Search

Monitoring the complex seafloor morphology that drives the functioning of shallow coastal ecosystems is vital for assessing marine activities. Satellite-derived bathymetry (SDB) can provide a crucial dataset for creating the bathymetry maps needed to understand hazards and impacts produced by climate change in vulnerable coastal zones. SDB is effective in clear water, but still has limitations in application to areas with some turbidity. Here, using the twin satellites Sentinel-2A/B, we integrate water quality information from the satellite with a multi-temporal compositing method to demonstrate a potential for comprehensively operational bathymetric mapping over a range of environments. The automated compositing method diminishes the turbidity impact in addition to inferring the maximum detectable depth and removing optically deep-water areas. Examining a wide range of conditions along the Caribbean and eastern coast of the U.S. shows detailed bathymetry as deep as 30 m at 10 m spatial resolution with median errors <1 m when compared to high-resolution lidar surveys. These results demonstrate that the model adopted can provide useful bathymetry in areas that do not have consistently clear water and can be extended across multiple geographic regions and optical conditions at local, regional, and national scales.

The aim of this study is to innovate wave-based depth-inversion towards smarter and faster algorithms to be used with various remote sensing instruments for broad community use. Wave-based depth inversion describes a branch of coastal remote sensing, which uses video recordings of a wave-field to derive depths and thereby create digital maps of coastal bathymetries. The technique utilizes the fact that waves react to the underlying bathymetry by changing their length and celerity, respectively getting shorter and slower as the water depth gets shallower. Waves may also change their direction due to refraction. Depth inversion techniques using surface wave patterns can handle clear and turbid waters and thereby a variety of global coastal environments. The idea to use observed wave characteristics as a proxy for the underlying bathymetry already came up during the time of the second world war, when the aim was to acquire bathymetry information for military landing operations. Starting around the 1980’s, the idea received more attention among the coastal engineering community, as increased computational power enabled easier analysis of wave-field recordings through spectral decompositions. Since then, different depth inversion algorithms (DIA) have been developed in pursuit of getting increasingly accurate bathymetry maps. Besides estimating depths, some DIAs also incorporate functionalities to map wave propagation directions and wave celerity, and even near-surface currents from wave-field video. While the video recording instruments resemble the hardware, DIAs resemble the software needed for wavebased coastal remote sensing (WCRS). Yet, WCRS is a specialistic branch within the coastal engineering and -user community. The technique typically requires a certain amount of user-expertise and it has mostly been applied in research settings. While data can be retrieved on kilometre scale with XBand-radars and cameras, it was historically difficult to scale up W, Coastal Engineering

Intermittent drinking water supply affects the health of over 300 million people globally. In Mozambique, it is largely practiced in cities and small towns. This results in frequent microbial contamination of the supplied drinking water posing a health risk to consumers. In Moamba, a small town in Southern Mozambique with 2,500 water connections, the impact of changes in operational strategies, namely increased chlorine dosage, increased supply duration and first-flush, on the microbial water quality was studied to determine best practices. To that aim, water quality monitoring was enhanced to provide sufficient data on the microbial contamination from 452 samples under the different strategies. The water at the outlet of the water treatment plant during all strategies was free of E. coli complying to the national standards. However, E. coli could be detected at household level. By increasing the chlorine dosage, the number of samples that showed E. coli absence increased at the two sampling locations in the distribution network: in Cimento from 72% to 83% and in Matadouro from 52% to 86%. Modifying the number and duration of supply cycles showed a different impact on the water quality at both locations in the distribution network. A positive effect was shown in Cimento, where the mean concentrations decreased slightly from 0.54 to 0.23 CFU/100 mL and 16.7 to 7.3 CFU/100 mL for E. coli and total coliforms respectively. The percentage of samples positive for bacteria was, however, similar. In contrast, a negative effect was shown in Matadouro where the percentage of positive samples increased and the mean bacterial concentrations increased slightly: E. coli from 0.9 to 1.5 CFU/100 mL and total coliforms 17.6 to 23.0 CFU/100 mL. Enhanced water quality monitoring improved operational strategies safeguarding the microbial water quality. The E. coli contamination of the drinking water at household level could point at recontamination in the distribution or unsafe hygi

