Search

A. Bernard Knapp, John F. Cherry and Peter van Dommelen introduce this Silver Anniversary issue of JMA to celebrate 25 years of its publication (1988-2012). Nicola Terrenato, Carl Knappett and Joan Sanmartí also contribute their own reflections on 25 years of JMA.

Research carried out between 2014 and 2019 on this im­portant site, strategically located between the basins of the Ebro and Matarraña rivers, combined extensive excavation, intensive survey of the settlement and its immediate surroundings, inter­disciplinary analysis, and a review of previous works. The re­sults throw new light on the evolution of the settlement between the Early Iron Age and the Early Empire. Its initial extension must have been reduced, and aimed to control the territory from a large tower, while in the 3rd century BC the settlement reached its maximum surface (3 ha) and a large aristocratic mansion was erected. This evolution reflects the stratification and urban­isation processes of the Iberian society in the area, which would be truncated by the Roman conquest. In the Roman Republican era, a fortified building was built that recovered the site’s func­tion as a control point; this would be sporadically occupied during the early Roman Empire., Los trabajos realizados entre 2014 y 2019 en este im­portante núcleo, situado estratégicamente entre las cuencas de los ríos Ebro y Matarraña, han combinado la excavación en extensión, la prospección intensiva del asentamiento y de su entorno inmediato, los análisis interdisciplinares y la re­visión de las intervenciones anteriores. Los resultados per­miten reinterpretar la evolución del asentamiento entre el Primer Hierro y el Alto Imperio. Su extensión inicial debió de ser reducida, con una función limitada al control del te­rritorio y ejercida desde una gran torre, mientras que en el siglo III a. C. alcanzó su máxima extensión (3 ha) y se eri­gió una gran mansión aristocrática. Esta evolución refleja el proceso de estratificación y urbanización de la sociedad ibé­rica de la zona, truncado por la conquista romana. En época romano-republicana se construyó un edificio fortificado que recuperó la función de punto de control, para pasar a ser ocupado esporádicamente en el Alto Imperio.

For historians, the urban phenomenon is a given and, in spite of its many versions and particularities across time and space, it is conceived as fundamentally invariable and is intuitively recognised. Therefore, unlike other social scientists, including sociologists and geographers, they have not paid particular attention to the definition of the city. For pre- and proto-historians, however, the profound, essential nature of the city is a basic question, as the early formation of towns is one of the central issues of their research. This has generated a large amount of scientific literature on the subject in the last decades. With this paper, we intend to contribute to the reflection on the nature of the city, and to define it in a way that may help identify and understand the protohistoric cities of Iberia and Mediterranean Gaul, if they did really exist. Per als historiadors, el fet urbà és una realitat que, malgrat les seves moltes versions i particularitats al llarg del temps i de l’espai, és fonamentalment invariable i reconeguda de forma intuïtiva. Per aquest motiu, i a diferència d’altres científics socials, com ara sociòlegs o geògrafs, no han prestat especial atenció a la definició de la ciutat. Per als pre- i els protohistoriadors, però, la naturalesa profunda i essencial de la ciutat és una qüestió bàsica, ja que la formació inicial de les ciutats és un dels temes centrals de la seva recerca. Això ha donat peu a una literatura científica important sobre aquest tema en els darrers decennis. Amb aquest treball pretenem contribuir a la reflexió sobre la naturalesa de la ciutat i donar-ne una definició que pugui ajudar a identificar i comprendre les ciutats protohistòriques d’Ibèria i de la Gàl·lia mediterrània, si realment van existir.

Research into the Iberian culture has been particularly intensive in recent decades, with extensive surveys and a number of large-scale excavations. In the coastal area of present-day Catalonia surveys have attested the existence of complex settlement patterns with different categories of sites, while excavations have contributed to our understanding of their internal functioning and their position within settlement systems. The information available on the different settlement categories suggests that the largest sites acted as the capitals of polities corresponding to some of the ethnic territories mentioned in the ancient written sources. Their rather limited sizes and hierarchical settlement structures mean these territories must be considered as city-states, whereas other areas of the Iberian culture (such as inland Catalonia) were organized into less centralized, heterarchic forms, occasionally with large territorial states. La recerca sobre la cultura ibèrica ha estat especialment intensa en les últimes dècades, amb prospeccions extensives i diverses excavacions a gran escala. A la zona costanera de l’actual Catalunya les prospeccions han documentat l’existència de patrons de poblament complexos, amb diferents categories d’assentaments, mentre que les excavacions han contribuït a entendre’n el funcionament intern i la posició dins els sistemes d’ocupació del territori. La informació disponible sobre les diferents categories d’assentaments suggereix que els de dimensions més grans van jugar el paper de capitals dels territoris ètnics esmentats per les fonts clàssiques. Amb dimensions més aviat limitades i estructura de poblament jerarquitzada, aquests territoris han de ser considerats com a ciutats estat, mentre que altres àrees de la cultura ibèrica (com la Catalunya interior) es van organitzar en formes heteràrquiques, menys centralitzades, ocasionalment amb grans estats territorials.

