Search

The sewage sludge from a small-sized waste water treatment plant (WWTP) (>2000 equivalent persons) is typically treated mechanically by centrifugal or accumulates the liquid sludge on a silo, which when filled is emptied into a cistern path and transported to a larger and closer WWTP, where it will be treated. After passing through a composting process, this can be used by agriculture or as a fertilizer or organic amendment for land recovery. All this amount of treatments and transport processes involves maintenance and treatment costs, which for a small population can be very high as pollutants. Sludge treatment reed bed (STRB) is then presented as a "green" and low-cost alternative to this type of conventional treatment. An entirely biological method, integrated into the environment, allows the treatment of the mud in EDAR itself, through eras with filter where the common canyon plant common reed (Phragmites australis). This system does not require chemical conditioning or a large amount of energy for its operation. The resulting sludge (biosolid) can be used directly in agriculture. This work evaluates the functioning of the STRB as a method of treating the sludge which is generated in the small WWTPs, technically, economically, and environmentally. It is observed that the average values of dehydration and stabilization of the sludge oscillate around 26.2% of dry matter and 45.1% of volatile solids respectively. Economic savings of 45-70% and 2 to 9 times less CO2 emissions are achieved compared to conventional treatments. In addition, agronomic values of NTK of 2% and 3.8% of total phosphorus are obtained for use in agriculture. In Catalonia this technology does not spread much, with only 28 WWTPs of small populations having this system. The sludge obtained is carried to a process of composting prior to its application in the field, due to the lack of experience that is left and the fear of a rebounding of the rhizome of the canyon in the field. On the other hand, countries such as Peru which is a developing country, do not have a good system of cleaning up water and sludge in certain regions, and less remote ones. This is why this study proposes a design of a pilot plant with this system to treat the sludge of the pilot plant for 30 h.eq of the Universidad Nacional Agraria de la Molina (UNALM) in Peru. Los lodos de una estación depuradora de aguas residuales (EDAR) de tamaño pequeño (>2.000 habitantes equivalentes) suelen ser tratados mecánicamente por centrífuga o se acumula el lodo líquido en un silo, que cuando está lleno se vacía a un camión cisterna y es transportado a una EDAR más grande y próxima donde es tratado. Después de pasar por un proceso de compostaje, este puede ser usado en agricultura como abono o enmienda orgánica para la recuperación de terrenos. Toda esta cantidad de procesos de tratamiento y transporte suponen unos gastos de mantenimiento y tratamiento que para una población pequeña pueden ser muy elevados a la vez que contaminantes. El rizocompostatge se presenta entonces como una alternativa ¿verde¿ y de bajo coste a este tipo de tratamiento convencional. Siendo un método totalmente biológico, integrado al medio, que permite el tratamiento del lodo en la propia EDAR, mediante unas eras con filtro donde se planta carrizo común (Phragmites australis). Este sistema no requiere condicionantes químicos ni una gran cantidad de energía para su funcionamiento. El lodo resultante (biosòlido) puede ser usado de manera directa para la agricultura. En este trabajo se ha evaluado el funcionamiento del rizocompostage como método de tratamiento de los lodos que se genera en las EDARs pequeñas, desde el punto de vista técnico, económico, y ambiental. Se observa que los valores medios de deshidratación y estabilización del lodo oscilan alrededor del 26,2% de materia seca y 45,1% de de sólidos volátiles respectivamente. Se consigue un ahorro económico del 45-70% y de 2 a 9 veces menos de emisiones de CO2 respecto a los tratamientos convencionales. A demás se obtienen unos valores agronómicos de NTK del 2% y 3,8% de fósforo total, para el uso en la agricultura. En Catalunya