Search

La investigación propone profundizar sobre el liderazgo, y más concretamente, sobre las conversaciones en el liderazgo. La comunicación interpersonal implica competencias y habilidades para afrontar diferentes tipos de conversación: conversaciones de fortalezas y valores, conversaciones de feedbak, conversaciones difíciles y conversaciones de calidad. Con la participación de diferentes líderes y responsables de equipo, la presente investigación ofrece resultados sobre el uso y utilidad de este tipo de conversaciones en el liderazgo, y propone, a través de los modelos de Inteligencia conversacional de Judit Glaser y de la indagación apreciativa de Coperrider y Subirana, dos modelos de aprendizaje para la mejora de las conversaciones en el liderazgo. La investigación propone profundizar sobre el liderazgo, y más concretamente, sobre las conversaciones en el liderazgo. La comunicación interpersonal implica competencias y habilidades para afrontar diferentes tipos de conversación: conversaciones de fortalezas y valores, conversaciones de feedbak, conversaciones difíciles y conversaciones de calidad. Con la participación de diferentes líderes y responsables de equipo, la presente investigación ofrece resultados sobre el uso y utilidad de este tipo de conversaciones en el liderazgo, y propone, a través de los modelos de Inteligencia conversacional de Judit Glaser y de la indagación apreciativa de Coperrider y Subirana, dos modelos de aprendizaje para la mejora de las conversaciones en el liderazgo. The research proposes to go deeper into leadership, and more specifically, into conversations in leadership. Interpersonal communication involves competences and skills to deal with different types of conversations: strengths and values conversations, feedback conversations, difficult conversations and quality conversations. With the participation of different leaders and team managers, this research offers results on the use and usefulness of these types of conversations in leadership, and proposes, though Judit Glaser’s model of conversational intelligence and Coperrider and Subirana’s appreciative enquiry, two learning models for the improvement of conversations in leadership.

El presente trabajo de fin de Máster promueve la supervisión psicopedagógica desde la mirada feminista de la ética del cuidado entre profesionales del ámbito no formal con infancia y juventud socialmente vulnerable, en la Comunidad Valenciana. Todo ello debido a que es una práctica profesional apenas desarrollada en este contexto y porque supone una oportunidad para explorar las funciones psicopedagógicas en dicho ámbito. Mediante una investigación cualitativa y a través del método autoetnográfico, me centro en la interpretación de mi experiencia profesional y lo que he aprendido en procesos de supervisión. Todo ello para poder realizar una aportación al marco teórico existente sobre el tema, previo análisis del mismo, con el desarrollo de una nueva definición de supervisión que incluya los valores de la ética del cuidado, tales como la responsabilidad, la interdependencia, el cuidado y el reconocimiento de la vulnerabilidad humanas. Asumiendo asimismo, el reto de analizar y complementar los aspectos que implican la diferente mirada de educadora social y la psicopedagógica. El present treball de fi de Màster promou la supervisió psicopedagògica des de la mirada feminista de l'ètica de la cura entre professionals de l'àmbit no formal amb la infància i joventut socialment vulnerable, a la Comunitat Valenciana. Tot això pel fet que és una pràctica professional a penes desenvolupada en aquest context i perquè suposa una oportunitat per a explorar les funcions psicopedagògiques en aquest àmbit. Mitjançant una recerca qualitativa i a través del mètode autoetnogràfic, em centro en la interpretació de la meva experiència professional i el que he après en processos de supervisió. Tot això per a poder realitzar una aportació al marc teòric existent sobre el tema, prèvia anàlisi d'aquest, amb el desenvolupament d'una nova definició de supervisió que inclogui els valors de l'ètica de la cura, com ara la responsabilitat, la interdependència, la cura i el reconeixement de la vulnerabilitat humana. Assumint així mateix, el repte d'analitzar i complementar els aspectes que impliquen la diferent mirada d'educadora social i la psicopedagògica. This Master's thesis promotes psycho-pedagogical supervision from a feminist perspective of the ethics of care among professionals in the non-formal setting with socially vulnerable children and youth in the Valencian Community. All this because it is a professional practice hardly developed in this context and because it is an opportunity to explore the psycho-pedagogical functions in this field. By means of a qualitative research and through the autoethnographic method, I focus on the interpretation of my professional experience and what I have learned in supervision processes. All this in order to make a contribution to the existing Theoretical framework on the subject, prior analysis of the same, with the development of a new definition of supervision that includes the values of the ethics of care, such as responsibility, interdependence, care and recognition of human vulnerability. Assuming also the challenge of analyzing and complementing the aspects that imply the different view of social educator and psycho-pedagogical.