Geophysical surveys based on ground‐penetrating radar (GPR) and magnetic methods have recently been carried out at the Iberian site of Masies de Sant Miquel, which is dated to the Iron Age (seventh–third centuries bc). The design and execution of the survey are presented, as well as the interpretation process, which is based on the interaction between the members of the prospection team (SOT Prospection) and the archaeologists from the University of Barcelona (UB) and the Catalan Institute of Classical Archaeology (ICAC), integrating geophysical as well as archaeological data. Although the site had previously been studied during the 1980s and 1990s, excavations have been limited in scope and the settlement remained largely unknown. The new research discussed in this article makes it possible to deduce the general traits of the urban plan and the major architectural features. The results confirm the urban nature of the site, not only due to its size (several densely‐occupied hectares), but also the complexity of its architecture and urban planning.

In this paper we present a diachronic analysis of the impact of iron metallurgy on the economy and socio-political or-ganization of the area between the Pyrenees and the River Ebro between the 7th and the 2nd centuries BC.The data come from different types of sites and are studied from two perspectives: the production process (mining, ore processing, the manufacture of objects, workshops, waste, etc.) and the function of the manufactured objects, which have been classified into functional groups (agroforestry and artisanal tools, weaponry and cavalry equipment, culinary and domestic material, and personal garments). Likewise, the changes experienced in the use of iron are valued, with functions initially limited to the symbolic and prestige spheres, but later mainly linked to warfare and production. Explanations for this evolution are proposed based on the power strategies of the elites En aquest treball es presenta una anàlisi diacrònica de l’impacte de la metal·lúrgia del ferro en l’economia i l’organit-zació socio-política a l’àrea situada entre els Pirineus i l’Ebre, entre el segle VII i el segle II aC. La documentació prové de tot tipus de jaciments, i s’estudia a partir de dos eixos: el procés de producció (mineria, transformació del mineral i manufactura de les peces, tallers, residus, etc.) i la funció dels objectes fabricats, a partir de grans grups funcionals (utillatge agroforestal i artesanal, armament i equipament de cavalleria, material culinari i d’ús domèstic i guarniments personals). Així mateix, es valoren els canvis que experimenta l’ús del ferro, amb funcions limitades inicialment a l’esfera simbòlica i de prestigi i lligades més tard a l’armament i al treball, i es proposen explicacions per a aquesta evolució basades en les estratègies de poder de les elits

[spa] Se presentan los resultados históricos derivados de la primera fase de la investigación sobre este importante yacimiento, realizada exclusivamente a partir de métodos no invasivos. Los datos recuperados a partir de la prospección pedestre y geofísica han permitido verificar la condición urbana del asentamiento, atestiguada tanto por sus dimensiones como por su complejidad estructural y la naturaleza de los materiales muebles recuperados, que sugieren actividades económicas especializadas y la coexistencia de distintos sectores sociales. La desaparición del asentamiento en torno a 200 a. C. confirma el profundo impacto de la conquista romana en los patrones de poblamiento del mundo ibérico septentrional., [eng] We present the historical results derived from the first phase of research on this important site, conducted exclusively with non-invasive methods. The data recovered from pedestrian and geophysical prospecting have allowed us to verify the urban condition of the settlement, attested not only by its size, but also by its structural complexity and the nature of the pottery collected, which suggest specialized economic activities and the coexistence of different social sectors. The abandonment of the settlement around 200 BCE confirms the profound impact of the Roman conquest on the settlement patterns of the northern Iberian world.