esta tecnología no se ha extendido mucho todavía, habiendo solo 28 EDARs de poblaciones pequeñas que cuentan con este sistema. El lodo que se obtiene es llevado a un proceso de compostaje previo a su aplicación en el campo, debido a la poca experiencia que se tiene y al miedo de un rebrotamiento del rizoma del carrizo en el campo. Por otro lado, países como ahora puede ser Perú que está en vías de desarrollo, no cuenta con un buen sistema de saneamiento del agua y lodos en ciertas regiones, y menos en las más remotas. Es por eso que en este estudio se plantea un diseño de una planta piloto con este sistema para tratar los lodos de la planta piloto para 30 h.eq de la Universidad Nacional Agraria de la Molina (UNALM) en Perú. Els fangs d’una estació depuradora d’aigües residuals (EDAR) de mida petita (>2000 habitants equivalents) solen ser tractats mecànicament per centrífuga o s’acumula el fang líquid en una sitja, que quan és plena es buida a un camió cisterna i és transportat a una EDAR més gran i propera, on allà serà tractat. Després de passar per un procés de compostatge, aquest pot ser usat per l’agricultura o com a adob o esmena orgànica per a la recuperació de terrenys. Tota aquesta quantitat de processos de tractament i transport suposen unes despeses de manteniment i tractament que per una població petita poden ser molt elevades alhora que contaminants. El rizocompostatge es presenta llavors com una alternativa ‘verda’ i de baix cost a aquest tipus de tractament convencional. Essent un mètode totalment biològic, integrat al medi, que permet el tractament del fang a la pròpia EDAR, mitjançant unes eres amb filtre on es planta canyís comú (Phragmites australis). Aquest sistema no requereix condicionants químics ni una gran quantitat d’energia per el seu funcionament. El fang resultant (biosòlid) pot ser usat de manera directe a l’agricultura. En aquest treball s’ha avaluat el funcionament del rizocompostatge com a mètode de tractament dels fangs que es genera a les EDARs petites, des del punt de vista tècnic, econòmic, i ambiental. S’observa que els valors mitjans de deshidratació i estabilització del fang oscil·len al voltant del 26,2% de matèria seca i 45,1% de sòlids volàtils respectivament. S’aconsegueix un estalvi econòmic del 45-70% i de 2 a 9 vegades menys de emissions de CO2 respecte als tractaments convencionals. A més s’obtenen uns valors agronòmics de NTK del 2% i 3,8% de fòsfor total, per l’ús a l’agricultura. A Catalunya aquesta tecnologia no s’ha estès encara gaire, havent-hi només 28 EDARs de poblacions petites que compten amb aquest sistema. El fang que se n’obté es dur a un procés de compostatge previ a la seva aplicació al camp, degut a la poca experiència que se’n té i a la por d’un rebrotament del rizoma del canyís en el camp. Per altra banda països com ara pot ser Perú que està en vies de desenvolupament, no compta amb un bon sistema de sanejament de l’aigua i els fangs en certes regions, i menys les més remotes. És per això que en aquest estudi es planteja un disseny d'una planta pilot amb aquest sistema per tractar els fangs de la planta pilot per a 30 h.eq de la Universidad Nacional Agraria de la Molina (UNALM) a Perú. Objectius de Desenvolupament Sostenible::6 - Aigua Neta i Sanejament Objectius de Desenvolupament Sostenible::17 - Aliança per a Aconseguir els Objetius

In this work, a bibliographic comparison has been made between the anaerobic digestion treatments of the sewage sludge in mesophilic regime (35 ºC), currently used in the Gavà-Viladecans treatment plant, and the treatment in thermophilic regime (55 ºC); as a result of the possible modification of the European regulations governing the use of the sludge resulting in agriculture, according to which the current treatment would not meet the necessary requirements. In addition, the main inhibitory and/or harmful elements that negatively affect the anaerobic digestion process have also been investigated in order to know their effects currently in the treatment plant and theorize how these effects may change in the case of working at a temperature of 55 ºC of the thermophilic regime. The main strategies