[ES] La Directiva Marco del Agua (DMA) especifica tres programas de control para el seguimiento del estado ecológico: el control de vigilancia, el control operativo y el control de investigación. El diseño del control operativo de los sistemas pelágicos de las masas de agua costeras, tiene como objetivo determinar y controlar el estado de aquellas masas que se considere que pueden no cumplir sus objetivos medioambientales y corroborar su mejora como resultado de los programas de medidas. Sin embargo, el alto coste económico que esto supone hace necesario reducir el número de estaciones de muestreo. Para ello mediante un análisis estadístico de similitud se seleccionan las estaciones más representativas del control de vigilancia con el objetivo de reducir el número de estaciones tanto en aquellas masas que incumplen como en las que cumplen los objetivos de calidad para el fitoplancton y parámetros fisicoquímicos sin perder la consecución de los objetivos de calidad. Para la selección de estaciones representativas se utilizan análisis estadísticos de dispersión y estabilidad, análisis de similitud como el análisis Cluster, el Coeficiente de Correlación Intraclase y el diagrama de cuantiles. En la Comunitat Valenciana (España) se consigue reducir el número de estaciones de 78 a 47. Se logra por tanto un importante ahorro para las administraciones públicas, sin que esto suponga una pérdida de información, necesaria para una correcta caracterización de las masas de agua costeras., [EN] Three types of monitoring programs are specified and described in the Water Framework Directive (WFD): Surveillance Monitoring, Operational Monitoring and Investigative Monitoring. The Operational Monitoring design for pelagic systems of coastal water bodies, aims to monitor the status of those coastal water bodies, that may not achieve their environmental objectives and to corroborate their improvement as a result of the Programmes of Measures. However, the high cost of the surveillance monitoring, makes necessary to reduce the number of sampling stations. Using a statistical analysis of similarity, it is possible to select the most representative stations of surveillance monitoring with the aim of reducing the number of stations (and the associated economic costs) in the operational control in those water bodies that achieve the quality objectives for phytoplankton and physicochemical parameters without losing a proper characterization of ecological status. For the selection of representative stations, different statistical analyses are done: dispersion analysis and stability analysis and similarity analysis (Cluster, Intraclass Correlation Coefficient and Q-Q Plots)., [CA] La Directiva Marco de l'Aigua (DMA) especifica tres programes de control per al seguiment de l'estat ecològic: el control de vigilància, el control operatiu i el control d'investigació. El disseny del control operatiu dels sistemes pelàgics de les masses d'aigua costaneres, té com a objectiu determinar i controlar l'estat d'aquelles masses que es considere que poden no complir els seus objectius mediambientals i corroborar la seua millora com resultat dels programes de mesures. No obstant això, l'alt cost econòmic que açò suposa fa necessari reduir el nombre d'estacions de mostratge. Per això mitjançant una anàlisi estadística de similitud es seleccionen les estacions més representatives del control de vigilància amb l'objectiu de reduir el nombre d'estacions tant en aquelles masses que incomplixen com en les que complixen els objectius de qualitat per al fitoplàncton i paràmetres fisicoquímics sense perdre la consecució dels objectius de qualitat Per a la selecció d'estacions representatives s'utilitzen anàlisis estadístiques de dispersió i estabilitat, anàlisi de similitud com l'anàlisi Cluster, el Coeficient de Correlació Intraclasse i el diagrama de cuantiles. En la Comunitat Valenciana (Espanya) s'aconseguix reduir el nombre d'estacions de 78 a 47. S'aconseguix per tant un important estalvi per a les administracions públiques, sense que açò supose una pèrdua d'informació, necessària per a una correcta caracterització de les masses d'aigua costaneres.

