Search

El avance tecnológico que se ha producido en los últimos 10 años está permitiendo de forma progresiva que la información digital se pueda mostrar en 3D y visualizar mediante gafas de Realidad Virtual (RV). Al igual que la tecnología avanza y se adapta, las pruebas para detectar deficiencias visuales del color también se van adecuando a las nuevas tecnologías. Esta adecuación, no debería ser un mero copiar y pegar determinadas láminas o intentar simular cápsulas de colores, que se presentarán al usuario en una aplicación móvil, o una página web, deberían tener una validación científica. Con esta premisa, se presenta la validación de una adaptación virtual del test de Farnsworth-Munsell 100-Hue, elaborado por los autores, que ha demostrado ser equivalente en la función de calificar y clasificar a los observadores.

En este trabajo se compara la capacidad empírica de los dicrómatas “Rojo-Verde” para discriminar entre Categorías de Color Básicas (CCBs) con la metacognición que estos observadores tienen sobre dicha capacidad. En un primer experimento, 8 protanopes y 9 deuteranopes realizaron una tarea de categorización de colores para identificar todos los ejemplares de cada una de las CCBs. En un segundo experimento, 15 protanopes y 16 deuteranopes estimaron en una tarea verbal su dificultad a la hora de discriminar CCBs. Los resultados obtenidos en los análisis de escalamiento multidimensional (MDS) mostraron una gran coincidencia entre el uso empírico que estos observadores hacen de las CCBs y su metacognición sobre dicho uso, pero también se encontraron algunas diferencias, reveladas al aplicar un análisis INDSCAL (MDS de diferencias individuales). Se concluye que la denominación dicrómatas “Rojo-Verde” no resulta adecuada para describir el uso cotidiano que estos observadores hacen de las CCBs., Este trabajo ha sido financiado gracias al Proyecto PSI2017-82520 del Ministerio de Economía, Industria y Competitividad (Gobierno de España).

En este trabajo se han estudiado distintas combinaciones de tipo de papel e iluminación con el objetivo de conseguir el mayor número de colores discernibles por observadores anómalos en muestras impresas. Para ello, se han analizado un total de 47 iluminantes tabulados por la CIE, 8 tipos de papel con distinto acabado y gramaje, y 6 observadores anómalos simulados (tricrómatas anómalos moderados y severos). Los resultados muestran que para cada observador anómalo la mejor combinación de iluminante y papel es distinta, aunque por lo general el iluminante LED-RGB1 junto al papel Canon proporcionan los valores más altos de colores discernibles. También se ha comprobado que la gama más amplia para un observador anómalo no tiene por qué ser la más similar a la del observador normal. Mediante distintos análisis propuestos, cualitativos y cuantitativos, podemos elegir las condiciones más interesantes según el objetivo de la impresión., Investigación financiada por el contrato predoctoral (Programa de Formación de Investigadores, Plan Propio 2020, Universidad de Granada). También agradecer el apoyo del Grupo de Óptica (FQM151, Universidad de Granada).

L’objectiu d’aquest treball és la validació de dos qüestionaris dissenyats per a la detecció precoç de discromatòpsies en infants. Els qüestionaris, dirigits a pares i mestres, consisteixen en vuit preguntes relatives als comportaments típics dels infants que pateixen anomalies de la visió del color, dins l’entorn escolar o familiar. A tal fi, s’ha avaluat la visió del color, mitjançant el Test de Ishihara, de 405 infants de 5-6 anys (P-5 i 1r de Primària), procedents de 5 escoles. Els resultats obtinguts han servit per determinar l’existència de discromatòpsia i s’han contrastat amb les respostes dels qüestionaris abans esmentats a pares i mestres. S’ha obtingut una prevalença del ♂5.92% i ♀1.23% d’anomalies cromàtiques. La baixa sensibilitat dels qüestionaris (tutors:0; pares/mares: 0.23) invalida aquests com a element per a la detecció precoç de discromatòpsies en infants. Aquesta falta de sensibilitat es pot relacionar amb que avui en dia s'és més permissiu a l'hora de pintar objectes, persones i/o animals en colors diferents de la realitat i per tant, els pares i mestres és normal que no es sorprenen si els infants no pinten o relacionen els colors correctament.