for mitigating its effects have been investigated together in this section. The inhibitory and/or harmful elements studied are ammonium, heavy metals, hydrogen sulfide, siloxanes and struvite; of these elements those that cause major problems currently in the Gavà-Viladecans treatment plant are the siloxanes and hydrogen sulfide present in the biogas resulting from the process causing problems in the cogeneration engines, and the accumulation of struvite in the pipes. According to the bibliography consulted, all these elements show an increase in harmful effects to a greater or lesser way as the temperature rises, with the exception of heavy metals and struvite. En este trabajo se ha realizado una comparación de manera bibliográfica entre los tratamientos de digestión anaerobia de los lodos de depuradora en régimen mesófilo (35 ºC), utilizado actualmente en la depuradora de Gavà-Viladecans, y el tratamiento en régimen termófilo (55 ºC); como consecuencia de la posible modificación de las normativas europeas reguladoras del uso de los lodos resultantes del proceso en agricultura, según las cuales el tratamiento actual no cumpliría los requisitos necesarios. Aparte, también se han investigado los principales elementos inhibidores y/o perjudiciales que afectan negativamente el proceso de digestión anaerobia para conocer sus efectos actualmente en la depuradora y teorizar como podrán cambiar estos efectos en el caso de trabajar a una temperatura de 55 ºC del régimen termófilo. Junto en este apartado se han investigado las principales estrategias para mitigar sus efectos. Los elementos inhibidores y/o perjudiciales estudiados son el amonio, los metales pesados, el sulfuro de hidrógeno, los siloxanos y la estruvita; de estos elementos los que causan mayores problemas actualmente en la depuradora de Gavà-Viladecans son los siloxanos y el sulfuro de hidrógeno presentes en el biogás resultante del proceso causando problemas en los motores de cogeneración, y la acumulación de estruvita en las tuberías. Según la bibliografía consultada, todos estos elementos presentan un incremento en los efectos perjudiciales en mayor o menor medida al aumentar la temperatura, a excepción de los metales pesados y la estruvita. En aquest treball s’ha realitzat una comparació de manera bibliogràfica entre els tractaments de digestió anaeròbia dels fangs de depuradora en règim mesòfil (35 ºC), utilitzat actualment en la depuradora de Gavà-Viladecans, i el tractament en règim termòfil (55 ºC); com a conseqüència de la possible modificació de les normatives europees reguladores de l’ús dels fangs resultants en l’agricultura, segons les quals el tractament actual no compliria els requisits necessaris. A part, també s’han investigat els principals elements inhibidors i/o perjudicials que afecten negativament el procés de digestió anaeròbia per tal de conèixer el seus efectes actualment en la depuradora i teoritzar com podran canviar aquests efectes en el cas de treballar a una temperatura de 55 ºC del règim termòfil. Juntament en aquest apartat s’han investigat les principals estratègies per tal de mitigar els seus efectes. Els elements inhibidors i/o perjudicials estudiats són l’amoni, els metalls pesants, els sulfur d’hidrogen, els siloxans i l’estruvita; d’aquests elements els que causen major problemes actualment en la depuradora de Gavà-Viladecans són els siloxans i el sulfur d’hidrogen presents en el biogàs resultant del procés causant problemes en els motors de cogeneració, i l’acumulació d’estruvita en les canonades. Segons la bibliografia consultada, tots aquests elements presenten un increment en els efectes perjudicials en major o menor mesura a l’augmentar la temperatura, a excepció dels metalls pesants i l’estruvita. Objectius de Desenvolupament Sostenible::7 - Energia Assequible i No Contaminant