This article presents a previously unknown megalithic necropolis, where nearly 800 monuments have been recorded Three of them, including a large one (53), have been completely excavated. It has been possible to date two of these graves (53 and 647) to the 6th-5th c. BC, while the dating the third one (42), whose funerary chamber had been plundered, is less clear (but is still to be placed in the course of second half of the first millennium BC). The intentional removal of the soft tissues from the bodies and the deposition of only a small number of human bones in the tombs have also been attested in monuments 53 and 647. Grave 53 underwent another cultic, and perhaps funerary, use between the 2nd and 4th AD (probably during the first half of the 3rd c.). During the Vandal period, it was enlarged and was probably devoted to a new funerary use., Cet article présente une nécropole mégalithique auparavant méconnue, où l’on a documenté près de 800 monuments funéraires dont trois, y compris un spécimen de grandes dimensions (tombe 53), ont fait l’objet d’une fouille complète. Il a été possible de préciser la datation de deux de ces tombes, 53 et 647, qui remontent aux VIe-Ve s. av. J.-C. ; la chronologie de la troisième tombe 42, dont la chambre était pillée, reste floue (mais toujours, vraisemblablement, dans la seconde moitié du Ier millénaire av. J.-C.). La pratique du décharnement et la déposition d’un petit nombre d’ossements humains ont été constatés dans les tombes 53 et 647. Le monument 53 a connu une nouvelle utilisation cultuelle, et peut-être aussi funéraire, entre les IIe et le IVe s. apr. J.-C. (probablement durant la première moitié du IIIe s.) ; puis, à l’époque vandale, il a été élargi et a probablement retrouvé un usage funéraire., Kallala Nabil, Sanmartí Joan, Jornet Rafael, Belarte Carme, Chérif Sarhane. La nécropole mégalithique de la région d’Althiburos, dans le massif du Ksour (Gouvernorat du Kef, Tunisie). Fouille de trois monuments. In: Antiquités africaines, 50,2014. pp. 19-60.

La recerca sobre el món ibèric, a Catalunya i a altres zones on es va desenvolupar aquesta cultura, es va iniciar fa més de cent anys, i ha passat per diverses etapes, que van de fet molt lligades als corrents teòrics i metodològics en boga a cada moment a Europa. La darrera s'inicia a principi dels anys vuitanta, i es caracteritza per un enfocament que pretén acostar l'arqueologia a la sociologia i, encara més particularment, a la geografia humana. Aquesta corrent tenia per objectiu documentar i intentar comprendre les formes d'ocupació del territori. Es tractava de reconèixer els diferents tipus d'assentaments que existien, comprendre'n la naturalesa i explicar-ne la distribució. Metodològicament, es fonamentava sobretot en treballs de prospecció superficial en diferents zones del territori, que van tenir resultats molt diversos, però que van revelar l'existència d'una realitat complexa. D'una banda, perquè van mostrar que aquestes formes d'ocupació variaven de manera considerable d'una part a l'altra del territori. D'una altra perquè també indicaven l'existència de sistemes de poblament molt jerarquitzats, sobretot a la costa de Catalunya i en diferents zones del País Valencià. Efectivament, en aquestes zones les dimensions del assentaments anaven des de nuclis de 10 o més hectàrees de superfície, que es poden considerar com a ciutats, fins a petits assentaments rurals, que podien ser cases aïllades, més o menys grans, o aldees que agrupaven unes quantes famílies de camperols. Entre aquests dos extrems, hi havia una gran diversitat de nuclis, de grandària variable, que equivalen al que avui entendríem com a pobles i ciutats de segon nivell d'importància

Little is known about the Eastern Maghreb in the second and first millennia BC, except for the very last centuries when classical sources provide some information about the Numidian kingdoms. The survey and excavation of Althiburos and its surroundings have provided valuable data related to the first millennium BC. Occupation of the site dates back to the ninth or tenth century cal BC and continues into Roman times. Archaeobiological data — particularly the evidence of grape, a crop that only provides a return after several years, but thereafter produces fruit for a considerable period — suggest that the population was sedentary from the beginning, and that it probably grew throughout occupation. Iron slag is also present from the eight or tenth century cal BC. The construction of a Punic-type cistern and an impressive defensive wall indicate that the site developed into a city-like settlement by the mid-first millennium BC. While relations with Carthage may have played an important role in this process, we suggest that population growth was the main cause for sedentariness and, later, for the development of cities and the Numidian states. Other important aspects of the project include the typology and dating of pottery, the discovery of small pre-Roman habitation sites, and the dating of a small dolmen and one of the funerary mounds in the city’s surroundings.

