Search

Treball de fi de grau en Traducció i Interpretació. Tutora: Elisenda Bernal Gallén La Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA) té la missió de promoure i ajudar a consolidar i estendre la llengua catalana. En aquest sentit, ha de vetllar per establir un model de llengua referent i, per assolir aquest objectiu, disposa d’un llibre d’estil que defineix els seus criteris lingüístics. Les sèries de televisió són un producte de gran interès i, arran d’això, hem volgut analitzar el model de llengua que s’ofereix en les sèries Jet Lag, Ventdelplà i Cites, emeses a TV3 entre el 2001 i el 2016. La llengua de les sèries de televisió es caracteritza per ser un text pensat per ser dit oralment i semblar espontani, malgrat que és prèviament escrit i corregit (oralitat fingida). Així, hem analitzat el model de llengua d’aquestes sèries en el marc de l’oralitat fingida i des del punt de vista fonètic, morfològic, sintàctic i lèxic, prenent de referència Paloma (1999). Quant als resultats, hem pogut comprovar que el model de llengua de les sèries de televisió que s’emeten a TV3 no sempre respecta els criteris lingüístics que estableix la CCMA i que s’ha de continuar buscant la manera de consolidar un model de llengua que trobi un equilibri entre una llengua col·loquial correcta i una de versemblant. La Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA) tiene la misión de promover la lengua catalana y favorecer su consolidación y expansión. En este sentido, tiene que velar por establecer un modelo de lengua referente, por lo que cuenta con un libro de estilo que define sus criterios lingüísticos. Puesto que las series de televisión son un producto de gran interés, hemos querido analizar el modelo de lengua que se ofrece en las series Jet Lag, Ventdelplà y Cites, que se emitieron en TV3 entre el 2001 y el 2016. La lengua de las series de televisión se caracteriza por ser un texto pensado para ser dicho de forma oral y que parezca espontáneo, si bien es previamente escrito y corregido (oralidad fingida). Hemos analizado el modelo de lengua de estas series en el marco de la oralidad fingida y desde el punto de vista fonético, morfológico, sintáctico y léxico, tomando Paloma (1999) como referencia. Con respecto a los resultados, hemos podido comprobar que el modelo de lengua de las series de televisión que se emiten en TV3 no siempre respeta los criterios lingüísticos que establece la CCMA y se tiene que seguir buscando la forma de consolidar un modelo de lengua que encuentre un equilibrio entre una lengua coloquial correcta y una de verosímil. The mission of the Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA) is to promote the Catalan language and to contribute to its consolidation and expansion. Consequently, it must promote a language model that can be a reference, which is supported by a style guide that defines its linguistic criteria. Television series are a product of great interest. Therefore, we wanted to analyse the language model in the series Jet Lag, Ventdelplà and Cites, which were broadcasted on TV3 between 2001 and 2016. The language of TV series is characteristic because it is a text designed to be orally said and to seem spontaneous, although it is previously written and corrected (feigned orality). We have analysed the language model of these series within the framework of feigned orality and from a phonetic, morphological, syntactic and lexical point of view, taking Paloma (1999) as a reference. As for the results, we have been able to verify that the language model of the TV series broadcasted on TV3 does not always follow the linguistic criteria established by the CCMA and we must continue looking for a way to consolidate a language model that finds a balance between a correct colloquial language and a realistic colloquial language.

Treball de fi de grau en Traducció i Interpretació. Tutor: Josep Maria Sucarrats Vilà És un fet que vivim en un món globalitzat en el qual conviuen diferents llengües i cultures i que això té un gran impacte dins les societats occidentals. A Catalunya, i més concretament a Barcelona, aquesta realitat afavoreix la retracció del català, llengua cooficial i pròpia del territori que està minoritzada pel castellà. L’objectiu d’aquest treball és mostrar aquesta situació sociolingüística a través de la novel·la L’altra de Marta Rojals, ja que és una obra que reflecteix la parla espontània de personatges que viuen a Barcelona. Per poder-ne analitzar el llenguatge, primer s’han examinat les dades oficials sobre l’ús del català i els drets i deures lingüístics que té tant a escala internacional com nacional. A continuació, a través d’una lectura analítica s’han detectat exemples que confirmen les dades i s’han exposat en taules. L’anàlisi també ha fet evident que en les societats multiculturals són inevitables les ideologies lingüístiques entre els parlants de diferents llengües. Així doncs, a través dels diàlegs dels personatges s’han obtingut els resultats que els nouvinguts a Barcelona solen usar el castellà de manera preferent, que la parla dels catalanoparlants d’aquesta zona té una gran influència del castellà i que, encara avui en dia, la història política de l’Estat espanyol té una gran repercussió en les ideologies lingüístiques dels parlants del castellà i del català. Es un hecho que vivimos en un mundo globalizado en el que conviven diferentes lenguas y culturas y que esto tiene un gran impacto en las sociedades occidentales. En Cataluña, y más concretamente en Barcelona, esta realidad favorece la retracción del catalán, lengua cooficial y propia del territorio que está minorizada por el español. El objetivo de este trabajo es mostrar esta situación sociolingüística a través de la novela L’altra de Marta Rojals, puesto que es una obra que refleja el habla espontánea de personajes que viven en Barcelona. Para poder analizar su lenguaje, primero se han examinado los datos oficiales sobre el uso del catalán y sus derechos y obligaciones lingüísticas, tanto a nivel internacional como nacional. A continuación, a través de una lectura analítica se han detectado ejemplos que confirman los datos y se han expuesto en tablas. El análisis también ha evidenciado que en las sociedades multiculturales son inevitables las ideologías lingüísticas entre los hablantes de diferentes lenguas. Así pues, a través de los diálogos de los personajes se han obtenido los resultados que los recién llegados a Barcelona suelen usar el castellano de forma preferente, que el habla de los catalanohablantes de esta zona tiene una gran influencia del castellano y que, todavía hoy en día, la historia política del Estado español tiene una gran repercusión en las ideologías lingüísticas de los hablantes del castellano y del catalán. It is a fact that we live in a globalized world in which different languages and cultures coexist, and this has a great impact on Western societies. In Catalonia, and more specifically in Barcelona, this reality favors the retraction of Catalan which is minoritized by Spanish despite it being the territory’s co-official language. This evaluation aims to present this sociolinguistic situation using L’altra by Marta Rojals, a novel which reflects the spontaneous speech of characters living in Barcelona. In order to analyze their language, it was first important to examine official data on the use of Catalan and their linguistic rights and duties at both the international and national levels. Then, through an analytical reading, examples confirming the data were identified and presented in tables. The analysis has also demonstrated that, in multicultural societies, linguistic ideologies between speakers of different languages are inevitable. Thus, by assessing the characters’ dialogue, the results show that newcomers to Barcelona prefer using Spanish, the language used by Catalan speakers in this area is strongly influenced by Spanish, and that, even today, the political history of the Spanish State has a great impact on the linguistic ideologies of Spanish and Catalan speakers.