Objectiu: Indagar en les funcions professionals de transmissió de la cultura dels i les referents de l'EAIA en el compromís deontològic i socioeducatiu de restauració dels vincles familiars amb els progenitors dels i les infants/es i els i les adolescents en situació de protecció de la Comarca del Gironès. Mètode: La investigació quantitativa o empiricoanalítica a través del disseny metodològic ex - post - facto o no experimental utilitza un qüestionari amb sis seccions amb preguntes tancades i d'escala Likert, mitjançant l'eina Google Forms per la seva accessibilitat. Resultats: El resultats de l'estudi revelen una mancança de coneixements dels i les professionals referents de l'EAIA sobre les tècniques i metodologies per a afavorir processos individuals en la reparació i restauració dels lligams familiars i no reben cap suport professionalitzat per part del DGAIA per a desenvolupar les seves funcions professionals. Conclusions: S'ha d'instruir primerament els i les referents de l'EAIA en un projecte de formació d'ampli espectre sobre destreses professionals en la restauració dels vincles familiars i habilitar nous espais d'intervenció educativa i/o terapèutics amb els progenitors dels i les infants/es i els i les adolescents del sistema de protecció de la Comarca del Gironès. Objetivo: Indagar en las funciones profesionales de transmisión de la cultura de los y las referentes del EAIA en el compromiso deontológico y socioeducativo de restauración de los vínculos familiares con los progenitores de los y las niños / as y los adolescentes en situación de protección de la Comarca del Gironès. Método: La investigación cuantitativa o empírico-analítico a través del diseño metodológico ex - post - facto o no experimental utiliza un cuestionario con seis secciones con preguntas cerradas y de escala Likert, mediante la herramienta Google Forms por su accesibilidad. Resultados: Los resultados del estudio revelan una carencia de conocimientos de los profesionales referentes del EAIA sobre las técnicas y metodologías para favorecer procesos individuales en la reparación y restauración de los lazos familiares y no reciben ningún apoyo profesionalizado por parte del DGAIA para desarrollar sus funciones profesionales. Conclusiones: Se debe instruir primeramente los y las referentes del EAIA en un proyecto de formación de amplio espectro sobre destrezas profesionales en la restauración de los vínculos familiares y habilitar nuevos espacios de intervención educativa y / o terapéuticos con los progenitores los y las niños / as y los adolescentes del sistema de protección de la Comarca del Gironès. Objective: To investigate the professional functions of transmission of the culture of the referents of the EAIA in the deontological and socio-educational commitment of restoration of the family ties with the parents of the children and the adolescents in situation of protection of the Comarca del Gironès. Method: Quantitative or empirical-analytical research through ex-post-facto or non-experimental methodological design uses a six-section questionnaire with closed questions and a Likert scale, using the Google Forms tool for accessibility. Results: The results of the study reveal a lack of knowledge of the referring professionals of the EAIA on the techniques and methodologies to favor individual processes in the repair and restoration of family ties and do not receive any professional support from the DGAIA to develop their professional functions. Conclusions: The EAIA referents must first be instructed in a broad-spectrum training project on professional skills in the restoration of family ties and enable new spaces for educational and / or therapeutic intervention with parents. of the children and adolescents of the protection system of the Comarca del Gironès.