[ES] La Directiva Marco del Agua (DMA) especifica tres programas de control para el seguimiento del estado ecológico: el control de vigilancia, el control operativo y el control de investigación. El diseño del control operativo de los sistemas pelágicos de las masas de agua costeras, tiene como objetivo determinar y controlar el estado de aquellas masas que se considere que pueden no cumplir sus objetivos medioambientales y corroborar su mejora como resultado de los programas de medidas. Sin embargo, el alto coste económico que esto supone hace necesario reducir el número de estaciones de muestreo. Para ello mediante un análisis estadístico de similitud se seleccionan las estaciones más representativas del control de vigilancia con el objetivo de reducir el número de estaciones tanto en aquellas masas que incumplen como en las que cumplen los objetivos de calidad para el fitoplancton y parámetros fisicoquímicos sin perder la consecución de los objetivos de calidad. Para la selección de estaciones representativas se utilizan análisis estadísticos de dispersión y estabilidad, análisis de similitud como el análisis Cluster, el Coeficiente de Correlación Intraclase y el diagrama de cuantiles. En la Comunitat Valenciana (España) se consigue reducir el número de estaciones de 78 a 47. Se logra por tanto un importante ahorro para las administraciones públicas, sin que esto suponga una pérdida de información, necesaria para una correcta caracterización de las masas de agua costeras., [EN] Three types of monitoring programs are specified and described in the Water Framework Directive (WFD): Surveillance Monitoring, Operational Monitoring and Investigative Monitoring. The Operational Monitoring design for pelagic systems of coastal water bodies, aims to monitor the status of those coastal water bodies, that may not achieve their environmental objectives and to corroborate their improvement as a result of the Programmes of Measures. However, the high cost of the surveillance monitoring, makes necessary to reduce the number of sampling stations. Using a statistical analysis of similarity, it is possible to select the most representative stations of surveillance monitoring with the aim of reducing the number of stations (and the associated economic costs) in the operational control in those water bodies that achieve the quality objectives for phytoplankton and physicochemical parameters without losing a proper characterization of ecological status. For the selection of representative stations, different statistical analyses are done: dispersion analysis and stability analysis and similarity analysis (Cluster, Intraclass Correlation Coefficient and Q-Q Plots)., [CA] La Directiva Marco de l'Aigua (DMA) especifica tres programes de control per al seguiment de l'estat ecològic: el control de vigilància, el control operatiu i el control d'investigació. El disseny del control operatiu dels sistemes pelàgics de les masses d'aigua costaneres, té com a objectiu determinar i controlar l'estat d'aquelles masses que es considere que poden no complir els seus objectius mediambientals i corroborar la seua millora com resultat dels programes de mesures. No obstant això, l'alt cost econòmic que açò suposa fa necessari reduir el nombre d'estacions de mostratge. Per això mitjançant una anàlisi estadística de similitud es seleccionen les estacions més representatives del control de vigilància amb l'objectiu de reduir el nombre d'estacions tant en aquelles masses que incomplixen com en les que complixen els objectius de qualitat per al fitoplàncton i paràmetres fisicoquímics sense perdre la consecució dels objectius de qualitat Per a la selecció d'estacions representatives s'utilitzen anàlisis estadístiques de dispersió i estabilitat, anàlisi de similitud com l'anàlisi Cluster, el Coeficient de Correlació Intraclasse i el diagrama de cuantiles. En la Comunitat Valenciana (Espanya) s'aconseguix reduir el nombre d'estacions de 78 a 47. S'aconseguix per tant un important estalvi per a les administracions públiques, sense que açò supose una pèrdua d'informació, necessària per a una correcta caracterització de les masses d'aigua costaneres.

