Search

El presente trabajo se centra en la investigación crítica y analítica de los comportamientos derivados de las opiniones públicas en la red. Los foros de discusión y opinión, como vehículos de transmisión de debate y disertación, centran el estudio. A partir de un criterio personal reflejado en un artículo periodístico, en este caso concreto la crítica cinematográfica, se sucede una consecución de comentarios y opiniones que reflejan determinadas actitudes comunes. Los juicios de valor fundamentados en creencias subjetivas, los veredictos sin base delictiva, los convencimientos más primitivos y las sentencias menos democráticas, son eje de participación habitual y consentida en el llamado ciberespacio. Los foros públicos tienen su origen en la libertad de expresión, la democratización de ideas, y el respeto hacia los diferentes puntos de vista e ideas, afines o no, a nuestro modo de sentir. A través de la comparativa y estudio del pensamiento crítico como núcleo de razonamiento, y de influencias de la psicología y la sociología, el objetivo es analizar y comprender las conductas frecuentes. La crítica cinematográfica puede ser controvertida en cuanto refleja una idea particular. Los diarios o espacios que invitan a los profesionales a argumentar su posición respecto a una obra, mantienen unas políticas de convivencia y uso para facilitar la comunicación educada. Del mismo modo los usuarios conocen esas normas cuando se inscriben en los foros. Sin embargo, el resultado dista mucho del propósito y de la finalidad perseguida. De buscar el engagement del público con respecto al objeto debatido, a convertir el producto en un blanco de reproches, censuras y falsedades. El present treball se centra en la investigació crítica i analítica dels comportaments derivats de les opinions públiques a la xarxa. Els fòrums de discussió i opinió, com a vehicles de transmissió de debat i dissertació, centren aquest estudi. A partir d'un criteri personal reflectit en un article periodístic, en aquest cas concret la crítica cinematogràfica, se succeeix un assoliment de comentaris i opinions que reflecteixen determinades actituds. Els judicis de valor fonamentats en creences subjectives, els veredictes sense base delictiva, els convenciments més primitius i les sentències menys democràtiques, són l'eix de participació habitual a l'anomenat ciberespai. Els fòrums públics tenen el seu origen en la llibertat d'expressió, la democratització d'idees, i el respecte cap als diferents punts de vista i idees, afins o no, a la nostra manera de sentir. A través de la comparativa i estudi del pensament crític com a nucli de raonament, i d'influències de la psicologia i la sociologia, l'objectiu és analitzar i comprendre les conductes freqüents. La crítica cinematogràfica pot ser controvertida quan reflecteix una idea particular. Els diaris o espais que conviden als professionals a argumentar la seva posició respecte a una obra, mantenen unes polítiques de convivència i d'ús per facilitar la comunicació educada. De la mateixa manera els usuaris coneixen aquestes normes quan s'inscriuen en els fòrums. No obstant això, el resultat dista molt del propòsit i de la finalitat perseguida. De buscar l'engagement del públic pel que fa a l'objecte debatut, a convertir el producte en un blanc de retrets, censures i falsedats. The following paper focuses on the critical and analytical research of behaviors derived from public opinion on the internet. The study focuses on discussion and opinion forums, as vehicles of transmission of debate and dissertation. From a personal criterion reflected in a newspaper article, in this case, film criticism, several comments and opinions show certain common attitudes. The most primitive convictions and least democratic judgement become the most usual and easily spoiled axis of participation in the so called cyberspace. Public forums have their origin in the freedom of expression, democratization of ideas and respect towards different points of view and ideas, related or not, to our way of feeling. Through comparison and study of critical thinking as core of reasoning, and influences of psychology and sociology, the aim is to analyze and understand frequent behaviors. Film criticism can be controversial as it shows a particular idea. The newspapers or spaces that invite professionals to argue their opinion about a work, maintain coexistence and use policies to facilitate a correct communication. In the same way users know those rules when they sign up for the forums. Nevertheless, the results remain far from the aim and purpose intended. From seeking the interest of the public regarding the object under discussion to turn the product into a target of reproaches, censures and falsehoods.

