Search

INTRODUCCIÓ:La mobilització de l'angle esplènic del còlon (MAEC) és una maniobra necessària a la cirurgia colorectal. El coneixement anatòmic d'aquesta zona quirúrgica és fonamental per evitar complicacions intraoperatòries. S'han descrit tres tipus de MAEC: anterior, lateral i medial. Clàsicament s'han descrit 3 lligaments que fixen angle esplènic del còlon (AEC): gastrocòlic, frenocòlic i esplenocòlic. A més hi ha fixacions entre el cos-cua pancreàtic i la zona adjacent del mesocòlon transvers que no reben un nom específic. Els objectius d’aquest treball són: demostrar l’existència de cinc formes diferents de MAEC per via laparoscòpica; i descriure, des del punt de vista macro i microscòpic, els elements que fixen l'AEC, la secció dels quals és necessària per a la MAEC. MATERIAL I MÉTODES Estudi anatòmic amb 21 cadàvers realitzat en dues etapes: -Desenvolupament de noves rutes de MAEC i d'un sistema il·lustratiu-dinàmic per al seu aprenentatge i docència. Primera fase: dissecció d'11 cadàvers i demostració de les diferents maneres d'accedir a la transcavitat dels epiplons i MAEC. Segona fase: comprovació, en casos reals diagnosticats de càncer colorectal, dels diferents abordatges laparoscòpics descrits a la primera fase. Tercera fase: validació del sistema il·lustratiu-dinàmic en diferents cursos i reunions científiques orientades a la cirurgia colorectal. -Descripció d’un nou lligament de fixació de l’AEC. El lligament pancreatocòlic Fase 1. Estudi anatomoquirúrgic: en 10 cadàvers es va realitzar l'extracció íntegra de l'AEC amb les estructures adjacents sense seccionar cap dels elements de fixació. Els lligaments, i les fixacions pancreatocòliques, van ser preparats per a l'estudi microscòpic. Fase 2. Estudi microscòpic: Amb les tincions hematoxilina-eosina i tricròmic de Masson es van identificar el nombre de capes de col·lagen a cada lligament, que són el reflex del nombre capes mesotelials a cada fusió. RESULTATS Es van trobar 5 tipus d'abordatge a la transcavitat dels epiplons: Anterior, anterior transepiploic, lateral, medial inframesocòlic i medial transmesocòlic. Es va demostrar la seua aplicabilitat en cirurgia laparoscòpica colorectal mitjançant la realització de 5 intervencions a 5 pacients amb càncer colorectal. En cadascun d'ells es va emprar un dels tipus d'abordatge descrits a la primera fase. L'abordatge anterior transepiploic es va realitzar en un pacient amb neoplàsia de còlon localitzada a l'angle esplènic, la resta d'abordatges es van realitzar en pacients amb càncer de recte amb l'objectiu d'una anastomosi colorectal lliure de tensió. No es van observar complicacions intraoperatòries en cap dels casos. Hem validat la reproductibilitat dels accessos mitjançant el sistema il·lustratiu-dinàmic d’aprenentatge i docència anomenat SF Box. Amb l'anàlisi macroscòpica: el 100% (10/10) dels cadàvers van presentar 4 estructures de fixació de l'AEC: lligaments gastrocòlic, esplenocòlic, frenocòlic i les fixacions pancreatocòliques (possible lligament pancreatocòlic). Amb l'anàlisi microscòpic vam observar que al lligament gastrocòlic el 80% (8/10) presentaven 2 capes mesotelials, 10% (1/10) 4 capes i 1 cadàver no era avaluable. Als lligaments esplenocòlic i frenocòlic tots presentaven 2 capes mesotelials. Mentre que en el possible lligamentpancreatocòlic un 60% (6/10) presentava 4 capes mesotelials, el 30% (3/10) 2 capes, i en 1 cadàver no era avaluable. CONCLUSIONS -La realització de dissecció en cadàver ens ha permès descriure 5 tipus diferenciats de MAEC: Anterior, anterior transepiploica, lateral, medial inframesocòlica i medial transmesocòlica. Hem comprovat la seva aplicabilitat en cirurgia laparoscòpica real. -Hem dissenyat un sistema didàctic i dinàmic que facilita la docència i permet estandarditzar els tipus de MAEC, el qual hem anomenat Splenic Flexure Box, l'aplicabilitat del qual ha estat posada en pràctica en diferents cursos sobre anatomia quirúrgica colorectal. -Hem demostrat l'existència d'un autèntic lligament pancreatocòlic mitjançant la descripció macro i microscòpica a partir de la dissecció en model cadavèric, identificant una estructura de coalescència mesotelial idèntica i equivalent a la resta de lligaments de l'AEC descrits prèviament. AIM Splenic flexure mobilization of the colon (SFM) is a necessary maneuver in colorectal surgery. Anatomical knowledge of this surgical area is essential to avoid intraoperative complications such as splenic bleeding. Three types of SFM have been described: anterior, lateral and medial. Classically, 3 ligaments that fix the splenic flexure of the colon have been described (SF): gastrocolic, Phrenicocolic and splenocolic. In addition, there are attachments between the pancreatic body-tail and the adjacent area of the transverse mesocolon that do not receive a specific name. The objectives of this paper are: to demonstrate the existence of five different ways of SFM by laparoscopic approach; and describe, from the macro and microscopic point of view, the elements that fix the SF, whose section is necessary for the SFM. METHODS Anatomical study with 21 cadaver carried out in two stages: -Development of new SFM routes and an illustrative-dynamic system for learning and teaching. First phase: dissection of 11 cadaver and demonstration of the different ways to access the lesser sac and SFM. Second phase: verification in real cases diagnosed with colorectal cancer of the different laparoscopic approaches described in the first phase. Third phase: validation of the illustrative-dynamic system in different courses and scientific meetings