Search

El present projecte final de grau representa una proposta d’adaptació i canvi d’ús en l’edifici central del complex industrial de Can Bagaria situat al municipi de Cornellà de Llobregat, Barcelona. La fàbrica de Can Bagaria està situada a la carretera d’Esplugues de Cornellà, sent una de les avingudes més importants de Cornellà i eix de connexió entre les ciutats veïnes. La proposta del projecte consisteix en una primera part de recerca i documentació de l’edifici i representació gràfica del seu estat actual. I una segona part consistent en una proposta gràfica d’adaptació i canvi d’ús en un espai gastronòmic en el qual es poden trobar un mercat, aules taller, sala de conferències i un restaurant, a més de dotar al complex d’un espai exterior peatonal i accessible als ciutadans, convertint l’antiga fàbrica modernista en un punt de trobada culinari del Baix Llobregat., English: This Final Project is a proposal for adaptation and change of use in the central building of the Can Bagaria industrial complex, located in the city of Cornella de Llobregat, Barcelona. Can Bagaria factory is located on the Esplugues road which is one of the most important avenues of Cornella, shaft connecting the neighboring cities. The proposed project consists of a first part of research and documentation of the building and graphical representation of its current state. And the second part consists of a graphical approach to adapt and change of use in a gastronomic space where you can find a market, workshop rooms, conference rooms and a restaurant, in addition to provide the complex with an outdoor pedestrian space accessible to citizens, transforming the old modernist factory in a culinary meeting point in Baix Llobregat.

El present Projecte Final de Grau presenta l’estudi sobre el projecte de reforma i canvi d’ús del Centre Parroquial "Lluïsos d'Horta" de Barcelona. Situat al carrer Feliu i Codina 7-9, és una zona qualificada com a casc antic, formada per habitatges de tipus unifamiliar i plurifamiliar de tipus aïllat i entre mitgeres. L’edifici consta d’un únic cos dins del qual trobem tres zones ben diferenciades, la zona del teatre, la zona de la cafeteria/bar i la zona d’aules. L’estudi es basa primerament en una visió global de l’estat actual de la construcció, que data de 1886, una breu explicació de la seva història, el seu context social i de les seves característiques constructives. Un cop fet aquest estudi general del centre per a determinar i diferenciar quina és la distribució del conjunt i quines funcions tenien cadascun dels espais, ens centrarem en els elements que son necessaris per d’ur a terme el canvi d’ús i convertir-lo en un auditori. Perquè funcioni com a tal, caldrà dur a terme la reforma necessària per adaptar-lo a les normatives vigents i eliminar la falta d’accessibilitat, per tal de connectar i fer funcionar conjuntament les tres zones del centre. Seguidament, es presentarà la proposta d’intervenció del centre i les modificacions respecte l’estat actual del conjunt i les noves funcions que atribuïm als nous espais creats o antics espais als quals ara els posem en ús o els atribuïm un de nou i que aniran en concordança a les noves activitats que volem que el centre ofereixi. Finalment, es presenten les conclusions del estudi de so de la part estudiada i quines són les propostes a nivell acústic per a resoldre favorablement el problema de l’aïllament i condicionament acústic que serà necessari per una correcta transmissió del so a tota la sala. L’objectiu del projecte és fomentar les activitats socials, culturals i d’oci del barri i dels barris propers, i realitzar les actuacions corresponents per a la millora del centre, sempre de manera responsable amb el

La Masía Casa Flac se encuentra en un entorno rural rodeado de montañas en pleno Pirineo Catalán. Es una edificación compuesta por diferentes casas y pajares construidas en distintas épocas y etapas, para satisfacer las necesidades de sus habitantes a medida que iban desarrollando su actividad agricultora y ganadera. La primera edificación del conjunto data de finales los años 1800 y ha estado expuesta a modificaciones hasta este año, ha tenido pues un mantenimiento mínimo aunque insuficiente, y teniendo en cuenta las inclemencias del tiempo en el entorno que se encuentra, presenta un estado desmejorado en cubiertas y exteriores. El objetivo principal de este proyecto de final de grado es proponer un cambio de uso, de privado y ganadero a privado y hotelero. Para ello, primero se ha tenido que hacer un estudio del estado actual de la masía y un levantamiento de planos, enumerando las patologías y proponiendo las soluciones necesarias. Posteriormente se ha realizado un proyecto de reforma para dicha masía con nuevas distribuciones, cálculo de instalaciones y estructuras afectadas a la nueva distribución, así como un trabajo en los exteriores de la finca, añadiendo accesos, párquines, y zonas deportivas y recreativas. También se ha estudiado el presupuesto de ejecución material, la planificación de la obra y un estudio de seguridad y salud. En el entorno que se encuentra es vital pensar en posibles soluciones medioambientales para aprovechar los recursos naturales y reducir el impacto al medio ambiente, por ello se han analizado los siguientes recursos: - Uso de placas solares para calefactar el agua de la piscina. - Aprovechamiento de aguas pluviales para regadío. - Zona de compostaje de materia orgánica para el adobo de jardines y huertos. Para la reforma del edificio hemos dividido la masía en tres bloques; 1- Zona apartamentos 2- Zona de vivienda habitual de los propietarios. 3- Zona de restaurante. Primeramente hay que renovar todas las cubiertas ya que la gran m

El objetivo de dicho convenio consiste en realizar un estudio histórico y posterior levantamiento gráfico de un total de 565 edificios modernistas del “Catálogo de Arquitectura de Melilla”. Cada año 4 alumnos y 2 profesores de la Universidad se desplazan a la ciudad autónoma para estudiar y catalogar catorce edificios de la ciudad de Melilla, además de una decimoquinta fachada de una edificación emblemática de la Ciudad Autónoma. Durante una semana se realiza un trabajo de campo que luego se convertirá en el Proyecto de fin de Grado y derivará en una documentación arquitectónica que se remite a la Ciudad Autónoma.

El objetivo del presente Trabajo Final de Grado ha sido el de estudiar tanto el colegio La Salle Bonanova, con más de cien años de antigüedad, como el de estudiar y profundizar sobre la capilla de los Hermanos de La Salle Bonanova, situada en el mismo recinto. El trabajo tiene un doble objetivo: por un lado se quiere realizar un levantamiento arquitectónico de los edificios y por otro la do se pretende realizar un estudio histórico y arquitectónico de éstos, para poder conocer el contexto histórico en el momento de su construcción.El levantamiento arquitectónico se basa en la realización de planos de plantas, alzados y detalles más representativos de la Capilla, comeplentando el trabajo con el levantamiento gráfico de las fachadas más representativas del colegio La Salle Bonanova. La memoria también consta de una amplia explicación, junto con ejemplos, las conclusiones, la bibliografia y los agradecimientos. De esta manera se ha actualizado el archivo gráfico de los dos edificios y se han ampliado conocimientos sobre la arquitectura de la época, sobre los materiales y utilizado en la Capilla. Gracias a la realización de dicho trabajo, también hemos logrado ampliar conocimentos de herramientas de dibujo asistidas por ordenador.

El presente proyecto de fin de grado tiene por objeto la adaptación y cambio de uso a apartamentos rurales, de la vivienda existente conocida como "Casa Ratera". Se pretende estudiar y diseñar nuevos espacios, tanto interiores como exteriores, creando una relación entre ambos, así como mejorar la habitabilidad de la vivienda existente. En la actuación de cambio de uso, se propone una nueva zona destinada a apartamentos rurales, manteniendo otra destinada a vivienda privativa. ENGLISH: The aim of this project is to convert a section of an existing country house called "Casa Ratera" into a guest house. This is achieved by studying and creating new spaces, both in the interior and the exterior, and to improve the habitability of the property.