[ES] La Directiva Marco del Agua (DMA) especifica tres programas de control para el seguimiento del estado ecológico: el control de vigilancia, el control operativo y el control de investigación. El diseño del control operativo de los sistemas pelágicos de las masas de agua costeras, tiene como objetivo determinar y controlar el estado de aquellas masas que se considere que pueden no cumplir sus objetivos medioambientales y corroborar su mejora como resultado de los programas de medidas. Sin embargo, el alto coste económico que esto supone hace necesario reducir el número de estaciones de muestreo. Para ello mediante un análisis estadístico de similitud se seleccionan las estaciones más representativas del control de vigilancia con el objetivo de reducir el número de estaciones tanto en aquellas masas que incumplen como en las que cumplen los objetivos de calidad para el fitoplancton y parámetros fisicoquímicos sin perder la consecución de los objetivos de calidad. Para la selección de estaciones representativas se utilizan análisis estadísticos de dispersión y estabilidad, análisis de similitud como el análisis Cluster, el Coeficiente de Correlación Intraclase y el diagrama de cuantiles. En la Comunitat Valenciana (España) se consigue reducir el número de estaciones de 78 a 47. Se logra por tanto un importante ahorro para las administraciones públicas, sin que esto suponga una pérdida de información, necesaria para una correcta caracterización de las masas de agua costeras., [EN] Three types of monitoring programs are specified and described in the Water Framework Directive (WFD): Surveillance Monitoring, Operational Monitoring and Investigative Monitoring. The Operational Monitoring design for pelagic systems of coastal water bodies, aims to monitor the status of those coastal water bodies, that may not achieve their environmental objectives and to corroborate their improvement as a result of the Programmes of Measures. However, the high cost of the surveillance monitoring, makes necessary to reduce the number of sampling stations. Using a statistical analysis of similarity, it is possible to select the most representative stations of surveillance monitoring with the aim of reducing the number of stations (and the associated economic costs) in the operational control in those water bodies that achieve the quality objectives for phytoplankton and physicochemical parameters without losing a proper characterization of ecological status. For the selection of representative stations, different statistical analyses are done: dispersion analysis and stability analysis and similarity analysis (Cluster, Intraclass Correlation Coefficient and Q-Q Plots)., [CA] La Directiva Marco de l'Aigua (DMA) especifica tres programes de control per al seguiment de l'estat ecològic: el control de vigilància, el control operatiu i el control d'investigació. El disseny del control operatiu dels sistemes pelàgics de les masses d'aigua costaneres, té com a objectiu determinar i controlar l'estat d'aquelles masses que es considere que poden no complir els seus objectius mediambientals i corroborar la seua millora com resultat dels programes de mesures. No obstant això, l'alt cost econòmic que açò suposa fa necessari reduir el nombre d'estacions de mostratge. Per això mitjançant una anàlisi estadística de similitud es seleccionen les estacions més representatives del control de vigilància amb l'objectiu de reduir el nombre d'estacions tant en aquelles masses que incomplixen com en les que complixen els objectius de qualitat per al fitoplàncton i paràmetres fisicoquímics sense perdre la consecució dels objectius de qualitat Per a la selecció d'estacions representatives s'utilitzen anàlisis estadístiques de dispersió i estabilitat, anàlisi de similitud com l'anàlisi Cluster, el Coeficient de Correlació Intraclasse i el diagrama de cuantiles. En la Comunitat Valenciana (Espanya) s'aconseguix reduir el nombre d'estacions de 78 a 47. S'aconseguix per tant un important estalvi per a les administracions públiques, sense que açò supose una pèrdua d'informació, necessària per a una correcta caracterització de les masses d'aigua costaneres.