oriented to colorectal surgery. -Description of a new SF fixation ligament. The pancreatocolic ligamentPhase 1. Anatomical-surgical study: In 10 cadaver, the complete extraction of the SF with the adjacent structures was carried out without sectioning any of the fixation elements. The lligaments and pancreatocolic attachments were prepared for microscopic study. Phase 2. Microscopic study: With hematoxylin-eosin and Masson's trichrome stains, the number of collagen layers in each ligament was identified, which is a reflection of the number of mesothelial layers in each fusion. RESULTS Five types of approach to the transcavity of the omentum were found: anterior, trans-omentum, lateral, medial infra-mesocolic, and medial trans-mesocolic. Its applicability in colorectal laparoscopic surgery was demonstrated by performing 5 interventions in 5 patients with colorectal cancer. In each of them, one of the types of approach described in the first phase was used. The anterior trans-omentum approach was performed in a patient with colonic neoplasia located in the splenic flexure, the rest of the approaches were performed in patients with rectal cancer with the aim of a tension-free colorectal anastomosis. No intraoperative complications were observed in any of the cases. We have validated the reproducibility of the accesses through the illustrative-dynamic learning and teaching system called SF Box. With the macroscopic analysis: 100% (10/10) of the cadaver presented 4 attachment structures of the AEC: gastrocolic, splenocolic, and phrenicocolic ligaments and the pancreatocolic attachments (possible pancreatocolic ligament). With the microscopic analysis we have observed that in the gastrocolic ligament 80% (8/10) presented 2 mesothelial layers, 10% (1/10) 4 layers and 1 cadaver was not evaluable. In the splenocolic and phrenicocolic ligaments, all presented 2 mesothelial layers. While in thepossible pancreatocolic ligament, 60% (6/10) presented 4 mesothelial layers, 30% (3/10) 2 layers, and in 1 cadaver it was not evaluable. CONCLUSION -The cadaveric dissection has allowed us to describe 5 different types of SFM: Anterior, anterior trans-omentum, lateral, medial inframesocolic and medial transmesocolic. We have verified its applicability in real laparoscopic surgery. -We have designed a didactic and dynamic system that facilitates teaching and allows standardizing the types of SFM, which we have called “Splenic Flexure Box”, whose applicability has been put into practice in different courses on colorectal surgical anatomy -We have demonstrated the existence of an authentic pancreatocolic ligament by means of its macroscopic and microscopic description from the dissection in a cadaveric model, identifying a structure of mesothelial coalescence identical and equivalent to the rest of the SF ligaments previously described.

La margarida és una flor? Només tenim 5 sentits? Els éssers humans es poden dividir en races? El fred causa els refredats? La selva amazònica és el pulmó del planeta? El desdejuni és el menjar més important del dia? Només utilitzem el 10% del nostre cervell? Totes aquestes idees formen part dels models mentals de gran part de la població. Idees que, o bé parteixen de conceptes correctes, però mal aplicats, o són totalment falses. Així, a pesar de la sobreabundància d’informació que existeix en l’actualitat, la falta d’educació informacional i la difusió de tota mena de desordres informatius creen un caldo de cultiu perfecte per a la transmissió i replicació d’informació errònia. Aquest llibre persegueix no només recopilar i desmuntar 70 mites biològics emprant informació científica actualitzada, sinó també aportar activitats per a treballar-los a l'aula (principalment en els nivells educatius d’ESO i Batxillerat), recopilar recursos accessoris per a continuar indagant en els mateixos i donar eines per a desenvolupar una perspectiva crítica amb la informació que rebem. D’aquesta manera, volem contribuir a l’alfabetització científica de la població, tenint com a eixos vertebradors, la interdisciplinarietat, la perspectiva de gènere, el respecte a la diversitat, la promoció de la salut, la sostenibilitat i la cura del medi ambient. UV-SFPIE_PID-2079949 UVSFPIE_ PID-1642158 Are daisies flowers? Do we only have 5 senses? Can human beings be divided into races? Can cold weather or being chilled cause a cold? Is the Amazon rainforest the lung of the planet? Is breakfast the most important meal of the day? Do we humans only use 10% of our cerebral capacity? All of these ideas belong to the collective mindset of our society. Ideas that either originate from hypotheses that are correct but are poorly applied, or are totally fake. Thus, despite the excessive amounts of information that is available nowadays, the lack of informational education and diffusion of all kinds of informational disorders create a breeding ground that is ideal for the transmission and reapplication for misinformation. The aim of this book is not only to compilate and dismantle 70 biological myths using up-to-date scientific information but also contribute with activities that can be used in class (mainly for secondary school levels), compilate complementary resources to keep an inquiring mindset towards the same and assist with tools to develop a critic perspective with the information that we come across. That way, we want to promote the scientific alphabetization of the population taking interdisciplinarity, gender perspective, respect for diversity, healthcare promotion and sustainability and care for the environment as its axis.