Esta disertación se centra en la definición de los conceptos Marca y Branding, exponiendo y desarrollando el proceso que necesita una marca para su creación. Se enumeran el conjunto de elementos que formará la identidad de una marca, los valores y la esencia que desembocará en la construcción de su imagen e identidad, para alcanzar finalmente un buen posicionamiento en el mercado. Esta investigación examina el desarrollo y la evolución del arte callejero en general y del artista Banksy en particular, definiendo y analizando su marca, su imagen y reputación, así como, las posibles estrategias de posicionamiento que este artista ha creado para llevar su obra a un reconocimiento mundial. This dissertation focuses on the definition of the concepts of Brand and Branding, exposing and developing the process that a brand needs for its creation, its construction and finally its positioning. This set of elements will create your identity, your values and your essence that will lead to the construction of your image, this being the identity that the public will perceive about it. This research examines the development and evolution of street art in general and the artist Banksy in particular, defining and analyzing his brand, his image and reputation, as well as the possible positioning strategies that this artist has created to take his work to a worldwide recognition. Aquesta dissertació se centra en la definició dels conceptes Marca i Branding, exposant i desenvolupant el procés que necessita una marca per a la seva creació. S'enumeren el conjunt d'elements que formarà la identitat d'una marca, els valors i l'essència que desembocarà en la construcció de la seva imatge i identitat, per a aconseguir finalment un bon posicionament en el mercat. Aquesta recerca examina el desenvolupament i l'evolució de l'art de carrer en general i de l'artista Banksy en particular, definint i analitzant la seva marca, la seva imatge i reputació, així com, les possibles estratègies de posicionament que aquest artista ha creat per a portar la seva obra a un reconeixement mundial.

Este trabajo fin de grado se centra en mostrar las diferentes particularidades de engagement que posee la plataforma YouTube como alternativa eficaz para el aprendizaje en línea, y cómo la irrupción de la Web 2.0 ha propiciado importantes cambios tanto en el ámbito tecnológico como en el formativo. En este nuevo contexto son muchos los canales didácticos que han surgido en la plataforma de alojamiento de vídeos para la divulgación del conocimiento. Esta era digital ha perpetuado nuevas pedagogías de participación colectiva donde YouTube concentra un extenso repertorio de prácticas de aprendizaje informal. Algunos de estos canales cuentan sus suscriptores por millones, consiguiendo relaciones duraderas con sus públicos y generando un importante engagement con su audiencia. Este entorno ha supuesto una globalización de la participación entre usuarios que modifican su habitual condición de espectador pasivo para convertirse en coautores y prosumidores de nuevos productos educativos. Se estudiará el caso de éxito de un canal educativo dedicado al aprendizaje no formal de la lengua inglesa y que ha logrado a lo largo de los años, un importante grado de engagement con su comunidad. Se detallarán las razones que motivan a estos creadores al mantenimiento de su canal actualizando de manera periódica sus contenidos y se mostrarán los motivos por los que la audiencia elige este canal para ampliar y mejorar sus conocimientos. This final degree project focuses on showing the different peculiarities that the YouTube platform has as an effective alternative for online learning, and how the emergence of Web 2.0 has led to important changes in both the technological and training fields. In this new context, there are many educational channels that have emerged on the video hosting platform for the dissemination of knowledge. This digital age has perpetuated new collective participation pedagogies where YouTube concentrates an extensive repertoire of informal learning practices. Some of these channels count their subscribers by the millions, achieving lasting relationships with their audiences and generating significant engagement with their audience. This environment has meant a globalization of participation among users who modify their habitual condition of passive spectator to become co-authors and prosumers of new educational products. The success case of an educational channel dedicated to non-formal learning of the English language and which has achieved over the years, a significant degree of engagement with its community will be studied. The reasons that motivate these creators to maintain their channel will be detailed, periodically updating their content, and the reasons why the audience chooses this channel to expand and improve their knowledge will be shown. Aquest treball fi de grau es centra en mostrar les diferents particularitats d'engagement que posseeix la plataforma YouTube com a alternativa eficaç per a l'aprenentatge en línia, i com la irrupció del Web 2.0 ha propiciat importants canvis tant en l'àmbit tecnològic com en el formatiu. En aquest nou context són molts els canals didàctics que han sorgit a la plataforma d'allotjament de vídeos per a la divulgació de el coneixement. Aquesta era digital ha perpetuat noves pedagogies de participació col·lectiva on YouTube concentra un extens repertori de pràctiques d'aprenentatge informal. Alguns d'aquests canals compten seus subscriptors per milions, aconseguint relacions duradores amb els seus públics i generant un important engagement amb la seva audiència. Aquest entorn ha suposat una globalització de la participació entre usuaris que modifiquen la seva habitual condició d'espectador passiu per convertir-se en coautors i prosumidors de nous productes educatius. S'estudiarà el cas d'èxit d'un canal educatiu dedicat a l'aprenentatge no formal de la llengua anglesa i que ha aconseguit al llarg dels anys, un important grau d'engagement amb la seva comunitat. Es detallaran les raons que motiven a aquests creadors a el manteniment del seu canal actualitzant de manera periòdica els seus continguts i es mostraran els motius pels quals l'audiència tria aquest canal per ampliar i millorar els seus coneixements.