La pandèmia mundial de la COVID-19 ha generat diversos efectes en la salut de la població, sobretot en la salut mental. Però se li ha donat el valor i la importància que realment té per fer front a una situació com aquesta? Articles com els de Stankovska, Memedi i Dimitrovski (2020) i el de Brooks et al. (2020) adverteixen de les conseqüències que un aïllament provoca. Així doncs, aquest estudi mostra els reptes sense precedents a nivell global i sobretot pels sistemes educatius que aquest provoca. A conseqüència d'això, un dels col·lectius més vulnerables en aquesta pandèmia ha set la població infantil. Els resultats d'aquest treball mostren els sentiments i expectatives que ha generat la COVID-19 durant la pandèmia i en quin grau les mesures de seguretat que s'estan aplicant a tota la població estan afectant la gestió emocional dels infants. A més, s'exposa una discussió sobre la importància de reforçar el benestar subjectiu de les persones per aportar estratègies i recursos que previnguin i pal·liïn els possibles efectes negatius en qualsevol context o situació d'emergència. The global pandemic of COVID-19 has had several effects on the health of the population, especially mental health. But have you been given the courage and importance it really has to deal with a situation like this? The articles by Stankovska, Memedi, and Dimitrovski (2020) and that of Brooks et al. (2020) warn of the consequences that isolation causes. In addition, this study shows the unprecedented challenges globally and especially for the education systems it causes. As a result, one of the most vulnerable groups in this pandemic has been the child population. The results of this work show the feelings and expectations generated by COVID-19 during the pandemic and the extent to which safety measures being applied to the entire population are affecting children's emotional management. In addition, a discussion is held on the importance of strengthening subjective well-being of people in order to provide strategies and resources that prevent and mitigate possible negative effects in any context or emergency situation. La pandemia mundial de la Covidien-19 ha generado diversos efectos en la salud de la población, sobre todo en la salud mental. Pero se le ha dado el valor y la importancia que realmente tiene para hacer frente a una situación como ésta? Artículos como los de Stankovska, MEMED y Dimitrovski (2020) y el de Brooks et al. (2020) advierten de las consecuencias que un aislamiento provoca. Así pues, este estudio muestra los retos sin precedentes a nivel global y sobre todo por los sistemas educativos que éste provoca. A consecuencia de ello, uno de los colectivos más vulnerables en esta pandemia ha sido la población infantil. Los resultados de este trabajo muestran los sentimientos y expectativas que ha generado la Covidien-19 durante la pandemia y en qué grado las medidas de seguridad que se están aplicando a toda la población están afectando la gestión emocional de los niños. Además, se expone una discusión sobre la importancia de reforzar el bienestar subjetivo de las personas para aportar estrategias y recursos que prevengan y palien los posibles efectos negativos en cualquier contexto o situación de emergencia.

El presente estudio tiene como objeto analizar el conocimiento de los docentes de educación primaria de un centro educativo ubicado en El Puerto de Santa María (Cádiz), sobre neuroeducación, neuromitos, y su capacidad de usar las bases de la neuroeducación para el desarrollo de la competencia de aprender a aprender en el alumnado a través de la acción tutorial. La investigación se sustenta, dentro del paradigma interpretativo, como un estudio de caso con un enfoque metodológico mixto. Los resultados muestran que el profesorado que participa en el estudio tiene ciertos conocimientos sobre el campo de la neuroeducación, aunque se evidencia una falta de formación y diversos neuromitos presentes en su práctica educativa diaria. The present study aims to analyze the knowledge of primary education teachers of an educational center located in El Puerto de Santa María (Cádiz), about neuroeducation, neuromyths, and their ability to use the bases of neuroeducation for the development of the competence of learning to learn in students through tutorial action. The research is based, within the interpretive paradigm, as a case study with a mixed methodological approach. The results show that the teachers participating in the study have certain knowledge about the field of neuroeducation, although there is evidence of a lack of training and various neuromyths present in their daily educational practice. El present estudi té com a objecte analitzar el coneixement dels docents d'educació primària d'un centre educatiu situat a El Puerto de Santa María (Cadis), sobre neuroeducació, neuromits, i la seva capacitat d'usar les bases de la neuroeducació per al desenvolupament de la competència d'aprendre a aprendre en l'alumnat a través de l'acció tutorial. La recerca se sustenta, dins del paradigma interpretatiu, com un estudi de cas amb un enfocament metodològic mixt. Els resultats mostren que el professorat que participa en l'estudi té uns certs coneixements sobre el camp de la neuroeducació, encara que s'evidencia una falta de formació i diversos neuromits presents en la seva pràctica educativa diària.