The rise of population in recent decades has resulted in an increase of water consumption and the consequent generation of wastewater. Wastewater treatment and regeneration processes involve the production of a large amount of waste (treated, regenerated water and sewage sludge) that is difficult to manage and can affect the environmental balance. This increase in the production of WWTP (Wastewater Treatment Plant) sludge has led to a rethinking of its use. One of the ways to recover the sludge, consists in being used for agronomic purposes, including gardening and restoration of degraded land and public works. In these cases, nutrients that are necessary for the crops as well as organic matter are supplied to the plant. Despite the many advantages of agronomic recovery of sludge, one of the main problems detected is the presence of antibiotics adhered to the soil, causing toxicological effects. The intensive use of antibiotics for human, veterinary and agricultural purposes results in the continuous release of these drugs into the environment. For this reason, this project consists in a bibliographic research that includes several published reviews related to the effect of the use of sewage sludge as organic fertilizers and the accumulation of antibiotics in the soils or crops. Problems related to antibiotic resistance genes and resistant bacteria have also been considered. El aumento poblacional que ha tenido lugar en las últimas décadas ha provocado un consumo creciente de agua y la consecuente generación de aguas residuales. Los procesos de depuración y regeneración de aguas residuales conllevan la producción de una gran cantidad de residuos (aguas depuradas, regeneradas y lodos de depuradora) difíciles de gestionar y que pueden afectar al equilibrio medioambiental. Este incremento de la producción de lodos de depuradora (EDAR) ha provocado un replanteamiento del uso de éstos. Una de las alternativas de valorización de los lodos es su uso con finalidades agronómicas, incluyendo la jardinería, la restauración de terrenos degradados y en obra pública. En estos casos se busca la aportación de nutrientes y de materia orgánica que son necesarios para los cultivos. A pesar de las numerosas ventajas que tiene la valorización agronómica de los lodos, uno de los principales problemas detectados es la presencia de antibióticos que se adhieren al suelo, provocando afectaciones toxicológicas. El uso intensivo de antibióticos con finalidades humanas, veterinarias y agrícolas provoca una liberación continua de estos fármacos en el medioambiente. Por este motivo, en este proyecto se ha realizado una revisión bibliográfica en la que se recoge un conjunto de artículos publicados relacionados con el efecto del uso de lodos de depuradora como fertilizantes orgánicos y la acumulación de antibióticos en los suelos o los cultivos. También se ha considerado la problemática vinculada a los genes de resistencia a los antibióticos y de las bacterias resistentes. L’augment poblacional esdevingut en les últimes dècades ha tingut com a conseqüència un consum creixent d’aigua i la generació conseqüent d’aigües residuals. Els processos de depuració i regeneració d’aigües residuals comporten la producció d’una gran quantitat de residus (aigües depurades, regenerades i fangs de depuradora) difícils de gestionar i que poden afectar l’equilibri mediambiental. Aquest increment de la producció de fangs d’EDAR ha provocat un replantejament en l’ús d’aquests. Una de les vies de valorització dels fangs és el seu ús amb finalitats agronòmiques , incloent jardineria i restauració de terrenys degradats i obra pública. En aquests casos es busca l’aportació de nutrients que són necessaris pels cultius així com de matèria orgànica. Tot i els molts avantatges que té la valorització agronòmica dels fangs un dels principals problemes detectats és la presència d’antibiòtics que s’adhereixen al sòl provocant afectacions toxicològiques. L’ús intensiu d’antibiòtics amb finalitats humanes, veterinàries i agrícoles, provoca un alliberament continu d’aquests fàrmacs al medi ambient. Per aquest motiu, en aquest projecte s’ha realitzat una revisió bibliogràfica on es recull tot un seguit dels articles publicats relacionats amb l’efecte de l’ús de fangs de depuradora com a fertilitzants orgànics i l’acumulació d’antibiòtics en els sòls o cultius. També s’ha considerat la problemàtica vinculada a gens de resistència als antibiòtics i de bacteris resistents.