Una rehabilitación no solo implica un cambio a nivel estético de un edificio, también conlleva el adecuar cualquier lugar con el propósito de dar nuevas prestaciones que surgen a nuestra sociedad. Este es el caso que nos lleva a la rehabilitación interior de una masía antigua. Para llevar a buen final tal trabajo se parte del análisis de la documentación histórica y urbanística que existe del edificio. Una vez obtenida esa documentación y respetando la normativa urbanística modificada, se procederá a realizar una explicación del estado actual del edificio para que posteriormente se desarrolle un estudio y análisis de las patologías que le afectan. Este estudio mostrará en un cuadro resumen, las patologías sus causas, los lugares afectados del edificio y como fin y solución a este problema las intervenciones que podrán aplicarse. Para facilitar la explicación, junto con estos cuadros se observan las fotografías de las zonas afectadas del edificio. Más detalladamente, ya que no deja de ser importante, se explican las intervenciones posibles y una vez aplicadas proponemos una nueva distribución y cambio de uso. Constará en variar las finalidades de cada planta y su distribución organizándola de manera funcional y práctica. Tal que queda de este modo, en todas y cada una de las plantas habrán tres baños (minusválidos, hombre y mujer) tres salas de estar y paso y el resto serán salas de actividades y reuniones o despachos. Con la finalidad de abarcar los espacios necesarios que deben constar en un centro cívico. Para llevar a cabo este cambio se tendrán que realizar una serie de modificaciones estructurales leves, que permitirán las distribuciones más adecuadas y generarán una amplitud a la planta. Con la propuesta se detalla cada modificación que se realice en todo el edificio, comenzando por los movimientos de tierras necesarios. Continuando con los cambios en la estructura y los cerramientos, los revestimientos y pavimentos más favorables para su uso. Aplicando la car

A continuació s’exposa el treball final de grau degut a les pràctiques realitzades els darrers mesos a la Oficina de Projectes de l’Ajuntament de Tarragona, col·laborant amb el projecte de reforma interior del Palau Municipal de la ciutat de Tarragona. Al dia d’avui, el Palau Municipal situat a la Plaça de la Font, suporta una població d’aproximadament 200 funcionaris. L’objectiu d’aquest projecte, en el qual he participat, es que assoleixi la funcionalitat i sigui la solució a les necessitats actuals. Per una banda s’ha dut a terme l’elaboració d’un avant projecte d’una ala de l’edifici a remodelar pròximament. Treballant des de l’aixecament actual del propi edifici a estudiar (plantes, seccions i façanes), la proposta d’intervenció (enderrocs, distribució d’espais, fusteries, una nova escala i els acabats de cada ambient), tot per dur a terme les obres de reforma i adaptació de l’edifici de zones actualment alliberades per trasllats anteriors. El que es pretén és la ubicació, d’espais de treball que facin d’estri útil per a poder anar traslladant personal de diverses dependències i anar alliberant espais amb certa comoditat, arribant a una reforma total del Palau. Paral·lelament s’ha començat a treballar amb l’estudi d’un pla especial per a l’ampliació del Palau, avaluant totes les opcions i estudiant bé la normativa a tenir en compte per a poder millorar l’edifici sense afectar en el seu caràcter original i tenint en compte, que es troba situat sobre restes romanes., English: The following is the exposition of the practices done at the project office of the Council of Tarragona about the integral reform project of the City Hall of Tarragona. Nowadays, having the opportunity of doing an architecture intervention means undoing another one in the majority of cases. Nearly all the new construction involves a previous substitution. The point is to substitute carefully giving guidelines and criteria to know what is convenient to substitute or to remove and how to do both things. The City Hall occupies a considerable space inside a really important space that is the Old Part of Tarragona. This space has been reformed plenty times and treated in different occasions to be able to improve its aspect, but maybe without considering the own functionality of the building. Right now we find lots of unused space inside the own building due to some stopped work with a started project at 2007. In my opinion, due to problems between the project management and the construction company works had been paralysed in a lamentable state. Thanks to a new technical team in the project office that has taken over the work and the budget that has to be done yet, it will be possible to do a good project to reform de building, starting from almost the beginning. To be able to understand the situation on which we find the building we are studying, it is necessary to look closely on the history of the City Hall and to look closely to the actual state and the situation in which we find the actual project. Once obtained all this information, we can continue analysing the real situation and look for the most appropriate solutions to rehabilitate the building affecting as less as possible the efficiency, form and character of the building. This is the reason why as the project continues different opinions and thinks about how to realize the future works rise. Adding the short term delivery that makes all the study processes about the reform of the building accelerate

El objetivo del proyecto es realizar un análisis de forma Conceptual y Operativa para generar un Modelo BIM (Building Information Modelling) en REVIT que permita obtener toda la información necesaria para exportar datos a otros programas específicos. El contenido previsto se divide en tres partes, una primera teórica, donde se describe el edificio objeto de análisis, una segunda parte donde se establece la base del trabajo y alcance del mismo y una tercera práctica donde se desarrolla paso a paso el modelo hasta llegar a obtener toda la información necesaria para poder realizar una parte de la Memoria del Proyecto, cumplimentando el CTE, en nuestro caso en concreto exportando estos datos al programa LIDER, el cual nos generará su aplicación, los cálculos frente a las exigencias de la demanda energética en edificios DB-HE1. En paralelo exportamos el mismo edificio a otro programa ECOTECT, donde evaluamos su eficiencia energética. Los resultados obtenidos con Revit son satisfactorios. Siendo una herramienta revolucionaria en constante evolución, donde el arquitecto puede hacer una simulación completa del edificio, con un volumen de información mayor, que genera toda la documentación coordinada en una misma base de datos. Todo esto lleva a un lógico incremento de la productividad y una reducción de los costes del proyecto de hasta un 60 por ciento. Si bien es cierto que estamos en una etapa de iniciación, el desarrollo de este software en conjunto con otros que nos ayuden a la cumplimentación del CTE, nos permitirá realizar más y mejores construcciones sostenibles, sobretodo en calidad, desde una perspectiva global. De esta forma los

El objetivo del presente trabajo es realizar el levantamiento gráfico, inexistente hasta ahora, el estudio físico-constructivo y la propuesta de cambio de uso de la torre “El Cascallar” situada en la localidad oscense de Monzón. Es un edificio aislado que consta de planta baja, planta sótano, dos plantas piso y altillo. También cabe comentar, que en todo el solar de la torre existen otras dos edificaciones anexas las cuales son: la actual vivienda de los masoveros y un almacén al que se accede a través de un camino secundario, siendo éstas excluidas a efectos de este proyecto. El trabajo se ha estructurado en tres bloques: - Levantamiento arquitectónico: Se realiza un levantamiento gráfico de la torre “El Cascallar”, tanto a nivel de plantas, como de fachadas y secciones. - Estudio físico- constructivo: Se analiza tanto la parte constructiva del edificio como los revestimientos y acabados del mismo. Tanto el levantamiento gráfico como el estudio constructivo del edificio se ha realizado con diversas visitas a la torre, en las cuales se han tomado medidas, con la ayuda de un medidor láser, un metro y una cinta métrica, y se han hecho fotografías. - Diagnosis y propuesta de cambio de uso: Se han analizado todas las lesiones que se han encontrado en el edificio, aunque han sido pocas debido al buen mantenimiento y la reforma que hace unos 15 años se realizó. La diagnosis se ha realizado con la ayuda de unas fichas en las cuales se describe la lesión, su causa, la gravedad, su localización y una propuesta de reparación. Por último se ha propuesto un cambio de uso del edificio con el fin de transformar lo que ha sido hasta ahora un edificio residencial en una casa de colonias. Finalmente este trabajo ha servido para conseguir un archivo gráfico y el estudio constructivo del edificio. Asimismo con la propuesta de cambio de uso se puede observar la versatilidad que puede tener un edificio de estas características para acoger otro uso diferente al actual., Anglès: The project is about the main building of the farm "The Cascallar" located in the south of the village of Monzón, located in the province of Huesca. This building was built in 1887, it has a good condition because the property has a good maintenance and, in addition, rehabilitation took place 15 years ago. Firstly, there has been a graphic survey of the building, in order to obtain the graphic documentation which didn’t exist. Furthermore, we have studied the present state of the building, as well as constructive analysis. Subsequently, we carried out a study of the lesions. The final aim is the realization of a proposed change of use, as the building is now residential, focused on a holiday camp that gives new functionality to the building.

El present projecte tracta sobre l’adequació de l’edifici de l’antiga Companyia Auxiliar del Comerç i la Industria per a la creació d’estudis integrats dins la vivenda complint amb les exigències bàsiques de seguretat i utilització del nou Codi Tècnic d’Edificació. L’edifici CACI data del 1899 i esta situat a Badalona. Es tracta d’un edifici aïllat amb una superfície útil de 4273,24 m² i una superfície construïda de 5331,95 m²; repartits en blocs de fins a 6 plantes. Antigament va ser destinada a la industria tèxtil i al sector químic. L’objectiu principal del projecte de rehabilitació i canvi d’ús es treure rendiment d’aquest edifici que considerem que esta molt desaprofitat. Per això volem desenvolupar la creació de vivendes amb petits tallers incorporats aprofitant la carcassa i estructura de la construcció existent, de forma que crearíem un recinte on les persones podrien treballar i fer la seva vida quotidiana. Els objectius del projecte també són, per descomptat, complir amb certs aspectes mediambientals, per tal de aconseguir que l’edifici resultant sigui sostenible (reutilització d’aigües, construcció amb materials reciclats, eficiència tèrmica, abastiment d’aigua calenta mitjançant energia solar, etc.). Pels interessats en el projecte, cal saber que en aquest modifiquem els espais i distribucions interiors del edifici, adequant-lo al seu nou us, i dotant-lo de instal·lacions i serveis necessaris per a la vida contemporània. Es tracta de un edifici històric, amb una estructura en bones condicions, per tant aprofundim en el tema de instal·lacions, tant en la memòria com en els planells de la documentació gràfica. També donem importància a la nova distribució, a enderrocs, plaques solars, amidaments, etc. Estem a favor d’instal·lacions basades en energia renovable, de baix cost de manteniment i gran valor mediambiental. Contemplem la possibilitat d’incorporar sistemes d’acumulació d’energia mitjançat plaques solars i altres elements d’estalvi, com és, evitar p