Desde la revolución digital, los fans han sabido buscarse su lugar dentro del submundo online, creando comunidades digitales de personas con gustos y pasiones similares a los suyos. Hasta entonces, habían sido un segmento estigmatizado, que se relacionaba con las connotaciones negativas del fanatismo más oscuro. No obstante, el tiempo y las tecnologías han cambiado esta visión, y han puesto a los fans en el punto de mira de muchas empresas a las que les interesa tenerlos como público objetivo, o crear sus propios brand lovers (fans de la marca). Por ello, ha nacido el marketing digital, que lleva las técnicas de mercadeo real hasta el mundo 2.0. Una de las maneras en la que se pone en práctica este tipo de marketing es en redes sociales. Sobre todo, hoy en día, en Instagram, la red social con más descargas y nuevos usuarios de los últimos años. El objetivo principal de esta disertación es averiguar cómo actúan las comunidades de fans de una Love Brand ante las estrategias de marketing online en Instagram. ¿Actuarán de la misma manera que los fans de una entidad no corporativa? ¿Qué herramientas ponen en práctica? ¿Qué beneficios obtienen ambas partes? Se emprenderá un estudio de caso que persigue responder a estas cuestiones analizando una de las más grandes love brands de esta era: Starbucks. Des de la revolució digital, els fans han sabut buscar-se el seu lloc dins del submón online, creant comunitats digitals de persones amb gustos i passions similars als seus. Fins llavors, havien estat un segment estigmatitzat, que es relacionava amb les connotacions negatives del fanatisme més fosc. No obstant això, el temps i les tecnologies han canviat aquesta visió, i han posat als fans en el punt de mira de moltes empreses a les quals els interessa tenir-los com a públic objectiu, o crear els seus propis brand lovers (fans de la marca). Per això, ha nascut el màrqueting digital, que porta les tècniques de mercadeig real fins al món 2.0. Una de les maneres en la qual es posa en pràctica aquest tipus de màrqueting és en xarxes socials. Sobretot, avui dia, en Instagram, la xarxa social amb més descàrregues i nous usuaris dels últims anys. L'objectiu principal d'aquesta dissertació és esbrinar com actuen les comunitats de fans d'una Love Brand davant les estratègies de màrqueting online en Instagram. Actuaran de la mateixa manera que els fans d'una entitat no corporativa? Quines eines posen en pràctica? Quins beneficis obtenen totes dues parts? S'emprendrà un estudi de cas que persegueix respondre a aquestes qüestions analitzant una de les més grans love brands d'aquesta era: Starbucks. Since the digital revolution, fans have known how to find their place within the online underworld, creating digital communities of people with similar tastes and passions. Until then, they had been a stigmatized segment of the population, related to the negative connotations of darker fanaticism. However, time and technologies have changed this viewpoint, and they have made fans the target of many companies that are interested in having them as their target audience, or in creating their own brand lovers. It is for this reason that digital marketing was born - it brings real marketing techniques to 2.0 world. One of the ways in which this type of marketing is implemented is on social networks. This will mainly be through Instagram, the most downloaded social network, with the higher number of new users in the last years. The main purpose of this dissertation is to evaluate how communities Brand Lovers may act in the fase of online marketing strategies on Instagram. Will they act the same way as fans of a non-corporate entity? What tools do they implement? What benefits do both parts get? A case study will be effectuated that will seek to answer these questions by analyzing one of the biggest Love Brands in this era: Starbucks.

