Search

Al llarg dels últims anys, la teràpia visual ha experimentat un gran augment tant en la pràctica per part del professional com en la demanda degut a la combinació de l’increment de conscienciació sobre la salut visual com els avenços en la tecnologia i les tècniques de tractament. A través d’aquest estudi, el nostre objectiu és estudiar la prevalença de disfuncions binoculars que es tracten en els centres de teràpia visual de la comunitat autònoma de Catalunya i resta d’Espanya, mitjançant el disseny d’un qüestionari online per tal de comparar les dades obtingudes amb l’evidència científica actual. Els resultats principals van indicar una gran prevalença de pacients tractats per dificultats lectores, insuficiència de convergència i ambliopia. Comparant-ho amb l'evidència científica actual observem grans discrepàncies en quan al tractament de les dificultats lectores a través de la teràpia visual, no obstant, si que es troba concordança en la incidència de la insuficiència de convergència i l’ambliopia, ja que els seu tractament a través de la teràpia visual si que presenta bons resultats . Aquest treball contribueix a l’estudi i visualització de les disfuncions binoculars més tractades en el nostre territori, per tal de poder impulsar el seu estudi i poder millorar el seu tractament a través de l’evidència científica., In recent years, vision therapy has seen a significant increase in both professional practice and demand. This rise can be attributed to heightened awareness of visual health and advancements in technology and treatment techniques. This study aims to investigate the prevalence of binocular dysfunctions treated in vision therapy centers across the autonomous community of Catalonia and the rest of Spain. We will design an online questionnaire to collect data and compare the findings with current scientific evidence. The primary results indicate a high prevalence of patients treated for reading difficulties, convergence insufficiency, and amblyopia. When comparing these results with current scientific evidence, substantial discrepancies were observed in the treatment of reading difficulties through vision therapy. However, there is concordance in the incidence and treatment outcomes for convergence insufficiency and amblyopia, as vision therapy shows effective results for these conditions. This study contributes to the understanding and visualization of the most treated binocular dysfunctions in our region. It aims to promote further research and improve treatment methods based on scientific evidence.

PROPÒSIT: Realitzar una revisió bibliogràfica sistemàtica sobre l’efectivitat de l’ús de pegats Gabor en el tractament de l’ambliopia. MÈTODES: Es va realitzar una cerca bibliogràfica a través de les bases de dades de PubMed, Web of Science i Scopus aplicant la metodologia PRISMA. Mitjançant el procés d’identificació, selecció i inclusió en el treball es van analitzar 20 articles. RESULTATS: Els resultats obtinguts després de realitzar l’anàlisi de tots els articles seleccionats mostren que amb l’entrenament d’aprenentatge perceptiu mitjançant el pegat Gabor es produeixen millores en les funcions visuals d’agudesa visual, estereopsis i sensibilitat al contrast. Es desconeix si presenta una major eficàcia en adults o en nens i adolescents, ja que els resultats són molt heterogenis. Respecte al temps d’entrenament, sembla que un temps més prolongat produeix majors millores en les funcions visuals. CONCLUSIÓ: Sembla ser un tractament prometedor per l’ambliopia, tant en nens i adolescents com en adults. No obstant, s’han de realitzar més investigacions per resoldre les incògnites actuals i fer estudis a més gran escala per confirmar l'eficàcia del tractament., PROPÓSITO: Realizar una revisión bibliográfica sistemática sobre la efectividad del uso de parches Gabor en el tratamiento de la ambliopía. MÉTODOS: Se realizó una búsqueda bibliográfica a través de las bases de datos de PubMed, Web of Science y Scopus aplicando la metodología PRISMA. Mediante el proceso de identificación, selección e inclusión en el trabajo fueron analizados 20 artículos. RESULTADOS: Los resultados obtenidos después de realizar el análisis de todos los artículos seleccionados muestran que con el entrenamiento de aprendizaje perceptivo mediante el parche Gabor se producen mejoras en las funciones visuales de agudeza visual, estereopsis y sensibilidad al contraste. Se desconoce si presenta una mayor eficacia en adultos o niños y adolescentes, ya que los resultados son muy heterogéneos. Respecto al tiempo de entrenamiento, parece ser que un tiempo más prolongado produce mayores mejoras en las funciones visuales. CONCLUSIÓN: Parece ser un tratamiento prometedor para la ambliopía tanto en niños y adolescentes como en adultos. No obstante, se deben realizar mayores investigaciones para resolver las incógnitas actuales y hacer estudios a más grande escala para confirmar la eficacia del tratamiento.

Durant l’etapa d’aprenentatge, la visió és una habilitat fonamental pel correcte aprenentatge i desenvolupament del nen. Tanmateix, si existeix alguna disfunció visual, el desenvolupament acadèmic es pot veure afectat fent disminuir el rendiment acadèmic, on algunes vegades, si no es detecta, pot pensar-se que hi ha una falta d’interès o motivació. En aquest treball es parlarà de les disfuncions visuals, tant dels tipus que hi ha, de la simptomatologia que presenten i dels seus tractaments. Amb aquest treball es pretén destacar la importància de la detecció precoç de les disfuncions visuals i el tractament més adient per a cada cas. Amb aquest treball, es vol donar a conèixer l’eficàcia de la teràpia visual com a tractament de disfuncions visuals. Per tant, després d’haver fet una revisió bibliogràfica i entendre la importància de la visió durant l’etapa de l’aprenentatge, s’exposa a continuació una sèrie de casos de pacients visitats en el Centre Universitari de la Visió a Terrassa, als quals, una vegada realitzat l’examen optomètric i feta la valoració del cas, se’ls hi ha recomanat fer teràpia visual com a tractament de la disfunció visual present. Es presenten els valors i diagnòstics obtinguts en la primera visita/sessió de teràpia visual i els resultats dels valors de la darrera sessió, on es pot observar la progressió del cas a mesura que avancen les sessions. Tanmateix, alguns dels pacients visitats ja havien fet sessions de teràpia i acudeixen a fer revisió., Durante la etapa de aprendizaje, la visión es una habilidad fundamental para el correcto aprendizaje y desarrollo del niño. En el caso de existir alguna disfunción visual, el desarrollo académico puede verse afectado haciendo disminuir el rendimiento académico, donde algunas veces, si no se detecta, puede pensarse que hay una falta de interés o motivación. En este trabajo se hablará de las disfunciones visuales, tanto de los tipos que hay, de la sintomatología que presentan como de sus tratamientos. Con este trabajo se pretende destacar la importancia de la detección temprana de las disfunciones visuales y el tratamiento más adecuado para cada caso. Con este trabajo, se quiere dar a conocer la eficacia de la terapia visual como tratamiento de disfunciones visuales. Por lo tanto, después de haber hecho una revisión bibliográfica y entender la importancia de la visión durante el desarrollo académico, se expone a continuación una serie de casos de pacientes visitados en el Centro Universitario de la Visión en Terrassa, a los cuales, una vez realizado el examen optométrico y hecha la valoración del caso, se les ha recomendado hacer terapia visual como tratamiento de la disfunción visual presente. Se presentan los valores iniciales y diagnósticos obtenidos en la primera visita/sesión de terapia visual y los resultados de los valores de la última sesión, donde se puede observar la progresión del caso a medida que avanzan las sesiones. Por otra parte, algunos de los pacientes visitados ya habían hecho sesiones de terapia y acuden a hacer revisión rutinaria., During the learning stage, vision is a fundamental skill for the correct learning and development of the child. However, if there is some visual dysfunction, learning can be affected by decreasing academic performance, where sometimes, if it is not detected, it can be thought that there is a lack of interest or motivation. In this project, we will talk about visual dysfunctions, both the types there are, the symptoms they present and their treatments. This work aims to highlight the importance of the early detection of visual dysfunction and the most appropriate treatment for each case. With this project, the aim is to publicize the effectiveness of visual therapy as a treatment of visual dysfunctions. Therefore, after having done a bibliographic review and understanding the importance of vision during the learning stage, a series of cases of patients visited at the University Vision Center in Terrassa are explained below, to whom, once the optometric exam has been carried out and the assessment of the case has been made, it is recommended to do visual therapy as a treatment for the present visual dysfunction. The values and diagnoses obtained in the first visit/session of visual therapy and the results of the values of the last session are presented, where the progression of the case can be observed as the sessions progress. However, some of the patients visited had already done therapy sessions and went to review.

