Search

The Occitan Roman of Jaufréoffers the most complete description of ahuman being affected by leprosy in all medieval literature. From its behavior and treatment derives a medical knowledge, absent in pious texts, and it is observed that, while understanding leprosy as a Sexually Transmitted Disease, the author does not make any criticism of it. La novela occitana Jaufré ofrece La descripción más completa de unser humano afectado por la lepra de todala literatura medieval. De la conducta y su tratamientose deriva un conocimiento médico, ausente en textos piadosos, y se observa que, aun siendo entendida como una enfermedad de transmisiónsexual, el autor no efectúa ninguna crítica de orden moral.

Jaime Moya, Joan María. El poema 'Cântecul gintei latine' de Vasile Alecsandri i les traduccions occitana, de F. Mistral, i catalana, de J. M.ª de Garganta i Vila-Manyà. A: Cap-Bun, Marina; Nicolae, Florentina; Mitchievici, Angelo; Nedelcu, Veronica (coords.). '100 de ani de roman românesc'. Bucureşti: Editura Universitară, 2020, p. 114-122. ISBN 978-606-28-1189-1., [EN] This work aims to compare the poem 'Cântecul gintei latine' (The Song of the Latin Lineage, 1878), by the Romanian writer Vasile Alecsandri, with its two translations: on the one hand, the one made by the poet Frederic Mistral in Occitan (Provençal) and, on the other, the one made in Catalan by the poet and translator Josep Maria de Garganta i Vila-Manyà., [CA] El present treball pretén comparar el poema 'Cântecul gintei latine' ('La cançó de l’estirp llatina', 1878), de l’escriptor romanès Vasile Alecsandri, amb dues traduccions: d’una banda, la que realitzà el poeta Frederic Mistral en occità (provençal) i, d’una altra banda, la que va dur a terme en català el poeta i traductor olotí Josep Maria de Garganta i Vila-Manyà.

Cette communication se propose d’analyser la place de la littérature occitane dans un corpus de manuels édités du XIXe siècle à la fin du XXe siècle. Elle observe les divergences et convergences, par-delà le temps et l’espace, quant au choix des auteurs, des thèmes abordés. Elle analyse aussi les discours d’accompagnement : préfaces, exercices pédagogiques, quant à leur soubassement scientifique et idéologique. This paper aims to analyse the place of Occitan literature in a corpus of textbooks published from the 19th century to the end of the 20th century. It points out the divergences and convergences, beyond time and space, in the choice of authors and the themes addressed. It also analyses the associated discourses: prefaces, pedagogical exercises, as to their scientific and ideological basis. Aquesta comunicacion a per objectiu d’analisar la plaça de la literatura occitana dins un corpus de manuals editats del sègle XIX a la fin del sègle XX. Obsèrva las divergéncias e convergéncias, delà lo temps e l’espaci, per çò qu’es de la causida dels autors, de las tematicas abordadas. Analisa tanben los discorses d’acompanhament : prefacis, exercicis pedagogics… e lor fondamenta scientifica e ideologica.

The PhD entitled "Troubadour Lyrics in the Crown of Aragon: case study" offers a detailed census of all those troubadours for whom a link has been proposed with the Crown of Aragon, with fundamental information about the reigns of contact –those who welcomed and promoted, precisely, the Occitan lyric; that is, the reigns of Alphonse I the Chaste, Peter I the Catholic, James I the Conqueror and Peter II the Great-, the compositions that underpin their inclusion in this census and data related to their own pieces. Some issues that exemplify the Occitan case in the Crown of Aragon, and which we have defined as "cases", are, for example, the analysis of the "Catalan" word in lyrical troubadour, an analysis in courtesy terms, more than not in geographic terms. Undoubtedly, the figure of Peire Vidal as the greatest exponent of the lyrical in the times of Alphonse I is one of the most important cases in this PhD, given the magnitude of his work and the long distance that the same troubadour does all around most significant courts of the moment. In this sense, we offer a proposal for the dating of his work related to the Crown of Aragon and, at the same time, a re-reading of it. Finally, the last case exposed to the PhD deals with the figure of Peter II the Great, as a patron. In this case, the image of the monarch, often in the shadow of the golden age of his father, James I, has not been appropriately valued or, at least, his work as a patron was not considered, as we said, which could well resemble that of his great-grandfather, Alphonse I the Chaste La tesi titulada “Lírica trobadoresca a la Corona d’Aragó: estudi de casos” ofereix un cens detallat de tots aquells trobadors per als quals s’ha proposat algun vincle amb la Corona d’Aragó, amb informació fonamental sobre els regnats de contacte –aquells que van acollir i promoure, precisament, la lírica occitana; això és, els regnats d’Alfons I el Cast, Pere I el Catòlic, Jaume I el Conqueridor i Pere II el Gran-, les composicions que fonamenten llur inclusió en aquest cens i dades relatives a les pròpies peces. Algunes qüestions que exemplifiquen el cas occità a la Corona d’Aragó, i que hem definit com a “casos”, són, per exemple, l’anàlisi del mot “català” en la lírica trobadoresca, una anàlisi en termes cortesos, més que no pas en termes geogràfics. Sens dubte, la figura de Peire Vidal com a màxim exponent de la lírica en temps d’Alfons I és un dels casos més rellevants en aquesta tesi, donada la magnitud de la seva obra i el llarg recorregut que el mateix trobador fa arreu de les corts més significatives del moment; en aquest sentit, oferim una proposta de datació de l’obra relacionada amb la Corona d’Aragó i, alhora, una relectura de la mateixa. Finalment, el darrer cas exposat a la tesi tracta la figura de Pere II el Gran, en tant que mecenes; en aquest cas, la imatge del monarca, sovint a l’ombra de l’època daurada del seu pare, Jaume I, no ha estat prou valorada o, si més no, no se n’havia contemplat la tasca de mecenes, com dèiem, que bé podria assemblar-se a la del seu besavi, Alfons I el Cast