Livestock dung is a valuable material in many rural communities worldwide. In our research area, the site of Althiburos and its surroundings, now el Medeïna, in northwestern Tunisia, dung is the main source of fuel for domestic purposes, primarily the processing and cooking of foods. Ovicaprine dung is daily used in traditional mud tannur type ovens, namely tabouna. The archaeological record shows that mud constructed cooking installations were common during the first millennium BC. Previous studies of phytoliths and dung spherulites at Numidian Althiburos suggested the use of vegetal and fecal matter for fuel purposes. We present here the results of the continuation study based on the comparison between archaeological results (a selection of cooking installations, six hearths and two mud ovens) and those obtained from the ethnographic study of dung fuel materials from the site area. The present study builds up on ethnographic observations and informal interviews (dung collection, management, storage, waste disposal and cooking and baking activities), temperature measurements within the burning fuel, as well as modern material sampling (fresh dung, burned pellets, dung ashes and fuel trash paths) which was followed by integrated studies of phytoliths and calcitic microfossil analyses (dung spherulites and wood ash pseudomorphs) for comparative purposes. The results obtained provided direct evidence regarding the type of fuel sources: dung, wood and a mixing of dung and vegetal matter (wood and agricultural by-products). Dung was used as source of fuel material across time (from the Early Numidian occupation phase, 10 the 9th century BC, to the last centuries BC) and space (in different excavation areas and type of installations). Such integrated studies demonstrate the value of combining different microarchaeological techniques and the use of ethnoarchaeological material from site areas.

North Africa has a rich tradition of archaeological studies. Its origins and early development are linked to the modern colonization of the region by several European powers, but it has also had a remarkable continuity after decolonization, both in international cooperation missions and in solo work developed by the research institutions of the Maghreb states, most particularly in Tunisia. However, this research has been extremely biased as regards the periods and cultures studied, since, due to easy to imagine political reasons related to the European colonization, the Roman period and the remains of early Christianity constituted a primary aim of the research. For this reason, pre-Roman levels that lie below the vast majority of Roman sites have been hardly explored. Although this state of affairs persisted after decolonization, it has been slowly changing in recent years. The situation is somewhat different with regard to funerary archaeology, as North Africa, especially its eastern portion, is characterized by the existence of a surprising number and diversity of pre-Roman sepulchral monuments (there are tens of thousands of recorded monuments) (Camps 1961). Owing to their high visibility, these monuments constitute the best-known aspect of North Africa’s pre-Roman archaeology. Yet, current knowledge on them is still limited due to the small number of excavations that have been carried out following modern methodology. In addition to the large monumental tombs linked to Numidian monarchies (strongly influenced by Punic and Hellenistic models), we can mention, among others, the following types: rock-cut chamber tombs (known as haouanet); large mounds that hide funerary chambers that are completely invisible from the outside (at times, they are bordered by more or less substantial walls; they are then called bazinas); tower-shaped monuments (called chouchet in Algeria); other structures are essentially similar to European dolmens, and still others consist of generally small built chambers surrounded by circular walls and covered by megalithic slabs; very frequently these are also called ‘dolmens’, although they do not have any side access and they frequently do not seem to be collective graves.

This chapter explores practices of rock carving on the Anatolian peninsula from a diachronic perspective, with special emphasis on the Late Bronze Age and Early-Middle Iron Ages. Linking together the materiality of monuments, rock-carving technologies and issues of landscape imagination, it focuses on the commemorative rock reliefs across the Anatolian landscape. The monuments of concern range from Hittite and post-Hittite commemorative rock reliefs to Urartian, Phrygian and Paphlagonian practices of carving the living rock for cultic, commemorative and funerary purposes. The chapter also critiques the specialised art historical and epigraphic approaches to rock reliefs and rock-cut structures, which portray them as stand-alone monuments and show a certain disregard for their micro-geographical context. Finally, it contributes to studies of landscape and place in Mediterranean archaeology by promoting a shift of focus from macro-scale explanations of the environment to micro-scale engagement with located practices of place-making.

En altres números de la revista AURIGA hem tingut ocasió de donar notícies sobre els resultats obtinguts en el projecte de recerca tunisianocatalà a la ciutat númida, i després romana, d'Althiburos, a la república de Tunísia. Ens limitarem, doncs, a recordar que l'objectiu dels nostres treballs és recuperar documentació rellevant que permeti plantejar hipòtesis mínimament sòlides sobre els processos de formació i desenvolupament dels estats númides que van tenir lloc durant el primer mil·lenni aC.