El presente estudio trata sobre la adaptación y el cambio de uso de tres edificios a un hotel, estas construcciones se ubican en el recinto de “La Casa de la Maternitat i Expòsits” situado en el Distrito de Les Corts, Barcelona. Previamente, se estudian los antecedentes históricos en base a la evolución del recinto y las funciones de sus pabellones, se expone una breve biografía de la vida del arquitecto Josep Goday i Casals y se reflejan los aspectos básicos de la arquitectura novecentista. Dicho arquitecto y arquitectura son propios del edificio principal del estudio, el pabellón Rosa. Se describen las características de localización, datos de registro y urbanísticos, el uso funcional de hotel, su geometría y superficies, los baremos de calidad de hotel. Se tratan aspectos referentes al cumplimiento de normativa constructiva, así como propuestas constructivas aplicadas al hotel. Para finalizar la parte escrita, se explican las instalaciones propuestas en este proyecto. En cuanto a la documentación gráfica, hemos realizado el grafiado de planos de los tres pabellones Rosa, Ponent y Llevant, mostrando sus respectivas plantas, secciones y alzados de fachada. Se analiza la propuesta de distribución grafiando dormitorios, bar-café, salas polivalentes, comedor, zonas de personal y otros usos complementarios como gimnasio, pistas deportivas, piscina, sauna y urbanización básica de la parcela del establecimiento hotelero. Por último, gráficamente, se presentan las instalaciones generales de los pabellones. Finalmente, se concluye el estudio aportando observaciones referentes a la consecución de los objetivos planteados.

Aquest projecte tracte de realitzar un canvi d’ús de la Casa de Cabrera situada a Cabrera de mar, edificada l’any 1752. Al tractar-se d’una masia antiga protegida, encara que realitzem un canvi d’ús hem de mantenir intacte la majoria dels elements que la composen. És per això que abans de procedir a la realització del canvi d’ús, faig un estudi de patologies i lesions on escolleixo les solucions més adients per cada cas. La primera part del projecte recull una memòria descriptiva en la que s’informa de la situació, de l’estat actual de la Masia i l’entorn. S’esmenten les parts que la composen i s’aporta informació sobre la història, els antecedents, i els usos que ha tingut al llarg del temps. A continuació, es troba la memòria constructiva en la qual informo sobre el sistemes constructius i acabats. Seguidament es nombren les lesions i processos patològics existents amb aportació de fotografies. Es defineixen les propostes d’intervenció per tal de pal·liar les lesions i processos patològics descrits a l’apartat anterior. Posteriorment, es recullen els paràmetres tècnics referents a la reforma de l’edifici per a l’adequació al seu nou ús aplicant el CTE i les Normatives adients. El següent apartat és l’estudi bàsic de seguretat i salut, en el qual s’identifiquen i avaluen els possibles riscos que comporten cadascuna de les fases d’execució de l’obra agrupades per subsistemes constructius i es proposa l’adopció de mesures preventives adients en cada cas. Per últim, s’adjunten els annexos necessaris per comprendre i acabar de definir allò expressat en els apartats anteriors amb aportació de fitxes tècniques i documentació.

Postprint (published version)

Anteriormente a la fundación del Celler Cooperatiu, en l’Espluga de Francolí se fundó en 1902 el Sindicat Agricola y el año 1905 se fundó la Caja Rural de Ahorros y Préstamos de la Espluga. Estas dos entidades se fusionan en 1906 con el nombre de Sindicat Agrícola i Caixa Rural de l’Espluga de Francolí para poder beneficiarse de la ley de Sindicats. Esta entidad promueve la construcción de una bodega el 5 de abril de 1912. La bodega se encontraba enclavada a las afueras del pueblo, cerca de la estación de ferrocarril, pero el crecimiento de la población la ha convertido en un edificio más del casco urbano de la población. El proyecto original lo retoco Pere Domènech i Roura, hijo de Lluís Domènech i Montaner, bajando el coste de la obra y manteniendo su estilo modernista, aunque con influencias noucentista. El presupuesto incluía un patio y una nave de descarga, dos naves con cuarenta cubas de cemento armado. El proyecto final se aprobó el 8 de diciembre de 1912. Las obras se iniciaron el 6 de marzo de 1913 y se terminaron el 27 de septiembre del mismo año. La construcción de la bodega fue dirigida por el ingeniero Pere Calmat, contando con el contratista de Reus Pau Bartolí. En la obra trabajaron hasta 125 hombres, tanto de l’Espluga de Francolí como de localidades próximas, como: Montblanc, Valls, Reus, Tarragona y las Borges Blanques. En un principio la bodega contaba con dos naves paralelas destinadas a las tinas y una nave rectangular destinada a la maquinaria. Las dos naves paralelas y contiguas, de 44 metros de longitud y 12 metros de anchura cada una, tendían en su interior un total de 40 tinas de cemento armado. La tercera nave esta adosada perpendicularmente, y reculada respecto a las naves mayores, en el lado derecho del edificio, con unos 13 metros de longitud y 8 metros de anchura. Esta nave esta tiene un muelle para la recogida de la vendimia y la sala de prensa. Esta nave fue reformada y ampliada por Cesar Martinell en 1929 como sala de elaboración. L

El contingut del projecte serà començar per una investigació història per conèixer l'època modernista on és va construir l'edifici, sobretot estudiant l'evolució del modernisme a la ciutat de Reus fins a l'actualitat

El objetivo de este proyecto es realizar un estudio del estado actual de la masía conocida con el nombre de “Torre Figueres” y proponer un cambio de uso. Este trabajo se realiza como proyecto final de carrera de la Escuela Politécnica Superior de Edificación de Barcelona, perteneciente a la Universidad Politécnica de Cataluña, para poder obtener el título de Arquitecto Técnico. La edificación objeto del proyecto esta ubicada en el término municipal de Camarasa y es propiedad de la familia Cabecerán. El proyecto se adquiere por relación con el hijo de los propietarios y a sabiendas del interés de los mismos en realizar un estudio del estado actual de la masía. Con las primeras visitas se aprecia que es un edificio que ofrece muchas posibilidades para hacer un levantamiento, indagar sobre su historia, realizar un análisis de lesiones y proponer posteriormente un cambio de uso.

I Premi del CAATEEB al millor Projecte Fi de carrera del curs 2012/13, El present projecte final de carrera ha tingut com a objectiu principal portar a terme l’aixecament arquitectònic de la masia pairal de “Cal Planés”, ubicada en la barriada de les cases del Samuntà de la població de Súria, a la comarca del Bages. La metodologia emprada per efectuar aquest aixecament s’ha basat en utilitzar els aparells de mesura més precisos avui dia que podien estar al meu abast com són: una estació total làser, un nivell làser i un distanciòmetre làser. D’aquesta manera es garanteix que l’aixecament topogràfic i planimètric de l’edifici i el seu entorn és el màxim de fidel a la realitat. Els resultats obtinguts respecte als plantejaments originals han sigut diferents als esperats. En primer lloc perquè com a conseqüència de les importants obres de reforma i consolidació que es van executar entre els anys 2006 i 2009 en l’edifici objecte d’aquest treball, el mas “Cal Planés” ha patit una modificació total de la distribució interior dels espais respecte als que tenia abans de la reforma: l’enderroc dels envans de la planta baixa i planta primera, el condicionament de les antigues golfes com a vivenda, el tancat d’antics passos, l’obertura de nous passos, el remuntat d’alçades d’algunes llindes en alguns passos i portes ja existents, el cegat o eliminació de finestres -especialment el d’una petita finestra de pedra tallada d‘origen medieval ubicada a les antigues golfes en la façana sud-est que mostrava els orígens antics del mas- i l’obertura de noves finestres en les façanes. Això han suposat un canvi radical de la imatge de masia pairal, d’origen tardomedieval, que tenia abans d’aquesta actuació tant agressiva. En segon lloc perquè producte d’aquesta darrera actuació i de d’altres anteriors, s’ha tergiversat la imatge i els indicis constructius que hi podien haver hagut per a poder interpretar amb certes garanties la evolució històrica del creixement de l’edifici. Aquestes modificacions han servit als seus propietaris per gaudir de les comoditats