En el present document es duu a terme un estudi per valorar diverses alternatives plantejades per al tractament i la gestió dels fangs que es generaran a l’EDAR de Montferrer després que hi tinguin lloc obres de millora properament. En primer lloc es fa una contextualització sobre la planta, la seva ubicació i el seu mètode de funcionament actual. A continuació s’analitzen motius que han fet necessàries les obres de millora, que canviaran el sistema de tractament. I seguidament una breu explicació de la base teòrica del mètode de tractament futur i el sistema concret que s’instal·larà. Igualment, s’exposen les quantitats i característiques dels fangs que es generen actualment i que es produiran després de les millores a l’EDAR de Montferrer. També la legalitat que afecta aquests fangs de forma general i les indicacions legals de diversos organismes pel que fa el seu tractament i las seva gestió. L’estudi es fa per a les opcions plantejades, que combinen 3 opcions per al tractament de fangs consistents en no fer cap tractament extra als fangs, el seu compostatge i sotmetre’ls a assecatge solar, així com 3 opcions per a la seva gestió posterior es valora enviar-los a planta de compostatge externa, l’aplicació agrícola dels fangs com a fertilitzant i la seva crema a la planta incineradora més propera (ubicada a Andorra). En la primera part de l’estudi s’analitza el funcionament de les diverses opcions de tractament plantejades, basant-se en casos de plantes depuradores que ja utilitzen aquests models. Concretament la de Manresa per al compostatge de fangs i el Parc de Tecnologies Ambientals de Mallorca, a Palma, per a l’assecatge solar. Això permet extreure’n dades de capacitat de tractament de fangs, superfície requerida, inversió inicial, costos d’explotació, etc. Després s’exposa què suposa cada alternativa de gestió, els seus requeriments i els aspectes principals de cadascuna de preu, emissions associades i altres en funció del tractament previ que precedeixi els fangs. L’anàlisi d’aquestes dades és el que permet, en primer lloc descartar aquelles opcions tècnicament inviables i seguidament valorar les tres més viables restants exposant-ne els pros i contres, i valorant individualment diversos aspectes de cada solució alternativa. Finalment la que es valora com a millor solució és l’aplicació agrícola directa dels fangs, sense fer-los tractament previ. Considerant però, que es podria apostar més endavant per la segona solució amb millor valoració, l’assecatge solar i posterior transport a planta de compostatge externa, si en algun moment es té el pressupost suficient per dur-la a terme. Per últim s’analitzen els diferents aspectes que hauran de tenir-se en compte per aplicar la solució escollida. Això inclou la legalitat catalana i espanyola que afecta l’ús dels fangs com a fertilitzant, superfície que hauran de tenir els camps, anàlisis i controls de fangs i sòls que han de dur-se a terme i la seva periodicitat, previsió d’emmagatzematge i aplicació.

El canvi climàtic d'origen antròpic fa necessària la recerca d'alternatives viables per intentar pal·liar-lo. Una de les múltiples opcions és contribuir a la reducció del CO2 atmosfèric segrestant carboni en el sòl. La recuperació d'àrees degradades, com les afectades per activitats extractives, pot permetre incrementar el carboni orgànic segrestat en el sòl al mateix temps que es restaura la zona. En el present treball s'han estudiat els canvis quantitatius i qualitatius, en 18 anys, del carboni orgànic del sòl d'una pedrera de calcàries dolomítiques rehabilitat mitjançant terres adobades amb fangs de depuradora. S'ha comparat parcel·les adobades amb una mescla de terra i fangs de depuradora amb d'altres restaurades només amb terra de la zona. Es disposa de mostres agafades el novembre de l'any 1996, un mes després de l'estesa de les terres, i d'altres a la primavera del 2014. S'ha analitzat el C oxidable amb dicromat de potassi (C orgànic total) i també altres formes més estables del carboni, com el C no hidrolitzable amb àcid clorhídric i el C insoluble en medi alcalí (humines). Els resultats mostren que el contingut de C orgànic a parcel·les tractades amb fangs de depuradora i a les control ha augmentat significativament passats 18 anys. També s'ha observat que els sòls tractats amb fangs presenten valors més elevats de C recalcitrant i de C insoluble en medi alcalí que les parcel·les control. Així doncs, considerant el període 1996-2014, la restauració mitjançant fangs de depuradora ha suposat un segrest net de 26 Mg C ha -1 en comparació als 19 Mg C ha -1 en el sòl control. Per tant, es pot afirmar que l'aplicació de fangs pot contribuir a accelerar i augmentar el segrest de C en sòls d'activitats extractives restaurades.