Segons el mític entrenador de futbol americà de la dècada dels 50, Blanton Collier, “els ulls guien al cos” i sobre aquest concepte rau la importància de millorar i entrenar el sistema visual dels atletes per tal de poder exhibir el màxim rendiment esportiu. Objectiu. Aquest treball planteja tres objectius: 1. Revisar les publicacions científiques dins l’àmbit de l’efectivitat de l’entrenament visual (EV) en esports d’equip. 2. Dissenyar un programa d’EV integrat per a jugadors de bàsquet. 3. Obtenir la valoració subjectiva per part de tècnics i jugadors sobre l’efectivitat d’aquest, posat a prova en un equip de categoria cadet. Metodologia. La cerca bibliogràfica s’ha dut a terme amb dos buscadors, incloent publicacions d’entre 2001 i 2023. Respecte a l’EV, s’ha estructurat per tal que hi hagi representació de totes les habilitats treballades (visuo-perceptives, tècniques, físiques, tàctiques i psicològiques) dins cada exercici i de forma variada. Finalment, després de realitzar els exercicis, s’ha recopilat la informació per fer una valoració, amb l’opinió dels jugadors implicats, jugadors i entrenadors externs a l’equip i llicenciats en ciències de l’activitat física i l’esport. Resultats i discussions. El programa s’incorpora correctament dins la dinàmica d’entrenament normatiu en bàsquet. Es tracta d’exercicis que de forma habitual es treballen, però inclouen elements visuals per millorar aspectes com temps de reacció, visió perifèrica, coordinació viso-motriu i atenció visual que poden incrementar l’anticipació i el rendiment esportiu. Per altra banda, és ben acceptat pel col·lectiu esportiu i mostren gran interès a desenvolupar iniciatives semblants al seu entrenament quotidià., Según el mítico entrenador de futbol americano de la década de los 50, Blanton Collier, “los ojos guían al cuerpo” y sobre este concepto recae la importancia de mejorar y entrenar el sistema visual de los atletas para poder mostrar el máximo rendimiento deportivo. Objetivo. Este trabajo plantea tres objetivos: 1. Revisar las publicaciones científicas dentro del ámbito de la efectividad del entrenamiento visual (EV) en deportes de equipo. 2. Diseñar un programa de EV integrado para jugadores de básquet. 3. Obtener la valoración por parte de los técnicos y jugadores sobre su efectividad, aplicado en un equipo de categoría cadete. Metodología. La búsqueda bibliográfica se ha realizado con dos buscadores, incluyendo publicaciones de entre 2001 y 2023. Respecto al EV, se ha estructurado para que haya la representación de todas las habilidades trabajadas (viso-perceptivas, técnicas, físicas, tácticas y psicológicas) en cada ejercicio y de forma variada. Finalmente, después de realizar lo ejercicios, se ha recopilado la información para hacer una valoración, junto a la opinión subjetiva de los jugadores implicados, jugadores y entrenadores externos al equipo y licenciados en ciencias de la actividad física y del deporte. Resultados y discusiones. El programa se incorpora correctamente dentro de la dinámica de entrenamiento normativo en básquet. Se trata de ejercicios que de forma habitual se trabajan, pero incluyen elementos visuales para mejorar aspectos como tiempo de reacción, visión periférica, coordinación viso-motriz y atención visual que pueden incrementar la anticipación y el rendimiento deportivo. Por otro lado, es bien aceptado por el colectivo deportivo y muestran gran interés en desarrollar iniciativas semejantes en su entrenamiento habitual., As Blanton Collier, a famous American football head coach from the 50s decade, once said: “the eyes lead the body”. It is through this concept we emphasize the importance to enhance and practice the visual system of athletes in order to display maximum sports performance. Goals. This paper aimed to reach three goals: 1. Review scientific publications on the efficacy of visual training (VT) in team sports; 2. Design an integrated VT program for a basketball team; 3. Obtain a subjective assessment of its efficacy from coaches and players when testing it on a cadet team. Methodology. The research of the scientific papers was carried out with two search tools, and publications from 2001 to 2023 were included. The training program was designed so that the abilities under practice (visuo-perceptive, technical, physical, tactical and psychological) could be present on all the exercises differently. Finally, after carrying out the exercises, the opinion of the participants was collected, as well as the opinion of external players and coaches, and sport sciences graduates. Findings and discussion. The program was established in an optimal way based on basketball’s normative training. These are exercises which are habitually performed, but in this case they include some visual elements focused on improving visual reaction time, peripheral vision, eye-hand coordination and visual attention, all of which can have an impact on anticipation and sports performance. The program was widely accepted by the sportive professionals, who manifested a great interest to develop similar initiatives on daily training.

Clinical relevance: An analysis of the professional perspective of vision therapy (VT) by eye care professionals allows understanding the current controversies about this therapeutic option of which aspects can be improved for its correct application in clinical practice. Background: The aim of the current study was to analyse the perception of VT and the clinical protocols in this context followed among optometrists and ophthalmologists in Spain. Methods: A cross-sectional survey among Spanish optometrists and ophthalmologists. Google Forms tool was used to collect data via an online questionnaire divided into 4 sections (40 questions): consent to participate, demographic characteristics, opinion of the professional perspective of VT, and protocols. Only one submission from each email address was permitted by the survey tool. Results: A total of 889 Spanish professionals answered (age, 25–62 years): 848 optometrists (95.4%) and 41 ophthalmologists (4.6%). VT was considered as a scientifically-based procedure by 95.1% of participants, but its recognition and prestige was considered as low. The main cause reported for this was bad reputation or perception of placebo therapy (27.3%). The main indication of VT according to the surveyed professionals was convergence and/or accommodation problems (72.4%). Significant differences were found in the perception of VT among optometrists and ophthalmologists (p ≤ 0.027). A total of 45.3% of professionals reported performing VT in their current clinical practice. A combination of training sessions in office and home was regularly prescribed by 94.5% of them, but with significant variability in the duration of such sessions. Conclusions: VT is perceived by Spanish optometrists and ophthalmologists as a therapeutic option with scientific basis, but with limited recognition and prestige, although with more negative perception among ophthalmologists. A great variability was found in the clinical protocols followed between specialis

Objectiu: L’objectiu principal d’aquest treball ha estat avaluar i realitzar un programa de teràpia visual a una pacient que presenta una microtropia. Metodologia: Inicialment, es va fer una examen visual complert avaluant les capacitats visuals de la pacient, incloent binocularitat, acomodació i motilitat. Seguidament, és va plantejar un tractament de teràpia visual amb una durada de 12 sessions amb treball setmanal de reforç a casa. La teràpia va començar centrant-se en exercicis monoculars i un cop que s’anaven aconseguint millores s’anaven introduint més exercicis binoculars. En les darreres sessions és van afegir exercicis acomodatius. Resultats: Un cop finalitzat el tractament de teràpia visual, es va tornar a fer un examen visual complert on és van observar millores en el sistema visual de la pacient que van quedar exposats en els resultats del qüestionari CISS. És va reduir notablement la puntuació en el qüestionari pre (2.66 ± 1.399) i post (1.06 ± 1.22), amb un valor P=0.003. Conclusions: La teràpia visual és un tractament efectiu per reduir la fatiga visual i millorar el rendiment binocular ens els pacients amb microtropia., Objetivo: El objetivo principal de este trabajo ha sido evaluar y realizar un programa de terapia visual a una paciente que presenta una microtropía. Metodología: Inicialmente, se realizó un examen visual completo evaluando las capacidades visuales de la paciente, incluyendo binocularidad, acomodación y motilidad. A continuación, se planteó un tratamiento de terapia visual con una duración de 12 sesiones y trabajo semanal de refuerzo en casa. La terapia comenzó centrándose en ejercicios monoculares y a medida que se iban logrando mejoras, se introdujeron más ejercicios binoculares. En las últimas sesiones se añadieron ejercicios acomodativos. Resultados: Una vez finalizado el tratamiento de terapia visual, se realizó nuevamente un examen visual completo donde se observaron mejoras en el sistema visual de la paciente que quedaron reflejadas en los resultados del cuestionario CISS. Se redujo notablemente la puntuación en el cuestionario pre (2.66 ± 1.399) y post (1.06 ± 1.22), con un valor P=0.003. Conclusiones: La terapia visual es un tratamiento efectivo para reducir la fatiga visual y mejorar el rendimiento binocular en pacientes con microtropía., Purpose: The main objective of this study has been to evaluate and implement a visual therapy program for a patient with microtropia. Methodology: Initially, a comprehensive visual examination was conducted, evaluating the patient's visual abilities, including binocularity, accommodation, and motility. Subsequently, a visual therapy treatment was proposed, consisting of 12 sessions with weekly reinforcement exercises at home. The therapy began with monocular exercises, and as improvements were achieved, more binocular exercises were introduced. Accommodative exercises were added in the later sessions. Results: After completing the visual therapy treatment, a comprehensive visual examination was conducted again, where improvements in the patient's visual system were observed, as reflected in the results of the CISS questionnaire. There was a significant reduction in the pre-questionnaire (2.66 ± 1.399) and post-questionnaire (1.06 ± 1.22) scores, with a P value of 0.003. Conclusions: Visual therapy is an effective treatment for reducing visual fatigue and improving binocular performance in patients with microtropia.

