L’Homo academicus a la Catalunya barroca. La dimensió social del conflicte jurídic universitari

Durant la segona meitat del segle XVII el claustre de la Universitat Literària de Barcelona va qüestionar, davant les autoritats virregnals de Catalunya, l’empara legal del Col·legi de Llobera de Solsona. En un principi (1655) es va posar en qüestió l’existència del privilegi pontifici d’erecció d’un estudi general i una universitat al Col·legi, regentat pels dominics, però la súplica final barcelonesa (1690) es va limitar a demanar a l’autoritat reial el cessament de la concessió del títol de doctor per part d’aquest centre universitari pontifici. Malgrat la seva aparença jurídica —el nus de la controvèrsia fou el dret de regalia sobre els graus universitaris— i la invocació de l’autoritat de reconeguts juristes hispànics de l’època (Mendo, Escobar, Cortiada), la naturalesa del conflicte era social i política. A diferència del cas de la universitat valenciana d’Oriola (regida també pels dominics), l’atac contra la catalana de Solsona no va aconseguir el seu autèntic objectiu, que era barrar el pas dels seus doctorats a la progressió en el seu estatut social.
During the second half of the 17th century, the cloister of the Literary University of Barcelona questioned, before the vice-regnal authorities of Catalonia, the legal protection of the Llobera’s College of Solsona. In principle (1655), the existence of the pontifical privilege of erection of general study and university in the College, run by the Dominicans, was questioned, but the final plea of Barcelona (1690) was limited to urging the royal authority to cease the granting of the degree of doctor by this pontifical university center. Despite its legal appearance (the knot of the controversy was the right of royalty on university degrees), and the invocation of the authority of renowned Hispanic lawywers of the time (Mendo, Escobar, Cortiada), the nature of the conflict was social and political. Unlike the case of the Valencian University of Oriola (also run by the Dominicans), the attack against the Catalan one of Solsona did not achieve his real objective, which was to keep his doctorates in the progression of the social status.
Durante la segunda mitad del siglo xvii el claustro de la Universidad Literaria de Barcelona cuestionó, ante las autoridades virreinales de Cataluña, el amparo legal del Colegio de Llobera de Solsona. En un principio (1655) se puso en cuestión la existencia del privilegio pontificio de erección de un estudio general y una universidad en el Colegio, regentado por los dominicos, pero la súplica final barcelonesa (1690) se limitó a pedir a la autoridad real el cese de la concesión del título de doctor por parte de este centro universitario pontificio. A pesar de su apariencia jurídica —el nudo de la controversia fue el derecho de regalía sobre los grados universitarios— y la invocación de la autoridad de reconocidos juristas hispánicos de la época (Mendo, Escobar, Cortiada), la naturaleza del conflicto era social y política. A diferencia del caso de la universidad valenciana de Orihuela, también regida por los dominicos, el ataque contra la catalana de Solsona no consiguió su auténtico objetivo, que era cerrar el paso de sus doctorados a la progresión en su estatuto social.