Aquest treball pretén determinar com la postproducció d’imatges afecta a una persona daltònica amb l’objectiu de crear una aplicació que detecti en una imatge els colors que aquesta persona no pot percebre bé ja que és un recurs i una eina de treball que pot servir de molta ajuda. Per aconseguir això, es pretén documentar sobre el daltonisme, els tipus que hi ha i quines eines s’utilitzen per detectar-ho. Addicionalment, s’ha analitzat les característiques del daltonisme i els problemes que es pot tenir a l’hora de percebre alguns colors en pantalla. Per assolir els objectius, s’ha fet una recerca de les diferents aplicacions i eines de treball relacionades amb el daltonisme per així veure i comprovar que no existeix cap aplicació semblant a la que es vol crear. També es pretén realitzar una eina o aplicació que avisi de quins són els colors de la imatge que aquesta persona daltònica no està percebent bé depenent del seu nivell. A més, es vol analitzar la viabilitat d’aquesta eina aplicant-ho a imatges reals.

A prop del 8% de la població mundial masculina pateix el que s’anomena com ceguera de color, o daltonisme, una alteració de com es veuen els colors dificultant la seva percepció i diferenciació. Es tracta d’un trastorn que pot dificultar l’ensenyament i l’aprenentatge de diverses professions, com ara la de les Arts Gràfiques i les Arts Plàstiques, entre d’altres. És per això que es busca cobrir la necessitat d’aplicar algun sistema eficaç per l’ensenyament dels colors a les escoles i instituts, i que sigui d’utilitat des de l’escola infantil i primària, on comença l’aprenentatge del color, fins a l’educació secundària postobligatòria. En el present treball s’analitzarà què és el color, com es percep i amb quins problemes de ceguera de colors ens podem trobar a les aules. També s’introduirà el sistema ColorADD, creat pel dissenyador gràfic portuguès Miguel Neiva, basat en la teoria de la síntesis additiva del color i que representa els diferents tons a partir de la combinació de símbols gràfics, la qual cosa pot ajudar a les persones amb daltonisme a entendre i diferenciar els colors. Finalment, s’especificarà un protocol d’estudi per poder aplicar el sistema ColorADD a les aules i així poder veure realment la utilitat del mateix en els alumnes d’Arts Gràfiques amb daltonisme.

Aquest treball pretén analitzar el material didàctic utilitzat en l‟educació infantil (P-3, P- 4, P-5), ja que és en aquesta etapa on el color és un recurs i una eina de treball constant. Aquest anàlisis ens ha servit per poder valorar quina influencia pot tenir la discriminació del color en l‟aprenentatge dels nens i nenes. Addicionalment, es pretén extreure informació mitjançant reunions i entrevistes amb el professorat de tres centres educatius visitats, per tal d‟esbrinar de quina manera i en quines àrees pot tenir més afectació. Al mateix temps, s‟indagarà els seus coneixements sobre el daltonisme. També es pretén entrevistat a pares i mares dels quals els seus fills estan afectat per algun tipus de discromatòpsia. Amb aquestes entrevistes es pretén extreure‟n vivències pròpies on el seu fill s‟hagi pogut trobat amb algun obstacle i quines estratègies han elaborat per a poder superar-los amb èxit. Per assolir els objectius, s‟ha analitzat tot tipus de material didàctic utilitzat, des de llibres de texts, fins a les fitxes realitzades per als mateixos professors. Després de les primeres reunions amb els professors de cada escola, s‟ha dissenyat una entrevista no estructurada adreçada als professors i una altra adreçada als pares, per tal de poder aprofundir més en alguns aspectes., Este trabajo pretende analizar el material didáctico utilizado en la educación infantil (P- 3, P-4, P-5), debido a la gran utilización del color como un recurso motivador para los niños. Este análisis nos ha servido para poder valorar que influencia puede tener la discriminación del color en el aprendizaje de los niños y niñas preescolares. Adicionalmente, se pretende extraer información mediante reuniones y entrevistas con la ayuda del profesorado de tres centros educativos, para poder así averiguar de qué manera i en qué áreas tener alguna discromatopsia puede tener más afectación. Al mismo tiempo, se indagara los conocimientos sobre el daltonismo. También se pretende entrevistar a padres y madres con hijos afectados por algún tipo de discromatopsia. Mediante estas entrevistas se pretende extraer vivencias propias las cuales han podido suponer un obstáculo para su hijo y que estrategias han elaborado para poderlos superar con éxito. Para alcanzar los objetivos, se ha analizado todo tipo de material didáctico, desde los libros de texto hasta las hojas realizadas por los mismos profesores. Después de las primeras reuniones con los profesores de cada colegio, se ha diseñada un entrevista no estructurada dirigida a los profesores y otra dirigida a los padres, para poder así profundizan más en algunos aspectos., This project aims to analyse the use of colour in teaching material used in early childhood education (P3, P4, P5) because it is in this stage when the colour is a resource and a tool to work. This analysis has served to be able to evaluate what influence colour discrimination can have on the learning of children. The means of gathering information was through interviews and meetings held with the teachers of three schools we have visited, with the objective to identify attitudes, behaviours and common situations which can affect a child with congenital dyschromatopsia. Additionally, the teachers‟ knowledge of daltonism was determined. Moreover, interviews were held with the parents of children with some anomaly in their colour vision. Through these interviews we aim to obtain information about the aspects of daily life which their children could find some difficulties and which strategies they have developed to overcome these difficulties successfully. To reach the goals, we have analysed a wide range of teaching material, from text books to activities designed by the teachers. After the initial meetings with the teachers, we designed a non-structured interview, one for the teachers and another one for the parents to develop more deeply into some areas.