El projecte final de carrera que us presento a continuació està emmarcat dins del Departament d'Expressió Gràfica de l'Escola Politècnica Superior d'Edificació de Barcelona (EPSEB). L'objectiu principal d’aquest treball és fer un aixecament gràfic de la Casa de la Vila de Vilafranca del Penedès, així com l'estudi històric de l'edifici i del municipi que l'envolta. A l’hora de fer la tria del projecte vaig basar-me en les propostes fetes pel professorat de la universitat i la que em va cridar més l’atenció va ser fer un aixecament arquitectònic d’un edifici de patrimoni. Després de contactar amb el meu tutor de projecte, en Benet Meca, vaig buscar una obra que estigués situada dins el meu entorn més proper. A Vilafranca del Penedès hi ha forces edificis que destaquen per la seva riquesa arquitectònica i ornamental. Vaig visitar la Casa Miró, el Consell Comarcal, Cal Figarot, la seu de la colla castellera de Vilafranca, i l'Ajuntament d'aquesta vila. Aquest últim era el que més s'adequava i tenia més riquesa per desenvolupar un projecte final de carrera. Les raons principals per les quals vaig escollir l’edifici consistorial de Vilafranca del Penedès varen ser: l’origen gòtic de l’immoble, barrejat amb elements modernistes a la façana principal. Una vegada feta la tria de l’edifici, vaig posar-me en contacte amb en Jaume Bricullé, cap de comunicació de l’Ajuntament de Vilafranca, per presentar-li la meva proposta i explicar-li quines serien les línies de treball. A més, calia que ell em donés el vistiplau per tenir permís per accedir a l’edifici, i així fer la presa de dades necessària per realitzar el projecte. En resum, les tres raons principals que han fet decantar-me per aquest edifici han estat: la seva situació, ja que està a prop del meu domicili, l’accessibilitat i finalment, les característiques arquitectòniques. A part dels objectius mencionats anteriorment en vull destacar d’altres, ja que penso que també són força importants. Aquests són els següents: real

El present document consisteix en el projecte final de carrera de l’alumne Pol Giménez Cuevas, i tracta de l’edifici modernista “Acondicionamiento Tarrasense” a dependències municipals destinades als àmbits socials, culturals i esportius. Aquest projecte consta de dues parts molt diferenciades: la documentació escrita, elaborada en tres capítols en forma de memòries (Memòria històrica, Memòria descriptiva i Memòria Constructiva); i la documentació gràfica, que consta d’una revisió de l’estat actual de l’edifici en qüestió i una posterior adaptació proposada per l’autor d’aquest projecte. El títol del projecte inclou el nom en castellà de l’edifici perquè és el que apareix a la façana principal, però d’ara en davant i a tots els efectes, les al·lusions directes a l’edifici i per extensió l’entitat que representava, es faran en català, sent la traducció oficial: Condicionament Terrassenc. El Condicionament Terrassenc va ser un edifici que va esdevenir un símbol de la Terrassa de principis de segle XX, és per això que s’ha aprofundit en el context històric més que en altres apartats. De tot el complex original, format per l’edifici principal, un annex i quatre naus industrials, només s’ha treballat la proposta sobre les dues primeres parts per motius d’extensió i rellevància històrica. Així doncs, degut a que l’edifici principal i l’annex es troben separats per un pati de descàrrega d’uns vint metres de longitud, s’ha dotat d’una passarel·la a nivell de planta pis per tal d’afavorir la comunicació horitzontal entre aquestes plantes, fent d’aquesta manera més fluïda la comunicació entre edificis. També s’han instal·lat ascensors hidràulics a tots dos edificis amb capacitat per a deu persones, ja que el nou ús és de pública concurrència. El marc normatiu en el que es desenvolupa aquest projecte segueix les indicacions del Codi Tècnic de l’Edificació, la “Ley de Ordenación de la Edificación” i les pròpies dels elements comercials que s’han inclòs.

El edificio de la Casa de la Lactancia Municipal de Barcelona, de Antoni de Falguera i Sivilla, está incluido en el "Catálogo del Patrimonio Arquitectónico de la ciudad de Barcelona". Este Proyecto Final de Carrera se basa en un estudio histórico y arquitectónico de este edificio, mediante el levantamiento gráfico del estado actual del edificio, así como la investigación de su historia, para comprender de una manera global el conjunto de la construcción, los materiales empleados y su evolución en el tiempo. Este edificio se construyó entre los años 1907 y 1913, como equipamiento público sanitario, en la Gran Vía de les Corts Catalanes números 475 y 477. La fachada principal soporta un coronamiento centrado por un importante conjunto escultórico, obra del escultor Eusebi Arnau i Mascort, donde se representa en relieve una matrona amamantando un bebé y el escudo de Barcelona de cerámica vidriada, todo bajo un contexto modernista con elementos del gótico en las oberturas de fachada y elementos florales tanto en la coronación como en la decoración interior. La fachada posterior era de estilo modernista y tenia nueve arcos escalonados, decoración cerámica y un frontón circular, pero con la ampliación del edificio en el año 1968 fue derribada para aprovechar la parte edificable del patio posterior y levantar dos pisos más. La decoración interior presenta mosaicos cerámicos, esgrafiados y elementos escultóricos con motivos florales, una estructura de hierros forjados que sustenta el corredor de la primera planta en el perímetro del patio interior y puertas con arcos trilobulados. Actualmente el edificio acoje la residencia de ancianos “Francesc Layret”. El trabajo realizado se ha basado en la toma de datos, análisis y croquis del estado actual del edificio, en la investigación y obtención de los datos históricos del edificio, en la realización de un estudio fotográfico del estado actual y en una recopilación de prensa con información histórica sobre el edificio. Con este t

[CASTELLÀ ] Este trabajo trata sobre el cambio de uso de un edificio singular situado en La Rambla de Barcelona número 2, junto a la estatua de Colón. El citado edificio ha tenido hasta la fecha varios usos distintos: inicialmente era una fábrica de cañones, se remodeló para luego convertirse en una fundición de campanas, posteriormente fue ampliado para acoger el Banco de Barcelona y con la quiebra del banco se convirtió en dependencias militares. Actualmente está en desuso, por lo que se propone una modificación interna, respetando, en la medida de lo posible, los elementos característicos de la construcción existente para convertirlo en un Hotel. Se encuentra situado en una zona eminentemente turística, por lo que se pretende conseguir una triple funcionalidad: realizar una zona de exposiciones temporales en el altillo de la planta baja, realizar un bar-mirador en la azotea (desde el cual se divisa la estatua a Colón y el puerto) y hospedar a los turistas en sus 33 habitaciones. [ANGLÈS] This work is about the change of use of a unique building located in the Rambla number 2, next to the statue of Columbus. Said building has had many uses far different: originally a cannon factory, was remodeled before becoming a bell foundry was later expanded to accommodate the Bank of Barcelona and bank failure became military units . He is currently in abeyance, and proposed an internal modification, respecting as far as possible, the characteristic features of the existing building into a hotel. It is located in an eminently tourist, so they want to achieve a triple functionality: make a temporary exhibition area in the mezzanine of the ground floor, making a bar rooftop lookout (from which one can see the statue Colon and port) and host tourists in its 33 rooms.

L’objectiu d’aquest Projecte Final de Carrera és assolir un coneixement en profunditat del Santuari de la Mare de Déu de la Salut de Sabadell, recopilant la documentació existent però dispersa, ampliant i complementant-la. El document final s’entregarà al Patronat gestor del Santuari per tal que serveixi com a document base per a futures actuacions constructives a realitzar així com un millor enteniment de la edificació i la seva història, incidint en els aspectes constructius. Per tal de contextualitzar l’edifici, primer s’ha fet un estudi de l’entorn, explicant les relacions entre el municipi de Sabadell i el Santuari, molt estretes i vinculades, recollint totes les referències documentals ordenades cronològicament, i que han servit per elaborar una hipòtesi d’evolució constructiva. L’aixecament gràfic mitjançant estació total làser i presa de mides de forma manual, ha permès elaborar el conjunt de plànols que permeten entendre l’edificació. Els diferents sistemes emprats, tant el traspàs de les dades preses a mà, com la superposició de imatges amb els punts de l’estació total queden reflectits en l’annexa final. El següent pas ha estat l’estudi arquitectònic i constructiu, tot analitzant els aspectes formals i constructius del Santuari, basant-me en l’aixecament gràfic i la documentació trobada en els diferents arxius relacionats més endavant. S’ha fet una identificació dels punts més significatius i dels detalls S’ha fet un recull de fotografies històriques que, permeten entendre l’evolució constructiva de l’edificació, també l’estudi de la documentació dels arxius ha servit a aquesta feina. El conjunt de les etapes descrites i que conformen el projecte compleix amb un doble objectiu. El primer ha servit per tenir un coneixement del Santuari, base per a qualsevol ampliació, estudi de detall, o actuació a l’edificació. El segon objectiu el docent, m’ha permès realitzar un treball interessant i que m’ha obligat a aplicar diversos coneixements adquirits durant l’es