La Escuela de Animación en el Tiempo Libre Ser Joven de la Comunidad de Cantabria, se ha planteado el formular una Especialidad en Jóvenes con Necesidades Educativas Especiales, dirigida a profesionales de tiempo libre infantil y juvenil. En el transcurso de la formulación del temario, ha surgido la necesidad de determinar todas aquellas estrategias didácticas que han de beneficiar y potenciar el aprendizaje de cada profesional interesado en capacitarse en la atención de personas con NEE. Es así como el presente trabajo se desarrolla con el objetivo de determinar las estrategias didácticas en la formación de profesionales de Tiempo Libre para el trabajo con Jóvenes con Necesidades Educativas Especiales, adaptadas a factores como la normativa de la Comunidad Autónoma de Cantabria, la zona geográfica donde se encuentra Cantabria, los objetivos de cada módulo formativo, así como los recursos con los que cuenta la Escuela de Animación. L'Escola d'Animació en el Temps Lliure Ser Jove de la Comunitat de Cantàbria, s'ha plantejat el formular una Especialitat en Joves amb Necessitats Educatives Especials, dirigida a professionals de temps lliure infantil i juvenil. En el transcurs de la formulació del temari, ha sorgit la necessitat de determinar totes aquelles estratègies didàctiques que han de beneficiar i potenciar l'aprenentatge de cada professional interessat a capacitar-se en l'atenció de persones amb NEE. És així com el present treball es desenvolupa amb l'objectiu de determinar les estratègies didàctiques en la formació de professionals de Temps Lliure per al treball amb Joves amb Necessitats Educatives Especials, adaptades a factors com la normativa de la Comunitat Autònoma de Cantàbria, la zona geogràfica on es troba Cantàbria, els objectius de cada mòdul formatiu, així com els recursos amb els quals compta l'Escola d'Animació. The School of Animation in Free Time Ser Joven of the Community of Cantabria, has decided to formulate a Speciality in Young People with Special Educational Needs, aimed at professionals of children's and young people's free time. In the course of the formulation of the syllabus, the need has arisen to determine all those didactic strategies that will benefit and enhance the learning of each professional interested in training in the care of people with SEN. This is how the present work is developed with the aim of determining the didactic strategies in the training of Free Time professionals to work with young people with Special Educational Needs, adapted to factors such as the regulations of the Autonomous Community of Cantabria, the geographical area where Cantabria is located, the objectives of each training module, as well as the resources available to the School of Animation.

