Search

Il contributo offre uno studio del trattamento dei verbi sintagmatici (VS) italiani in due dei principali dizionari bilingui italiano-inglese. Seguendo una metodologia ormai consolidata, analizziamo la collocazione dei VS in relazione alla macrostruttura e alla microstruttura delle fonti lessicografiche in esame, dal punto di vista quantitativo e qualitativo, con l'obiettivo di determinare se tali costrutti godono di un trattamento coerente e omogeneo, che ne faciliti la reperibilità. Parallelamente, si prendono in esame i traducenti proposti in lingue inglese, con lo scopo di evidenziare le combinazioni morfosintattiche più ricorrenti per far fronte alla loro traduzione. PAROLE CHIAVE: Verbi sintagmatici. Lessicografia. Italiano-inglese. The present paper offers a study of the treatment of Italian verbparticle constructions (VPCs) in two of the main Italian-English bilingual dictionaries. Following a well-established methodology, we analyse the location of VPCs in relation to the macrostructure and microstructure of the lexicographic sources under examination. Our quantitative and qualitative study aims at determining whether the treatment which is given to these constructs is consistent and homogeneous, making it easy for them to be found. At the same time, their translation equivalents proposed in English are examined, with the aim of highlighting the most recurrent morphosyntactic combinations to cope with their translation.

L'assaig segueix els passos de Anedda en el seu diàleg traductiu amb la poesia i la pintura. Els textos examinats són La parola Russiade Jaccottet i tres poemes de Mandel'štam (traduïts al francès per Jaccottet i a l'italià per Anedda) i la seva La vita dei dettagli. Anedda se centra en els detalls, capaços de convertir-se en altres mons i possibilitats. Els detalls es desprenen del seu context/cotext i adquireixen vida pròpia, desconcertant al lector. El llenguatge d’Anedda tendeix a la cancel·lació del jo i a la retracció en el desafiament a la barrera d'un llenguatge que no pot expressar l'inefable., The essay follows Anedda in her translation dialogue with poetry and painting. The texts taken into consideration are La parola Russia by Jaccottet and three poems by Mandel’štam, (translated into French by Jaccottet and into Italian by Anedda), and her La vita dei dettagli. Anedda focuses on details, which are able to become worlds and other possibilities. The details are detached from their context/cotext and take on a life of their own, disconcerting the reader. Anedda’s language tends to the cancellation of the ego and the retreat within the challenge of a language that can not convey the ineffable., El ensayo sigue los pasos de Anedda en su diálogo traductivo con la poesía y la pintura. Los textos examinados son La parola Russia de Jaccottet y tres poemas de Mandel’štam(traducido al francés por Jaccottet y al italiano por Anedda) y su La vita dei dettagli. Anedda se centra en los detalles, capaces de convertirse en otros mundos y posibilidades. Los detalles se desprenden de su contexto/cotexto y adquieren vida propia, desconcertando al lector. El lenguaje de Anedda tiende a la cancelación del yo y la retracción en el desafío a la barrera de un lenguaje que no puede expresar lo inefable., Il saggio segue Anedda nel suo dialogo traduttorio con la poesia e la pittura. I testi presi in esame sono La parola Russia di Jaccottet e tre poesie di Mandel’štam, (tradotte in francese da Jaccottet e in italiano da Anedda) e la sua La vita dei dettagli. Anedda si sofferma sui dettagli, capaci di diventare mondi e possibilità altre. I dettagli si slegano dal loro contesto/cotesto e assumono vita propria sconcertando il lettore. Il linguaggio di Anedda tende alla cancellazione dell’io e alla ritrazione nella sfida alla barriera di una lingua che non può dire l’ineffabile.