In this paper we present “ML-AR” Practice Modules, in the field of Architecture and Building Engineering. They are alternative to traditional courses which are taught over a semester, and adapted to the student learning flow. In this case we used a particular technology such as Hand Held Augmented Reality (HHAR), to overlap virtual models on real scenes. Experience was limited to specific groups within four areas of undergraduate and master. In each case, specific Mobile Learning (ML) practices have been carried out. Each experimental group (EG) has been able to visualize a virtual model created by them or their teachers, in order to evaluate an architectural proposal or a construction detail, on site, as part of their own learning process. Students without the required devices, still in the ordinary course, configured the control group, (CG). Virtual models generation and augmented scenes preview on site, provided evaluation tools for better assessment and knowledge of student’s proposals prior to any intervention. In addition, tangible interaction and the abilitiy to modify and share their views also provided social skills and helped to create a self-formative process. Mobile devices and AR technology were used close to the students who show greater motivation and commitment in their didactic contents generation. Evaluation is based on academic performance improvement through study cases, by comparing the achievement of the overall objectives between the two groups (EG & GC). Relationship between performance and usability is also assessed. The experiments carried out confirmed our initial hypothesis, where Information and Communication Technologies (ICT) used in the web 3.0 environments, allow improving learning processes and reducing its temporality without previous experience at a very low cost. AR Technology in this area combined with Cloud computing development, creates a new paradigm of continuous training and self-learning though the use of AR technology., Postprint (published version)

Postprint (published version)

Postprint (published version)

Postprint (published version)

Postprint (published version)

Localitzada a Reus, a la Província de Tarragona, de l'arquitecte Lluís Domènech i Montaner i del decorador Gaspar Homar. Reus és bressol natal del Mestre Antoni Gaudí, encara que aquest aquí mai hi construí. Tanmateix, el comerç de l'aiguardent va provocar un fort creixement i Reus es va convertir en una de les ciutats amb més edificis modernistes. Al vell mig de la ciutat, a la Plaça Mercadal número 7, hi ha un dels edificis més emblemàtics que ha marcat sempre el perfil de la població: La Casa Navàs. Tot i que mutilada per la guerra l'any 1938, quan es destruí la torreta i bona part del segon pis -ara reconstruït-, es pot dir amb orgull que és de les poques obres que ha arribat als nostres dies tal i com es va estrenar. La situació és immillorable: al cor del centre històric i de l'activitat comercial de la ciutat. La plaça Mercadal deixa respirar la façana principal, on també es troba l'Ajuntament. Ara també s'hi troba el Centre Gaudí, un espai social de referència on es pot entendre millor les obres de l'arquitecte. La Casa Navàs és, per tant, una joia, entre tantes altres que tenim a Catalunya, del Modernisme Català. Durant molt de temps va estar a punt de perdre’s, degut al ruïnós estat de conservació. És per això que mereix una especial atenció, perquè no es perdi en l'oblit i es conservi a través dels anys. La meva proposta és d'adaptar-la i transformar-la en un annex a l'Ajuntament, que es troba a la mateixa plaça, de manera que convertim la casa en un museu a l’abast de la població, doncs el patrimoni i la cultura han d’estar a l’abast de tots. Un centre on fer-hi exposicions i, al mateix temps, admirar la casa i els seus detalls. La casa està distribuïda en Planta baixa i Soterrani, pel comerç, i planta primera i segona per l'habitatge. Són nombrosos els elements en els que val la pena parar atenció. Tots sabem que l'arquitectura pot ser tractada despullada o com un art més de tota l'obra. Corrents com la Bauhaus o el mateix Modernisme van tractar les sev

El presenta documento consiste en la representación de una distribución de espacios y cambio de uso del edificio de la antigua sede de la Editorial Montaner y Simón partiendo del proyecto original, fechado en 1879. El edificio escogido para el desarrollo del proyecto, actualmente sede de la Fundació Antoni Tàpies, se encuentra situado en el distrito de Eixample, concretamente en la Calle Aragón nº 255. El proyecto se fundamenta en dos partes: Una primera parte de trabajo de investigación y recapitulación de toda la información necesaria para la representación gráfica del edificio de la Editorial Montaner y Simón. Para ello, se han realizado una serie de visitas a Archivos Históricos, bibliotecas y a los archivos de la propia Fundació Tàpies. Tras varias reuniones con el tutor y previo análisis del edificio, se procede a realizar la segunda parte del proyecto, planteando diferentes opciones para una ampliación y reordenación estructural del programa y circulaciones del edificio. El edificio estará destinado como sede de la actual Fundació Antoni Tàpies, cuyo uso principal es el cultural. Se procura intervenir lo mínimo posible en la estructura original y, ante todo, dejar la fachada intacta, debido a su gran interés arquitectónico. Una vez concretada la distribución definitiva, se procede a realizar el resto de trabajos gráficos, instalaciones, detalles y perspectivas. Para acabar de definir aquellos aspectos que no se esclarecen en el trabajo gráfico, se dispone de una parte escrita en la que se ha realizado una memoria descriptiva, memoria constructiva y de justificación del cumplimiento de la normativa. Además de un análisis histórico del edificio y del arquitecto de la obra.

El present Projecte de Final de Grau consisteix en l’adaptació i canvi d’ús de la Torre Nova de la colònia industrial Cal Pons, al municipi de Puig-reig (Berguedà). L’objectiu es convertir aquesta edificació senyorial en un petit hotel amb encant. La Torre Nova va ser construïda l’any 1897; és un edifici d’estil historicista, concretament medievalista, que utilitza elements decoratius goticistes. Fou un encàrrec del Sr. Lluís Pons i Enrich i era la residència de la família Pons per a les estades que feia a la colònia per dirigir la indústria tèxtil, així com a casa d’estiueig i per a visites amb altres industrial. És una edificació amb un valor de patrimoni històric i arquitectònic important atès que és singular dins l’estructura de les colònies industrials tèxtils escampades per la Vall del Llobregat. El solar on s’ubica l’edifici té forma irregular, la superfície enjardinada és de 1.200 m2 i l’entorn gaudeix d’una gran riquesa natural. La Torre és un edifici aïllat que consta de 1.068,26 m2 útils i 1.959,98 m2 construïts, distribuïts en 4 plantes: planta principal, planta primera, planta sota coberta i planta semisoterrada. És un edifici de forma quadrada del qual sobresurten dos cossos poligonals, un a la façana nord, on hi ha l’entrada principal, i un altre a la façana sud en forma de tribuna. L’edifici tant per fora com per dins es troba en mal estat de conservació, sobretot les dues plantes superiors. Amb aquesta proposta es tracta de retornar a l’edifici prestacions abandonades amb el temps (en les darreres dècades d’activitat industrial s’havia arribat a convertir en taller de confecció tèxtil), adaptant-lo a les noves circumstàncies actuals sense perdre l’essència que contenia en el moment de la seva execució, tot introduint nous usos als seus espais i millorant-los per crear el màxim confort. És a dir, mantenir la seva identitat històrica, preservant la torre com a testimoni de l’arquitectura tradicional, i potenciant-ne el manteniment al llarg del temps.

El primer objetivo de este trabajo ha sido realizar un estudio sobre la historia del Monasterio de Sant Pere de Rodes, conocer el impacto social en la región y reforzar nuestros conocimientos sobre construcción prerrománica y románica. Como segundo objetivo, se ha planteado la realización del levantamiento arquitectónico exhaustivo de la iglesia del monasterio. Para llevarlo a cabo con la mayor exactitud posible, se ha empleado la tecnología de escaneado láser 3D. Esta novedosa técnica de medición, ofrece un elevado potencial a la hora de conseguir mediciones precisas y fiables de objetos en 3D. El láser escáner es un dispositivo portátil de medición 3D sin contacto que se sirve de la tecnología láser para generar imágenes 3D de entornos y geometrías complejas. Y como tercer objetivo se ha utilizado la nube de puntos de alta precisión para analizar diferentes deformaciones presentes en la iglesia, demostrando el uso de esta tecnología para diferentes aplicaciones. El presente proyecto muestra, no sólo la toma de datos necesarios para la georeferenciación en detalle de la iglesia, sino también los procedimientos necesarios para procesar toda la información obtenida y su presentación posterior para representar la forma, volumen y tamaño del objeto escaneado. La documentación final que se presenta es: - Planos con ortoimágenes georeferenciadas, definiendo plantas a distintos niveles, sección longitudinal, transversal, fachada principal, planta cenital y detalles. - Planos con varias ortoimágenes georeferenciadas y vectorizadas las líneas principales extraídas de las imágenes ortogonales. - Estudio de deformaciones a partir del análisis de la nube de puntos. La metodología de trabajo utilizada se resume en: - Levantamiento topográfico ubicando bases de apoyo para el posicionamiento del láser escáner. - Toma de datos con láser escáner. - Post-proceso de las nubes de puntos. - Generación de ortoimágenes e importación a CAD. - Generación de planos 2D a partir de ortoimágen