INTRODUCCIÓ La teràpia visual es tracta d’un procés d’ensenyament i aprenentatge per millorar les capacitats visuals, com són la percepció visual i/o la coordinació dels ulls que poden trobar-se alterades, per aconseguir una visió binocular eficient i còmoda. Es defineix com un conjunt d’exercicis d’entrenament i procediments dirigits sota la guia d’un òptic-optometrista i/o oftalmòleg especialitzat en visió binocular. La finalitat dels exercicis està clarament definida per millorar qualsevol simptomatologia i arribar a recuperar el control neurofisiològic visual de pacients amb anomalies binoculars no estràbiques, acomodatives, ull gandul o ambliopia i, com a conseqüència, aconseguir una millora en els problemes relacionats amb l’aprenentatge. OBJECTIUS Durant l’estància en els centres de teràpia visual, es va avaluar l’eficàcia de la teràpia visual en disfuncions vergencials i acomodatives i, fins i tot, en l’ambliopia i estudiar el benefici d’aquests entrenaments en les dificultats d’aprenentatge, rendiment i evolució en altres activitats. METODOLOGIA Per aquest estudi, s’han seleccionat 10 pacients diagnosticats, en la primera consulta, d’anomalies de la visió binocular en les que el tractament indicat va ser la realització de teràpia visual per un període de temps que s’han dut a terme en el Centre Universitari de la Visió (Terrassa) i el centre de teràpia visual Optometria Vilanova (Vilanova i la Geltrú). RESULTATS Els resultats obtinguts mostren l’evolució i la possible millora de les condicions binoculars de les que patien els pacients. LIMITACIONS I PERSPECTIVES És important anotar que l’efectivitat de la teràpia visual pot variar depenent de la condició específica i individual de cada individu., INTRODUCCIÓN La terapia visual consiste en un proceso de entrenamiento y aprendizaje para mejorar las capacidades visuales, como son la percepción visual y/o la coordinación de los ojos que pueden alterarse, para conseguir una visión binocular eficiente y cómoda. Se define como un conjunto de ejercicios de entrenamiento y procedimientos dirigidos bajo la guía de un óptico-optometrista y/u oftalmólogo especializado en visión binocular. La finalidad de los ejercicios está claramente definida para mejorar cualquier sintomatología y llegar a recuperar el control neurofisiológico visual de pacientes con anomalías binoculares no estrábicas, acomodativas, ojo vago o ambliopía y, como consecuencia, conseguir una mejora en los problemas relacionados con el aprendizaje. OBJETIVO Durante la estancia en los centros de terapia visual, se evaluó la eficacia de la terapia visual en disfunciones vergenciales y acomodativas y, sobre todo, en la ambliopía y estudiar el beneficio de estos entrenamientos en las dificultades de aprendizaje, rendimiento y evolución en otras actividades. METODOLOGÍA Para este estudio, se han seleccionado 10 pacientes diagnosticados, en la primera consulta, de anomalías de la visión binocular en los que el tratamiento indicado fue la realización de terapia visual durante un período de tiempo que se han llevado a cabo en el Centro Universitario de la Visión (Terrassa) y el centro de terapia visual Optometría Vilanova (Vilanova y la Geltrú). RESULTADOS Los resultados obtenidos muestran la evolución y la posible mejora de las condiciones binoculares de los pacientes. LIMITACIONES Y PERSPECTIVAS Es importante señalar que la efectividad de la terapia visual puede variar dependiendo de la condición específica e individual de cada individuo., INTRODUCTION Vision therapy is a training and learning process to improve visual abilities, such as visual perception and eye coordination that may be impaired, in order to achieve efficient and comfortable binocular vision. It is defined as a set of training exercises and procedures conducted under the guidance of an optician-optometrist or ophthalmologist specialized in binocular vision. The purpose of the exercises is clearly defined to improve any symptomatology and to recover the visual neurophysiological control of patients with non-strabismic binocular anomalies, accommodative, lazy eye or amblyopia and, consequently, to achieve an improvement in problems related to learning. OBJECTIVE During the stay in the visual therapy centers, the efficacy of visual therapy in vergence and accommodative dysfunctions and, above all, in amblyopia was evaluated and the benefit of these trainings in learning difficulties, performance and evolution in other activities was studied. METHODOLOGY For this study, 10 patients were selected who were diagnosed, at the first consultation, with binocular vision anomalies in whom the indicated treatment was the performance of visual therapy during a period carried out at the Centre Universitari de la Visió (Terrassa) and the Optometría Vilanova visual therapy center (Vilanova i la Geltrú). RESULTS The results obtained show the evolution and possible improvement of patients’ binocular conditions. LIMITATIONS AND PERSPECTIVES It is important to note that the effectiveness of vision therapy may vary depending on the specific and individual condition of everyone.

OBJECTIUS: Identificar si existeix efectivitat amb l’entrenament visual en la millora de la neuroadaptació en la qualitat de la funció visual en pacients implantats amb lent intraocular multifocal (LIOm). Identificar quin tipus d’entrenaments visuals permeten una transferència en la millora de l’agudesa visual i la sensibilitat al contrast. MÈTODE: S’ha realitzat una cerca bibliogràfica sistemàtica a través de les bases de dades PubMed, Biomed, Core i Europe, seguint la metodologia PRISMA, d’articles científics publicats des de l’any 2000 fins a l’actualitat. DISCUSSIÓ: La neuroadaptació és un mecanisme neural/sensorial que apareix quan un pacient no pot adaptar-se a les noves característiques òptiques de les LIOm. Els efectes visuals secundaris que poden afectar la qualitat de vida dels pacients, limiten l’agudesa visual, apareixen disfotòpsies i enlluernaments, a part de la disminució de la sensibilitat al contrast. Existeixen diferents tipus d’estratègies i exercicis d’entrenaments visuals que permeten una millora de la neuroadaptació i reduir els efectes secundaris d’aquestes lents. CONCLUSIONS: Els entrenaments visuals són efectius si combinem l’entrenament d’aprenentatge perceptiu amb tècniques dicòptiques, especialment amb l’ús de videojocs. No obstant això, són necessaris més estudis per poder tenir més evidència de la seva eficàcia en pacients amb diferents LIOm, OBJETIVOS: Identificar si existe efectividad con el entrenamiento visual en la mejora de la neuroadaptación en la calidad de la función visual en pacientes implantados con lente intraocular multifocal (LIOm). Identificar qué tipo de entrenamientos visuales permiten una transferencia en la mejora de la agudeza visual y la sensibilidad al contraste. MÉTODO: Se ha realizado una busca bibliográfica sistemática a través de las bases de datos PubMed, Biomed, Core y Europe, siguiendo la metodología PRISMA, de artículos científicos publicados desde el año 2000 hasta la actualidad. DISCUSIÓN: La neuroadaptación es un mecanismo neural/sensorial que aparece cuando un paciente no puede adaptarse a las nuevas características ópticas de las LIOm. Los efectos visuales secundarios que pueden afectar la calidad de vida de los pacientes, limitan la agudeza visual, aparecen disfotopsias y deslumbramientos, aparte de la disminución de la sensibilidad al contraste. Existen diferentes tipos de estrategias y ejercicios de entrenamientos visuales que permiten una mejora de la neuroadaptación y reducir los efectos secundarios de estas lentes. CONCLUSIONES: Los entrenamientos visuales son efectivos si combinamos el entrenamiento de aprendizaje perceptivo con técnicas dicòpticas, especialmente con el uso de videojuegos. Sin embargo, son necesarios más estudios para poder tener más evidencia de su eficacia en pacientes con diferentes LIOm., OBJECTIVE: To identify whether there is effectiveness with of visual training in the improvement of neuroadaptation on the quality of visual function in patients implanted with multifocal intraocular lenses (IOLs). To identify which types of visual training allow memory transfer of visual acuity and contrast sensitivity. METHOD: A systematic bibliographic search was carried out using the databases PubMed, Biomed, Core and Europe, following the PRISMA methodology, of scientific articles published from 2000 to the present day. DISCUSSION: Neuroadaptation is a neural/sensory mechanism that appears when a patient cannot adapt to the new optical characteristics of IOLs. The visual side effects can affect the quality of life of patients, limiting visual acuity, dysphotopsias and enlluernaments, as well as a decrease in contrast sensitivity. There are different types of strategies and visual training exercises that improve neuroadaptation and reduce the side effects of these lenses. CONCLUSIONS: Visual training is effective if we combine perceptual training with dichoptic techniques, especially with the use of video games. However, more studies are needed to have more evidence of their efficacy in patients with different IOLs.