L'educació és un entorn de noves relacions i forts lligams durant els anys més importants de la vida d'una persona. La relació que es crea entre l'escola i la família és d'enorme importància, ja que aquests vincles són necessaris per aconseguir que l'infant se senti confiat i segur amb la guia i acompanyament dels seus referents des que són petits. Davant d'aquesta situació, cal reforçar el paper dels pares com a referent educatiu i responsable del seu creixement, garantint la seva col·laboració dins del centre. Un dels grans malestars en els centres educatius els genera entre els docents i les famílies, atès que, a vegades, els aliats es converteixen en enemics per manca de comunicació o per maneres de fer diferents. Ara bé, els dos agents vetllen pel desenvolupament i benestar dels infants des de dues perspectives diferents, la familiar i l'educativa. En aquest sentit és fonamental el paper de l'assessor psicopedagògic, ja que ha de facilitar la col·laboració i la intervenció entre l'escola i les famílies. La importància d'aquesta relació i la seva transcendència a través de les entrevistes escolars ha estat objecte d'aquest estudi. La educación es uno en torno a nuevas relaciones y fuertes vínculos durante los años más importantes de la vida de una persona. La relación que se crea entre la escuela y la familia es de enorme importancia, puesto que estos vínculos son necesarios para conseguir que el niño se sienta confiado y seguro con la guía y acompañamiento de sus referentes desde que son pequeños. Ante esta situación, hay que reforzar el papel de los padres como referente educativo y responsable de su crecimiento, garantizando su colaboración dentro del centro. Uno de los grandes malestares en los centros educativos los genera entre los docentes y las familias, dado que, a veces, los aliados se convierten en enemigos por carencia de comunicación o por maneras de hacer diferentes. Ahora bien, los dos agentes velan por el desarrollo y bienestar de los niños desde dos perspectivas diferentes, la familiar y la educativa. En este sentido es fundamental el papel del asesor psicopedagógico, puesto que tiene que facilitar la colaboración y la intervención entre la escuela y las familias. La importancia de esta relación y su trascendencia a través de las entrevistas escolares ha estado objeto de este estudio. Education is one of new relationships and strong bonds during the most important years of a person's life. The relationship that is created between the school and the family is of enormous importance, as these links are necessary to ensure that the child feels confident and secure with the guidance and accompaniment of his or her references from the time they are young. Faced with this situation, the role of parents must be reinforced as an educational point of reference and responsible for their children's growth, guaranteeing their collaboration within the centre. One of the greatest problems in educational centres is between teachers and families, given that sometimes allies become enemies due to a lack of communication or different ways of doing things. However, the two agents watch over the development and well-being of children from two different perspectives, the family and the educational. In this sense, the role of the educational psychologist is fundamental, as he/she has to facilitate collaboration and intervention between the school and the families. The importance of this relationship and its transcendence through school interviews has been the subject of this study.

A través de este trabajo de fin de máster se pretende abordar qué es el trastorno del espectro del autismo, cuáles son sus principales características y cómo intervenir en una de sus deficiencias, las habilidades sociales. Para saber cuáles son las intervenciones más eficaces se ha llevado a cabo una revisión sistemática, obteniendo como resultado 29 intervenciones que han demostrado una eficacia en las habilidades sociales de la muestra de la investigación Hoy en día es más que probable que en un centro se tenga alumnado con TEA, por ello es importante saber a qué nos enfrentamos en nuestra profesión, la psicopedagogía. A través d'aquest treball de fi de màster es pretén abordar què és el trastorn de l'espectre de l'autisme, quines són les seves principals característiques i com intervenir en una de les seves deficiències, les habilitats socials. Per saber quines són les intervencions més eficaces s'ha dut a terme una revisió sistemàtica, obtenint com a resultat 29 intervencions que han demostrat una eficàcia en les habilitats socials de la mostra de la investigació Avui en dia és més que probable que en un centre es tingui alumnat amb TEA, per això és important saber a què ens enfrontem en la nostra professió, la psicopedagogia. Through this master's thesis, the aim is to address what autism spectrum disorder is, what its main characteristics are and how to intervene in one of its deficiencies, social skills. In order to find out which are the most effective interventions, a systematic review has been carried out, obtaining as a result 29 interventions that have demonstrated efficacy in the social skills of the research sample. students with ASD, therefore it is important to know what we are facing in our profession, psychopedagogy.

La temàtica central del present projecte se centra en com els hàbits que tenen les persones amb Trastorns Mentals Severs (TMS) influeixen en el seu benestar i recuperació, i de quina manera es poden transformar per contribuir en la millora de la seva qualitat de vida. La temática central del presente proyecto se centra en cómo los hábitos que tienen las personas con Trastornos Mentales Severos (TMS) influyen en su bienestar y recuperación, y de qué manera se pueden transformar para contribuir en la mejora de su calidad de vida. The central theme of this project focuses on how the habits of people with Severe Mental Disorders (MSDs) influence their well-being and recovery, and how they can be transformed to contribute to improving their quality of life.