Las tecnologías de la información y la comunicación han supuesto grandes cambios tanto de forma como de fondo y a todos los niveles en la manera cómo se comunican las personas. Debido a la fuerte penetración de estas tecnologías ningún estamento, organización, empresa o particular queda fuera de su alcance, lo que ha propiciado su especialización en diferentes vertientes para satisfacer las necesidades comunicativas que precisan cada uno de sus actores. Dentro de este contexto, la escuela primaria plantea una serie de propuestas comunicativas en las diferentes direcciones que forman su ecosistema de profesores, familias y alumnos. Dichas propuestas convienen ser analizadas para medir su nivel de eficacia dentro los procesos comunicativos y ser sujetas a debate para proponer mejoras o cambios comunicacionales óptimos. Information and communication technologies have brought substantial changes in the way people communicate. Due to the strong influence of these technologies, no estate, organization, company or individual is left unaffected, leading to different specializations to meet the communication needs of all parties. In this context, primary schools have developed a series of communicative proposals within its environment of teachers, families and students. These proposals should be analyzed to measure their effectiveness in the communication process, and be subject to debate for continued improvement and optimal communication changes. Les tecnologies de la informació i la comunicació han suposat grans canvis tant de forma com de fons i a tots els nivells en la manera com es comuniquen les persones. A causa de la forta penetració d'aquestes tecnologies cap estament, organització, empresa o particular queda fora del seu abast, la qual cosa ha propiciat la seva especialització en diferents vessants per a satisfer les necessitats comunicatives que precisen cadascun dels seus actors. Dins d'aquest context, l'escola primària planteja una sèrie de propostes comunicatives en les diferents direccions que formen el seu ecosistema de professors, famílies i alumnes. Aquestes propostes convenen ser analitzades per a mesurar el seu nivell d'eficàcia dins els processos comunicatius i ser subjectes a debat per a proposar millores o canvis comunicacionals òptims.

En los últimos años, la popularización de Twitter ha permitido a las Organizaciones No Gubernamentales de Desarrollo (ONGD) españolas comunicarse con sus grupos de interés de forma directa y personalizada de forma que esta red social se ha convertido en un canal fundamental para estas entidades. Sin embargo, sin una estrategia de comunicación eficaz, no existe una relación causal entre el esfuerzo de las organizaciones por comunicar y el impacto que obtienen sus mensajes. El objetivo de este trabajo es averiguar cómo planifican, desarrollan y miden su estrategia de comunicación las ONGD españolas en Twitter. Esta pregunta se hace fundamental para comprender qué objetivos de comunicación tienen las organizaciones en Twitter y evaluar si el impacto de sus acciones se corresponde con sus aspiraciones y los recursos de los que disponen. La metodología empleada para abordar este objetivo ha consistido en un estudio de las métricas en Twitter de 68 ONGD españolas durante un año y 21 entrevistas a sus responsables de gestión en este medio para averiguar cómo planifican, implementan y miden sus estrategias de comunicación. Los datos analizados muestran que solo el 5 % de las ONGD españolas no tiene un objetivo definido en esta red social y que, aunque la planificación formal de estrategias de comunicación en Twitter todavía no es mayoritaria entre las organizaciones españolas, este hecho no parece ser un escollo para que implanten y midan sus acciones consiguiendo un impacto positivo. Se concluye que los responsables de comunicación de las ONGD españolas, apoyados por la organización y con suficientes medios, están cediendo espacio a especialistas en redes sociales que apuestan más por estrategias orientadas a la información que a la interacción con sus usuarios. Teniendo esto en cuenta, se recomienda fomentar la creación de estrategias específicas de comunicación en Twitter que incluyan herramientas de participación y conversación con la audiencia para fomentar las donaciones o la participación en eventos y programas de voluntariado. In recent years, the popularization of Twitter has allowed Spanish NonGovernmental Development Organizations (NGOs) to communicate with their stakeholders in a direct and personalized way, so that this social network has become a fundamental channel for these institutions. However, without an effective communication strategy, there is no causal relationship between the effort of organizations to communicate and the impact their messages obtain. The objective of this paper is to find out the way Spanish NGOs plan, develop and measure their communication strategy on Twitter. This