11 pages, 3 figures, 2 tables., [CAT] Els policlorodiheiliof~irans( PCDFs), les policloi-odil7enzo-f>-dioxine(sP CDDs) i els policlorol~ifenils coplanara (?zonoilho I'CHs) constitueixen tres Idiiiílies de coitiposros ürorridtics caracterir/atr prr la se\-a alta toxicirat i persist2ncia. Potencialtileni, acluestr coiiiposlos poden aliai-i-ixei-c n les plaiites depui-adores d'aigurs iesiduals i es trolxn. després del tractaiiiei~r. concentrats en els fangs L'alt voluin clr fangs genrrats prl tracraiiient d'aigues residuals coinporra la possibilitat d'un alt impacte en cl iiiedi. L'evenrual üpliiació d'una part dacliiests failgs a I'ús :igrícoia requere~x iin coneixeineni acui-ai dels coniaiilinants que contenen Aquesti aplicació queda legislada en alglins paisos de h Cnió Eiiropea. qae perilict coi11 a valor iiiixiin per PCDFs i I'CDDr la quanliial de 100 pg 1-'SEQ per graii? dc fmg S'hatl ailalitiat. iiiitjanqant ciornatografh de grsos d'alh resolució acoblad'ia especti-oirieiria de iiiasres d ' a l ~ ~ rcsolució (FIRGC/IIKMS). f'ings pt-ocedeilts de quatie plantes depuradores. Ralagucr, la Birhal, Maiircsa i Vic Cada planta representa un contingut I :ipoi-tació de residus indusirials i iirhans diferenls., [ESP] Los policlorodibei~zofuranos( PCDFs). las policlorodihcn~o-pi-dioxin(aPsC DUs) y los policiorohifenilos copldnares (ilon-orlho PCBs) constituyen tres laii~i- Iias de coitipuestos aroiiiáiicos caractcrimdos por su c l c ~ ~ dtodx icidad y pcrsirtenc~i I'otei?cialirienrc. estos coriipuestos pueden aparecer en las ~ ~ l a i ~ t a s drpui-adoras iie aguas resicludlrs y se encueiirrdn, di-spués dcl trdt~rniento, concentrados en los fangos. El elevado volunien de fangos generados por el traraiiiienio de ;iguas residuales conlleya la posibilidad de un elevado iiiipacto en el iiiedio La eventual aplicación de una paite cle estos fangos al uso agrícola rei~iiirreu n conociiniento exhaustivo de los contaiiiinantes que coniienen Est'i aplicación qued:i legislada en algunos países de la Unión Europca, que perniiten ~oirio \-alos in5xiiiio para PCDFs y 13CDDs la caniidad de 100 pg I-TEQ por grairio de fango Se ha11 analiracl«, niedi~iitec roiriatografía de gases de alta resolución acoplada a espectroiiietría de masas de alta resolución (HRGC/IlRZ.IS), f'ingos Iirocedentes de cuatro plantas depuradoras: Balaguer, 13 Bisbal, Manresa y Vic Cada planta represenw un contenido y aportación de residuos indiistriales y iirbanos diferentes., [ENG] I'olychlorinated dibenzofurans (I'CDFs), dibenzo-pdioxins (PCDDs) and no~z-ortho biplienyls (PCBs) are groups of aroiiiatic coilipounds characterised by clieir toxicity and persisrence. Potentially. any of tliese coiripounds inay enler waslewaier ireatinent plants ;ind accuiiiulate iii sludge solids during trcatmcnt Tlie subsequent fate of tliese coinpounds following disposal of sexyage sludges on the land is iiiiporiant if an undcrsianding of tlieir eiiyironrnental irnpact is to be gaincd. Rcgulations iri soine Eiiropean Cnion countries recoi~ iinend 100 pg I-TEQ per graiii of sludge as iipper Iliuit for IJCDFs and PClll>s for agricultural purposes Sairiples froiri four different wastewaler treatiiient plants (Balagucr. la Bishal, Manresa and Vic) werc analysed by Iiigli resoliition gas clironiatography coupled to high resolution mass spectroineiry (HKGCI'HRUS). Every wastewater treatnient plant receives different contril~uti«nsf rorri urbm 2nd industri:rl SoUrcCS., El presente trabajo se ha llevado a cabo en el Laboratorid'Espectometria de Masses del Departament d'Ecotecnologies del CID.CSIC de Barcelona. Quisiera agradecer especialmente a Ignasi Espadaler Mª Generosa Martrat por su colaboración en la realización de este trabajo, y asimismo agradecer el apoyo a todos los miembros del laboratorio. Por último, quisiera también agradecer al Dr. Saña por haberme facilitado las muestras y a la Dr. Cortés por haber organizado la Jornadasobre Sòls contaminants, que nos ha permitido la divulgación de este trabajo.