El presente estudio tiene como objetivos, por un lado, conocer el grado de autoconcepto académico en adolescentes con y sin TDAH y por otro lado, comprobar si existe relación entre el autoconcepto académico y el rendimiento escolar en adolescentes con y sin TDAH y conocer si existen diferencias entre ambos grupos en relación con el autoconcepto académico. El present estudi té com a objectius, d'una banda, conèixer el grau d'autoconcepte acadèmic en adolescents amb i sense TDAH i d'altra banda, comprovar si existeix relació entre l'autoconcepte acadèmic i el rendiment escolar en adolescents amb i sense TDAH i conèixer si existeixen diferències entre tots dos grups en relació amb l'autoconcepte acadèmic. The aims of the present study were, on the one hand, to find out the degree of academic self-concept in adolescents with and without ADHD, to find out the degree of academic self-concept in adolescents with and without ADHD and, on the other hand, to check whether there is a relationship between academic self-concept and school performance in adolescents with and without ADHD and to find out whether there are differences between the two groups in relation to academic self-concept.

S'ha analitzat l'Escola Pràctiques de Tarragona per tal d'identificar els condicionants que hi poden existir i afectar la relació ensenyament-aprenentatge. S'ha fet ús de metodologia mixta, primerament fent ús d'eines de caire quantitatiu com l'enquesta, per a la obtenció d'informació per part dels/les docents del centre, i per altra banda s'ha fet una recopilació de dades qualitatives mitjançant un quadern de camp. La hipòtesi plantejada en aquest estudi no s'ha pogut corroborar, si més no en aquest centre educatiu, si bé els propis docents reconeixen que existeix una relació causa-efecte dels diferents condicionants si bé a l'Escola Pràctiques sembla no tenen incidència. Així doncs, els resultats de l'estudi deixen oberta la possibilitat a repetir aquest estudi en altres centres educatius de la zona que disposin de característiques i perfils diferents als valorats. Tarragona's Practiques School has been analyzed in order to identify the conditioning factors that may exist and affect the teaching-learning relationship. Mixed methodology has been used, first using quantitative tools such as the survey, to obtain information from the school's teachers, and on the other hand a collection of qualitative data using a field notebook. The hypothesis raised in this study could not be corroborated, at least in this school, although the teachers themselves acknowledge that there is a cause-and-effect relationship of the different conditioning factors, although in the Pràctiques School it seems they have no real impact. Therefore, the results of the study leave open the possibility of repeating it in other schools within Tarragona area whose will have different characteristics and profiles to those assessed. Se ha analizado la Escuela Prácticas de Tarragona para identificar los condicionantes que pueden existir y afectar la relación enseñanza-aprendizaje. Se ha hecho uso de metodología mixta, primeramente haciendo uso de herramientas de cariz cuantitativo como la encuesta, para la obtención de información por parte de los/las docentes del centro, y por otro lado se ha hecho una recopilación de datos cualitativos mediante un cuaderno de campo. La hipótesis planteada en este estudio no se ha podido corroborar, cuando menos en este centro educativo, si bien los propios docentes reconocen que existe una relación causa-efecto de los diferentes condicionantes si bien en la Escuela Prácticas parece no tienen incidencia. Así pues, los resultados del estudio dejan abierta la posibilidad a repetir este estudio en otros centros educativos de la zona que dispongan de características y perfiles diferentes a los valorados.