question is fundamental to understand organizations' communication objectives on Twitter and evaluate if the impact of their actions is related to their aspirations and their resources. The methodology used to address this objective has consisted of a study of the metrics on Twitter of 68 Spanish NGOs for one year and 21 interviews with ONGs Twitter managers to find out how they plan, implement and measure their communication strategies. The analyzed data shows that only 5% of Spanish NGOs do not have a defined objective in this social network and that, although the formal planning of communication strategies on Twitter is still not a majority among Spanish organizations, this fact does not seem to be an obstacle to implement and measure their actions getting a positive impact. It is concluded that the communication leaders of the Spanish NGOs, supported by the organization and with enough resources, are giving way to social media specialists who rely more on information-oriented strategies than on interaction-based approaches with their users. Taking this into account, it is recommended to encourage the creation of specific communication strategies on Twitter that include tools for participation and conversation with the audience to encourage donations or participation in events and volunteer programs. En els últims anys, la popularització de Twitter ha permès a les Organitzacions No Governamentals de Desenvolupament (ONGD) espanyoles comunicar-se amb els seus grups d'interès de forma directa i personalitzada de manera que aquesta xarxa social s'ha convertit en un canal fonamental per a aquestes entitats. No obstant això, sense una estratègia de comunicació eficaç, no existeix una relació causal entre l'esforç de les organitzacions per comunicar i l'impacte que obtenen els seus missatges. L'objectiu d'aquest treball és esbrinar com planifiquen, desenvolupen i mesuren la seva estratègia de comunicació les ONGD espanyoles a Twitter. Aquesta pregunta es fa fonamental per comprendre quins objectius de comunicació tenen les organitzacions a Twitter i avaluar si l'impacte de les seves accions es correspon amb les seves aspiracions i els recursos de què disposen. La metodologia emprada per abordar aquest objectiu ha consistit en un estudi de les mètriques a Twitter de 68 ONGD espanyoles durant un any i 21 entrevistes als seus responsables de gestió en aquest mitjà per esbrinar com planifiquen, implementen i mesuren les seves estratègies de comunicació. Les dades analitzades mostren que només el 5% de les ONGD espanyoles no té un objectiu definit en aquesta xarxa social i que, tot i que la planificació formal d'estratègies de comunicació a Twitter encara no és majoritària entre les organitzacions espanyoles, aquest fet no sembla ser un escull perquè implantin i mesurin les seves accions aconseguint un impacte positiu. Es conclou que els responsables de comunicació de les ONGD espanyoles, recolzats per l'organització i amb suficients mitjans, estan cedint espai a especialistes en xarxes socials que aposten més per estratègies orientades a la informació que a la interacció amb els seus usuaris. Tenint en compte això, es recomana fomentar la creació d'estratègies específiques de comunicació a Twitter que incloguin eines de participació i conversa amb l'audiència per fomentar les donacions o la participació en esdeveniments i programes de voluntariat.

El trabajo es un desarrollo de un modelo de comunicación basado en dos ideas básicas: las diferentes funciones cognitivas de atención y creación de consciencia del cerebro humano desdoblado en sus hemisferios izquierda y derecha según el psiquiatra Iain McGilchrist y la estructura de sociedad humana como espuma del filósofo Peter Sloterdijk. Es un trabajo interdisciplinar teórico entre filosofía y ciencia para entender mejor los fenómenos del discurso público y su función y disfunción comunicativa. The work is a development of a communication model based on two basic ideas: the different cognitive functions of attention and creation of consciousness of the human brain unfolded in its left and right hemispheres according to the psychiatrist Iain McGilchrist and the structure of human society as foam of the philosopher Peter Sloterdijk. It is a theoretical interdisciplinary work between philosophy and science to better understand the phenomena of public discourse and its communicative function and dysfunction. El treball és un desenvolupament d'un model de comunicació basat en dues idees bàsiques: les diferents funcions cognitives d'atenció i creació de consciència del cervell humà desdoblegat en els seus hemisferis esquerra i dreta segons el psiquiatre Iain McGilchrist i l'estructura de societat humana com a escuma del filòsof Peter Sloterdijk. És un treball interdisciplinari teòric entre filosofia i ciència per entendre millor els fenòmens del discurs públic i la seva funció i disfunció comunicativa.