[ES] La Directiva Marco del Agua (DMA) especifica tres programas de control para el seguimiento del estado ecológico: el control de vigilancia, el control operativo y el control de investigación. El diseño del control operativo de los sistemas pelágicos de las masas de agua costeras, tiene como objetivo determinar y controlar el estado de aquellas masas que se considere que pueden no cumplir sus objetivos medioambientales y corroborar su mejora como resultado de los programas de medidas. Sin embargo, el alto coste económico que esto supone hace necesario reducir el número de estaciones de muestreo. Para ello mediante un análisis estadístico de similitud se seleccionan las estaciones más representativas del control de vigilancia con el objetivo de reducir el número de estaciones tanto en aquellas masas que incumplen como en las que cumplen los objetivos de calidad para el fitoplancton y parámetros fisicoquímicos sin perder la consecución de los objetivos de calidad. Para la selección de estaciones representativas se utilizan análisis estadísticos de dispersión y estabilidad, análisis de similitud como el análisis Cluster, el Coeficiente de Correlación Intraclase y el diagrama de cuantiles. En la Comunitat Valenciana (España) se consigue reducir el número de estaciones de 78 a 47. Se logra por tanto un importante ahorro para las administraciones públicas, sin que esto suponga una pérdida de información, necesaria para una correcta caracterización de las masas de agua costeras., [EN] Three types of monitoring programs are specified and described in the Water Framework Directive (WFD): Surveillance Monitoring, Operational Monitoring and Investigative Monitoring. The Operational Monitoring design for pelagic systems of coastal water bodies, aims to monitor the status of those coastal water bodies, that may not achieve their environmental objectives and to corroborate their improvement as a result of the Programmes of Measures. However, the high cost of the surveillance monitoring, makes necessary to reduce the number of sampling stations. Using a statistical analysis of similarity, it is possible to select the most representative stations of surveillance monitoring with the aim of reducing the number of stations (and the associated economic costs) in the operational control in those water bodies that achieve the quality objectives for phytoplankton and physicochemical parameters without losing a proper characterization of ecological status. For the selection of representative stations, different statistical analyses are done: dispersion analysis and stability analysis and similarity analysis (Cluster, Intraclass Correlation Coefficient and Q-Q Plots)., [CA] La Directiva Marco de l'Aigua (DMA) especifica tres programes de control per al seguiment de l'estat ecològic: el control de vigilància, el control operatiu i el control d'investigació. El disseny del control operatiu dels sistemes pelàgics de les masses d'aigua costaneres, té com a objectiu determinar i controlar l'estat d'aquelles masses que es considere que poden no complir els seus objectius mediambientals i corroborar la seua millora com resultat dels programes de mesures. No obstant això, l'alt cost econòmic que açò suposa fa necessari reduir el nombre d'estacions de mostratge. Per això mitjançant una anàlisi estadística de similitud es seleccionen les estacions més representatives del control de vigilància amb l'objectiu de reduir el nombre d'estacions tant en aquelles masses que incomplixen com en les que complixen els objectius de qualitat per al fitoplàncton i paràmetres fisicoquímics sense perdre la consecució dels objectius de qualitat Per a la selecció d'estacions representatives s'utilitzen anàlisis estadístiques de dispersió i estabilitat, anàlisi de similitud com l'anàlisi Cluster, el Coeficient de Correlació Intraclasse i el diagrama de cuantiles. En la Comunitat Valenciana (Espanya) s'aconseguix reduir el nombre d'estacions de 78 a 47. S'aconseguix per tant un important estalvi per a les administracions públiques, sense que açò supose una pèrdua d'informació, necessària per a una correcta caracterització de les masses d'aigua costaneres.