El trabajo trata del seguimiento de la reforma y rehabilitación del emblemático edificio Can O'Ryan, situado en las calles de Sant Feliu y d'Estanc del distrito centro, en pleno centro histórico de la de ciudad de Palma de Mallorca. El edificio objeto consta de una planta baja, una planta entresuelo y cuatro plantas piso. El trabajo es modelo prácticum. Realizado a partir de la estancia en obra para seguir la evolución del proceso de ejecución y en el estudio de Bastidas Architects, donde me he podido implicar con otros arquitectos y profundizar en aspectos como el diseño de los baños o la clasificación de las carpinterías de las viviendas. Guillermo Abril, Laura Gayo y Sandra Umpiérrez son los arquitectos y asistentes técnicos en el estudio y la obra que me han tutelado durante estos meses de aprendizaje. El proyecto está dividido en diferentes partes. Una primera investigación histórica en la cual se presenta el objeto de estudio contextualizando el edficio en la historia de la ciudad de Palma de Mallorca. La normativa urbanística a la que se ajusta el proyecto, donde se establece el grado de protección y las directrices de intervención. La descripción del proyecto y de la reforma a realizar, junto con las previsiones técnicas con las que estará dotado el edificio. Una vez descrito y presentado el proyecto se explican las partes que he podido seguir en el desarrollo de las obras. Se explica en una serie de actas ordenadas por el tipo de intervención y, a su vez, cronológicamente en el tiempo. Dispone de tres anexos que contienen una parte muy importante del trabajo realizado a lo largo de estos meses: *Anexo I. Planos proyecto *Anexo II. Planos carpintería de viviendas *Anexo III. Planos detalle baños de viviendas

A continuación se expone el Proyecto Final de Grado correspondiente a la titulación de Ciencias y Tecnologías de la Edificación, cuyo objetivo era desarrollar el proceso de la conservación de una fachada mediante estructura estabilizadora y posterior vaciado de la antigua edificación para construir un nuevo interior del edificio, realizándose además, un sótano, la remonta de dos nuevas plantas y cambiando uso actual de edificio plurifamiliar a un edificio de uso residencial público. Existe la convicción de que un proyecto de tal envergadura es viable dado el interés de algunas localidades o ayuntamientos para preservar y conservar el patrimonio edificado en la medida de lo posible. Se han abordado aspectos tales como la sustentación de la fachada a conservar, realizando un planteamiento de la nueva composición estructural del edificio, dando solución a las nuevas distribuciones interiores y las instalaciones previstas, adecuándolas a las normativas vigentes. El presente proyecto se encuentra distribuido en cinco partes diferenciadas: una memoria descriptiva del edificio y de su entorno, una memoria constructiva de los diferentes elementos que constituyen el edificio, una justificación del cumplimiento del Código Técnico de la Edificación, explicaciones de las diferentes instalaciones y finalmente un conjunto de planos que incluyen desde el estado actual del edificio hasta la nueva distribución, pasando por los planos necesarios para su ejecución como los planos de la estabilización de fachada, instalaciones y de seguridad y salud.

El proyecto que se presenta a continuación es una propuesta de reforma interior y cambio de uso de una casa señorial situada en Badalona. El edificio, de estilo neoclásico, fue construido en el siglo XIX con el objetivo de crear una segunda residencia para la familia de Evarist Arnús, un importante banquero barcelonés de la época. Este edificio, de 1577’94 m2, está formado por un cuerpo central de cuatro plantas (PB+P1+P2+PA) y dos laterales simétricos, más bajos (PB+P1). En lo referente al cambio de uso, se propone la creación de un museo meteorológico teniendo en cuenta la afición a la meteorología del señor Evarist Arnús; quien, en 1883, hizo construir una estación meteorológica que hoy encontramos a escasos metros del edificio objeto de nuestro proyecto. Ambas edificaciones se encuentran en el parque de Can Solei y Ca l’Arnús, un reconocido parque público de la ciudad que acoge dentro de sus límites un par de colegios, un orfanato y una zona de juegos infantil; además de sus frondosos jardines. En cuanto a la propuesta de reforma debemos destacar que es del todo necesaria. A pesar de que la casa, gracias a intervenciones anteriores, no presenta problemas estructurales; no cumple todos los requisitos básicos de la edificación definidos en la Ley 38/1999, de 5 de noviembre, de Ordenación de Edificación (LOE). Dicha Ley marca una serie de requisitos en cuanto a funcionalidad, seguridad y habitabilidad con el fin de garantizar la seguridad de las personas, el bienestar de la sociedad y la protección del medio ambiente. Dentro de estos requisitos encontramos problemas en algunos como la utilización, que al tratarse de un cambio de uso, se deben redistribuir los espacios de tal forma que la disposición y las dimensiones de éstos y la dotación de las instalaciones faciliten la adecuada realización de las funciones previstas en el edificio. Otro de los requisitos sobre los que se debe actuar es la accesibilidad que debería permitir a las personas con movilidad y comunic, [ANGLÈS] The project presented below is a proposed internal renovation and change of use of a manor house in Badalona. The building, in neoclassical style, was built in the nineteenth century in order to create a second home for the family of Evarist Arnús an important Barcelona banker of the era. This building of 1577'94 m2, consists of a central body of four plants (PB + P1 + P2 + PA) and two symmetrical lateral lower (PB + P1). In what concerns the change of use, one proposes the creation of a meteorological museum bearing in mind the interest to the meteorology of Mr. Evarist Arnús; the one who, in 1883, made construct a meteorological station that today we find to scanty meters of the building object of our project. Both buildings think in the Can Solei and Ca l'Arnús' park, a recognized public park of the city that it receives inside his limits two schools, an orphanage and children's play area, in addition to its lush gardens. As for the reform proposal must emphasize that it is entirely necessary. Although the house has not structural problems due to previous interventions, it does not meet all the basic requirements of the building defined in Law 38/1999 of 5 November, Building Management (LOE). This Law whistles for a number of requirements for functionality, safety and livability in order to ensure the safety of people, the welfare of society and environmental protection. Within these requirements we find problems in using, as the spaces must be redistributed so that the layout and size of them and the provision of installations to facilitate the proper execution of the functions provided in the new use of the building. Another requirement on which to act is the accessibility that should allow people with reduced mobility or communications access and circulation through the building. Also, due to various acts of vandalism the house has suffered some damage and have missed important aspects that gave the house its essence, as those suffered in the area for

L’actual projecte es fonamenta en l’estudi de l’estat actual de l’Ajuntament i la Casa Episcopal del poble de Villores (Els Ports, Castelló de la Plana) ubicats al centre històric de la Vila, per determinar la tipologia constructiva i el funcionament estructural de les edificacions i les lesions existents que marcaran el punt de partida. Paral·lelament es defineixen les necessitats organitzatives dels espais amb col·laboració amb l’Ajuntament. Continua el seu desenvolupament estudiant les diverses possibilitats organitzatives dels espais i el finalitza amb l’elecció de la proposta que millor s’ajusta als criteris mestres: minimització de l’impacte sobre l’estructura existent, maximització de l’aprofitament de la superfície útil donada i implantació d’energies renovables; per l’adequació dels edificis als nous usos proposats.

El present projecte te com a estudi la masia “Can Pahissa, situada a Sant Feliu de Llobregat, en aquest treball, s’explica inicialment l’entorn de l’edifici i la seva evolució històrica des de que es va consolidar (1577), no s’ha trobat gaire informació respecte “Can Pahissa”però podem fer-nos una idea de com funcionava al llarg de la seva vida. Seguidament s’explica com va executar-se l’edifici i el seu sistema estructural mitjançant plànols en planta i seccions. També s’han estudiat les lesions més crítiques de la masia, on podem dir que l’estructura vertical no presenta gaires problemes, sinó el que realment ens preocupa és l’estructura horitzontal, ja que trobem atac per insectes, pudrició i l’incendi, que va cremar moltes de les Bigues fent que alguns trams perdessin el forjat o la coberta. S’ha redactat un diagnòstic per a valorar l’estat be les lesions i decidir si son realment lleus, greus o molt greus. Finalment, s’ha projectat una proposta de rehabilitació, on la masia passa a tenir l’ús d’habitatge intentem que la masia torni als seus orígens, eliminant alguns cossos i fent d’altres més confortables, complint amb els mínims que ens marca el decret d’habitabilitat i les normatives vigents En els annexos trobarem tota la documentació gràfica i memòria de càlculs.

