals de les estructures recíproques, seguint la seva filosofia arquitectònica.
Una Estructura Recíproca (ER) es un sistema constructivo donde los elementos estructurales se apoyan mutuamente, formando un circuito de fuerzas cerrado. Estas estructuras son una opción innovadora y sostenible para la construcción de edificios que combina la funcionalidad con la belleza y el diseño. En este trabajo se estudian dos estructuras recíprocas de madera de circuito cerrado: el Exhibition Hall del Bunraku Puppet Theatre, diseñada por Kazuhiro Ishii, y la Deborah Gunn Residence, concebida por Fred Oesch. Este análisis comparativo se enfoca en aspectos esenciales que definen la singularidad y funcionalidad de cada estructura, a partir del estudio de la sostenibilidad, el proceso constructivo y el comportamiento estructural de cada una. Para hacerlo, se lleva a cabo una extensa investigación bibliográfica, un redibujado por la comprensión técnica con AutoCAD, un modelado 3D con SketchUp y un cálculo estructural con CYPE 3D. Al examinar estos elementos, se revela que ambos arquitectos prestaron atención a la sostenibilidad, utilizando materiales y mano de obra locales e implementando métodos innovadores para generar y utilizar energía. Las características técnicas del proceso constructivo fueron diferentes en cada caso: Kazuhiro Ishii empleó una estructura más densa y articulada, mientras que Fred Oesch optó por una estructura más sencilla. Finalmente, se demuestra que los diámetros de los polígonos interiores y exteriores y la inclinación de las vigas principales influyen en la distribución de las cargas. Las diferencias entre el comportamiento estructural de cada proyecto han sido mínimas, posicionando la obra de Oesch como estructura recíproca más optimizada. Se concluye que ambos proyectos utilizaron con eficiencia los elementos estructurales de las estructuras recíprocas, siguiendo su filosofía arquitectónica.
A reciprocal frame (ER) is a construction system in which the structural elements mutually support each other, forming a closed circuit of forces. These structures are an innovative and sustainable option for building construction that combines functionality with beauty and design. This paper focuses on the comparative study of two closed circuit reciprocal wooden structures: the Exhibition Hall of the Bunraku Puppet Theatre, designed by Kazuhiro Ishii, and the Deborah Gunn Residence, conceived by Fred Oesch. This comparative analysis examines essential aspects that define the singularity and functionality of each structure, based on sustainability, the construction process, and the structural behavior of each. To do this, extensive bibliographic research is carried out, along with technical comprehension through AutoCAD redrawing, 3D modeling with SketchUp, and structural calculation with CYPE 3D. By examining these elements, it is revealed that both architects paid attention to sustainability, using local materials and labor and implementing innovative methods to generate and use energy. The technical characteristics of the construction process were different in each case: Kazuhiro Ishii used a more dense and articulated structure, while Fred Oesch opted for a simpler structure. Finally, it is demonstrated that the diameters of the interior and exterior polygons and the inclination of the main beams influence the distribution of loads. The differences between the structural behavior of each project were minimal, positioning Oesch's work as the most optimized reciprocal structure. It is concluded that both projects efficiently used the structural elements of reciprocal structures, following their architectural philosophy.