Research needs and interests on biodiversity have drastically increased since the Rio Conference (1992). The main conclusions from the Millennium Ecosystem Assessment (MEA, 2001) carried out by the UN and the demonstration of the critical role of biodiversity in maintaining ecosystems services have strengthened research interests on biodiversity. Moreover, the systemic approach generalization, complex system modeling, confluence of thematic prompting new scientific concepts, and multi-scalar – multifunctional approach have induced significant changes to the scientific context. A review of major advances on biodiversity monitoring and research resulting from Ifremer programs will be presented considering deep sea as well as coastal ecosystems and associated technologies. Development of benthic habitat mapping (e.g., REBENT), and data platforms and information systems on marine biodiversity (SINP, SIH, BIOCEAN) are all contributing to an improved spatial and temporal biodiversity observatory. Ifremer has already demonstrated its main interest in an active scientific strategy of cooperation through national research groups such as the IFB then FRB, ECCHIS GDR, European projects (HERMES), scientific coordination (REX MARBEF, Marine Genomics) as well as the European ERANETs (Biodiversa, Marinera, Marifish), and its involvement in the 'Census of Marine Life' international program. Beyond the next European Sea ERANET, an increased cooperation among scientific partners appears critical to address the three major scientific challenges regarding marine biodiversity: 1. explore and characterize marine biodiversity at various scales (landscapes, habitats, communities), 2. operational monitoring, and 3. development of functional biodiversity modeling to assess ecosystem resilience to the main trend changes of impact vectors., Les besoins en recherches dans le domaine de la biodiversité se sont accrus depuis la Conférence de Rio (1992) et les conclusions portées par le bilan mondial des Nations Unies concernant l'évaluation des services des écosystèmes et du rôle essentiel de la biodiversité dans leur maintien (MEA, 2001). La généralisation de l'approche systémique, la modélisation de systèmes complexes, la convergence de disciplines vers de nouveaux concepts et les approches multi-échelles et multi-fonctionnelles sont autant d'éléments d'évolution du contexte scientifique et technique dans ce domaine. Une revue des avancées de l'Ifremer dans le domaine de l'observation et de la recherche en biodiversité sera présentée depuis les travaux sur les écosystèmes des grands fonds jusqu'au domaine côtier tout en considérant les technologies associées. La réalisation de la cartographie des habitats benthiques (e.g., REBENT), le développement de plate-formes et de systèmes d'information sur la biodiversité marine (SINP, SIH, BIOCEAN) contribuent à une meilleure observation spatio-temporelle de celle-ci. La participation de l'Ifremer aux groupements de recherche nationaux (IFB puis FRB, GDR ECCHIS), aux projets européens (HERMES) et coordinations scientifiques (REX MARBEF, Marine Genomics), ainsi qu'aux ERANET (Biodiversa, Marinera, Marifish) et le rôle joué dans le programme international « Census of Marine Life » démontre l'importance que l'Institut accorde à une stratégie active de coopération scientifique en matière de biodiversité marine. Au delà du prochain ERANET « SEANET », l'amélioration de la coordination pluri-organismes de la recherche en biodiversité marine apparaît essentielle à court terme pour répondre aux trois enjeux de recherche que sont 1. l'exploration et la caractérisation de la biodiversité marine à différentes échelles (paysages, habitats, communautés), 2. la surveillance opérationnelle, 3. le développement de la modélisation fonctionnelle de la biodiversité pour l'étude de

Research needs and interests on biodiversity have drastically increased since the Rio Conference (1992). The main conclusions from the Millennium Ecosystem Assessment (MEA, 2001) carried out by the UN and the demonstration of the critical role of biodiversity in maintaining ecosystems services have strengthened research interests on biodiversity. Moreover, the systemic approach generalization, complex system modeling, confluence of thematic prompting new scientific concepts, and multi-scalar – multifunctional approach have induced significant changes to the scientific context. A review of major advances on biodiversity monitoring and research resulting from Ifremer programs will be presented considering deep sea as well as coastal ecosystems and associated technologies. Development of benthic habitat mapping (e.g., REBENT), and data platforms and information systems on marine biodiversity (SINP, SIH, BIOCEAN) are all contributing to an improved spatial and temporal biodiversity observatory. Ifremer has already demonstrated its main interest in an active scientific strategy of cooperation through national research groups such as the IFB then FRB, ECCHIS GDR, European projects (HERMES), scientific coordination (REX MARBEF, Marine Genomics) as well as the European ERANETs (Biodiversa, Marinera, Marifish), and its involvement in the 'Census of Marine Life' international program. Beyond the next European Sea ERANET, an increased cooperation among scientific partners appears critical to address the three major scientific challenges regarding marine biodiversity: 1. explore and characterize marine biodiversity at various scales (landscapes, habitats, communities), 2. operational monitoring, and 3. development of functional biodiversity