La malaltia de Parkinson (PD) és un trastorn motriu de tipus neurodegeneratiu caracteritzat per la mort de les neurones dopaminèrgiques de la substància nigra pars compacta com a conseqüència de l’augment de l’estrès oxidatiu, la disfunció mitocondrial i la fallada energètica. En els darrers anys s’han identificat diverses formes de parkinsonisme familiar causades per mutacions en gens concrets, com DJ-1. Pel que fa als tractaments actuals, aquests no aturen la neurodegeneració, de manera que és necessari un canvi de paradigma cap a la identificació de nous composts amb efecte neuroprotector. Estudis recents han demostrat com l’augment de la taxa glicolítica podria constituir un mecanisme en aquesta neuroprotecció. En aquest context s’han identificat composts potencialment terapèutics per a la PD en un rastreig químic dut a terme amb un model de Drosophila basat en la deficiència de DJ-1β. Amb l’objectiu de validar aquests composts en relació a la glicòlisi, s’ha provat el seu efecte sobre l’activitat catalítica dels enzims enolasa, hexoquinasa, fosfofructoquinasa i piruvat-quinasa en cèl·lules humanes deficients en el gen DJ-1. Els nostres resultats mostren com els composts són capaços de modular el metabolisme de la glucosa pel que podrien constituir en el futur possibles fàrmacs pel tractament de la PD. Parkinson’s disease (PD) is a motor-type neurodegenerative disorder characterized by the death of dopaminergic neurons in the substantia nigra pars compacta as a consequence of oxidative stress, mitochondrial dysfunction and energy failure. In recent years, several rare familial PD forms caused by mutation in specific genes such DJ-1 have been identified. Concerning current treatments, these are not able to stop neurodegeneration, so it is necessary to change the paradigm towards the identification of new compounds with neuroprotective effect. Recent studies have shown that the increase in the glycolytic rate could be a mechanism involved in neuroprotection. In this context, potentially therapeutic compounds for PD have been identified in a chemical screening carried out with a Drosophila model based on the deficiency of DJ-1β. In order to validate these compounds in relation to glycolysis, we have analysed their effect on the catalytic activity of enolase, hexokinase, phosphofructokinase and pyruvate kinase in human DJ-1-deficient cells. Our results show that the compounds are capable of modulating the glucose metabolism so they could possibly become drugs for the treatment of PD in the future.

En ambients halòfils de clima mediterrani com els localitzats en el litoral sud alacantí, l’ecofisiologia de la germinació és afectada essencialment pel dèficit hídric estacional, les elevades temperatures i les propietats del sòl. En aquest marc d’irregularitat ambiental, s’establí la resposta de germinació integrada en el cicle vital de l’espècie herbàcia halòfita Mesembryanthemum nodiflorum L. per tal d’avançar en el coneixement del funcionament d’aquests ambients salins i així poder abordar futurs programes de conservació vegetal en praderies salines. El protocol de germinació òptim de l’espècie d’estudi s’aconsegueix a un rang tèrmic de 25/10ºC i un fotoperíode de 12/12 h llum/obscuritat. La determinació d’un període latent de dormició física en les llavors desencadenà la inclusió en el protocol d’una sèrie de tractaments pregerminatius i la seua corroboració amb l’estudi de la permeabilitat de la coberta seminal. Superior a l’estratificació càlida i freda, als haloprimings i als xocs tèrmics, l’escarificació química (H2SO4) de llavors amb més del 90% de germinació aconseguit en 2-3 dies fou el pretractament més adequat. Dit això, factors com la prolongada dormició seminal, la generació d’un banc de llavors en el substrat i el caràcter anual del cicle biològic de M. nodiflorum L. justifiquen la seua estratègia germinativa moderadament competitiva front a altres halòfites oportunistes a l’hora d’instal•lar-se les poblacions en el saladar. In Mediterranean halophytic environments, such as those located in the southern coast of Alacant, the ecophysiology of seed germination is essentially affected by seasonal water deficit, the high temperatures and soil properties. Within this framework of environmental irregularity, determined the germination response integrated into the life cycle of the halophyte herbaceous specie Mesembryanthemum nodiflorum L. Plant of interest to advance in the knowledge of the salt marsh functioning and addressing future conservation programs in saline meadows. The optimal germination protocol of the study plant is done in a thermal range 25/10°C and a photoperiod of 12/12 h light/darkness. The deduction of a latent period in seeds called physical dormancy motivated the inclusion of different dormancy breaking treatments in the protocol. It corroborated by the seed coat permeability study. The chemical scarification (H2SO4) is more suitable pre-treatment than the warm and cold stratification, the halopriming tests and the thermal shocks. In fact, the scarify seeds originated significantly higher germination percentages (> 90% achieved in 2 or 3 days). That said, factors such as prolonged seed dormancy, the generation of a seed bank in the substrate or annual cycle of M. nodiflorum L. explain her moderately competitive strategy compared to other opportunistic halophytes at the time of colonizing the salt marsh.

Anàlisi descriptiva de la mortalitat a Espanya durant el període 2000-2016. Per cada un dels anys del període es presenten el model de mortalitat, el model d'anys potencials de vida perduts suposant que la mortalitat entre 1 i 79 anys és evitable i el model d'anys potencials de vida perduts suposant que la mortalitat entre 1 i 69 anys és evitable. Es completa l’anàlisi amb l'evolució de la mortalitat de les principals causes de defunció durant el període. En l’evolució de la mortalitat s’han inclòs totes les causes que es reflecteixen als models de mortalitat i d’anys potencials de vida perduts dels anys 2000 i 2016, ordenant les causes d’acord al nombre de defuncions observades l’any 2000.