La visió esportiva és un camp fonamental en el rendiment d’un atleta, i és per això que cada cop, no només els optometristes, sinó també els entrenadors i esportistes ho tenen més present. Una bona visió per a un esportista no es pot simplificar només en tenir una òptima agudesa visual (AV), sinó que implica també altres habilitats visuals que li seran necessàries per a la seva especialitat esportiva. Aquestes habilitats visuals influeixen directament en el rendiment de l’esportista, i per aquest motiu es planteja la possibilitat de reforçar-les a base d’entrenament. Creiem que al mòn del pàdel l’entrenament visual esportiu encara no és molt rellevant i, per tant, en aquest treball ens plantegem estudiar les habilitats visuals importants per aquest esport i la manera de millorar-les amb la finalitat d’aconseguir un increment en el rendiment dels jugadors de pàdel. Per això dissenyarem un conjunt d’exercicis d’entrenament visual integrat per a jugadors de pàdel, que posteriorment posarem en pràctica amb una jugadora. Analitzarem aquests exercicis segons l’opinió d’experts en entrenament visual esportiu i per part de la jugadora quant a com podrien influir en el seu rendiment en pista., La visión deportiva es un campo fundamental en el rendimiento de un atleta, por lo que cada vez no solo los optometristas sino los entrenadores y deportistas lo tienen más presente. Una buena visión para un deportista no puede simplificarse solo en tener una óptima agudeza visual (AV), sino que implica también otras habilidades visuales que le serán necesarias para su especialidad deportiva. Estas habilidades visuales influyen directamente en el rendimiento del deportista, por lo que se plantea la posibilidad de reforzarlas a base de entrenamiento. Creemos que en el mundo del pádel el entrenamiento visual deportivo todavía no es muy relevante y, por tanto, en este trabajo nos planteamos estudiar las habilidades visuales importantes para este deporte y la forma de mejorarlas con el fin de conseguir un incremento en el rendimiento de los jugadores de pádel. Por eso, diseñaremos un conjunto de ejercicios de entrenamiento visual integrado para jugadores de pádel, que posteriormente pondremos en práctica con una jugadora. Analizaremos dichos ejercicios según la opinión de expertos en entrenamiento visual deportivo y por parte de la jugadora en cuanto a cómo podrían influir en su rendimiento en pista., Sports vision is an essential field in the performance of an athlete, because of that not only optometrists but also coaches and athletes are increasingly aware of it. Good vision for an athlete cannot be simplified to just having optimal visual acuity (VA), but also implies other visual skills that are necessary for their sport speciality. These visual skills directly influence the performance of the athlete, which in turn raises the possibility of reinforcing them based on training. We believe that in the world of paddle visual sports training is still not given sufficient relevance, therefore, in this work we set out to study the most important visual skills for this sport and the way to improve them in order to maximise the performance of paddle players. To this end, we will design a set of integrated visual training exercises for paddle players, which we will later put into practice with a player. We will then analyze, according to the opinion of experts in sports visual training and with that of the player themselves, to what extent it could influence their performance on the court.

Les habilitats visuals tenen un gran impacte a la vida quotidiana de qualsevol persona ja que té una gran implicació a la lectura, escriptura, conducció, esports etc... Encara, té més repercussió en els nens que es troben en edat d’aprenentatge on obtenen una gran part de la informació mitjançant estímuls visuals. Moltes d’aquestes habilitats es poden millorar a través de la teràpia visual, en aquest treball de fi de grau, podrem trobar un recull d’informació de diferents fonts bibliogràfiques on s’expliquen les relacions existents entre la visió i l’aprenentatge. Posteriorment, hi ha la presentació d’un grup de 10 pacients que són alumnes de primària. Podrem llegir sobre la teràpia visual que se’ls hi aplica al Centre Universitari de la Visió a Terrassa, amb una explicació de tots els exercicis realitzats i els valors optomètrics que van assolint progressivament en cada sessió. Això ens permet veure l’efectivitat d’aquest tractament i com milloren en moltes aptituds relacionades amb la visió i el seu processament., Las habilidades visuales tienen un gran impacto en la vida cotidiana de cualquier persona por su gran implicación en ámbitos como la lectura, escritura, conducción, deportes etc... Todavía, tiene más repercusión en los niños que se encuentran en edad de aprendizaje donde la mayor parte de información del medio externo que obtienen proviene mediante estímulos visuales. Muchas de estas habilidades se pueden mejorar a través de la terapia visual, en este trabajo de fin de grado, podremos encontrar una recopilación de información de diferentes fuentes bibliográficas donde se explican las relaciones existentes entre la visión y el aprendizaje. Posteriormente, se presenta un grupo de 10 pacientes que son alumnos de primaria donde se recogen casos clínicos y se puede leer la terapia visual que se les realiza en el Centro Universitario de la Visión en Terrassa, con una explicación detallada de todos los ejercicios y los valores optométricos que se van obteniendo progresivamente en cada sesión. Esto nos permite ver la efectividad de este tratamiento y cómo mejoran en muchas aptitudes relacionadas con la visión y su procesamiento., Visual skills have a great impact on everyone’s daily life as they are involved in activities such as reading, writing, driving, sports, and so on. They are even more important in children of learning age where visual stimuli are the main source of information. Many of these skills can be improved through visual therapy. In this degree’s final project, we will showcase a collection of information gathered from diverse bibliographic sources that focus on the relationship between vision and learning. That is then rounded up with a presentation on the 10 primary school patients which were given visual therapy at the University Vision Center in Terrassa, and on the exercises they underwent, as well as the optometric results obtained in each successive session. This serves as proof of the effectiveness of this treatment and how it improves many skills related to vision and its processing.

La Teràpia Visual és una modalitat d’optometria que any rere any està guanyant acceptació en la comunitat científica a través dels resultats publicats en articles científics. La tendencia actual en el desenvolupament de tractaments de Teràpia Visual ha sigut la digitalització de les teràpies i la realització de múltiples avaluacions que també permetin la integració de les habilitats entrenades en la vida diària dels pacients. L’objectiu d’aquest estudi és trobar oportunitats en el camp de la Teràpia Visual per tal d’aplicar les noves tecnologies en el tractament de diferents deficiències visuals de la població. Per fer-ho, s’ha exposat el recorregut i direcció actual del sector. S’han descrit les diferents modalitats de Teràpia Visual oficials segons SIODEC i la prevalença de les principals anomalies oculomotores. S'ha mencionat potencials fonts de pacients existents en l'actualitat i per últim s’ha explicat l’ús existent de les tecnologies utilitzades dels els metaversos aplicats en altres sectors i com podria aplicar-se en Teràpia Visual., La Terapia Visual es una modalidad de optometría que año tras año está ganando aceptación en la comunidad científica a través de los resultados publicados en artículos científicos. La tendencia actual en el desarrollo de tratamientos de Terapia Visual ha sido la digitalización de las terapias y la realización de múltiples evaluaciones y ejercicios simultáneos a través de pruebas gamificadas que permitan, a su vez, la integración de las habilidades entrenadas a la vida diaria de los pacientes. El objetivo de este estudio es encontrar oportunidades en el campo de la Terapia Visual para aplicar nuevas tecnologías en el tratamiento de diferentes deficiencias visuales de la población. Para ello, se ha expuesto el recorrido y dirección actual del sector. Se han descrito las diferentes modalidades de Terapia Visual oficiales según SIODEC y la prevalencia de las principales anomalías oculomotoras. Se han mencionado potenciales fuentes de pacientes existentes en la actualidad y por último se ha explicado el uso existente de las tecnologías utilizadas de los metaversos aplicados en otros sectores y cómo podría ser aplicado en Terapia Visual., Visual Therapy is an optometry modality that year after year is obtaining acceptance over the scientific community through its published results in scientific articles. The actual tendency in treatment development has been at the digitalisation of the therapies and the simultaneous realization of multiple evaluations and while also training the targeted abilities through gamified tests which also allow its integration to the patients day to day necessities. The objective of this study is to find opportunities in the field of Visual Therapy to apply new technologies in the treatment of diverse visual deficiencies of the population. In order to do that, we described the different modalities of Visual Therapy following SIODEC standards and the prevalence of the diverse oculomotor anomalies. We list different sources that may help therapists reach more patients and remark on the direction Visual Therapy is headed on the development of new therapies and services. Lastly, we elaborate on the use of Metaverse related technologies, its uses in other sectors and the potential application in Visual Therapy.