Aquest treball se centra en l'evolució d'estratègies comunicatives per a la generació de engagement en cinc cases-museu de Madrid. La irrupció de la Tecnologia 2.0 ha propiciat canvis tant en l'àmbit cultural com en el tecnològic, i és en aquest nou context, en el qual els museus en general i les cases-museu d'art de Madrid en particular, comencen a mostrar interès a convertir al públic en una mica més que un visitant ocasional animant-ho a formar part de la seva comunitat i ho fan especialment a través de les xarxes socials, on és més fàcil desenvolupar una dimensió emocional de cara a produir relacions duradores amb els seus públics. La xarxa social Instagram es va crear l'any 2010 i és una de les xarxes socials basades en imatges que major creixement ha experimentat en els últims anys. En l'àmbit de comunicació museística compleix una funció essencial per ajudar a comprendre millor l'art i comunicar el patrimoni dels museus, doncs les imatges s'entenen més ràpida i senzillament que els conceptes. Un dels objectius d'aquest treball és analitzar l'estratègia de comunicació en Instagram per part de cinc casasmuseo per valorar aquesta xarxa social com a eina de comunicació i la seva capacitat de generació de engagement. The interest of this work dwells in the evolution of the communicative strategies of five house-museum of Madrid. The arrival of the 2.0 Technology has triggered changes in both cultural and technological scopes. In this new context, museums in general, and art housemuseums of Madrid in particular, are starting to show interest in turning their publics into more than just occasional visitors, encouraging them to become part of their community, and they do it specifically through social media, where an emotional dimension is easier to be developed in order to enable long-term relationships between museum and their publics. The social media Instagram was created in 2010 and it is one of the social media based on images that has rocketed its development in the last few years. When it comes to museum communicative scope, Instagram represents a relevant role to help better understand and communicate museums heritage, as images are easier and better understood than concepts. One of the aims of this work is to analyze the communicative strategy of five house-museums of Madrid in Instagram in order to assess the value of this social media as a communication tool and its capacity to generate engagement. Este trabajo se centra en la evolución de estrategias comunicativas para la generación de engagement en cinco casas-museo de Madrid. La irrupción de la Tecnología 2.0 ha propiciado cambios tanto en el ámbito cultural como en el tecnológico, y es en este nuevo contexto, en el que los museos en general y las casas-museo de arte de Madrid en particular, comienzan a mostrar interés en convertir al público en algo más que un visitante ocasional animándolo a formar parte de su comunidad y lo hacen especialmente a través de las redes sociales, donde es más fácil desarrollar una dimensión emocional de cara a producir relaciones duraderas con sus públicos. La red social Instagram se creó en el año 2010 y es una de las redes sociales basadas en imágenes que mayor crecimiento ha experimentado en los últimos años. En el ámbito de comunicación museística cumple una función esencial para ayudar a comprender mejor el arte y comunicar el patrimonio de los museos, pues las imágenes se entienden más rápida y sencillamente que los conceptos. Uno de los objetivos de este trabajo es analizar la estrategia de comunicación en Instagram por parte de cinco casasmuseo para valorar esta red social como herramienta de comunicación y su capacidad de generación de engagement.