En aquest article s'analitza en el seu desenvolupament la versió italiana d'alguns poemes de Vicente Aleixandre (Poema de amor, Sin luz, Criaturas en la aurora, Ciudad del Paraíso) que Giorgio Caproni havia preparat per a una antologia que va romandre inèdita. Es tracta de versions que després van caure en l’oblit, només Città del Paradiso va ser transmès a la ràdio el 1961 (i el seu text ha estat publicat recentment en un volum on es transcriu el text del programa de ràdio). A partir de la consulta de les còpies mecanografiades per Caproni s’ofereixen ara els textos inèdits dels tres primers poemes i es publica de nou el del quart, completat amb les variants que han sorgit de la comparació dels successius esborranys conservats per l'autor., This article analyzes the Italian version of some poems by Vicente Aleixandre (Poema de amor, Sin luz, Criaturas en la aurora, Ciudad del Paraíso) during the process of their making. Giorgio Caproni had prepared them for an unpublished anthology. Then, such versions were forgotten. Only Città del Paradiso was broadcast on the radio in 1961 (being recently published in a volume that transcribes the script of that radio programme). Consulting the copies that have been typewritten by Caproni, the unpublished texts of the first three poems are now offered. Also, the fourth poem is provided again. All such texts have been integrated with the variants emerged from the comparison of the following editions that had been preserved by the author., En este artículo se analiza en su formación la versión italiana de algunos poemas de Vicente Aleixandre (Poema de amor, Sin luz, Criaturas en la aurora, Ciudad del Paraíso) que Giorgio Caproni había preparado para una antología que quedó inédita. Se trata de versiones después olvidadas, solamente Città del Paradiso fue emitido en la radio en 1961 (y su texto recientemente publicado en un volumen que transcribe el texto de aquel programa de radio). A partir de la consulta de las copias mecanografiadas por Caproni se ofrecen ahora los textos inéditos de los tres primeros poemas y se vuelve a publicar el cuarto, añadiéndose las variantes que surgen de la comporación de las sucesivas versiones conservadas por el autor., Questo articolo analizza nel suo farsi la versione italiana di alcune poesie di Vicente Aleixandre (Poema de amor, Sin luz, Criaturas en la aurora, Ciudad del Paraíso) che Giorgio Caproni aveva preparato per un volume antologico rimasto inedito. Si tratta di versioni poi dimenticate, solo Città del Paradiso venne trasmessa alla radio nel 1961 (e il suo testo pubblicato recentemente in un volume che trascrive il testo di quella rubrica radiofonica). Attraverso la consultazione delle copie dattiloscritte da Caproni vengono ora offerti i testi inediti delle prime tre poesie e riproposto quello della quarta, integrati con le varianti emerse dal confronto delle successive redazioni conservate dall’autore.

In questo lavoro si analizza il linguaggio evocativo relativo alla donna attraverso una lettura critica della traduzione ufficiale del romanzo '"El país de las mujeres' di Gioconda Belli. Si offrono traduzioni alternative giustificate mediante la contestualizzazione linguistica e culturale En el presente trabajo se analiza el lenguaje evocativo relacionado con la mujer a través de una lectura crítica de la traducción oficial de la novela 'El país de las mujeres' de Gioconda Belli. Se ofrecen traducciones alternativas justificadas mediante la contextualización lingüística y cultural En aquest treball s'analitza el llenguatge evocatiu relacionat amb la dona a traves de una lectura crítica de la traducció oficial de la novel·la 'El país de las mujeres', de Gioconda Belli. Es ofereixen traduccions alternatives justificades amb la contextualització lingüística i cultural

Malgrado siano pochissime e parziali le traduzioni in catalano di testi di Francesco De Sanctis, nel corso del Novecento le sue opere hanno avuto una notevole diffusione fra scrittori e critici catalani, di cui sono prova l’ampio repertorio di esemplari conservati in biblioteche private e pubbliche, gli interventi critici apparsi su pubblicazioni periodiche e le precise influenze riscontrabili nella produzione saggistica catalana. Il presente studio traccia le linee principali della fortuna desanctisiana in Catalogna, soffermandosi soprattutto sul ruolo svolto da Carles Riba, Josep M. Capdevila e Josep Pla., Despite the fact that there are very few and partial translations into Catalan of the texts by Franceso De Sanctis, during the twentieth century his works were widely circulated by Catalan writers and critics. Evidence of this is the ample repertoire of book holdings kept in private and public libraries, their critical presence in periodicals and the precise influence these had in the Catalan essay production. The present study draws the main lines of the Desanctisian production in Catalonia, focusing on the role played by Carles Riba, Josep M. Capdevila and Josep Pla.