In the new age of digitization, information and communication technologies become a sex educator for teenagers; also in environments of daily use such as social networks, video games, series or online search engines. Analyzing the perceptions of adolescents from a private high school around sexuality on these platforms, the researcher evaluates the influence of the Internet in the construction of adolescent sexuality and the role of comprehensive sexuality education. The study presents a mixed sequential design, combining phenomenological method with surveys. The sample, with maximum variation, is made up of students in the third and fourth year of the high school, the external sex educator and the educational professionals of the center itself. The instruments refer to the participant observation, the in-depth interview, the reflective workshop and the questionnaire. The research results allow to conclude that the conceptions of collaborating adolescents tend to reproduce social patterns defined by globalization, consumerism and the hegemonic sex-gender system. Holding an annual external talk and eventual workshops within the school curriculum are not enough to remove patriarchal prejudices and inequalities, although there is an increase in the relationship of sexuality with affectivity and with the search for pleasure. In any case, the digital platforms studied are not treated in affective-sexual education, so the research is consummated with an educational proposal that integrates them. En la nueva era de la digitalización, las tecnologías de la información y la comunicación devienen un educador sexual para los adolescentes; también en entornos de su uso cotidiano como las redes sociales, los videojuegos, las series o los buscadores en línea. Analizando las percepciones de los adolescentes de un instituto privado en torno a la sexualidad en dichas plataformas, la investigadora evalúa la influencia de Internet en la construcción de la sexualidad adolescente y el papel de la educación afectivo-sexual integral con perspectiva de género. El estudio presenta un diseño mixto secuencial, combinando método fenomenológico y encuestas. El muestreo, de máxima variación, está formado por adolescentes de tercero y cuarto de ESO, la educadora sexual externa y los profesionales educativos del propio centro. Los instrumentos refieren a la observación participante, la entrevista en profundidad, el taller reflexivo y el cuestionario. Los resultados de la investigación permiten concluir que las concepciones de los adolescentes colaboradores suelen reproducir patrones sociales definidos por la globalización, el consumismo y el sistema sexo-género hegemónico. La realización de una charla anual externa y de talleres eventuales dentro del currículum escolar no son suficientes para remover los prejuicios y desigualdades patriarcales, aunque sí que se observa un aumento de la relación de la sexualidad con la afectividad y con la búsqueda de placer. De todas formas, las plataformas digitales estudiadas no son tratadas en la educación afectivo-sexual, por lo que se consuma la investigación con una propuesta educativa que las integre. En la nova era de la digitalització, les tecnologies de la informació i la comunicació esdevenen un educador sexual per als adolescents; també en entorns del seu ús quotidià com les xarxes socials, els videojocs, les sèries o els cercadors en línia. Analitzant les percepcions dels adolescents d'un institut privat entorn de la sexualitat en aquestes plataformes, la investigadora avalua la influència d'Internet en la construcció de la sexualitat adolescent i el paper de l'educació afectiu-sexual integral amb perspectiva de gènere. L'estudi presenta un disseny mixt seqüencial, combinant mètode fenomenològic i enquestes. El mostreig, de màxima variació, està format per adolescents de tercer i quart d'ESO, l'educadora sexual externa i els professionals educatius del propi centre. Els instruments refereixen a l'observació participant, l'entrevista en profunditat, el taller reflexiu i el qüestionari. Els resultats de la recerca permeten concloure que les concepcions dels adolescents col·laboradors solen reproduir patrons socials definits per la globalització, el consumisme i el sistema sexe-gènere hegemònic. La realització d'una xerrada anual externa i de tallers eventuals dins del currículum escolar no són suficients per a remoure els prejudicis i desigualtats patriarcals, encara que sí que s'observa un augment de la relació de la sexualitat amb l'afectivitat i amb la cerca de plaer. De totes maneres, les plataformes digitals estudiades no són tractades en l'educació afectiu-sexual, per la qual cosa es consumeixi la recerca amb una proposta educativa que les integri.

Treball de fi de Màster sobre l'art teràpia: Implantació d'una dinàmica art terapèutica en una aula de 4t d'E.S.O d'un Centre Terapèutic Educatiu. En aquest treball s'avalua l'art teràpia com a eina a través de la qual treballar aspectes terapèutics amb una població jove en un context concret. Es realitza una entrevista anterior a la dinàmica, una altra posterior i es recull informació durant la mateixa. Finalment s'estableixen perfils de l'alumnat per a poder continuar treballant aquells aspectes més destacables de cadascun d'ells a partir de les millores suscitades en les conclusions. Trabajo de fin de Máster sobre el arte terapia: Implantación de una dinámica arte terapéutica en una aula de 4.º de E.S.O de un Centro Terapéutico Educativo. En este trabajo se evalúa el arte terapia como herramienta a través de la cual trabajar aspectos terapéuticos con una población joven en un contexto concreto. Se realiza una entrevista anterior a la dinámica, otra posterior y se recoge información durante la misma. Finalmente se establecen perfiles del alumnado para poder continuar trabajando aquellos aspectos más destacables de cada uno de ellos a partir de las mejoras suscitadas en las conclusiones. Master's thesis on art therapy: Implementation of an art therapy dynamic in a 4th grade classroom of an Educational Therapeutic Centre. This work evaluates art therapy as a tool through which to work on therapeutic aspects with a young population in a specific context. An interview is carried out before and after the dynamic, and information is collected during the dynamic. Finally, student profiles are established in order to be able to continue working on the most outstanding aspects of each one of them on the basis of the improvements raised in the conclusion.