modeling to assess ecosystem resilience to the main trend changes of impact vectors., Les besoins en recherches dans le domaine de la biodiversité se sont accrus depuis la Conférence de Rio (1992) et les conclusions portées par le bilan mondial des Nations Unies concernant l'évaluation des services des écosystèmes et du rôle essentiel de la biodiversité dans leur maintien (MEA, 2001). La généralisation de l'approche systémique, la modélisation de systèmes complexes, la convergence de disciplines vers de nouveaux concepts et les approches multi-échelles et multi-fonctionnelles sont autant d'éléments d'évolution du contexte scientifique et technique dans ce domaine. Une revue des avancées de l'Ifremer dans le domaine de l'observation et de la recherche en biodiversité sera présentée depuis les travaux sur les écosystèmes des grands fonds jusqu'au domaine côtier tout en considérant les technologies associées. La réalisation de la cartographie des habitats benthiques (e.g., REBENT), le développement de plate-formes et de systèmes d'information sur la biodiversité marine (SINP, SIH, BIOCEAN) contribuent à une meilleure observation spatio-temporelle de celle-ci. La participation de l'Ifremer aux groupements de recherche nationaux (IFB puis FRB, GDR ECCHIS), aux projets européens (HERMES) et coordinations scientifiques (REX MARBEF, Marine Genomics), ainsi qu'aux ERANET (Biodiversa, Marinera, Marifish) et le rôle joué dans le programme international « Census of Marine Life » démontre l'importance que l'Institut accorde à une stratégie active de coopération scientifique en matière de biodiversité marine. Au delà du prochain ERANET « SEANET », l'amélioration de la coordination pluri-organismes de la recherche en biodiversité marine apparaît essentielle à court terme pour répondre aux trois enjeux de recherche que sont 1. l'exploration et la caractérisation de la biodiversité marine à différentes échelles (paysages, habitats, communautés), 2. la surveillance opérationnelle, 3. le développement de la modélisation fonctionnelle de la biodiversité pour l'étude de

Research needs and interests on biodiversity have drastically increased since the Rio Conference (1992). The main conclusions from the Millennium Ecosystem Assessment (MEA, 2001) carried out by the UN and the demonstration of the critical role of biodiversity in maintaining ecosystems services have strengthened research interests on biodiversity. Moreover, the systemic approach generalization, complex system modeling, confluence of thematic prompting new scientific concepts, and multi-scalar – multifunctional approach have induced significant changes to the scientific context. A review of major advances on biodiversity monitoring and research resulting from Ifremer programs will be presented considering deep sea as well as coastal ecosystems and associated technologies. Development of benthic habitat mapping (e.g., REBENT), and data platforms and information systems on marine biodiversity (SINP, SIH, BIOCEAN) are all contributing to an improved spatial and temporal biodiversity observatory. Ifremer has already demonstrated its main interest in an active scientific strategy of cooperation through national research groups such as the IFB then FRB, ECCHIS GDR, European projects (HERMES), scientific coordination (REX MARBEF, Marine Genomics) as well as the European ERANETs (Biodiversa, Marinera, Marifish), and its involvement in the 'Census of Marine Life' international program. Beyond the next European Sea ERANET, an increased cooperation among scientific partners appears critical to address the three major scientific challenges regarding marine biodiversity: 1. explore and characterize marine biodiversity at various scales (landscapes, habitats, communities), 2. operational monitoring, and 3. development of functional biodiversity modeling to assess ecosystem resilience to the main trend changes of impact vectors., Les besoins en recherches dans le domaine de la biodiversité se sont accrus depuis la Conférence de Rio (1992) et les conclusions portées par le bilan mondial des Nations Unies concernant l'évaluation des services des écosystèmes et du rôle essentiel de la biodiversité dans leur maintien (MEA, 2001). La généralisation de l'approche systémique, la modélisation de systèmes complexes, la convergence de disciplines vers de nouveaux concepts et les approches multi-échelles et multi-fonctionnelles sont autant d'éléments d'évolution du contexte scientifique et technique dans ce domaine. Une revue des avancées de l'Ifremer dans le domaine de l'observation et de la recherche en biodiversité sera présentée depuis les travaux sur les écosystèmes des grands fonds jusqu'au domaine côtier tout en considérant les technologies associées. La réalisation de la cartographie des habitats benthiques (e.g., REBENT), le développement de plate-formes et de systèmes