L’entrenament visual és un factor més a tenir en compte en la pràctica esportiva, tant per crear uns bons hàbits des de les etapes formatives com per buscar el plus que permeti destacar en fases més avançades. Es tracta d’un ingredient del rendiment esportiu poc explotat que pot oferir un gran marge de millora. L’origen de molts errors en el bàsquet no es deuen únicament a qüestions de tipus tècnic, sinó a mancances en la recepció i interpretació de la informació visual. Per confeccionar una metodologia pròpia, prèviament ens hem nodrit d’informació fent una recerca bibliogràfica d’articles dels diferents autors que han investigat aquest tema, l’efectivitat de l’entrenament visual integrat en l’esport. La metodologia que proposem en aquest treball integra les habilitats visuals en els entrenaments de bàsquet, enfocat a les etapes formatives per tal d’introduir els exercicis visuals des del principi. Tot i no haver pogut obtenir resultats objectius, durant la setmana d’entrenament pilot hem comprovat que els nens són molt receptius a aquests inputs i estímuls visuals., El entrenamiento visual es un factor más a tener en cuenta en la práctica deportiva, tanto para crear unos buenos hábitos desde las etapas formativas como para buscar el plus que te haga destacar en las fases más avanzadas. Se trata de un ingrediente del rendimiento deportivo poco explotado que puede ofrecer un gran margen de mejora. El origen de muchos errores en el básquet no se debe únicamente a cuestiones de tipo técnico, sino a carencias en la percepción e interpretación de la información visual. Para confeccionar una metodología propia, previamente nos hemos abastecido de información haciendo una revisión bibliográfica de artículos de los diferentes autores que han investigado este tema, la efectividad del entrenamiento visual integrado en el deporte. La metodología que proponemos en este trabajo integra las habilidades visuales en los entrenamientos de baloncesto, enfocado en las etapas formativas para introducir los ejercicios visuales desde el principio. Aunque no se han podido obtener resultados objetivos, durante la semana de entrenamiento piloto hemos comprobado que los niños son muy receptivos a estos inputs y estímulos visuales., Visual training is one more factor to take into account in sport practice, both to create habits from the formative stages and to look for the plus that makes stand out in more advanced stages. It is an ingredient of athletic performance which is little exploited and in which there can be a great deal of room for improvement. The origin in many mistakes in basketball aren’t only because of technical issues, but also to defects in the reception of information about the situation of the game by the sense of sight. That is why it must be as integrated as possible. In order to create our own methodology, we have previously fed on information by doing a bibliographic research of articles by the different authors who have researched this topic, the effectivity of visual training integrated into the sport. In this work we want to give a methodological proposal that integrates the visual skills in basketball training, dedicated and focused to training stages in order to introduce it from the beginning. Despite not being able to get objective results, during the pilot training week we’ve proved that kids are very receptive to these inputs and visual stimuli.

Introducció: L’entrenament visual en el context de l’esport és una especialitat optomètrica que té com a objectiu potenciar les habilitats visuals rellevants de cada disciplina esportiva. Un tipus de tecnologia utilitzada en els darrers anys en l’entrenament esportiu són les ulleres estroboscòpiques, en la qual ens centrarem en aquesta revisió narrativa. Aquest tipus de treball consisteix en l’oclusió intermitent de la visió per tal de realitzar entrenaments en condicions perceptives subòptimes. Objectius: Dur a terme una recerca bibliogràfica especialitzada en la utilització d’ulleres estroboscòpiques, així com analitzar-la, comparar-la i extreure’n conclusions. Metodologia: S’ha realitzat una recerca bibliogràfica mitjançant Google Scholar i PubMed amb les paraules clau: “Visión y deporte”, “sport visual training” i “stroboscopic visual training”. Resultats: S’han recopilat i analitzat un total de nou articles relacionats amb l’efectivitat de les ulleres estroboscòpiques per tal de saber la influència que té aquest efecte en el rendiment esportiu. Conclusions: Es demostra que l’entrenament estroboscòpic té certs beneficis en algunes habilitats visuals perceptives i cognitives, la qual cosa indicaria que aquest entrenament visual integrat seria una bona eina per als esportistes, però és necessari continuar investigant per tal de resoldre força incògnites., Introducción: El entrenamiento visual en el contexto del deporte es una especialidad optométrica que tiene como objetivo potenciar las habilidades visuales relevantes de cada disciplina deportiva. Un tipo de tecnología utilizada en los últimos años en el entrenamiento deportivo son las gafas estroboscópicas, en la cual nos centraremos en esta revisión narrativa. Este tipo de trabajo consiste en la oclusión intermitente de la visión para realizar entrenamientos en condiciones perceptivas subóptimas. Objetivos: Realizar una búsqueda bibliográfica especializada en la utilización de gafas estroboscópicas, así como analizarla, compararla y extraer conclusiones. Metodología: Se ha realizado una búsqueda bibliográfica mediante Google Scholar y PubMed con las palabras clave: “Visión y deporte”, “sport visual training” y “stroboscopic visual training”. Resultados: Se han recopilado y analizado un total de nueve artículos relacionados con la efectividad de las gafas estroboscópicas para saber la influencia que tiene este efecto en el rendimiento deportivo. Conclusiones: Se demuestra que el entrenamiento estroboscópico tiene ciertos beneficios en algunas habilidades visuales perceptivas y cognitivas, lo que indicaría que este entrenamiento visual integrado sería una buena herramienta para los deportistas, pero es necesario seguir investigando para resolver bastantes incógnitas., Introduction: Visual training in the context of sport is an optometric specialty that aims to enhance the relevant visual skills of each sport discipline. A type of technology used in recent years in sports training is stroboscopic glasses, which we will focus on in this narrative review. This type of work consists of the intermittent occlusion of vision to carry out training in suboptimal perceptual conditions. Aims: To carry out a bibliographic search specialised in the use of stroboscopic glasses, as well as to analyse it, compare it and draw conclusions. Method: A bibliographic search was carried out using Google Scholar and PubMed with the keywords: "Vision and sport", "sport visual training" and "stroboscopic visual training". Results: A total of nine articles related to the efficacy of stroboscopic glasses have been compiled and analysed to find out the influence that this effect has on sports performance. Conclusions: Strobe training has been shown to have some benefits in some perceptual and cognitive visual skills, which would indicate that this integrated visual training would be a good tool for athletes, but further research is needed to resolve many unknowns.

A typical procedure in vision therapy is the use of Quoits vectograms to train fusional vergence ranges by improving stereo-localization, which is the ability to correctly locate the target stimulus in space. With this procedure, the Small-In Large-Out (SILO) effect is usually reported in patients with normal binocular vision and accommodation. In this study, the influence of vergence and accommodation cues, as determined with the accommodative-convergence over accommodation (AC/A) ratio, to correctly locate the Quoits vectograms in space was investigated. Twenty participants, aged 29.2 ± 2.8 (mean ± standard deviation) years, without amblyopia or strabismus, were recruited. A geometrical formula was obtained to calculate the theoretical distance to the target stimulus for different vergence demands. Theoretical values were compared with measured distances to the perceived stimuli and stereo-localization accuracy was determined. Stereo-localization accuracy was significantly worse at 10¿ Base In vergence demand (p < 0.001). A statistically significant positive correlation was found between AC/A ratio and stereo-localization accuracy (i.e., worse accuracy) at 10¿ Base Out vergence demand (rho = 0.446, p = 0.049). These findings highlight that AC/A ratio may be a secondary cue for stereo-localization when using vectograms in which the SILO effect is manifest. These results assist in the understanding of the physiological basis of vision therapy procedures., Peer Reviewed, Postprint (author's final draft)