Cariddi agraeix a Ferrater que li hagi enviat "Las crisis humanas" i li agraeix la dedicatòria. Li comenta que la traducció a l'italià de "Cuatro visiones de la historia universal" està gairebé enllestida i ara està pensant en escriure una nota biobibliogràfica. Li demana articles crítics sobre la seva obra i li explica que està buscant una editorial per publicar la traducció

Cariddi envia a Ferrater l'entrevista que "Diario 16" va fer a Ferrater en ocasió de la publicació de la seva primera novel·la. Li comenta que Jaime Salinas encara no ha donat senyals de vida respecte a la publicació en italià de "De la materia a la razón" a l'editorial Einaudi. Es pregunta si el millor no seria posar-se en contacte directe amb l'editor. Li comunica que espera tenir enllestida la traducció a finals de desembre i que vol incloure-hi una introducció Salinas, Jaime Cohn, Priscilla Madrid

Cariddi li envia a Ferrater còpies de "Cuatro visiones de la historia universal" i li explica que està llegint amb molt interès "Ética aplicada". Espera que Ferrater quedés content de la presentació de la traducció i li fa saber que els comentaris de la comunitat italiana van ser molt positius Pradera, Javier Madrid

Cariddi explica a Ferrater que ja ha acabat la traducció de "Cuatro visiones de la història universal" i un assaig introductori sobre Ferrater. Li comunica que l'editorial Milella està disposada a publicar-la i voldria saber a quina editorial s'hauria d'adreçar per obtenir-ne els drets. Acaba la carta comentant-li que s'ha traslladat a Madrid en qualitat de director de l'Institut Italià Madrid

Cariddi informa Ferrater que ha acabat la traducció de "De la materia a la razón" i que ara es disposa a escriure-hi una breu introducció. Es lamenta de la dificultat de trobar una editorial italiana per a la traducció degut a la crisi econòmica italiana. Tanmateix espera que el llibre es pugui presentar a la tardor, quan Ferrater vagi a Madrid. Li envia dues ressenyes aparegudes a la revista "Filosofia Oggi" sobre "Cuatro visiones de la historia universal" i el llibre de Cariddi sobre Cuoco Lledó Iñigo, Emilio Cohn, Priscilla

Cariddi es lamenta que ell i Ferrater no haguessin pogut parlar en la recent estada de Ferrater a Espanya. Li comenta que Pietro Rossi està molt interessat en la traducció de "De la materia a la razón". Li fa saber que està acabant de llegir "El ser y la muerte" i li envia una ressenya de "Cuatro visiones de la historia universal" apareguda a una revista italiana Volpicelli, Luigi Cohn, Priscilla Rossi, Pietro Mallorca Estats Units d'Amèrica Barcelona

Cariddi fa saber a Ferrater que té totes les obres que aquest ha publicat a Revista de Occidente i a la l'Editorial Sudamericana, i que actualment està traduint a l'italià "Cuatro visiones de la historia universal". Quan hagi acabat voldria traduir "El ser y la muerte" i afegir a la traducció un estudi monogràfic sobre el seu pensament. És per això que voldria conèixer totes les obres que ha escrit i tots els estudis crítics sobre el seu pensament, siguin en llengua espanyola o en una altra llengua

Cariddi envia a Ferrater un assaig introductori per a la traducció italiana de "De la materia a la razón". Espera que hagi estat fidel al seu pensament i li agrairà els comentaris que vulgui fer-li. Li demana que escrigui una nota o un prefaci per a l'edició italiana. Si tot va bé serà publicada per Guida de Nàpols. Cariddi envia a Ferrater un vídeo amb una intervenció televisiva de Ferrater i un article de Mosterín Bunge, Mario Mosterín Las Heras, Jesús Cohn, Priscilla Madrid Nàpols

Tal com van acordar telefònicament, Cariddi envia a Ferrater dues còpies de la traducció de "Cuatro visiones de la historia universal". Li confirma que la presentació serà patrocinada per l'ambaixada italiana i quan tindrà lloc Madrid

