La integración de los datos climáticos y energéticos relacionados directamente en la concepción del hábitat urbano solicita: (i) en primer lugar, el conocimiento ante todo del clima local, teniendo en cuenta de las modificaciones otorgadas por el medio edificado, de la escala de la aglomeración, de la presencia de las llamadas islas de calor urbano o los pozos de frescura presentes en el entorno inmediato; y (ii) en un segundo lugar de los índices de los parámetros arquitectónicos sobre de los aspectos cualitativos y cuantitativos a nivel de espacios internos, externos y de transición de los edificios.El objetivo de la comunicación de este trabajo de investigación es de conocer la importancia de los estudios climáticos y su relación con los indicadores bioclimáticos a tener en cuenta en el proceso de diseño arquitectónico.La metodología utilizada para esta investigación consiste en recabar datos climáticos en dos lugares propuestos en la región alto-andina, específicamente en la región Junín. Luego se procede a sistematizar y caracterizar el clima particular de las zonas de estudio. En un segundo tiempo se utilizan algunas herramientas de diagnóstico para el diseño bioclimático como son el ábaco psicométrico de Givoni, el diagrama de Olyay y finalmente las tablas de Mahoney.Los datos utilizados son de fuentes oficiales obtenidas de las instituciones públicas como el Servicio Nacional de Meteorología e Hidrología del Perú (SENAMHI), el Ministerio del Ambiente, El Instituto Nacional de Estadística e Informática, etc. Así como datos tomados en el lugar, es decir mediciones realizadas directamente en el campo con el fin de contrastar y validar la data oficial. Siendo los lugares seleccionados aquellos que están ubicados muy cerca de las estaciones meteorológicas oficiales.Los resultados preliminares obtenidos dan cuenta de la pertinencia de este enfoque que trata sobre el estudio sobre la integración climática del hábitat tradicional rural alto-andino. El cual nos ha permitido realizar una evaluación de las alternativas sugeridas en cada caso, lugares de estudio, alternativas que serían válidas para el contexto en región alto-andina.Esta investigación permitirá a los futuros profesionales en arquitectura de tener en cuenta los criterios de sostenibilidad e integrarlos a sus propuestas tanto arquitectónicas como urbanas. De esta manera se cumpliría también el objetivo académico, de la mejora de la enseñanza aprendizaje de los criterios de concepción de la arquitectura bioclimática en el contexto peruano.El campo de nuestra investigación está definido por el estudio de la integración climática concierne el hábitat tradicional rural alto-andino en la región Junín. Los lugares tomados para esta investigación son representativos y dan cuenta de la diversidad de microclimas del territorio peruano. Estas permitirían, en el contexto preciso de nuestra región alto-andina, de clarificar y de cuantificar la intensidad de la relación entre el clima y la arquitectura.Uno de los objetivos de esta investigación es de brindar a los diseñadores, arquitectos y urbanistas, de una herramienta de diagnóstico y de posibles soluciones que podrían aplicarse como recomendaciones en nuestro contexto de región alto-andina. Permitiendo de esta manera las posibilidades de implementación de las nuevas técnicas y soluciones innovadoras usadas en la concepción de nuestro medio construido, así como la revalorización de técnicas ancestrales utilizadas en la arquitectura peruana.En una segunda fase para esta investigación, a nivel más práctico, es de afrontar las posibilidades reales de replicación y/o transposición de técnicas tradicionales en la concepción actual del hábitat en región alto-andina, tomando en cuenta las variaciones culturales y socio-económicas que condicionarían la valides de esas posibles replicaciones en el territorio. La integració de les dades climàtiques i energètics relacionats directament en la concepció de l'hàbitat urbà sol·licita: (i) en primer lloc, el coneixement abans que res de el clima local, tenint en compte de les modificacions atorgades pel medi edificat, de l'escala de la aglomeració, de la presència de les anomenades illes de calor urbà o els pous de frescor presents en l'entorn immediat; i (ii) en un segon lloc dels índexs dels paràmetres arquitectònics sobre dels aspectes qualitatius i quantitatius a nivell d'espais interns, externs i de transició dels edificis.L'objectiu de la comunicació d'aquest treball de recerca és de conèixer la importància dels estudis climàtics i la seva relació amb els indicadors bioclimàtics a tenir en compte en el procés de disseny arquitectònic.La metodologia utilitzada per a aquesta investigació consisteix a demanar dades climàtiques en dos llocs proposats a la regió alt-andina, específicament a la regió Junín. Després es procedeix a sistematitzar i caracteritzar el clima particular de les zones d'estudi. En un segon temps s'utilitzen algunes eines de diagnòstic per al disseny bioclimàtic com són l'àbac psicomètric de Givoni, el diagrama de Olyay i finalment les taules de Mahoney.Les dades utilitzades són de fonts oficials obtingudes de les institucions públiques com el Servei Nacional de Meteorologia i Hidrologia del Perú (SENAMHI), el Ministeri de l'Ambient, L'Institut Nacional d'Estadística i Informàtica, etc. Així com dades preses en el lloc, és a dir mesuraments realitzats directament en el camp per tal de contrastar i validar la data oficial. Sent els llocs seleccionats aquells que estan situats molt a prop de les estacions meteorològiques oficials.Els resultats preliminars obtinguts donen compte de la pertinència d'aquest enfocament que tracta sobre l'estudi sobre la integració climàtica de l'hàbitat tradicional rural alt-andí. El qual ens ha