Descripció del recurs: 1 desembre 2022, Este libro pretende ser una guía para profundizar en los procesos visuales implicados durante la lectura, como se ven afectados en casos de dificultades lectoras y qué estudios han habido donde se podría observar un efecto positivo al trabajar las habilidades de movimientos oculares, atención visual y vergencias en el rendimiento lector. El texto base forma parte de la asignatura Dificultades del aprendizaje que se imparte en el Máster de Optometría y Terapia Visual de la Universitat Politècnica de Catalunya. También es una fuente de interés para toda persona relacionada con el campo de la optometría y la educación., 1

La visió juga un paper molt important en el procés d'aprenentatge, ja que la visió és molt més que només vista, implica entendre per a aprendre, és la primera presa de contacte d'informació que ens arriba quan mirem. Des de la nostra perspectiva com a optometristes professionals de la salut ocular i tot el que engloba el sistema visual, el que podem fer és aprofundir en les dificultats escolars, ja que poden ser causades directament per la visió o en relació amb el sistema visual, activitats d'escriptura, lectura i altres relacionades amb el procés d'aprenentatge suposa diferents nivells de demanda visual. La teràpia visual és una sèrie d'exercicis visuals personalitzats, en el qual depenent de les dificultats de cada nen es realitza una estimulació neurofisiològica que ens permet desenvolupar, millorar i integrar les capacitats visuals disminuïdes que presenta cadascun, el seu objectiu en si, és obtenir una millora de les habilitats visuals on tingui una visió còmoda i eficaç. Per a mostrar una pinzellada que comporta la teràpia visual, s'ha fet una recollida de dades a diferents nens fent-los exàmens optomètrics amb diferents proves per a obtenir un diagnòstic complet, i una vegada exposades les habilitats motrius i visuals proposarem i aconsellarem a fer una sèrie d'exercicis específics per a la seva millora tant en hàbits saludables que comprenen la postura del cos com d'il•luminació, incloent-hi també casos en els quals es comença una teràpia visual, o la millora dels exercicis que es van proposar en visites anteriors. Les proves que s'han executat tenen com a objectiu avaluar l'estat refractiu, la visió binocular, l'acomodació, la motilitat ocular i la percepció visual en nens amb edats compreses de 5 a 20 anys en el centre universitari de la visió de Terrassa. Els resultats obtinguts són diferents per a cada nen, però tenen en comú que tots els que es van fer la prova van mostrar alguna disfunció, ja sigui d’oculomotricitat, acomodativa, binocular o de per, La visión juega un papel muy importante en el proceso de aprendizaje, ya que la visión es mucho más que solo vista, implica entender para aprender, es la primera toma de contacto de información que nos llega cuando miramos. Desde nuestra perspectiva como optometristas profesionales de la salud ocular y todo lo que engloba el sistema visual, lo que podemos hacer es profundizar en las dificultades escolares, ya que pueden estar causadas directamente por la visión o en relación con el sistema visual, actividades de escritura, lectura y otras relacionadas con el proceso de aprendizaje supone diferentes niveles de demanda visual. La terapia visual es una serie de ejercicios visuales personalizados, en el que dependiendo de las dificultades de cada niño se realiza una estimulación neurofisiológica que nos permite desarrollar, mejorar e integrar las capacidades visuales disminuidas que presenta cada uno, su objetivo en sí, es obtener una mejoría de las habilidades visuales donde tenga una visión cómoda y eficaz. Para mostrar una pincelada de que conlleva la terapia visual, se ha hecho una recogida de datos a diferentes niños haciéndoles exámenes optométricos con distintas pruebas para obtener un diagnóstico completo, y una vez expuestas las habilidades motrices y visuales propondremos y aconsejaremos a hacer una serie de ejercicios específicos para su mejora tanto en hábitos saludables que comprenden la postura del cuerpo como de iluminación, incluyendo también casos en los que se empieza una terapia visual, o la mejoría de los ejercicios que se propusieron en visitas anteriores. Las pruebas que se han ejecutado tienen como objetivo evaluar el estado refractivo, la visión binocular, la acomodación, la motilidad ocular y la percepción visual en niños de con edades comprendidas de 5 a 20 años en el centro universitario de la visión de Terrassa. Los resultados obtenidos son diferentes para cada niño, pero tienen en común que todos los que se hicieron la prueba mostraron algun, Vision plays a very important role in the learning process, since vision is much more than just sight, it implies understanding in order to learn, it is the first contact of information that comes to us when we look. From our perspective as professional optometrists in eye health and everything that encompasses the visual system, what we can do is to deepen the school difficulties, as they may be caused directly by vision or in relation to the visual system, writing, reading and other activities related to the learning process involves different levels of visual demand. The visual therapy is a series of personalized visual exercises, in which depending on the difficulties of each child is performed a neurophysiological stimulation that allows us to develop, improve and integrate the diminished visual capabilities that each one presents, its objective is to obtain an improvement of visual skills where you have a comfortable and effective vision. To show a brushstroke of what visual therapy entails, we have made a data collection to different children doing optometric examinations with different tests to obtain a complete diagnosis, and once exposed the motor and visual skills we will propose and advise to do a series of specific exercises for improvement in both healthy habits that include body posture and lighting, also including cases in which a visual therapy is started, or the improvement of the exercises that were proposed in previous visits. The tests that have been carried out are aimed at evaluating the refractive state, binocular vision, accommodation, ocular motility and visual perception in children aged 5 to 20 years at the University Vision Center of Terrassa. The results obtained are different for each child, but they have in common that all those who took the test showed some dysfunction, either of oculomotor, accommodative, binocular or visual perception.

Convergence insufficiency is a binocular vision disorder in which the eyes do not work well when converging to watch something near. In Spain, it has a prevalence of 7.7% in students between 25 and 35 years old and 8.8% in children between 9 and 13 years old. This disorder causes headaches, visual fatigue, and other vision problems when reading or performing other close visual tasks. Currently, the treatment for this dysfunction is visual therapy which are visual exercises supervised by a professional, both in the consulting room and at the patient's home, although they have been shown to be more efficient in consulting room.On the other hand, the exercises that patients perform at home are quite rudimentary and the professional may not be able to get information about their progress. This project aims to create a prototype of a game that allows the player not only to have fun and have a good time, but also to be used as a tool to deal with the convergence insufficiency. The game is based on a group of pirates who have to blow up bubbles to retrieve their treasures. It has been provisionally named Captain Pop. The game logic will be based a system of rounds, which the player goes through as the game progresses, as well as an increasing difficulty. Using anaglyphic graphics and anaglyphic glasses, the player can experience the effect of the depth in the game objects despite being a 2-dimensional game. This fact is what allows convergence to be trained by the patient, simulating more and more proximity as the rounds progress. Besides, the game contains other features. On the one hand, a gamification system with objectives, rewards and collectibles to motivate the player and to give a sense of progression as he plays. On the other hand, it incorporates a system of report generation that allows to generate documents that detail the progress of each User. This feature is dedicated to the optometrist professional, so that he or she can quickly know the patient's progress., La insuficiència de convergència es tracta d'un trastorn de la visió binocular en el que els ulls no funcionen bé a l'hora de convergir per a veure quelcom proper. A Espanya, té una prevalença del 7,7% en estudiants entre 25 i 35 anys i d'un 8,8% en infants d'entre 9 i 13 anys. Aquest trastorn provoca mals de cap, fatiga visual i altres problemes de visió a l'hora de llegir o acomplir altres tasques visuals properes. Actualment, el tractament d'aquesta disfunció és la teràpia visual, exercicis visuals supervisats per un professional, tant a la consulta com a casa del pacient, tot i s'ha demostrat que a la consulta són més eficients. Per una altra banda, els exercicis que els pacients realitzen a casa són força rudimentaris i el professional no pot arribar a tenir una informació del seu progrés fora la consulta. Aquest projecte té com a objectiu la creació d'un prototip d'un joc que permeti al jugador, no tan sols divertir-se i passar una bona estona, sinó que també serveixi com a eina per a tractar la insuficiència de convergència. El joc està basat en uns pirates que han d'explotar unes bombolles per a recuperar els seus tresors i s'anomena Capità Pop, provisionalment. Aquest està basat en un sistema de rondes, les quals el jugador va passant a mesura que avança el joc, així com va pujant la dificultat. Mitjançant els gràfics anaglífics i unes ulleres anaglífiques, el jugador pot experimentar l'efecte de la profunditat dels objectes tot i ser un joc en 2 dimensions. Aquest fet és el que permet treballar la convergència, simulant cada cop més proximitat a mesura que avancen les rondes. A part, el joc incorpora altres funcionalitats. Per una banda, un sistema de gamificació amb objectius, recompenses i col·leccionables per a poder motivar al jugador i que aquest tingui una sensació de progressió a mesura que juga. Per una altra banda, incorpora un sistema de generació d'informes que permet generar documents que detallen el progrés de cada usuari. Aquesta funcionalita