En aquest treball s’ha estudiat la presència d’enterobacteris en productes vegetals frescos que poden consumir-se directament, sense tractaments que poden afectar a la viabilitat dels microorganismes presents en aquests vegetals. Com material d’estudi s’han seleccionat una sèrie de verdures i hortalisses que habitualment poden consumir-se crues (tomates, enciams, rúcula, canonges, etc.), adquirides en distints establiments de la ciutat de València i els seus voltants, ja que la zona de l’horta de València es caracteritza, a més de per la qualitat i quantitat de la producció hortícola, per l’ús de pràctiques agrícoles (com l’ús de fem com adob) que afavoreixen la contaminació dels vegetals amb bacteris d’origen animal. Hi ha que indicar també que l’estudi s’ha realitzat tant amb verdures i hortalisses cultivades de manera estàndard o convencional (no ecològica), com amb productes ecològics o orgànics, i també amb vegetals processats (rentats, tallats i envasats) llestos per consumir directament (quarta gamma). S’han analitzat un total de 230 mostres de distints grups de vegetals: (i) 90 mostres de productes vegetals frescos cultivats mitjançant tècniques habituals (estàndard o convencional), (ii) 50 mostres de vegetals orgànics cultivats mitjançant mètodes ecològics, (iii) 60 mostres de productes vegetals de quarta gamma (tallats, processats, empaquetats i comercialitzats llestos pel consum), i (iv) 30 mostres d’amanides preparades en cuina, amb distints ingredients, i servides al consumidor. Els distints vegetals analitzats van ser: tomates de diferents tipus (pera i redona convencional i ecològica) (50 mostres), enciams de diferents tipus (romana, iceberg, ecològic romana, i fulles roges i iceberg de quarta gamma) (60 mostres), cogollos (10 mostres), rúcula (quarta gamma i ecològica) (30 mostres), carlota (estàndard i ecològica) (20 mostres), canonges (quarta gamma) (20 mostres), i cogombre (estàndard) (10 mostres). Les mostres van ser adquirides en distints establiments de la ciutat de València i els voltants, tant en supermercats, fruiteries, i tendes especialitzades en productes ecològics. Les mostres d’amanida es van obtenir de menjadors escolars de dos centres educatius (20 mostres) i d’establiments de menjar per emportar (10 mostres). Els resultats que es van obtenir en quant al NMP de coliformes en les mostres analitzades indiquen que aproximadament un 60% de totes les mostres estan contaminades amb bacteris coliformes, sent aquest percentatge qualitatiu major en les amanides (90%) i els productes de quarta gamma (75% de mostres contaminades), seguit dels productes ecològics (54%) i dels productes vegetals estàndard (42%). Les mostres que van mostrar un major contingut o càrrega de coliformes (superior a 2.400 per gram) van ser també les amanides (27%) i els productes de quarta gamma (20%), seguits dels productes estàndard (12%) i dels ecològics (4%), sent la mitjà total del 14% (Taula 1 i Annex I). En quant a les espècies identificades (195 aïllats totals), la major part correspon a bacteris coliformes (gèneres Escherichia, Enterobacter, Citrobacter i Klebsiella), amb un total de 142 aïllats (73%), mentre que la resta són altres espècies d’enterobacteris (Pantoea, Serratia, Kluyvera, Hafnia i Leclercia) amb 45 aïllats (23%), i també es van identificar algunes espècies Gram-negatives que no pertanyen a la família dels enterobacteris (Pseudomonas, Stenotrophomonas, Flavimonas i Acinetobacter) (8 aïllats, 4%). Els percentatges d’aïllats que pertanyen a aquests grups (coliformes, altres enterobacteris, i altres Gram-negatius no enterobacteris) van ser similars en les mostres vegetals estàndard (80,6%, 16,1% i 3,2%, respectivament, amb un total de 62 aïllats), vegetals de quarta gamma (74,6%, 15,8% i 9,5%, respectivament, amb un total de 63 aïllats), amanides (87,9%, 12,1% i 0%, respectivament, amb un total de 33 aïllats), mentre que en els productes ecològics el grup majoritari d’aïllats va correspondre als enterobacteris no coliformes (56,7%), sent els coliformes el 43,2% dels aïllats (amb un total de 37 aïllats). L’espècie més freqüentment aïllada en totes les mostres és Enterobacter cloacae, majoritària en els vegetals estàndard (47%), de quarta gamma (46%) i amanides (39%), mentre que en els productes vegetals ecològics l’espècie més freqüent és Pantoea agglomerans (24%). A continuació, com espècies més freqüents trobem Klebsiella oxytoca (13% dels aïllats totals), P. agglomerans (8,7%), Klebsiella peumoniae (5,6%), Serratia marcescens (6%), Enterobacter sakazakii (actualment Cronobacter spp.) (4,1%), Kluyvera ascorbata (3%), Citrobacter freundii (3%), Enterobacter aerogenes (2,5%), Flavimonas oryzihabitans (2,05), Hafnia alvei (2%), Escherichia coli (2%), Enterobacter cancerogenus (2%), Enterobacter gergoviae (1%), Kluyvera cryocrescens (1%), Pseudomonas putida (1%), Serratia plymuthica (1%), Acinetobacter baumannii (0,5%), Escherichia vulneris (0,5%), Leclercia adecarboxylata (0,5%), Serratia rubidaea (0,5%) i Stenotrofomonas maltophilia (0,5%). En aquest estudi no s’han detectat bacteris patògens, com E. coli O157:H7 (encara que els quatre aïllats identificats com E. coli no es van caracteritzar a nivell de soca), Salmonella i Shigella. No obstant, la presència en els vegetals frescos, que són ingerits preferentment crus pel consumidor, de