Aquest treball pretén determinar la prevalença de les Deficiències de la Visió del Color (DVC) en tres grups d’edat: nens preescolars, escolars i una mostra de subjectes entre 18-35 anys, que s’utilitzarà com a grup control, per tal de comparar els resultats obtinguts i l’examinabilitat (percentatge de persones capaces de donar una resposta fiable requerida en una prova) en funció de l’edat i el sexe. El material utilitzat ha estat una selecció de làmines del Test d’Ishihara i, a més, s’ha avaluat la incidència d’errors comeses en cadascuna de les làmines emprades. Les dades de la mostra examinada s’han obtingut per una banda, de cribratges realitzats a 426 nens preescolars i 383 escolars i, per una altra banda, de 191 subjectes joves examinats a l’aire lliure i en unes condicions d’il·luminació superiors als 300lux. Observant els resultats obtinguts, la prevalença de DVC és notablement major en nens preescolars(♂13’06% i ♀5’39%) que en joves(♂4’4% i ♀3’3%). Aquests valors són producte de la baixa examinabilitat en preescolars(93’9%) respecte el 100% dels Joves, demostrant que és un valor que augmenta amb l’edat. S’ha demostrat que la diferència de prevalença entre escolars i joves no és estadísticament significativa. A més, es demostra que algunes làmines del test inciten a crear confusions entre subjectes sense discromatòpsia., Este trabajo pretende determinar la prevalencia de las Deficiencias de la Visión del Color (DVC) en tres grupos de edad: niños preescolares, escolares y una muestra de sujetos entre 18-35 años, que se utilizará como grupo control, a fin de comparar los resultados obtenidos y la examinabilidad (porcentaje de personas capaces de dar una respuesta fiable en una prueba) en función de la edad y el sexo. El material utilizado ha sido una selección de láminas del Test de Ishihara i, además, se ha evaluado la incidencia de errores cometidos en cada una de las láminas utilizadas. Los datos de la muestra examinada se han obtenido por un lado, de cribados realizados a 426 niños preescolares y 383 escolares y, por otra parte, de 191 sujetos jóvenes examinados al aire libre y en unas condiciones de iluminación superiores a 300lux. Observando los resultados obtenidos, la prevalencia de DVC es notablemente mayor en niños preescolares (♂13'06% y ♀5'39%) que en jóvenes (♂4'4% y ♀3'3%). Estos valores son producto de la baja examinabilitat en preescolares (93'9%) respecto el 100% de los Jóvenes, mostrando que es un valor que aumenta con la edad. Se ha demostrado que la diferencia de prevalencia entre escolares y jóvenes no es estadísticamente significativa. Además, se demuestra que algunas láminas del test incitan a crear confusiones entre sujetos sin discromatopsias., This study aims to determine the prevalence of Colour Vision Deficiencies (DVC) in three age groups: preschool children, school and a sample of subjects between 18-35 years, used as a control group, to compare the results and the testability (percentage of people who are able to give a reliable response as required in a test) based on age and sex. The material used had been a selection of plates of Ishihara Test, and it has been also evaluated the incidence of errors made in every single plate. The data was obtained on one hand, by colour vision screening in 426 preschool and 383 school children; and, on the other hand by 191 young subjects who were examined outdoor and the lighting conditions had to be over 300lux. Looking at the results, the prevalence of DVC is significantly higher in preschool children (♂13'06% and ♀5'39%) than in young (♂4'4% and ♀3'3%). These values are the product of low testability in preschool (93'9%) compared with 100% of the young people, demonstrating that is a value that increases with age. It has been shown that the difference in prevalence among schoolchildren and young people is not statistically significant. The sheets of test incite create confusion in people without colour blindness.