El siguiente proyecto llamado Rehabilitación y cambio de uso de edificio social del Ayuntamiento de Valverde de Llerena, se basa en el estudio de una edificación antigua que consta de dos partes. La edificación en su conjunto data del año 1950 pero una parte ha sido reformada y otra no. La primera parte fue reformada en 2005 para ser el bar del pensionista y casa de cultura, aunque en la actualidad únicamente se utiliza una parte como bar. La otra parte de este edificio en mi opinión es la más interesante, ya que se trata de una construcción que se realizó en el año 1950 la cual no ha sido reformada y tampoco se han realizado planes de mantenimiento. La parte reformada consta de dos plantas, PB+PP, de las cuales, la Planta Baja se compone de varios niveles. Esta parte se encuentra en perfecto estado de conservación. Por otro lado, la parte original de la construcción que no ha sido rehabilitada, se compone básicamente de PB excepto en una mínima parte de la superficie de la cual existen PB+PP. Estas dos partes de la construcción se comunican por un patio interior y en la parte de la edificación que no ha sido reformada, también se tiene salida a otro patio más pequeño. El proyecto se basa en el estudio histórico de la edificación y del municipio. También se realiza el estudio constructivo y arquitectónico de la edificación. Se desarrolla una propuesta de rehabilitación, reforma y cambio de uso para convertir el conjunto en un Hotel-Restaurante. Por último, se elabora la descripción constructiva y arquitectónica del cambio de uso propuesto. Para la realización del proyecto se han tenido en cuenta los aspectos medioambientales, tanto de ahorro de energía como de reciclaje. Por eso se han instalado placas solares para ahorrar energía y aprovechar los recursos naturales. También se ha tenido en cuenta que los materiales elegidos para que fuesen respetuosos con el medio ambiente.

El modernisme arriba a Sabadell a finals del segle XIX i es desenvolupa a principis del segle XX, en un moment de gran expansió econòmica. Aquest moviment va ser una forma de representació artística que va influir a totes les ramificacions de l’art, encara que en l’arquitectura és notable amb gran diferència. Un dels arquitectes més destacats és Josep Renom, arquitecte que redissenya la Casa Arimón al 1911 convertint-la en un edifici modernista. Amb l’intent de donar-li vida a edificis modernistes, sorgeix la idea d’adaptar i canviar l’ús de l’espai interior dels edificis. En aquest projecte es realitza l’adaptació i transformació interior de la Casa Arimón de Sabadell destinant-la a un nou espai i ús, un hotel amb encant. S’ha dut a terme un estudi i un aixecament exhaustiu de l’edifici mitjançant una investigació, recerca de coneixements històrics i arquitectònics assolits per analitzar els diferents elements i indrets d’aquest. De l’edifici podem destacar els esgrafiats amb motius florals, l’arc trilobulat a la porta de la façana, els mosaics, els vitralls, la ceràmica verda vidriada que decora les façanes i la teulada de la torre, la façana amb ferro forjat a les reixes, els arcs en el seu interior i els estucats. El motiu d’elecció d’aquest edifici és pel fet de pertànyer a la ciutat on vaig néixer i per ser un dels més emblemàtics de la ciutat. El projecte es presenta amb un anàlisis històric explicant breument el modernisme, la biografia de l’arquitecte que redissenya la Casa Arimón amb les seves obres i un anàlisis de l’edifici en qüestió. Posteriorment, es projecta una proposta dividida en dues parts clarament diferenciades, la documentació escrita i la documentació gràfica. A la part escrita hi ha la memòria descriptiva que fa referència a la situació de l’edifici i descriu el projecte amb el compliment de la normativa del Codi Tècnic de l’Edificació, la Ley de Ordenación de la Edificación i els aspectes de la Llei d’Accessibilitat. A la documentació gràfi

El present projecte final de grau tracta del canvi d’ús de la Casa Pérez Samanillo (actualment seu del club privat Círculo Ecuestre), a un hotel boutique. Un concepte d’hotel caracteritzat per la seva marcada personalitat, realitzat habitualment en mansions històriques o edificis amb un alt valor arquitectònic. Construïda l’any 1910, d’un modernisme eclèctic i afrancesat, pertany al Patrimoni històric i arquitectònic de la ciutat de Barcelona, com a bé cultural d’interès local. Va ser projectada com a residencia unifamiliar aïllada seguint l’alineació de la cantonada formada per l’ Avinguda Diagonal i el carrer Balmes, en ple Eixample. Formada per planta soterrani, planta baixa, dues plantes pis i planta sota coberta. Amb el pas dels anys ha estat objecte d’algunes mutilacions les més destacades de les quals han estat la pèrdua del jardí i de l’accés principal, així com d’una torre de planta quadrada acabada amb una preciosa coberta de pissarra. En el seu lloc, posteriorment va construir-se un edifici adjacent i per tant, l’edifici va deixar d’estar exempt i es va perdre tota la perspectiva visual d’aquesta magnífica obra. És per això, que una altra de les finalitats principals d’aquest projecte és que l’edifici recuperi visualment l’efecte d’estar aïllat, mitjançant la proposta de modificació dels dos edificis adjacents a ell. Per recuperar la seva essència. Perquè la seva bellesa no passi desapercebuda a causa de la densitat de l’Eixample barceloní. Per tal d’adaptar l’edifici al seu nou ús i unir-ho a aquests edificis annexes, es contempla una sèrie de desconstruccions parcials i la redistribució d’algunes de les divisòries interiors, sent aquestes mínimes, amb l’objectiu de respectar al màxim la construcció original. En la proposta d’aquests edificis annexes, es seguirà en tot moment el Codi Tècnic de l’Edificació i les normatives específiques, així com els requisits de la Generalitat de Catalunya per a edificis d’allotjament hoteler i turístics. En resum, el re

Con este proyecto se pretende dar a conocer la historia y arquitectura de la casa Can Tinturé, actual museo de la colección de azulejo muestra de Salvador Miquel, mediante el estudio histórico y arquitectónico de la obra y el levantamiento gráfico del edificio. Can Tinturé se encuentra ubicado en la calle de la Esglèsia, en el término municipal de Esplugues de Llobregat. La obra, de autoría del arquitecto Claudi Duran i Ventosa, data de 1898, fue un encargo de su primer propietario Joan Tinturé Campreciós, prohombre y posterior alcalde de Esplugues (1910-1915). El edificio, de tendencias arquitectónicas eclécticas de finales de siglo XIX, está configurado como un cuerpo de tres crujías, desarrollándose en una planta baja, planta piso y planta cubierta plana, con el cuerpo de las escaleras en un extremo, rematado por una torre con cubierta a cuatro aguas. La edificación se sitúa en un espacio conformado por un jardín con una gran variedad de especies arbóreas.

El objeto del presente proyecto es un conjunto de edificaciones pertenecientes a una antigua finca rústica situada en Riudoms (Tarragona) y conocida como “Mas Figueras”. La rehabilitación de estas piezas existentes y la incorporación de alguna nueva permitirán la combinación de la actividad puramente agrícola con la de turismo rural/cultural. El planteamiento propuesto busca el equilibrio de las dimensiones con un mínimo de intervención nueva artificial sobre el entorno. Por esto los equipamientos necesarios para la realización del proyecto se basan en les construcciones que ya existen y que hace falta rehabilitar o adaptar, manteniendo siempre un gran respeto por las características físicas y estéticas de la zona y, en particular, del medio natural. El proyecto se divide en cuatro bloques de actuación correspondiéndose a los diferentes núcleos de las edificaciones de la finca. El primer bloque trata de la masía principal de la finca "Mas Figueras" y consta de una edificación de tres plantas del siglo XIX que en la actualidad tiene la función de una vivienda privada. En el proyecto se propone dividir la edificación en diferentes zonas adaptando unas para uso público y otras para uso privado. La planta baja seria destinada a la zona de recepción de los clientes y las otras dos restantes a dos viviendas para los propietarios de la finca. El segundo bloque consta de una edificación llamada "La Masoveria", destinada actualmente a almacén, y donde, se plantea realizar una ampliación para adaptarla a una vivienda para los trabajadores de la finca. El tercero está enfocado a "Los Alojamientos" y se basa en un cambio de uso de unos antiguos establos, donde, se propone rehabilitar la estructura modular de la construcción para reconvertirla en 7 apartamentos destinados al turismo rural, además de un restaurante para los clientes. El ultimo y cuarto bloque del proyecto consta en plantear una zona destinada al ocio, "Zona de ocio". Cuenta con la existencia de unas casetas que s

Aquest Projecte Final de Grau pretén realitzar un estudi de la casa La Granja García de Cervelló, un edifici emblemàtic situat en un turó de la urbanització a la qual dóna nom. Va ser projectat i construït per Antoni María Gallissà i Soqué entre 1899 i 1900 per encàrrec de Frederic Garcia i Illa. Actualment és propietat del senyor Josep Muñoz Ollé i es troba en estat desocupat. L’objectiu és aportar a l’Arxiu de Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (APAC) un estudi històric i arquitectònic de l’edifici per documentar-lo i així donar-lo a conèixer. Per portar-lo a terme s’han realitzat una sèrie de visites a l’immoble i s’han elaborat els croquis a mà alçada de cadascuna de les plantes i detalls de l’edifici, així com les posteriors acotacions i la realització de fotografies per tal de poder elaborar la documentació gràfica en format digital mitjançant el software de delineació AutoCAD. En paral·lel a aquest treball de camp s’ha realitzat un estudi històric de l’edifici mitjançant informació telemàtica així com el Catàleg de Patrimoni Arquitectònic i Natural del municipi. Els resultats obtinguts ofereixen una visió objectiva sobre l'edifici fent referència al context històric de la localitat de Cervelló en el moment de la seva execució, a la composició arquitectònica de l’edifici tant pel que fa a la seva estructura com als materials utilitzats i a la seva evolució i modificacions sofertes al llarg del temps.