While recurrently cited in the specialized bibliography, until recent years Castellet de Banyoles was only really known by the findings of monetary hoards and some luxury ritual vases, in addition to the Hellenistic-type pentagonal towers flanking the site entrance. Excavation work since 1998 has enabled precise dating of the first settlement between the last third of the 3rd century BC and early 2nd century BC, and has revealed the existence at that time of a Punic-type compartments wall, as well as an extensive dwelling area, which probably corresponds to a specific gens. Houses of different types and sizes are attested, as well as a possible sanctuary. With an area of 4.5 ha, Castellet de Banyoles is a small city that brought together the entire population of the Mora basin, following a mononuclear model unprecedented in the northern Iberian world. This is likely explained by strategic reasons in a turbulent historical context due to the Barcid expansion in the Iberian Peninsula and the Second Punic War., Aunque es un yacimiento recurrentemente mencionado en la bibliografía especializada, hasta hace pocos años el Castellet de Banyoles sólo era realmente conocido por los hallazgos monetarios y de elementos suntuarios de carácter ritual, a parte de las torres pentagonales de tipo helenístico que flanquean su puerta. Los trabajos realizados desde 1998 han permitido precisar la datación del primer asentamiento entre el último tercio del siglo III a.C. y principios del II a.C., y han mostrado la existencia en ese momento de una muralla de compartimentos de tipo púnico. También han traído a luz un extenso sector de hábitat —que probablemente corresponde a un grupo gentilicio—, con casas de distintos tipos y tamaños, y un posible santuario. Con una superficie de 4,5 ha, se trata de una pequeña ciudad que agrupaba toda la población de la hoya de Móra, siguiendo un modelo mononuclear inédito en el mundo ibérico septentrional, y que tal vez se explique por razones estratégicas en un contexto histórico convulso a causa de la expansión bárquida y la segunda guerra púnica.

Els amics de la redacció de la RAP m'afalaguen demanant-me una contribució a aquest dossier sobre com hauria de ser el futur del Museu d'Arqueologia de Catalunya. Ho accepto amb agraïment per la confiança que em fan, tot i que sóc ben conscient que no sóc la persona més ben situada ni preparada per donar-ne una opinió amb un mínim valor des del punt de vista tècnic i amb això vull dir sobre com s'han d'exposar, en el sentit més ampli, els fons del Museu, o com ha de ser l'edifici que els acull, ja que no tinc cap formació museològica.

Es tracta de les actes de la V Reunió Internacional d’Arqueologia de Calafell (Calafell, 16 al 18 d’abril de 2009).

El desenvolupament durant els anys 2006-2007 del projecte de recerca sobre la formació de l'Estat númida ha revelat l'existència a Althiburos d'un hàbitat preromà d'extensió considerable (almenys 4 ha), l¿origen del qual remunta com a mínim al segle VI aC. La prospecció del territori adjacent ha mostrat l'existència de diversos jaciments númides de dimensions més reduïdes, d'algunes estructures funeràries de la mateixa època i d'una cinquantena de dòlmens, la datació dels quals (tal vegada del Bronze final) roman encara incerta. Les dades obtingudes permeten situar en el segle VI aC, o fins i tot abans, l'inici del procés de complexificació social que va conduir a la formació dels regnes númides.

Els estudis sobre territoris iberics -no sobre arees territorials més o menys coherents, com l'estudi classic de Llobregat (1972) sobre la Contestania o el de Lillo (1981) sobre l'area murciana, que són una altra COsa- compten ja amb una tradició relativament llarga, des deis primers treballs de F. Burillo (1982) sobre la val! mitjana de l'Ebre i els d' A. Ruiz i M. Molinos (1984) al' Alt Guadalquivir, posteriorment els de J. Bernabeu, H. Bonet, P. Guerin i C. Mata a l'Edetania (en particular, Bonet, 1995) i els que diferents autors han realitzat a les arees costaneres de Catalunya (Martín i Plana, 2001). El trebal! d'Ignacio Grau Mira s'insereix plenament dins d'aquesta tradició i, com és lógic, se'n beneficia en gran mesura.