S'estudia el banc de llavors viables d'un abassegament de terres i de fangs de depuradora d'aigües residuals urbanes emprats en la restauració del sòl d'una pedrera. També es mesuren al camp les primeres fases de desenvolupament de les plàntules, la composició florística i la biomassa en dues zones restaurades de la pedrera, una exclusivament amb terra i l'altra amb terra adobada amb fangs de depuradora. Els resultats indiquen una relativa pobresa, i una composició específica molt diferenciada, dels bancs de llavors dels dos materials. D'altra banda, la densitat de plàntules observada al camp és superior a la que s'esperaria del banc de llavors del sòl i dels fangs. També es demostra la influència de l'adobat amb fangs sobre la composició florística i la biomassa de la vegetació desenvolupada. We studied the viable seed bank of a stock of soil and a sewage sludge from a municipal wastewater treatment plant which were employed in the rehabilitation of a quarry. We also estimated the seedling establishment (floristic composition, plant density and biomass) in two restored areas of the same quarry: one with soil and the other with a mixture of soil and sewage sludge. The seed bank from both materials are relatively poor and clearly different. Seedling emergence in the field is higher than expected if the soil was the only seed source. Sewage sludge increases plant biomass and strongly influences the floristic composition.

En aquest treball s'avalua la rehabilitació dels talussos d'una explotació minera carbonífera utilitzant materials de rebuig de la pròpia explotació i provinents d'activitats ramaderes (purins de porc) o urbanes (llots de depuradora), en un ambient àrid del Baix Segre. Les variables analitzades foren el tipus i recobriment vegetals, la penetromia i la salinitat del substrat, i la salinitat, els nitrats i els sediments dels efluents. Els resultats indiquen que és possible rehabilitar els runams en aquests medis, assolint recobriments vegetals fins al 50 % sense que se'n derivin efectes ambientals negatius importants. Taxes altes puntuals d'erosió poden controlar-se amb un disseny adient dels talussos. L'aplicació superficial de purí no té efectes antiencrostants. La moderada salinitat dels substrats condiciona l'establiment de vegetació halòfila. En este trabajo se evalúa la rehabilitación de los taludes de una explotación minera carbonífera utilizando materiales de rechazo de la propia explotación y procedentes de actividades ganaderas (purines de cerdo) o urbanas (barros de depuradora), en un ambiente árido del Baix Segre (Cataluña). Las variables analizadas fueron el tipo y recubrimiento vegetal, la penetromía y la salinidad del sustrato, la salinidad, los nitratos y los sedimentos de los afluentes. Los resultados indican que es posible rehabilitar los escombros en estos medios, alcanzando recubrimientos vegetales hasta el 50 % sin que deriven efectos ambientales negativos importantes. Tasas puntuales elevadas de erosión pueden controlarse con un diseño de los taludes. La aplicación superficial de purines no tiene efectos antiapelmazantes. La moderada salinidad de los sustratos condiciona el establecimiento de vegetación halófila. The objective of this work is the assessment of coal mine restoration using refuse materials from the mine, pig slurry and sewage sludge, under an arid environment located in the Baix Segre (Catalonia). The studied variables were vegetation type and cover; penetration resistance and salinity of the substrate, and salinity, nitrates and sediments of the effluents. The results indicate that the soil and vegetation restoration is possible without important negative environmental impacts. Sporadical high erosion taxes can be controlled by means of a suitable slope design. The surface application of pig slurry does not have any effect against crusting. The moderate salinity of the substrate affects the establishment of an halophite vegetation.