La idea principal d’aquest projecte consisteix en la construcció d’una Residència Canina a la localitat de la Torre d’Oristà (Osona), en una zona de proximitat al poble però dins de terreny rústic. La zona estarà composta per cinc grans espais: - Edifici on s’ubicarà: lavabos, oficina, perruqueria canina i magatzem. - Bateria de gosseres. - Sala de maquinària. - Zona de piscina. - Zona d’esbarjo. A més també es modificarà en petita escala l’entorn de la zona, per adaptar-lo i permetre un millor accés a la zona residencial, construint aparcaments per a clients i treballadors, arranjant camins, marges, etc. L’edifici destinat a oficines i demés serà construït a l’exterior amb estructura de blocs de formigó i l’interior estarà acabat amb material tipus pladur i/o envans d’obra. La coberta serà plana i del tipus accessible per a tasques de manteniment, en aquesta s’hi instal·laran les plaques solars necessàries per permetre el bon funcionament de l’aigua calenta sanitària necessària al recinte. L’interior es trobarà acabat amb un fals sostre amb material també tipus pladur. La bateria de gosseres constarà d’una estructura principal tipus nau construïda amb blocs de formigó, hi haurà un ampli passadís i al costat sud d’aquest es trobaran ubicades les gosseres, amb accés des d’aquest passadís a través de portes. Al passadís es realitzarà un doble desnivell de coberta per permetre l’entrada de llum i la ventilació. El terra serà de paviment de formigó totalment llis i la coberta es realitzarà amb un material tipus uralita d’Agrotherm, totalment aïllada. Les dimensions de les gosseres seran de: 2m d’ample per 1m de llarg les zones interiors i 2m d’ample per 3m de llarg les zones exteriors, complint així el mínim que marca normativa que és de 6m² en total. Les divisòries entre gosseres i entre zona interior i exterior estarà realitzada amb un material innovador de Polietilè complint també d’aquesta manera l’exigència que marca la normativa d’assolir fins a una altura de 1,5m

L’objectiu del present treball és estudiar l’estat actual dels edificis que formen la zona habitable de la finca de Son Gras i realitzar una nova proposta de rehabilitació enfocada cap a un canvi d’ús cap a hotel rural mantenint l’activitat agrícola als altres edificis. La finca de Son Gras esta conformada per sis edificis, dels quals dos edificis agrícoles.es troben a unes cotes molt inferiors: una soll de porcs (edifici nº6), el bouer principal (edifici nº5). Un tercer edifici agrícola es troba a una cota similar en relació als edificis que actuarem, es tracte d’un edifici mixta (edifici nº4) conformat per un bouer per vedells i un garatge agrícola. Els tres edificis sobre els que es treballarà són: un petit bouer abandonat (edifici nº3), un edifici utilitzat al 50 % del seu espai com a corral i cavallerisses (edifici nº2) i l’edifici principal conformat per dues casses, la de l’amo (el pagès) i la del senyor (el propietari, que no hi viu). En aquest treball hi podem trobar tres parts diferenciades: - Aixecament gràfic i història: per a la realització d’aquesta part, es va dividir en diferents visites a la finca per a la realització de l’aixecament primerament dels edificis per separat i després l’aixecament conjunt i també l’aixecament topogràfic d’aquests espais amb un taquímetre. Paral·lelament s’ha realitzat un petit estudi històric per mirar d’entendre les construccions existents dins la finca. - Estat Actual: Estudi constructiu i patològic dels edificis per poder resoldre el seu estat de deteriorament i proposar les mesures de rehabilitació convenients. - Rehabilitació i canvi d’ús: Per a realitzar aquesta part, primerament, s’han analitzat tots els elements que necessitaven una atenció especial ja fos per el seu mal estat, com el seu estat d’abandó o la seva importància degut a les seves característiques per tal de donar-los preferència. Per fer la proposta de canvi d´ús s’ha estudiat la viabilitat dels tres edificis per separat per raons físiques i a poste

El presente proyecto final de grado pretende mostrar la realización de un estudIo histórico y arquitectónico del edificio de “L’Obra Social de la Caixa d’Estalvis de Sabadell”. El edificio se encuentra en el centro histórico de dicha ciudad y su construcción data entre 1907-1910, por el arquitecto Jeroni Martorell i Terrats. Inicio este proyecto haciendo mención a la ciudad de Sabadell para conocer más a fondo la historia, situación social y económica, que se vivía en dicha ciudad en el momento de la construcción de este emblemático edificio de la plaza del mercado y así, poder entender con más claridad su construcción. Además también hago referencia a su bonito patrimonio histórico y en que afectó el modernismo catalán a esta ciudad. Continúo el proyecto, mostrando toda la información hallada sobre el arquitecto, tanto toda su obra como sus criterios e influencias adquiridas para el desarrollo de su arquitectura, y todo lo referente a la creación de este edificio, que cabe destacar la poca documentación gráfica que se conserva de este. I para finalizar, se hace referencia a todo lo relacionado con la metodología realizada para la elaboración del presente proyecto, además de la documentación fotográfica y la esencial documentación gráfica. ANGLÈS: This final Project of Degree aims to show the realization of a historical and architectural “L’Obra Social de la Caixa d’Estalvis de Sabadell”. The building is located in the historic center of the city and its construction dates between the years 1907-1910, by the architect Jeroni Martorell i Terrats. I start this project in reference to the city of Sabadell to know more all out her history, social and economic situation, which has been lived in that city at the time of the construction of this emblematic building from the market square and thus, be able to understand more clearly its construction. In addition I also refer to the beautiful historical heritage from the modernist period, and in which it affected the Catalan

En este proyecto final de grado se pretende hacer un estudio exhaustivo de un edificio religioso perteneciente al municipio de Torrelles de Foix. Éste estudio se divide en varias partes muy diferenciadas entre sí, pero que en conjunto nos ayudan a encontrar una solución para las patologías que sufre, en las que únicamente vamos a intervenir. En primer lugar hemos indagado en la historia, tanto del lugar como de la propia iglesia, así como de la tipología arquitectónica. Una vez hemos tenido la suficiente información y documentación histórica y arquitectónica, y habiendo visitado la iglesia, quisimos documentarnos en cuanto a la filosofía de la restauración ya que la iglesia está considerada como un monumento. Esto nos ha ayudado mucho a escoger el tipo de intervención para el estudio patológico, teniendo muy en cuenta la importancia de preservar la autenticidad del edificio, perjudicándolo lo menos posible e intentando buscar soluciones que puedan ser cambiadas en el futuro sin tener que dañar el edificio. Para todo ello ha sido necesario ir al campo de trabajo muchas veces, tanto para hacer los croquis y las mediciones oportunas como para observar los problemas que sufría. En éstas visitas a la iglesia hubo una primera fase de análisis de cada parte del edificio, elaborando in situ un croquis que nos permitió añadir todas las mediciones que se hicieron de modo colaborativo, usando un medidor láser para ello y posteriormente el Autocad para llevar a cabo la confección de los planos del estado actual del edificio. Ya elaborados éstos planos se procedió a hacer una investigación físico-constructiva del edificio detallando mediante un esquema cada parte estructural de la que se compone la iglesia. Paralelamente se había solicitado información al ayuntamiento y se hizo un estudio del terreno y del entorno. Una vez se ha tenido en cuenta todos los factores explicados anteriormente además de las intervenciones que ya ha sufrido, se ha procedido a analizar las dos principa

L’objecte del projecte és l’estudi tan constructiu com històric de l’església Santa Maria de Barberà del Vallès, popularment coneguda com la Romànica, i el cementiri la Romànica situat a uns quants metres de l’església. L’objectiu del projecte fi de grau és conèixer en profunditat l’Església. Per poder-ho fer hem realitzat un estudi del context històric de l’edifici i de la població on es troba. S’ha recollit informació publicada en llibres i articles, s’han buscat fotografies antigues al Arxiu Històric de Sabadell, documentació de l’ajuntament i els serveis territorials de Barberà del Vallès. Amb tot això hem pogut fer-nos una idea de com va ser construïda l’Església, formular una hipòtesi de diferents fases de construcció i analitzar els canvis que ha sofert al llarg del temps. Per l’estudi físico- constructiu actual hem fet un aixecament gràfic a partir de una presa de dades amb estació total i distanciòmetre. Hem estudiat els materials de construcció, el terreny on reposa i analitzat les diverses patologies trobades. Amb tot això hem pogut posar en pràctica la majoria des coneixements adquirits durant la carrera i aplicar-los tots en un mateix projecte.