[spa] Los trabajos de M. Oliva en el recinto B, situado cerca de la torre poligonal del ángulo sudoeste de la muralla, dieron un importante conjunto de ánforas ibéricas. Se propone una datación de primera mitad del s. IV ac. El estudio morfológico muestra la existencia de tres tipos diferenciados, dos de los cuales parecen propios de la costa centroseptentrional de Catalunya, mientras que el tercero se considera de importación, quizás del sur del país valenciano., [eng] The work of M. 0liva in area B, near the polygonal tower in the southwest angle of the walls, uncovered an important collection of iberian amphoras. The suggested dating for these is the first ha/f of the 4th century BC. A morphological study shows the existence of three different types, two of which appear to have been manufactured in the central northern coastal region of Ca talon/a, and the other, possibly from the south of the Valencian region.

Les ceràmiques gregues, sobretot àtiques, s'estudien des del punt de vista tipològic i decoratiu, pero també atenent a les categories funcionals i a la posició d'aquests materials dins el conjunt de cerarruques fines i dins del conjunt de ceràmiques d'importació. Es conclou l'existència d'una facies original, pero vinculada, per diferents raons, amb la de la Iberia centre-meridional i amb la de l'area hel·lenitzant del golf del Lleó. ______________________________________________ Les céramiques grecques, surtout attiques, sont étudiées du point de vue typologique et décoratif, mais on tient compte aussi des catégories fonctionnelles, ainsi que de la position de ces matériaux dans l'ensemble des céramiques fines et des poteries d'importation. On en tire cornme conclusion l'existence d'un facies original, mais relationné, par de différentes raisons, avec celui de l'Ibérie centrale et méridionale et celui de l'aire hellénisante du golfe du Lion.

La bibliografia que en el nostre país ha generat la tasca de reconstrucció de jaciments arqueològics és bastant escassa. En general, s'ha parlat més de restauració, entenent com a tal el procés o conjunt d'intervencions progressives que, de manera simple o combinada, tenen per objectiu prolongar l'existència deis béns culturals, millorant-ne fins al màxim les condicions físiques. Actualment, aquestes intervencions es designen sovint amb el mot conservació, que inclou també la idea de l'acció preventiva. En contrast amb el concepte de restauració o de conservació, reconstrucció vol dir construir de nou. El terme es refereix, dones, a l'acció de refer elements que han caigut i s'han malmès. Cal que ens adonem que reconstruir implica que coneixem com era originalment l'estructura objecte de la intervenció, i que tornem a col·locar les parts o pedres que la componen en el seu lloc. Si no tenim la certesa absoluta de «Com era» no la podem reconstruir stricto sensu; en aquest cas podem fer interpretacions, o sigui, plasmar en dibuix o en plantes les nostres hipòtesis constructives. Naturalment, també és possible materialitzar arquitectònicament les nostres hipòtesis interpretatives: en aquest cas fem interpretacions arquitectòniques.

El pou D 18, situat a la part sud-oest de la zona coneguda del forum de Pollentia, fou amortitzat en el segon quart del segle 1 a.C. EIs materials que formaven part del farciment constitueixen un conjunt tancat representatiu sobretot deIs tipus ceramics locals i d'importació utilitzats en aquesta epoca. El volum principal d'importacions correspon als productes italics, seguits a gran distancia pels materials púnics, iberics i egeus.

El dia 29 de juny de 1985 apareixia publicada al BOE la Llei 13/85 de 25 de juny, referida al Patrimoni Historie Espanyol. El títol V (articles 40 a 45) d'aquesta llei fa específicament referencia al patrimoni arqueològic i a les actuacions sobre aquest. Aquestes disposicions generals han estat recentment desenvolupades per al territori de Catalunya en el decret 231/1991 de 28 d'octubre (DOG de 15-11-91), en el qual es defineix una normativa que serà el marc fonamental del treball d'investigació arqueològica a desenvolupar a partir d'ara en el nostre país. És, dones, natural que, com a arqueòlegs que desenvolupen el seu treball de recerca en el territori de Catalunya, vulguem reflexionar sobre la incidència d'aquesta normativa en la realització d'aquesta tasca d'investigació.

El jaciment protohistòric d'Aldovesta fou descobert pels sotasignats en el decurs d'una breu campanya de prospecció desenvolupada durant el mes de juliol de 1986 a les comarques del Baix Ebre i la Ribera d'Ebre amb l'objecte d'elaborar un pla d'investigació més ampli, fonamentat en la pros­pecció arqueològica, per a tota aquesta zona. Les possibilitats d'aquesta, efectivament, malgrat ser ben conegudes, i tot i tenint en compte la notable tasca investigadora desenvolupada, principalment, per J. Maluquer de Motes i per M. Genera, no han estat, fins al moment, suficientment explotades.