permès realitzar una avaluació de les alternatives suggerides en cada cas, llocs d'estudi, alternatives que serien vàlides per al context en regió alt-andina.Aquesta investigació permetrà als futurs professionals en arquitectura de tenir en compte els criteris de sostenibilitat i integrar-los a les seves propostes tant arquitectòniques com urbanes. D'aquesta manera es compliria també l'objectiu acadèmic, de la millora de l'ensenyament aprenentatge dels criteris de concepció de l'arquitectura bioclimàtica en el context peruà.El camp de la nostra investigació està definit per l'estudi de la integració climàtica fa l'hàbitat tradicional rural alt-andí a la regió Junín. Els llocs presos per aquesta investigació són representatius i donen compte de la diversitat de microclimes del territori peruà. Aquestes permetrien, en el context precís de la nostra regió alt-andina, d'aclarir i de quantificar la intensitat de la relació entre el clima i l'arquitectura.Un dels objectius d'aquesta investigació és de brindar als dissenyadors, arquitectes i urbanistes, d'una eina de diagnòstic i de possibles solucions que podrien aplicar-se com recomanacions en el nostre context de regió alt-andina. Permetent d'aquesta manera les possibilitats d'implementació de les noves tècniques i solucions innovadores usades en la concepció del nostre medi construït, així com la revaloració de tècniques ancestrals utilitzades en l'arquitectura peruana.En una segona fase per a aquesta investigació, a nivell més pràctic, és d'afrontar les possibilitats reals de replicació i / o transposició de tècniques tradicionals en la concepció actual de l'hàbitat en regió alt-andina, tenint en compte les variacions culturals i socioeconòmiques que condicionarien la validesa d'aquestes possibles replicacions al territori. The integration of the related climatic and energy data directly in the conception of the urban habitat requires: (i) in first place , the knowledge first of all of the local climate, taking into account the modifications granted by the built environment, of the scale of the agglomeration, of the presence of the so-called islands of urban heat or the wells of freshness present in the immediate surroundings; and (ii) in a second place of the indices of the architectural parameters on the qualitative and quantitative aspects at the level of internal, external and transitional spaces of the buildings.The objective of the communication of this research work is to know the importance of climate studies and their relationship with bioclimatic indicators to be taken into account in the architectural design process.The methodology used for this research consists of collecting climatic data in two places proposed in the High-Andean region, specifically in the Junín region. Then is proceed to systematize and characterize the particular climate of the study areas. In a second time some diagnostic tools are used for bioclimatic design such as Givoni psychometric abacus, Olyay diagram and finally Mahoney tables.The data used is from official sources obtained from public institutions such as the National Meteorology and Hydrology Service of Peru (SENAMHI), the Ministry of Environment, The National Institute of Statistics and Informatics, etc. As well as data taken at the site, that is, measurements made directly in the field in order to contrast and validate the official data. The selected locations are those that are located very close to the official weather stations.The preliminary results obtained show the relevance of this approach that deals with the study on the climatic integration of the traditional High-Andean rural habitat. Which has allowed us to make an evaluation of the alternatives suggested in each case, places of study, alternatives that would be valid for the context in the High-Andean region.This research will allow future professionals in architecture to take into account sustainability criteria and integrate them into their architectural and urban proposals. In this way, the academic objective of improving teaching learning of the criteria of conception of bioclimatic architecture in a Peruvian context.The field of our research is defined by the study of climate integration concerns the traditional High-Andean rural habitat in the Junín region. The places taken for this research are representative and account for the diversity of microclimates in the Peruvian territory. These would allow, in the precise context of our High-Andean region, to clarify and quantify the intensity of the relationship between climate and architecture.One of the objectives of this research is to provide designers, architects and urban planners with a diagnostic tool and possible solutions that could be applied as recommendations in our context of the High-Andean region. Allowing in this way the possibilities of implementation of the new techniques and innovative solutions used in the conception of our built environment, as well as the revaluation of ancestral techniques used in Peruvian architecture.In a second phase for this investigation, at a more practical level, it is to face the real possibilities of replication and / or transposition of traditional techniques in the current conception of the habitat in the High-Andean region, taking into account cultural and socio-economic variations that would condition the validity of these possible replications in the territory. A Lillian Garay y a Karolina Romero por su apoyo fundamental en esta publicación, a las instituciones académicas que nos brindan la infraestructura necesaria para llevar a cabo nuestras investigaciones, a la Escuela Académico Profesional de Arquitectura de la Universidad Continental y la Facultad de Arquitectura Urbanismo y Artes de la Universidad Nacional de Ingeniería.