bacteris patògens oportunistes, presents com microbiota epifítica pròpia del vegetal, o com contaminants procedents del sòl o de fonts d’origen animal o humà, pot representar un risc potencial d’infecció pel consumidor, especialment si està immunodeprimit o debilitat. Com conseqüència dels resultats exposats a l’apartat anterior, el segon objectiu d’aquesta tesi ha abordat la determinació de la presència de bacteris resistents als antibiòtics, que encara sent poc perillosos pel consumidor pel seu caràcter no patogen (o per la baixa càrrega microbiana dels vegetals), poden contribuir, una vegada ingerits, a la disseminació de les resistències entre la microbiota del consumidor, i per tant, en la comunitat. Com antibiòtics elegits per detectar la presència de resistències s’han utilitzat onze agents quimioteràpics habitualment emprats en clínica pel tractament d’infeccions per bacteris Gram-negatius: ampicil•lina i amoxicil•lina/clavulànic (Augmentine) (dos antibiòtics del grup de les penicil•lines), ceftazidima i cefotaxima (cefalosporines de tercera generació), ciprofloxacino (agent del grup de les quinolones), estreptomicina i gentamicina (antibiòtics aminoglucosídics), cloramfenicol, nitrofurantoïna, clotrimoxazol (sulfametoxazol-trimetoprim) i tetraciclina. Aquest grup d’antibiòtics abasta molècules molt distintes entre sí, que pertanyen als principals grups d’antimicrobians efectius front a bacteris Gram-negatius, amb mecanismes d’acció molt variats i front als quals els bacteris poden desenvolupar també distints mecanismes de resistència. Del total d’aïllats (n: 195), la majoria (74,8%) presenten resistència a l’ampicil•lina i també un percentatge alt són resistents a l’Augmentine (67,7%); les resistències a nitrofurantoïna són el 12,8%, a tetraciclina el 6,6% i a cefotaxima el 3,6%; les resistències a estreptomicina, clotrimoxazol, gentamicina, ceftazidima i cloramfenicol, són més baixes i estan al voltant del 1%. Cal destacar que cap aïllat va presentar resistència a ciprofloxacino. Si fem referència a les multiresistències que presenten el total d’aïllats (n: 195), trobem que un 11,3% no presenten cap resistència. Presenten una única resistència el 29,2%, dos resistències el 43,6%, tres resistències el 9,2%, quatre resistències el 5,6% i el 1% són resistents a cinc antibiòtics. També cal ressaltar que del percentatge d’aïllats que presenten dos resistències, el 96,5% presenten resistència conjunta a ampicil•lina i a Augmentine, donat que són penicil•lines àmpliament usades i que els bacteris posseeixen mecanismes de resistència similars front a aquests antibiòtics. Cal destacar també que la majoria d’aïllats són resistents a antibiòtics àmpliament usats en clínica, tal com els beta-lactàmics amoxicil•lina/clavulànic i ampicil•lina, mentre que les resistències a cefalosporines de tercera generació (cefotaxima i ceftazidima), que han sigut usades d’una manera molt més limitada, són infreqüents. El nostre estudi és el primer que descriu la presència de resistències a antibiòtics clínicament rellevants en enterobacteris presents en productes vegetals frescos en Espanya, particularment en la fèrtil àrea de València, coneguda per la seva producció agrícola. Els aliments vegetals frescos poden estar implicats en la transmissió d’espècies enteropatogèniques amb resistències. Varis factors expliquen aquest fenomen: (i) l’ús a escala industrial d’antibiòtics en ramaderia per a millorar la producció animal és molt important quantitativament, i (ii) l’ús de fem com adob agrícola, o el d’aigües contaminades amb matèria d’origen fecal com reg en plantacions agrícoles. D’altra banda, els nostres resultats recolzen la idea de que la contaminació microbiana dels vegetals frescos amb patògens oportunistes tal com E. cloacae i K. pneumoniae, entre altres espècies, deu ser considerada com un problema de seguretat alimentària, especialment en persones debilitades o immunocompromeses per diferents causes, i també de que els productes vegetals frescos participen com a portadors de bacteris amb resistències des de les granges als consumidors. La presència de resistències a antibiòtics i particularment les multiresistències en espècies d’Enterobacter i Klebsiella i altres gèneres (Serratia, Pantoea, Kluyvera, Flavimonas, Hafnia, Citrobacter, Acinetobacter, Escherichia i Pseudomonas) en productes vegetals frescos recolza la seva utilitat per a servir com (i) indicadors de la disseminació de les resistències en el medi ambient, així com (ii) portadors de determinants de resistència des de les granges als consumidors, cosa que probablement contribueix a la disseminació de resistències a la microbiota comensal i/o patogènica a través de mecanismes de transferència horitzontal de gens. Aquesta qüestió hauria de ser considerada com un problema “silenciós” de seguretat alimentària, ja que en la majoria de casos no afecta directament a la salut del consumidor (no causa malaltia o símptomes) però pot contribuir al problema creixent de les resistències als antibiòtics en bacteris Gram-negatius. A més, els nostres resultats posen de manifest que seria molt útil incloure els productes vegetals frescos dintre de programes de vigilància epidemiològica per analitzar la disseminació de resistències bacterianes en el medi ambient i en la comunitat, fora de l’entorn hospitalari.