S'analitza l'evolució tipològica i l'epigràfica de les produccions amfòriques de la Catalunya meridional des del segle VI aC al segle I. També s'estudia la difusió geogràfica d'aquests materials, així com la presència de peces d'importació dins l'àrea estudiada, i es recorda que les anàlisis de residus han mostrat que aquestes peces contenien sobretot cervesa i, a vegades, vi.

El jaciment és situat dins del terme municipal de Santa Margalida, a la part meridional de la badia d' AIcúdia, damunt d'un petit illot de forma vagament el·lipsoidal, d'uns 70 m per 45 m, situat a uns 50 m de la línia de costa i a uns 500 m a l' oest de la gran necropoli de Son Real (o Punta deIs Fenicis) (Tarradell, 1964), amb la que guarda una relació evident (Uim. 1). La hipotesi que en epoca antiga hagués pogut estar unida aterra ferma (Tarradell, 1964,23) és, segons sembla, versemblant, pero de moment no ha estat verificada. Les restes arqueologiques es concentren a la meitat meridional, ja que la resta de l'illot a penes s'aixeca per damunt del nivell del mar i és batuda per les onades; no sembla probable que mai hi hagi hagut en aquesta zona cap tipus d'ocupació humana.

El petit assentament ibèric del Turó Gros de Céllecs, d'unes 0,3 ha de superfície, està situat en un dels punts més elevats de la serralada litoral catalana, amb un control visual excepcional sobre la circulació pel corredor del Vallès. Per la seva topografia, té també unes condicions defensives excel·lents. Després d'una etapa d'ocupació que remunta com a mínim al segle IV aC, les característiques de la qual romanen gairebé del tot desconegudes, en el decurs del segle III aC s'hi va bastir una muralla que tancava el cim de l'elevació i que presenta trets morfològics que fan pensar en les muralles púniques de caixons. El lloc fou abandonat en la primera meitat del segle II aC, possiblement molt a principi d'aquesta centúria, arran de la repressió de la insurrecció dels pobles ibèrics dels anys 197-195 aC.

En aquest article es presenten els primers resultats d'un projecte d'arqueologia experimental, que s'està desenvolupant en un laboratori a l'aire lliure on se sotmeten a experimentació sistemàtica diversos aspectes de l'arquitectura i tecniques constructives tradicionals aplicables a la protohistòria de la Mediterrania nord-occidental, per tal de verificar les hipotesis de reconstrucció proposades en els darrers anys per a diversos jaciments., In this paper, early results of an experimental archaeology project are presented. Experimental project is being developed in an open-air laboratory, where several hypotheses recently proposed on protohistoric architecture and building techniques of western Mediterranean sites are being verified by experiment.

El jaciment ibèric d' Alorda Park està situat a la costa central de Catalunya, a uns 30 km al nordest de Tarragona. El jaciment, l'ocupació del qual es data principalment entre el s. VI i el III aC, ha estat excavat extensament des de 1983. Els treballs d'excavació han lliurat sis metae i disset catilli de molins rotatius, la major part dels quals han estat reutilitzats per a usos secundaris. D' altra banda, cap molí rotatiu ha estat trobat in situ a l'interior d'una casa, de manera que es dedueix que la molta amb aquests instruments era probablement una activitat practicada en instal·lacions communals o bé per especialistes. Pel que fa a la funcionalitat d'aquestes peces, les anàlisis de residus indiquen que eren utilitzades per a la molta de cereals i, en un sol cas, de faves. Pel que fa a la cronologia, el més antic d'aquests exemplars data de mitjan segle V aC, i la utilització dels molins de rotació continua fins a finals de l'ocupació de l'assentament. Al llarg d'aquests tres segles, els molins rotatius d' Alorda Park sofreixen una evolució morfològica els trets essencials de la qual han pogut ser establerts. Els exemplars presentats són morfologicament similars a altres molins iberics de la costa central de Catalunya, pero es diferencien considerablement dels models documentats al País Valencia, a Ullastret i a la Gal·lia meridional. Aquest fet sembla indicar l'existència de tradicions locals ben caracteritzades, que hauran de ser precisades per les recerques futures. Finalment, cal observar que, segons les analisis de residus, els altres instruments lítics o de triturat descoberts al jaciment (molins de vaivé, morters) han estat utilitzats per a la transformació de materies primeres.

