Search

Aquest article vol analitzar algunes dades de l'obra de Carme Riera que fan palesa la predilecció que l’escriptora mallorquina manifesta cap a la cultura, les terres i les gents d'Itàlia, fins al punt que, tot repassant els escenaris, els personatges, les referències i els jocs intertextuals que apareixen a diverses obres rierianes, podem afirmar que n’està seduïda. D'altra part, si examinem la recepció de la seva narrativa en aquest país, fonamentalment, la traducció a l'italià de tres novel·les i les reaccions crítiques que han suscitat en medis acadèmics i de comunicació, podem concloure que Riera ha seduït, si més no selectivament, bona part del públic d'aquelles terres. Aquí es poden trobar un bon grapat de testimonis., This article aims to analyze features in the work of Carme Riera that disclose the predilection that the Majorcan writer shows towards the culture, the land and the people of Italy, to the point that reviewing the settings, characters , references and intertextual games that appear in several of her works, we can say that she has been seduced. Furthermore, if we examine the reception of her narrative in that country, namely, the Italian translation of three novels and the critical reactions that have arisen in both academia and the media, we can conclude that Riera has also seduced, at least selectively, most of the readers in those lands, as evidenced by the numerous testimonials included here., Este artículo pretende analizar ciertos detalles de la obra de Carme Riera que ponen de manifiesto la predilección que la escritora mallorquina siente por la cultura, las tierras y las gentes de Italia, hasta el punto de que basta con repasar los escenarios, personajes, referencias y juegos intertextuales que aparecen en algunas de sus obras para poder afirmar que ha sido seducida por aquel bellísimo país. Por otra parte, si examinamos la recepción que su obra narrativa ha tenido allí, llegaremos a la conclusión de que Riera ha seducido también a buena parte del público italiano, como demuestran los numerosos testimonios recogidos.

L'article proposa una anàlisi, com a eix vertebrador de la literatura de Carme Riera, dels elements que, a l'interior de la diègesi, giren l'atenció cap a la mateixa condició literària del text i cap als mecanismes de construcció i de funcionament que li són propis; és a dir, d'aquells elements que posen de manifest el caràcter ficcional de l’obra i mitjançant els quals s'hi planteja un pacte metaficcional. L'autoconsciència i l'autoreferencialitat del text metaficcional trenquen amb la il·lusió mimètica pròpia del pacte realista per a plantejar una reflexió sobre l'artifici dels sistemes de captació del real per part de la literatura, deixant al descobert els límits i els codis que regeixen les relacions entre literatura i realitat. La denúncia de la ficcionalitat del text, l'atenció al procés d'escriptura, la presència dels referents de la tradició literària i el paper actiu en la interpretació del text són els principals mecanismes metaficcionals que podem trobar en la literatura de Carme Riera. La percepció de la dimensió metaficcional de la literatura de Carme Riera es presenta amb la voluntat de contribuir a la comprensió de la poètica de l’autora., El artículo propone un análisis de los elementos que, dentro de la diégesis y a modo de eje vertebrador de la literatura de Carme Riera, atraen la atención a la propia naturaleza literaria del texto y a los mecanismos de construcción y de funcionamiento que le son propios; es decir, nos referimos a los elementos que delatan el carácter ficticio de la obra y a través de los cuales se plantea un pacto metaficcional. La autoconciencia y la autorreferencialidad del texto metaficcional rompen la ilusión de la mímesis propia del pacto realista, y plantean, por ende, una cierta reflexión sobre el artificio con que la literatura capta lo real. Quedan, así, al descubierto los límites y los códigos que rigen las relaciones entre literatura y realidad. La denuncia del carácter ficticio del texto, la atención que se presta al proceso de escritura, la presencia de referentes de la tradición literaria y el papel activo en la interpretación del texto son los mecanismos principales metaficcionales que pueden hallarse en la producción de Carme Riera. La recepción de la dimensión metaficcional se presenta con ánimo de contribuir a la comprensión de la poética de la autora.

El motiu d'aquest article és la ubicació i anàlisi d'un nombre representatiu de pintures que trobam en l'obra literària de Carme Riera, les quals tracen un fil conductor a través de les dones i el paisatge. Entre les múltiples perspectives que la relació citada permet, en tractarem tres: l'ús de l'obra pictòrica com a font d'argument literari a Una primavera per a Domenico Guarini, Lassa, més t'hauria valgut i Escenarios para la felicidad; l'ús d'imatges dotades d'una significació concreta i precisa a L'estiu de l'anglès, Amb ulls americans i Temps d'una espera; i finalment l'evocació d'imatges suggerides a partir de seqüències literàries a Contra l'amor en companyia i La meitat de l'ànima., This article attempts to situate and analyze a representative number of the paintings found in the literary works by Carme Riera, as they trace a recurring theme through women and the landscape. Three of the multiple perspectives that the above-cited relationship permits will be considered: the use of pictures as a source for the literary argument in Una primavera per a Domenico Guarini, Lassa, més t'hauria valgut and Escenarios para la felicidad; the use of images infused with a concrete and precise meaning in L'estiu de l'anglès, Amb ulls americans and Temps d'una espera; and finally the evocation of images suggested by the literary sequences in Contra l'amor en companyia and La meitat de l'ànima., El motivo de este artículo es la ubicación y el análisis de un número representativo de pinturas que encontramos en la obra literaria de Carme Riera, las cuales trazan un hilo conductor a través de las mujeres y el paisaje. Entre las múltiples perspectivas que la relación citada permite, trataremos tres: el uso de la obra pictórica como fuente de argumento literario en Una primavera per a Domenico Guarini, Lassa, més t'hauria valgut y Escenarios para la felicidad; el uso de imágenes dotadas de significación concreta y precisa en L'estiu de l'anglès, Amb ulls americans y Temps d'una espera; y finalmente la evocación de imágenes sugeridas a partir de secuencias literarias en Contra l'amor en companyia y La meitat de l'ànima.