El medi marí està exposat a canvis físics i químics que principalment són antropogènics. Cal destacar alguns canvis com l'augment de la temperatura de l'aigua i la presència de metalls els quals poden afectar negativament l'estat de salut dels organismes residents. Les particulars característiques del Mar Mediterrani en quant a la elevada densitat de població costanera i reduïda circulació d’aigua, entre altres, fa d’aquesta mar un lloc molt vulnerable front als contaminants. La heterogeneïtat que per la presencia de contaminats en general, i metalls tòxics en particular, representa la proximitat a la costa o la profunditat fa necessari estudiar la contaminació i els seus efectes en cadascú dels nínxols marins . Els animals presenten mecanismes desintoxicants per als metalls, com la unió a metal·lotioneïna (MT) i al seleni (Se). Aleshores, és molt important saber fins a quin grau el peixos del Mar Mediterrani utilitzen aquests mecanismes per a evitar els efectes nocius dels metalls, a més també cal esbrinar quin òrgan contribueix en major mesura a la desintoxicació, o si cada espècie utilitza de forma preferencial un d’aquests mecanismes. L’objectiu de la present Tesi Doctoral és abordar l’estudi dels mecanismes implicats en el metabolisme i desintoxicació dels metalls en peixos teleostis marins presents en la Mar Mediterrània en distints contextos. Açò dóna lloc a plantejar tres objectius concrets: a) investigar els mecanismes que permeten als peixos abissals (Alepocephalus rostratus, Bathypterois mediterraneus, Coelorinchus mediterraneus, Lepidion lepidion, Mora moro, Nezumia aequalis, Trachyrhynchus scabrus) que habiten els canons submarins en la Mar Mediterrània, els quals pertanyen a eslavons elevats de la cadena tròfica, tolerar concentracions potencialment tòxiques de metalls en els seus teixits. b) determinar el contingut de metalls i els mecanismes de protecció presents en el ronyó, a més d’estudiar la possible afectació que presenten els exemplars del gènere Solea (S. solea i S. senegalensis) mostrejats en distintes àrees de la costa Catalana amb la mesura de biomarcadors y c) Determinar l’efecte de la temperatura d’aclimatació en condicions controlades de laboratori sobre l’acumulació i distribució de metalls en els teixits (fetge i ronyó) de S. senegalensis i sobre els mecanismes implicats en la desintoxicació dels metalls presents en els esmentats teixits. Aquestos objectius han sigut objecte de tres treballs que composen aquesta Tesi doctoral. Els teixits dels peixos dels estudis de camp varen ser proporcionats pels membres dels equips dels projectes respectius. Els llenguados del estudis de laboratori procedien de les instal·lacions d’aqüicultura de l’empresa Stolt Sea Farm en La Corunya i foren transportats i mantinguts en les Planta de Aquaris del SCSIE de la Universitat de València. Una vegada adaptats a les noves instal·lacions a quatre dels tancs seleccionats es baixà la temperatura (1ºC/dia) fins arribar a 15ºC i uns altres es mantingueren a 20ºC. Després d’un i 60 dies d’aclimatació es sacrificaren els animals. Els teixits (fetge i ronyó) foren immediatament disseccionats, congelats amb nitrogen líquid i conservats a -80ºC. Paràmetres biològics, com el pes total i la mida foren mesurats per a poder obtenir el factor de condició (CF), l’índex hepatosomàtic (HSI) i el coeficient Q10 per al creixement. Totes les manipulacions amb els animals han estat d’acord amb la regulació establerta pel Consell Espanyol d’investigacions Científiques (CSIC) i la Directiva 2010/63/EU. La determinació metàl·lica es realitzà a partir de 0,2 grams de cada tipus de mostra a analitzar (fetge, ronyó, pinso i aigua). Les mostres es digeriren amb àcid nítric al 65% i la determinació de la concentració dels metalls es realitzà mitjançant un equip d’espectrofotometria. Els nivells de metal·lotioneïna als teixits(MT) es determinaren mitjançant el mètode polarogràfic. Les activitats AChE i LDH, aixis com els nivells de peroxidació lipídica i la concentració de proteïnes, foren mesurades espectrofotomètricament. Per a l’anàlisi estadístic de les dades s’ha emprat el test ANOVA d’una o més vies i com anàlisi a posteriori el Test de Bonferroni. L’análisi de correlacions s’ha realitzat amb tècniques paramètriques com la correlació de Pearson, o per tècniques no paramètriques amb la correlació de Spearman. També s’han realitzat anàlisis de components principals (PCA) per esbrinar les regles que establien el agrupament de les dades. El resultats obtinguts permeten arribar a les següents conclusions: a) Existeix una elevada diversitat en el contingut metàl·lic total i en el contigunt de cadascun dels metalls analitzats en el fetge de les espècies de peixos abissals capturats al canó de Blanes. Aquestes diferències poden estar determinades pels hàbits alimenticis i per la fisiologia pròpia de cadascuna de les espècies, no haben-se trobat cap patró comú d’acumulació dels metalls entre les espècies que pertanyen a la mateixa familia. b) Les elevades concentracions de mercuri en el fetge del peixos abissals capturats al canó de Blanes en comparació amb peixos de les mateixes especies capturades a l’Oceà Atlàntic són indicatives d’una elevada contaminació per mercuri dels animals que habiten sistemes abissals en el Mediterrani. c) El fet que les concentracions de metal·lotioneïna i seleni siguen concomitants a l’abundància de metalls com el mercuri, el cadmi i l’argent en el fetge dels peixos abissals i en el ronyó i en el fetge de S. senegalensis i S. solea indica de un paper important d’aquestes substancies com mecanismes de desintoxicació. d) La metal·lotioneïna i el seleni es troben en el fetge dels peixos de les fondaries del canó de Blanes en quantitats relatives superiors a la concentració del metalls (ratios superiors a 1) la qual cosa representa una capacitat protectora de reserva front a la toxicitat del metalls. e) S. senegalensis presenta una intensa incorporació i emmagatzemament de seleni des de la dieta tant en el fetge com en el ronyó, que pot contribuir a la protecció front a la toxicitat de alguns metalls no essencials. f) La temperatura d’aclimatació modifica la concentració de metalls en el fetge i el ronyo de S. senegalensis. Una temperatura elevada promou l’acumulació de cobalt, crom, coure i ferro en el ronyó respecte del fetge, la qual cosa podia facilitar l’excreció per via urinària. g) L’aclimatació a la variació de temperatura té una influència moderada sobre les concentracions de metal·lotioneïna al fetge de S. senegalensis. h) La capacitat d’acumulació de metalls pel ronyó de S. solea i S. senegalensis, a partir de baixos nivells ambientals, donaria suport a la utilitat d’aquest teixit en estudis de