Treballs Finals de Grau Arqueologia, Facultat de Geografia i Història, Universitat de Barcelona, Curs: 2020-2021, Tutor: Joan Sanmartí Grego, [cat] L'inici de l'època hel·lenística al centre i nord d'Itàlia coincideix amb un canvi en les estructures funeràries etrusques, ja que, a les ciutats de Chiusi, Volterra i Perugia, s'introdueixen les urnes cineràries en pedra i terracota, amb un relleu decoratiu basat, en gran part dels exemples, en el teatre tràgic grec. El combat dels herois tebans, recollit a les Fenícies d'Eurípides, és un dels motius predilectes en especial a la ciutat de Chiusi. Aquest treball vol analitzar les possibles causes, internes i externes, que van propiciar l'acceptació d'uns models exòtics en la manifestació de la identitat funerària etrusca., [eng] The beginning of the Hellenistic period in centre-north Italy coincides with a change in the Etruscan funerary structures. New cinerary urns in stone or terracotta appear in the cities of Chiusi, Volterra and Perugia, with frontal reliefs based on Greek tragic theatre. The fight between the Theban heroes, based on Euripide’s work, The Phoenician women, is one of the most used, specially at the city of Chiusi. This paper tries to review the potential internal and external causes that made the Etruscans accept some exotic models in order to represent his funerary identity.

[spa] En esta tesis doctoral, se analiza la formación y desarrollo de la ciudad de Teotihuacan entre el 1-250 d.C. Este período inicial debía ser reevaluado, pues a la vista de los resultados de las nuevas excavaciones arqueológicas existían ciertas discordancias con la historia propuesta. Para reinterpretar la construcción de esta ciudad antigua, se han utilizado distintas aproximaciones complementarias entre sí. En primer lugar, gracias a una descripción de los elementos arquitectónicos presentes en la ciudad, se han podido analizar los cambios acaecidos en las fases Tzacualli (1-150 d.C.), Miccaotli (150-200 d.C.) y Tlamimilolpa temprano (200-250 d.C.). De este modo, se ha logrado determinar la secuencia de eventos ocurridos en el desarrollo de la ciudad, y que giran alrededor de dos conceptos clave: la planificación urbana y la transformación social. En segundo lugar, se ha enmarcado la ciudad dentro de su entorno natural entendido como el Valle de Teotihuacan. A través de este enfoque más amplio, se ha podido comprobar como la evolución de la ciudad coincidía con una destrucción intencional de suelo, con un aumento de su hinterland, y con distintos desastres naturales ocurridos en el Centro de México. Precisamente, la última aproximación se ha realizado mediante una comparativa entre Teotihuacan y otros asentamientos del Centro de México. Esta comparación ha señalado que, en sus inicios, la ciudad de Teotihuacan era similar a los demás sitios de su área. No fue hasta el Tlamimilolpa temprano cuando adquirió su carácter excepcional respecto al resto de asentamientos. La unión de estas tres aproximaciones ha permitido proponer que la fase Tzacualli correspondería al momento de la formación de la ciudad de Teotihuacan. Sin embargo, esta primera ciudad aún no presentaba su carácter distintivo. Seguidamente, la fase Miccaotli cobra protagonismo, ya que debe entenderse como un período de transición entra la ciudad de la fase Tzacualli y la nueva ciudad de la fase Tlamimilolpa temprano. Asimismo, se han detectado pequeñas transformaciones e innovaciones que pueden ser percibidas en el registro arqueológico como la implementación de unas directrices arquitectónicas. Estos cambios muestran que, durante la fase Miccaotli, se estaban gestando las bases necesarias para la explosión de la monumentalidad. Precisamente, la fase Tlamimilolpa temprano se caracteriza por la realización de una gran empresa constructiva donde la monumentalidad será la pieza clave. Finalmente, la visión global de la formación y desarrollo de la ciudad de Teotihuacan nos ha permitido determinar que, a partir de la fase Miccaotli, aparece un grupo(s) de poder de tipo corporativo, lo suficientemente fuerte como para gestionar un nuevo sistema de abastecimiento de alimentos, una empresa constructiva de grandes proporciones y la implementación de una retícula y unas normas arquitectónicas en todo el conjunto de la ciudad.