Objectius Aquest estudi té com a objectiu observar la possible millora dels moviments oculars, l’atenció visual i la cerca visual amb l’ús de videojocs, avaluat amb tests optomètric i perceptuals. Metodologia Es va dividir una mostra de 20 participants en dos grups, el grup control que va jugar durant 5h a videojocs no d’acció, i el grup experimental que va jugar durant 10h a videojocs d’acció. Resultats S’han observat canvis estadísticament significatius en el grup experimental després de 10h jugar a videojocs d’acció en el test DEM, en la percepció global-local, i en la cerca visual amb 5, 10, 15 i 20 ítems. No s’han observat diferències entre els grups control i experimental després de 5h de joc. Conclusions Podem concloure que en noies majors de 18 anys, els videojocs d’acció semblen ser útils per a millorar el rendiment visual. Son necessàries més de 5h de joc per observar millores significatives., Objetivos Este estudio tiene como objetivo observar la posible mejora de los movimientos oculares, la atención visual i la búsqueda visual con el uso de los videojuegos de acción, evaluado con test optométricos i perceptuales. Metodología Se dividió una muestra de 20 participantes en dos grupos, el grupo control que jugó durante 5h a videojuegos de no acción, y el grupo experimental que jugó durante 10h a videojuegos de acción. Resultados Se han observado cambios estadísticamente significativos en el grupo experimental después de jugar 10h a videojuegos de acción en el test DEM, en la percepción global-local, i en la búsqueda visual con 5, 10, 15 i 20 ítems. No se han observado diferencias entre los grupos control y experimental después de 5h de juego. Conclusiones Podemos concluir que en niñas mayores de 18 años los videojuegos de acción parecen ser útiles para mejorar el rendimiento visual. Son necesarias más de 5h de juegos para observar mejoras significativas., Objective This study aims to observe the possible improvement of eye movements, visual attention and visual search with the use of videogames, evaluated with optometric and perceptual tests. Methodology A sample of 20 participants was divided into two groups, the control group that played non-action video games for 5h, and the experimental group that played action video games for 10h. Results Statistically significant changes were observed in the experimental group after 10h playing action video games in the DEM test, in global-local perception, and in visual search with 5, 10, 15 and 20 items. No differences were observed between the control and experimental groups after 5h of playing. Conclusions We can conclude that in girls older than 18 years, action video games seem to be useful to improve visual performance. More than 5h of play are necessary to observe significant improvements.

L’ambliopia o col·loquialment coneguda com “ull gandul”, és el motiu més freqüent de pèrdua de visió entre els nens i joves en els països desenvolupats. Actualment, es coneix que l’ambliopia és deguda a una deficient interacció binocular. No obstant, el tractament més utilitzat segueix sent l’oclusió de l’ull dominant, per lo que tant sols s’aconsegueix millorar l’agudesa visual de l’ull ambliop. Els nous avanços clínics i científics relaten els avantatges que presenta realitzar un tractament binocular, on l’objectiu principal es basa en eliminar la supressió de l’ull ambliop permetent restablir la funció visual, juntament amb totes les habilitats visuals que això comporta. Aquest treball s’ha realitzat a partir de la recerca bibliogràfica d’articles i assajos clínics. La gran troballa d’estudis científics estan enfocats en el tractament monocular, mentre que l’anàlisi de l’aplicació de tractaments no convencionals mitjançant teràpies bioculars i binoculars o la rehabilitació visual amb Teràpia Visual integral continua sent molt escassa en les plataformes. Com a conclusió, els descobriments de la present recerca bibliogràfica i experiència personal destaquen la importància de plantejar nous estudis enfocats en la Teràpia Visual integral com a principal ajudant en el tractament de l’ambliopia, ja que, actualment, segueix sense haver evidències que afirmin que aquesta pugui ser una clara substituta de la teràpia convencional. És, doncs, feina dels optometristes en visibilitzar les noves teràpies actives i canviar l’actual plantejament del tractament de l’ambliopia., La ambliopía o coloquialmente conocida como “ojo vago”, es el motivo más frecuente de pérdida de visión entre los niños y jóvenes en los países desarrollados. Actualmente, se conoce que la ambliopía es debida a una deficiente interacción binocular. No obstante, el tratamiento más utilizado sigue siendo la oclusión del ojo dominante, por lo que tan solo se consigue mejorar la agudeza visual del ojo ambliope. Los nuevos avances clínicos y científicos relatan las ventajas que presenta realizar un tratamiento binocular, donde el objetivo principal se basa en eliminar la supresión del ojo ambliope permitiendo restablecer la función visual junto con todas las habilidades visuales que esto comporta. Este trabajo se ha realizado a partir de la búsqueda bibliográfica de artículos y ensayos clínicos. La gran mayoría de estudios científicos están enfocados en el tratamiento monocular, mientras que el análisis en la aplicación de tratamientos no convencionales mediante terapias bioculares i binoculares o la rehabilitación visual con Terapia Visual integral continúa siendo muy escasa en las plataformas. Como conclusión, los descubrimientos de la presente búsqueda bibliográfica i experiencia personal destacan la importancia de plantear nuevos estudios enfocados en la Terapia Visual integral como principal ayudante en el tratamiento de la ambliopía, ya que, actualmente, siguen sin haber evidencias que afirmen que ésta pueda ser una clara substituta de la terapia convencional. Es, pues, faena de los optometristas en visibilizar las nuevas terapias activas y cambiar el actual planteamiento del tratamiento de la ambliopía., Amblyopia, colloquially known as the “vague eye”, is the most common cause of vision loss among children and young people in developed countries. It is currently known to be due to poor binocular interaction. However, occlusion of the dominant eye remains being the most used treatment among clinicians, where the only improvement is the visual acuity of the amblyopic eye. New clinical and scientific advances relate the advantages of performing a binocular treatment, where the main objective is to eliminate the suppression in order to allow to restore the visual function along with all the visual skills that this entails. This work is based on the bibliographic research of articles and clinical trials. The vast majority of scientific studies are focused on monocular treatment, whilst the analysis of the application of unconventional treatments using biocular and binocular therapy or visual rehabilitation with Visual Therapy remains very scarce on the platforms. In conclusion, the findings of the present literature research and personal experience highlight the importance of proposing new studies focused on comprehensive Visual Therapy as the main assistant in the treatment of amblyopia, since there is currently no evidence that it can be a clear substitute for conventional therapy. It is, therefore, an optometrist’s task to visibilize the new active therapies in order to change the current approach to the treatment of amblyopia.

Peer Reviewed, Postprint (published version)

L'estudi pretén organitzar i realitzar un programa de teràpia visual en un cas clínic que ha patit un accident vascular cerebral, posteriorment a la valoració neurològica i oftalmològica. El treball es basarà a estudiar els signes i símptomes visuals d'aquest cas, valorar les proves binoculars, acomodatives i d'atenció visuoespacial, per posteriorment plantejar i realitzar un programa de teràpia visual de 12 sessions de durada, El estudio pretende organizar y realizar un programa de terapia visual en un caso clínico que ha sufrido un accidente vascular cerebral, posteriormente a la valoración neurológica y oftalmológica. El trabajo se basará en estudiar los signos y síntomas visuales de este caso, valorar las pruebas binoculares, acomodativas y de atención visuoespacial, para posteriormente plantear y realizar un programa de terapia visual de 12 sesiones de duración, The study aims to organize and carry out a visual therapy program in a clinical case that has suffered a stroke, after the neurological and ophthalmological evaluation. The work will be based on studying the visual signs and symptoms of this case, assessing the binocular, accommodative and visuospatial attention tests, to continue plan and carry out a visual therapy program lasting 12 sessions.