contaminació per metalls, en zones on els nivells de contaminants són baixos o moderats. i) A pesar de les limitacions dels estudis de camp, l’anàlisi dels teixits permet obtenir informació molt valuosa respecte al metabolisme de metalls i els sistemes de desintoxicació. The marine environment is exposed to physical and chemical changes, these ones are mainly anthropogenic. Some changes such as increased water temperature and the presence of metals in water can affect negatively the health of organisms living there. The particular characteristics of the Mediterranean Sea in terms of the high population density and the limited coastal water circulation, among others, makes this sea very vulnerable to contaminants. The heterogeneity by the presence of pollutants, in general and toxic metals in particular, for the proximity to the coast and for the depth, it is necessary to study pollution and its effects on each of marine niches. Animals have mechanisms for detoxifying metals such as metal binding metallothionein (MT) and selenium (Se). Consequently, it is very important to know to what extent the Mediterranean Sea fishes use these mechanisms to prevent harmful effects of metals. In addition, it must also investigate what organ contributes more in body detoxification, or whether one of these mechanisms are used preferentially for each species. The aim of this Thesis is to approach the study of the mechanisms involved in the metabolism and detoxification of metals in marine teleost fish in the Mediterranean Sea in different contexts. This leads to consider three specific objectives: a) to investigate the mechanisms that allow abyssal fish (Alepocephalus rostratus, Bathypterois mediterraneus, Coelorinchus mediterraneus, Lepidion lepidion, Mora moro, Nezumia aequalis and Trachyrhynchus scabrus)that are inhabiting submarine canyons in the Mediterranean Sea, and which belong to elevated levels in the food chain, if they tolerate concentrations of potentially toxic metals in their tissues. b) determine the metal content and protection mechanisms present in kidney, and in addition to study the possible effect in organisms of the genus Solea (S. solea and S. senegalensis) sampled in different areas of the Catalan coast with the measurement of biomarkers and c) to determine temperature acclimation effect of in controlled laboratory conditions on the accumulation and distribution of metals in tissues (liver and kidney) of S. senegalensis and the mechanisms involved in detoxification of metals present in the mentioned tissues. These objectives have been the subject of three works that make up this Thesis. The tissues of fish from field studies were provided by members of the respective project teams. The soles of laboratory studies came from aquaculture facilities installed in Stolt Sea Farm company La Coruna and were transported and kept in the aquarium plant SCSIE in the University of Valencia. Once adapted to the new facilities, they were introduced in four tanks with decreasing temperature (1 ° C / day) up to 15ºC and four ones were maintained at 20 ° C. After one and 60-day acclimatization and animals were sacrificed. The tissues (liver and kidney) were immediately dissected, frozen with liquid nitrogen and stored at -80 ° C. Biological parameters such as total weight and size were measured in order to obtain the condition factor (CF) hepatosomatic index (HSI) and the coefficient Q10 for growth. All manipulations with animals were in accordance with the regulations established by the Spanish National Research Council (CSIC) and Directive 2010/63 / EU. Determining metal frame was made from 0.2 grams of each type of sample to be analyzed (liver, kidney, feed and water). The sample was digested with nitric acid at 65% and the determination of the concentration of metals was carried out by spectrophotometry. Metallothinein levels in tissues (MT) were determined by polarographic method. AChE activity and LDH, as well as levels of lipid peroxidation and protein concentration, were measured with spectrophotometric machanisms. For statistical analysis of the data has been used ANOVA test of one or more tracks and Bonferroni test as a posteriori analysis. The correlation analysis was performed with parametric techniques as Pearson correlation, and with nonparametric techniques by Spearman correlation. Principal components analysis (PCA)were used in order to find out the rules that established the pooling of data. The results can reach the following conclusions: a) In the liver of the fish species caught in the abyssal Blanes canyon there was a high diversity in metal content and the total content of each metal analyzed. These differences may be determined by the source of dietary habits and physiology characteristic of each specie, it was not found any common pattern of accumulation of metals between species belonging to the same family. b) High mercury concentrations in the liver of abyssal fish, who were caught in Blanes canyon, in comparison to the same species of fish caught in the Atlantic Ocean, are indicative of a high mercury contamination of animals that live in the Mediterranean abyssal systems. c) The fact that the concentrations of metallothionein and selenium were concomitant to the abundance of metals such as mercury, cadmium and silver in the abyssal fish liver and,kidney and liver and in S. senegalensis and S. solea were indicative about the important role of these substances as detoxification mechanisms. d) Metallothionein and selenium concentrations found in the liver of the fish in Blanes canyon in relative amounts exceeding the concentration of metals (ratios greater than 1) which represents a protective reserve capacity to deal toxicity of metals. e) S. senegalensis showed an intense incorporation and storage of selenium from the diet in the liver and the kidney, which can help them to protect them front toxicity of non- essential metals. f) The temperature acclimation modifies metal concentration in the liver and kidney of S. senegalensis. High temperature promoted the accumulation of cobalt, chromium, copper and iron in liver compared to kidney, which could facilitate the excretion via urine. g) Acclimation temperature variation had a moderate influence on the metal concentrations in liver metallothionein in S. senegalensis. h) The ability of metal accumulation by kidney in S. solea and S. senegalensis, from low environmental pollutants supports the usefulness of this tissue in studies of metal contamination in areas where pollution levels are low or moderate. i) Despite the limitations of field studies, analysis of tissue provides valuable information in relation to metal metabolism and detoxification systems.