La disertación se centra en dos ejes principales: en la necesidad que pueden tener las PYMES de contar con un servicio de consultoría de comunicación (ya sea externo o interno) y, por otra, en que el sector de las PYMES pueda suponer una oportunidad laboral para los profesionales de la comunicación. El trabajo tiene como objetivo investigar este formato laboral capaz de cubrir las necesidades que surgen hoy día en las PYMES. Pretende explicar el modelo de negocio que los profesionales de la comunicación pueden prestar y desarrollar las PYMES, actuando como implant en éstas. La dissertació se centra en dos eixos principals: en la necessitat que poden tenir les PIMES de comptar amb un servei de consultoria de comunicació (ja sigui extern o intern) i, per una altra, que el sector de les PIMES pugui suposar una oportunitat laboral per als professionals de la comunicació. El treball té com a objectiu investigar aquest format laboral capaç de cobrir les necessitats que sorgeixen avui dia en les PIMES. Pretén explicar el model de negoci que els professionals de la comunicació poden prestar i desenvolupar les PIMES, actuant com implant en aquestes. The dissertation focuses on two main points:firstly, the need that SMEs may have to have a communication consulting service ( either external or internal) and, secondly, that the SME sector can be a job opportunity for communication professionals. The objective of this research is to investigate such a working format capable of meeting the needs that arise today in SMEs.

Este trabajo centra su estudio en el análisis de las herramientas utilizadas para la difusión del Patrimonio Cultural en España, dentro del proceso de comunicación global. En concreto, atendiendo a las consecuencias provocadas por el rápido desarrollo de la tecnologías de la información y la comunicación sobre la relación entre las entidades culturas y sus públicos. Aquest treball centra el seu estudi en l'anàlisi de les eines utilitzades per a la difusió del Patrimoni Cultural a Espanya, dins el procés de comunicació global. En concret, atenent a les conseqüències provocades pel ràpid desenvolupament de la tecnologies de la informació i la comunicació sobre la relació entre les entitats cultures i els seus públics. This work focuses on the analysis of the tools used for the dissemination of Cultural Heritage in Spain, within the global communication process. In particular, taking into account the consequences of the rapid development of information and communication technologies on the relationship between cultural entities and their publics.

El presente trabajo realiza un análisis de los personajes protagonistas de One Piece, historia en formato de manga que Eiichiro Oda lleva dibujando desde 1997. Siguiendo el modelo actancial de Greimas, se analiza la implicación de cada uno de esos personajes en distintas situaciones dentro de la trama que tratan el tema de la justicia, en la historia encarnada por instituciones como el Gobierno Mundial y la Marina, de quienes también se analiza el comportamiento. A partir de esa muestra se estudia la forma cómo se establece la relación entre héroes y villanos tanto dentro como fuera del manga, y se responde a la pregunta de investigación: ¿Cómo se establece la relación entre héroes y villanos dentro de la obra One Piece. Este estudio permite comprender mejor el trasfondo argumental de la historia, aunque no de forma conclusiva, pues One Piece todavía no ha puesto punto final a su andadura y podría ampliarse analizando los arcos argumentales que vengan. The present work analyzes the main characters of One Piece, a story in the format of a manga. One Piece has been written and drawn by Eiichiro Oda since 1997. Following Greimas' Actantial theory the implication of each of these characters in different situations that deal with the issue of justice is analyzed. This is also done with the story's own institutions such as the World Government's military sea force and the Marines. This study allows us to understand the background plot of the story better. Nonetheless, it is not done conclusively because One Piece still being published. Therefore, this work could be expanded by analyzing the plot arcs that are up to come. El present treball realitza una anàlisi dels personatges protagonistes de One Piece, història en format de màniga que Eiichiro Oda porta dibuixant des de 1997. Seguint el model actancial de Greimas, s'analitza la implicació de cadascun d'aquests personatges en diferents situacions dins de la trama que tracten el tema de la justícia, en la història encarnada per institucions com el Govern Mundial i la Marina, dels qui també s'analitza el comportament. A partir d'aquesta mostra s'estudia la forma com s'estableix la relació entre herois i vilans tant dins com fos del màniga, i es respon a la pregunta de recerca: Com s'estableix la relació entre herois i vilans dins de l'obra One Piece. Aquest estudi permet comprendre millor el rerefons argumental de la història, encara que no de forma conclusiva, doncs One Piece encara no ha posat punt final a la seva marxa i podria ampliar-se analitzant els arcs argumentals que vengen.