Cariddi agraeix a Ferrater els llibres que li ha enviat i pensa en poder traduir "El ser y el sentido". Ja ha acabat la traducció a l'italià de "Cuatro visiones de la historia universal" i ara l'està revisant. Li comenta que ha trobat diferències entre la versió que apareix a "Obras selectas" i la que apareix a l'Editoral Sudamericana. Ell ha escollit la versió de l'Editorial Sudamericana perquè considera que és més espontània. Pel que fa a trobar un editor per a la traducció ara és un moment difícil degut a la crisi econòmica actual a Itàlia. Acaba la carta explicant-li que aviat escriurà un article monogràfic sobre ell i li agrairà qualsevol dada que li pugui donar

Cariddi agraeix a Ferrater que una carta anterior en què l'encoratja a continuar la traducció que està fent de "Cuatro visiones de la historia universal". Li demana algunes dades per una nota biobibliogràfica que vol adjuntar a la traducció i li demana permís. Cariddi expressa l'interès per traduir també "El ser y el sentido" i li envia algunes publicacions pròpies

Cariddi està negociant amb l'editor la traducció de "Cuatro visiones de la historia universal" i li fa saber que el seu amic de l'Institut Italià de Cultura, el doctor Mulas, vol presentar la traducció a la comunitat italiana espanyola i vol saber si Ferrater té previst anar a Espanya l'any 1981 per tal de fer la presentació Mulas, Ugo Madrid Espanya

Cariddi comunica a Ferrater que ha rebut una carta de l'editor d'Einaudi rebutjant la traducció de" De la materia a la razón". Tanmateix, Cariddi té esperances que Jaime Salinas pugui col·locar el llibre pel fet que el govern de Felipe González l'ha nomenat Director General del Llibre. Per la seva part ell està fent gestions amb l'editorial Bulzoni Cohn, Priscilla Cafaro, Francesco Roma Madrid

Cariddi agraeix a Ferrater que li hagi enviat "Transparencies" i el felicita, a ell i a Priscilla Cohn, pel llibre. Li comenta que continua traduint a l'italià "De la materia a la razón" i que considera que caldria incloure-hi la introducció d' "Ética aplicada", ja que li sembla un llibre de molta actualitat pels temes que tracta. Li parla de Javier Pradera i del fet que aquest escriurà Ferrater sobre els drets de la traducció de "De la materia a la razón". Li agrairà que l'informi sobre el que Pradera li digui. Acaba la carta comentant-li que està buscant un editor italià pel llibre i li envia una ressenya de la seva traducció de "Cuatro visiones de la historia universal" i una altra del seu llibre sobre Cuoco Cohn, Priscilla Pradera, Javier Itàlia

Cariddi espera que quan Ferrater vagi a Madrid puguin tornar-se a veure. Considera que l'única opció per publicar la traducció de "De la materia a la razón" és l'editorial Milella. Li envia una ressenya breu en un diari italià de "Cuatro visiones de la historia universal" i del llibre de Cariddi sobre Cuoco Cohn, Priscilla Cariddi, Rosanna

Cariddi ha acordat amb l'editorial Milella que la traducció de "Cuatro visiones de la historia universal" surti al mes de setembre i ha escrit a Ferrater demanant-li l'autorització. Li comenta els detalls de la presentació que tindrà lloc a Madrid i si desitja que convidin algun professor d'universitat del gust de Ferrater. Acaba la carta demanant-li quantes còpies del llibre vol que li siguin enviades a ell i a altres persones o entitats. Li envia una còpia d'un llibre que Cariddi ha escrit sobre el pensament de Vicenzo Cuoco Madrid Itàlia Estats Units d'Amèrica

Cariddi agraeix una carta recent de Ferrater i li diu que ha parlat amb Jaime Salinas i que aquest li ha demanat que escrigui a l'editorial Einaudi de part seva per tal que es pugui publicar "De la materia a la razón" a Itàlia. Salinas espera poder parlar personalment amb l'editor d'Einaudi en la propera Fira del Llibre de Frankfurt Salinas, Jaime Itàlia Espanya Madrid Estats Units d'Amèrica Barcelona