La dislèxia és un trastorn que provoca alteracions en la capacitat de llegir, que cursa amb una baixa velocitat i/o comprensió lectora. Segons el DSM-5, la dislèxia és classificada com a trastorn específic de l’aprenentatge, essent el coeficient intel·lectual i el nivell d’escolarització els propis de l’edat cronològica. L’objectiu principal d’aquest treball és estudiar la modificació del rendiment visual i lector de nens/es diagnosticats de dislèxia, a través de filtres de colors específics. Una mostra de 20 participants s’ha dividit aleatòriament en dos grups, l’experimental i el control, cadascun format per 10 subjectes, d’edats compreses entre 9 i 12 anys. Les proves s’han realitzar en l’entorn habitual d’aprenentatge dels nens, l’Escola El Brot, de Sant Joan Despí. A la primera sessió, s’avaluen les habilitats visuals i lectores inicials dels participants. A la segona sessió es realitzen les proves visuals del punt proper de convergència, la flexibilitat d’acomodació, el test DEM i la velocitat lectora, mentre el nen utilitza un filtre blau i a la tercera es repeteixen les mateixes proves però utilitzant un filtre groc. Els resultats obtinguts indiquen que l’ús d’aquests filtres, en les condicions experimentals, ha permès observar efectes qualitatius en les habilitats estudiades, tot i que no es poden considerar estadísticament significatius. La conclusió de l’estudi encoratja a continuar investigant en aquesta línia, per obtenir uns resultats més consistents estadísticament, per poder-los extrapolar a la població dislèctica, que es podria beneficiar molt de la utilització dels filtres cromàtics, de manera sistemàtica, en les seves activitats acadèmiques. Es podria augmentar la mida de la mostra i pautar un programa d’utilització dels filtres en activitats lectores durant un període de temps, després del qual es realitzarien unes re-avaluacions visuals., La dislexia es un trastorno que provoca alteraciones en la capacidad de leer, que cursa con una baja velocidad y/o comprensión lectora. Según el DSM-5, la dislexia es clasificada como trastorno especifico del aprendizaje, siendo el coeficiente intelectual y el nivel de escolaridad propios para la edad cronológica. El objetivo principal de este trabajo es estudiar la modificación del rendimiento visual i lector de niños/as diagnosticados de dislexia, a través de filtros de colores específicos. Una muestra de 20 participantes se ha dividido aleatoriamente en dos grupos, el experimental y el control, cada uno formado por 10 sujetos de edades comprendidas entre los 9 y 12 años. En la primera sesión, se evalúan las habilidades visuales y lectoras iniciales de los participantes. Las pruebas se han realizado en el entorno habitual de aprendizaje de los niños, la escuela El Brot, de Sant Joan Despí. En la segunda sesión se realizan las pruebas visuales del punto próximo de convergencia, la flexibilidad de acomodación, la prueba DEM y la velocidad lectora mientras el participante utiliza un filtro azul y en la tercera sesión se repiten estas pruebas, pero utilizando un filtro amarillo. Los resultados obtenidos indican que el uso de estos filtros, en las condiciones experimentales, ha permitido observar efectos cualitativos en las habilidades estudiadas a pesar de que estos no se puedan considerar estadísticamente significativos. La conclusión del estudio respalda continuar investigando en esta línea para obtener unos resultados más consistentes estadísticamente, para poder extrapolarlos a la población disléxica, que se podría beneficiar mucho del uso de los filtros cromáticos, de manera sistemática, en sus actividades académicas. Se podría aumentar la muestra y pautar un programa del uso de los filtros en actividades lectoras durante un periodo de tiempo, después del cual se realizarían las reevaluaciones visuales., Dyslexia is a disorder that causes alterations in the ability to read, resulting in slow reading speed and/or comprehension. According to the DSM-5, dyslexia is classified as a specific learning disorder, being the intellectual quotient and the level of schooling the proper ones of the chronological age. The main objective of this research is to study the modification of visual and reading performance of children diagnosed with dyslexia, through specific color filters. A sample of 20 participants was randomly classified into two groups, the experimental and the control, each consisting of 10 subjects aged between 9 and 12 years. In the first session, the initial visual and reading skills of the participants were evaluated. The tests were carried out in the children’s usual learning environment, the El Brot school in Sant Joan Despí. In the second session, visual tests of near point of convergence, accommodation flexibility, the DEM test and reading speed are performed while the participant uses a blue filter, and in the third session these tests are repeated, but using a yellow filter. The results obtained indicate that the use of these filters, in the experimental conditions, has allowed us to observe qualitative effects on the skills studied, even though they cannot be considered statistically significant. The conclusion of the study supports further research in this line to obtain more statistically consistent results, to extrapolate them to the dyslexic population, which could benefit greatly from the use of chromatic filters, in a systematic way, in their academic activities. The sample could be increased and a program of using the filters in reading activities could be scheduled for a period, after which visual reevaluations would be performed.

L’ambliopia és un dèficit de la visió que succeeix en els primers anys de desenvolupament del sistema visual. Es manifesta principalment per una pèrdua de la funció binocular i una disminució de l’agudesa visual (AV) de l’ull ambliop. És la causa més freqüent de la pèrdua visual a la infància 1-3% de la població general (1-7). El tractament actual és la correcció òptica total (8) i l’oclusió monocular de l’ull no ambliop per forçar l’ull ambliop. Durant molts anys s’ha associat amb una pèrdua d’AV permanent sinó es compensava el defecte refractiu abans de la finalització del període crític de desenvolupament visual(9). .L’oclusió de l’ull no ambliop es la teràpia mes utilitzada en el tractament de l’ambliopia en nens menors de 7 anys , es practica des del segle XVIII(10-11),. Els últims estudis en aquest camp i insistint en el cas dels adults amb ambliopia , s’ha demostrat que es pot recuperar part de la AV i de la estèreo-agudesa gràcies a l’entrenament perceptiu monocular on s’argumenta una disminució de la supressió a través de l’entrenament dicòptic(12-17). En fer aquest treball m’he adonat de la gran importància que té per part de l’optometrista la realització d’un examen visual complet en el moment de sospitar de la presencia d’una possible ambliopia a l’edat primerenca per a poder tractar-la a temps i prevenir totes les disfuncions que pot causar a nivell visual., La ambliopía es un déficit en la visión que sucede en los primeros años de desarrollo del sistema visual. Se manifiesta principalmente por una pérdida de la función binocular y disminución de la agudeza visual(AV) en el ojo ambliope. Es la causa más frecuente de la pérdida visual en la infancia 1-3% de la población general(1-7).El tratamiento actual es la corrección óptica completa(8)y oclusión monocular del ojo no ambliope para forzar el ojo ambliope. Durante muchos años se ha asociado con una pérdida de AV permanente sino se compensaba el defecto refractivo antes de la finalización del periodo crítico de desarrollo visual(9). La oclusión del ojo no ambliope es la terapia más usada en el tratamiento de la ambliopía en niños menores de 7 años, se practica desde el siglo XVIII (10-11). Los últimos estudios en este campo e insistiendo en el caso de los adultos con ambliopía de larga duración han demostrado que se puede recuperar parte de la AV y de la estereoagudeza gracias al entrenamiento perceptivo monocular donde se argumenta una disminución de la supresión a través del entrenamiento dicóptico (12-17). Al realizar este trabajo me he dado cuenta de la gran importancia que tiene por parte del optometrista la realización de un examen visual completo en el momento de sospechar de presencia de una posible ambliopía en la edad temprana para poder tratarla a tiempo y prevenir todas las disfunciones que puede causar a nivel visual., L'amblyopie est la cause la plus fréquente de la perte visuelle à l'enfance 1-3 % de la population générale (1-7). Le traitement actuel est la correction optique totale (8) et l'occlusion monoculaire de l'œil non amblyope pour forcer l'œil amblyope. Pendant beaucoup d'années s'est associée à une perte d'AV permanente si le défaut de réfraction se compense pas avant la finalisation de la période critique de développement visuel(9). L'occlusion de l'œil non amblyope est la thérapie la plus utilisée dans le traitement de l'amblyopie dans des enfants plus petits de sept ans, s'utilise depuis le XVIIIe siècle(10-11). Les dernières études dans ce champ et en insistant à propos des adultes avec amblyopie de longue durée, on a démontré qu'il peut se regagner partie de l'AV et de la stéréo-acuité grâce à l'entraînement perceptif monoculaire où argumente une diminution de la suppression à travers l'entraînement dicôptic (12-17). En faisant ce travail je me suis rendu compte de grande importance qu'il a pour par l'opticien la réalisation d'un examen visuel complet lors de suspecter de l'existence d'une possible amblyopie dans l'âge printanier pour pouvoir la traiter à temps et prévenir tous les dysfonctionnements qui peuvent causer au niveau visuel.