Two-phase flows have gained importance over the last years due to their multiple and useful applications in space systems. For example, two-phase flows are used in fuel cells micro-channel networks, in the fluid management of Environmental Control and Life Support Systems (ECLSS) or in thermal management systems. However, many problems regarding two-phase flows in microgravity conditions are still open, so further research is needed. In this study, numerical simulations of gas-liquid two-phase flow are performed in a T-junction capillary. Bubbles are formed as a consequence of the interaction between air and water. The geometry used is the same as in [1, 2, 3] in order to make reliable comparisons with the results extracted from the laboratory experiments performed in the mentioned literature. OpenFOAM is used as the main software for the simulations, and ParaView and MATLAB are used to post-process the data. InterFoam is selected as the solver since it uses an incompressible, immiscible and isothermal Volume of Fluid (VOF) method. Some validations were made before setting up the definitive cases of the simulations. These validations were related to the adequate capillary length in order to obtain fully-developed flows, to the appropriate mesh quality to get good results and maintain an acceptable computational complexity, to the optimal contact angle value to get close to reality bubble behavior in terms of adherence to the walls, and to the right location of the sampling surfaces responsible for extracting the data. An analysis of the fluid velocity profiles along both of the capillaries of the T-junction was also made. Bubbles are analyzed in terms of their generating frequency, volume, length and velocity. Bubble volume dispersion is quantified using the polydispersity index. A pressure probe is used to measure the gauge pressure at the very center of the T-junction. Visual comparisons are made between simulation bubbles and experimental bubbles. In the end, the results of the simulations qualitatively fitted the experimental data, validating Computational Fluid Dynamics (CFD) as an alternative and correct tool to perform two-phase flow studies under microgravity conditions. Els fluxos bifàsics han guanyat importància al llarg dels anys gràcies a les útils i múltiples aplicacions que tenen en sistemes espacials. Per exemple, els fluxos bifàsics s’utilitzen als micro-canals de les cel·les de combustible, en control de fluids en Sistemes de Suport Vital i Control de l’Ambient (ECLSS) o en sistemes de control tèrmic. Tot i això, molts dels problemes relacionats amb fluxos bifàsics en condicions de microgravetat segueixen oberts. En aquest estudi es duen a terme simulacions numèriques de fluxos bifàsics gas-líquid en un capil·lar en forma de T. Com a conseqüència de la interacció entre l’aire i l’aigua, es formen bombolles. La geometria utilitzada és la mateixa que en [1, 2, 3] per tal de fer comparacions fidedignes amb els resultats experimentals obtinguts a la literatura esmentada. S’utilitza OpenFOAM com a software principal per fer les simulacions, i ParaView i MATLAB com a eina de post-processament. Com a solver s’ha escollit InterFoam perquè utilitza un mètode Volume of Fluid (VOF) del tipus incompressible, immiscible i isotèrmic. Abans de configurar els casos definitius de les simulacions, es van realitzar certes validacions. Aquestes validacions estaven relacionades amb la longitud adequada del capil·lar per obtenir un flux completament desenvolupat, amb la qualitat apropiada de la malla per extreure bons resultats i mantenir un nivell acceptable de complexitat computacional, amb l’angle de contacte òptim per tal d’aconseguir un comportament proper a la realitat en termes d’adherència a les parets, i amb la localització adequada de les superfícies de mesura encarregades d’extreure les dades. Les bombolles són analitzades en termes de la freqüència de generació, volum, longitud i velocitat. La dispersió en el volum de les bombolles es quantifica utilitzant l’índex de polidispersitat. S’ha mesurat la pressió relativa al centre de la geometria emprant una sonda. S’han fet comparacions visuals entre les bombolles de les simulacions i dels experiments. Finalment, els resultats de les simulacions s’ajusten qualitativament als experimentals, validant així la Dinàmica de Fluids Computacional (CFD) com una eina alternativa per estudiar fluxos bifàsics en condicions de microgravetat.