Aquest treball vol cobrir una mancança: l'estudi dels nous catalanoparlants de Mallorca, tan sols analitzats per Llobet (2022) amb un treball centrat en els nous catalanoparlants d'Inca, en què analitza de forma molt completa el posicionament que tenen respecte les identitats etnolingüístiques i etnosocials, utilitzant els conceptes de muda lingüística i la legitimació dels parlants. La idiosincràsia de la societat mallorquina fa que sigui necessari un estudi d'àmbit illenc, atès que hi ha nombroses diferències amb les societats catalana i valenciana amb les que compartim llengua, però tenim diferents realitats polítiques i socials. La societat illenca no ha passat per un procés de forta industrialització com a Catalunya, tampoc hi ha hagut una burgesia potent amb interès majoritari per preservar la llengua i la cultura, en canvi, sí que s'ha passat en pocs anys d'una societat rural, amb forta presència de cacics, a una societat de serveis orientats al turisme, amb la conseqüent arribada d'una gran quantitat de persones procedents d'altres països i cultures. Totes aquestes característiques socials fan que sigui necessari entendre com sorgeixen nous catalanoparlants en aquest entorn sociolingüístic concret, quines motivacions tenen per aprendre el català, usar-lo amb la població autòctona i què ha significat per ells la incorporació d'aquesta llengua al seu repertori lingüístic. This work aims to fill a gap: the study of the new Catalan speakers of Mallorca, only analysed by Llobet (2022) with a work focused on the new Catalan speakers of Inca, in which he analyses in a very complete way the positioning they have with respect to ethno-linguistic and ethno-social identities, using the concepts of linguistic moulting and the legitimisation of the speakers. The idiosyncrasy of Mallorcan society makes an island-wide study necessary, given that there are numerous differences with Catalan and Valencian societies with which we share a language, but with which we have different political and social realities. Island society has not undergone a process of strong industrialisation like Catalonia, nor has there been a powerful bourgeoisie with a majority interest in preserving the language and culture. On the other hand, in just a few years it has gone from a rural society, with a strong presence of caciques, to a society of services oriented towards tourism, with the consequent arrival of a large number of people from other countries and cultures. All these social characteristics make it necessary to understand how new Catalan speakers emerge in this specific sociolinguistic environment, what motivations they have for learning Catalan and using it with the local population, and what the incorporation of this language into their linguistic repertoire has meant for them. Este trabajo quiere cubrir una carencia: el estudio de los nuevos catalanoparlantes de Mallorca, tan solo analizados por Llobet (2022) con un trabajo centrado en los nuevos catalanoparlantes de Inca, en que analiza de forma muy completa el posicionamiento que tienen respeto las identidades etnolingüísticas y etnosociales, utilizando los conceptos de muda lingüística y la legitimación de los hablantes. La idiosincrasia de la sociedad mallorquina hace que sea necesario un estudio de ámbito isleño, dado que hay numerosas diferencias con las sociedades catalana y valenciana con las que compartimos lengua, pero tenemos diferentes realidades políticas y sociales. La sociedad isleña no ha pasado por un proceso de fuerte industrialización como Cataluña, tampoco ha habido una burguesía potente con interés mayoritario para preservar la lengua y la cultura, en cambio, sí que se ha pasado en pocos años de una sociedad rural, con fuerte presencia de caciques, a una sociedad de servicios orientados al turismo, con la consecuente llegada de una gran cantidad de personas procedentes otros países y culturas. Todas estas características sociales hacen que sea necesario entender como surgen nuevos catalanoparlantes en este entorno sociolingüístico concreto, qué motivaciones tienen para aprender el catalán, usarlo con la población autóctona y que ha significado por ellos la incorporación de esta lengua a su repertorio lingüístico.