d'information sur la biodiversité marine (SINP, SIH, BIOCEAN) contribuent à une meilleure observation spatio-temporelle de celle-ci. La participation de l'Ifremer aux groupements de recherche nationaux (IFB puis FRB, GDR ECCHIS), aux projets européens (HERMES) et coordinations scientifiques (REX MARBEF, Marine Genomics), ainsi qu'aux ERANET (Biodiversa, Marinera, Marifish) et le rôle joué dans le programme international « Census of Marine Life » démontre l'importance que l'Institut accorde à une stratégie active de coopération scientifique en matière de biodiversité marine. Au delà du prochain ERANET « SEANET », l'amélioration de la coordination pluri-organismes de la recherche en biodiversité marine apparaît essentielle à court terme pour répondre aux trois enjeux de recherche que sont 1. l'exploration et la caractérisation de la biodiversité marine à différentes échelles (paysages, habitats, communautés), 2. la surveillance opérationnelle, 3. le développement de la modélisation fonctionnelle de la biodiversité pour l'étude de

Research needs and interests on biodiversity have drastically increased since the Rio Conference (1992). The main conclusions from the Millennium Ecosystem Assessment (MEA, 2001) carried out by the UN and the demonstration of the critical role of biodiversity in maintaining ecosystems services have strengthened research interests on biodiversity. Moreover, the systemic approach generalization, complex system modeling, confluence of thematic prompting new scientific concepts, and multi-scalar – multifunctional approach have induced significant changes to the scientific context. A review of major advances on biodiversity monitoring and research resulting from Ifremer programs will be presented considering deep sea as well as coastal ecosystems and associated technologies. Development of benthic habitat mapping (e.g., REBENT), and data platforms and information systems on marine biodiversity (SINP, SIH, BIOCEAN) are all contributing to an improved spatial and temporal biodiversity observatory. Ifremer has already demonstrated its main interest in an active scientific strategy of cooperation through national research groups such as the IFB then FRB, ECCHIS GDR, European projects (HERMES), scientific coordination (REX MARBEF, Marine Genomics) as well as the European ERANETs (Biodiversa, Marinera, Marifish), and its involvement in the 'Census of Marine Life' international program. Beyond the next European Sea ERANET, an increased cooperation among scientific partners appears critical to address the three major scientific challenges regarding marine biodiversity: 1. explore and characterize marine biodiversity at various scales (landscapes, habitats, communities), 2. operational monitoring, and 3. development of functional biodiversity modeling to assess ecosystem resilience to the main trend changes of impact vectors., Les besoins en recherches dans le domaine de la biodiversité se sont accrus depuis la Conférence de Rio (1992) et les conclusions portées par le bilan mondial des Nations Unies concernant l'évaluation des services des écosystèmes et du rôle essentiel de la biodiversité dans leur maintien (MEA, 2001). La généralisation de l'approche systémique, la modélisation de systèmes complexes, la convergence de disciplines vers de nouveaux concepts et les approches multi-échelles et multi-fonctionnelles sont autant d'éléments d'évolution du contexte scientifique et technique dans ce domaine. Une revue des avancées de l'Ifremer dans le domaine de l'observation et de la recherche en biodiversité sera présentée depuis les travaux sur les écosystèmes des grands fonds jusqu'au domaine côtier tout en considérant les technologies associées. La réalisation de la cartographie des habitats benthiques (e.g., REBENT), le développement de plate-formes et de systèmes d'information sur la biodiversité marine (SINP, SIH, BIOCEAN) contribuent à une meilleure observation spatio-temporelle de celle-ci. La participation de l'Ifremer aux groupements de recherche nationaux (IFB puis FRB, GDR ECCHIS), aux projets européens (HERMES) et coordinations scientifiques (REX MARBEF, Marine Genomics), ainsi qu'aux ERANET (Biodiversa, Marinera, Marifish) et le rôle joué dans le programme international « Census of Marine Life » démontre l'importance que l'Institut accorde à une stratégie active de coopération scientifique en matière de biodiversité marine. Au delà du prochain ERANET « SEANET », l'amélioration de la coordination pluri-organismes de la recherche en biodiversité marine apparaît essentielle à court terme pour répondre aux trois enjeux de recherche que sont 1. l'exploration et la caractérisation de la biodiversité marine à différentes échelles (paysages, habitats, communautés), 2. la surveillance opérationnelle, 3. le développement de la modélisation fonctionnelle de la biodiversité pour l'étude de