En aquest treball es realitza un estudi botànic de la serra d'Espadà situada a les comarques castellonenques de l'Alt Palància i la Plana Baixa, des de la costa fins a l'interior, a fi de poder contribuir a un millor coneixement de la seua flora i vegetació. El treball es troba estructurat en diversos apartats o capítols: En el primer capítol es descriuen breument els estudis previs i contribucions al coneixement de la flora o vegetació que s'han dut a terme a l'àmbit de la zona que ara es pretén estudiar, al temps que es justifica l'estudi i es marquen quins són els objectius i el pla de treball. En un segon capítol es descriu amb més detall el medi físic, s'indica quina la situació, extensió i límits de la zona estudiada, les seues particularitats geològiques, les unitats de sòls que es presenten i la seua relació amb el tipus de vegetació, les unitats geomorfològiques que caracteritzen la zona, els rius i zones humides que es presenten, les seues característiques climatològiques i demogràfiques, així com les àrees que gaudeixen d'algun tipus de protecció. Al tercer capítol es realitza l'estudi florístic de la zona i s'aporta un catàleg florístic en el qual es relacionen detalladament tots aquells tàxons que hem pogut observar o dels quals es tenen referències i es conclou amb una anàlisi estadística del seu espectre corològic i de les seues formes vitals. En un quart capítol es realitza l'estudi fitosociològic del territori, d'acord amb l'escola sigmatista, amb l'exposició de l'esquema sintaxonòmic, la descripció jeràrquica de les diverses unitats de vegetació observades a la zona i l'aportació de les taules fitosociològiques. Finalment s'analitza la dinàmica de les sèries de vegetació i es mostra, amb esquemes, quina podria ser la seua evolució, es realitza la valoració botànica del territori i es comenten aquells aspectes relacionats amb la conservació o protecció que creiem que s'haurien de dur a terme. In this work, a botanical study of the Serra d’Espadà has been carried out in order to contribute to a better knowledge of the flora and the vegetation of the place. This territory is located in the regions of Alto Palancia and Plana Baixa (Castellón) and it goes from the coast to the interior. The work is structured into several sections or chapters. In the first chapter, the previous studies and contributions to the knowledge of the flora and vegetation of the study area are briefly described. The need of this study is also shown and the aims and work plan is established. In the second chapter, the physical environment is described in more detail. The situation, the extent and the limits of the study area are shown. Additional information is given about its geological features, soil units and their relation to the type of vegetation, geomorphological units that characterize the area, rivers and wetlands that can be found, its climatic and demographic characteristics, as well as areas that are under some kind of protection. In the third chapter, the floristic study of the area and a floristic catalogue of this are provided. All the taxa that have been observed or we have references about them are listed in this catalogue. It finishes with a statistical analysis of the chorological spectrum and its life forms. In the fourth chapter, a phytosociological study of the territory is done according to the sigmatist school. Then it is made with an exposure to syntaxonomical scheme, the hierarchical description of the different vegetation units observed in the area and the contribution of phytosociological tables. Finally, the dynamics of vegetation series is analyzed and the possible evolution is shown through schemes. The botanical valuation of the territory is made and those aspects related to the conservation or protection that we believe should be carried out are discussed.

Aquest treball té com a objectiu analitzar el nivell d'alfabetització científica que tenen els estudiants d'ESO i Batxillerat. El disseny d'activitats adreçades als alumnes dels primers cursos de l'ESO té l'objectiu de millorar l'actitud dels estudiants i contextualitzar el coneixement científic. This study aims to analyze the level of scientific literacy that the students have achieved in the high school. We have designed a series of activities aimed at first courses of secondary school in order to improve the attitude of students and contextualize scientific knowledge.

L'article descriu la jerarquia en la recerca, i el fet que els mèrits recauen sempre en aquells que es troben a dalt de la piràmide

Un intent d'abordar la problemàtica terrorista suïcidi com a pas previ per a una explicació més comprensiva del suïcidi, des d'un punt de vista evolucionista, amb la intenció d'incorporar les conseqüències antropològiques pertinents de manera que es puga reformular tot el procés d'hominització i humanització, congruentment amb les dades estadístiques, científiques i fenomenològiques. An essay on suicide terrorism previous toward a more comprehensive explanation of suicide, from an evolutionary point of view, with the aim of taking into account the anthropological consequences for the human development, all including the statistics and scientifics issues and philosophycal as well.