El presente Trabajo de Fin de Máster tiene como objeto dar a conocer la situación y dirección del enfoque curricular del Diseño Universal para el Aprendizaje (DUA), desde la perspectiva de 20 profesionales educativos (docentes, pedagogos, psicopedagogos, psicólogos y educadores sociales). Para ello, se parte con una breve contextualización sobre las aportaciones más relevantes de este enfoque curricular a la sociedad científica (origen, bases científicas, principios y pautas, entre otras). La investigación, se sustenta dentro del paradigma interpretativo, con estudio de tipo descriptivo y metodología cualitativa-cuantitativa (enfoque mixto). Desde este enfoque metodológico, se consigue cuantificar y analizar los conocimientos sobre el DUA, detectar sus aportaciones a la inclusión educativa e identificar barreras para su implementación en el sistema educativo español. Los resultados sitúan al DUA en un momento o etapa de descubrimiento y reconocimiento y, en una dirección, aunque pausada muy prometedora, entre los diversos profesionales de la educación. This Master's Thesis aims to present the situation and direction of the curricular approach of Universal Design for Learning (DUA), from the perspective of 20 educational professionals (teachers, pedagogues, psychopedagogues, psychologists and social educators). To this end, it starts with a brief contextualization of the most relevant contributions of this curricular approach to the scientific society (origin, scientific bases, principles and guidelines, among others). The research is based within the interpretative paradigm, with descriptive study and qualitative-quantitative methodology (mixed approach). From this methodological approach, it is possible to quantify and analyze the knowledge about the DUA, detect its contributions to educational inclusion and identify barriers to its implementation in the Spanish education system. The results place the DUA at a point or stage of discovery and recognition and, in a direction, albeit very promising, among the various education professionals. El present Treball de Fi de Màster té com a objecte donar a conèixer la situació i direcció de l'enfocament curricular del Disseny Universal per a l'Aprenentatge (DUA), des de la perspectiva de 20 professionals educatius (docents, pedagogs, psicopedagogs, psicòlegs i educadors socials). Per a això, es parteix amb una breu contextualització sobre les aportacions més rellevants d'aquest enfocament curricular a la societat científica (origen, bases científiques, principis i pautes, entre altres). La recerca, se sustenta dins del paradigma interpretatiu, amb estudi de tipus descriptiu i metodologia qualitativa-quantitativa (enfocament mixt). Des d'aquest enfocament metodològic, s'aconsegueix quantificar i analitzar els coneixements sobre el DUA, detectar les seves aportacions a la inclusió educativa i identificar barreres per a la seva implementació en el sistema educatiu espanyol. Els resultats situen al DUA en un moment o etapa de descobriment i reconeixement i, en una direcció, encara que pausada molt prometedora, entre els diversos professionals de l'educació.

Davant d'aquesta realitat, la investigació es contextualitza en un institut escola de nova creació del barri de la Trinitat Nova de Barcelona, l'ieTrinitat Nova. És un centre de titularitat pública, qualificat de màxima complexitat, a partir dels indicadors de context (nivell d'instrucció de les famílies, ocupació de treball de baixa qualificació professional, nombre de famílies perceptores de la renda mínima d'inserció, taxa d'atur, nombre d'alumnes amb necessitats educatives específiques i percentatge d'alumnat nouvingut). En aquest cas concret, la mostra passa a ser l'equip directiu (director/a i el/la cap d'estudis d'Educació Secundària), l'equip docent d'aquesta etapa educativa i totes les famílies dels alumnes d'ESO. Seguidament, s'exposa el procés metodològic en el qual recau tot el pes de la investigació. Es concreta el disseny dels instruments de recollida de dades, la seva posterior aplicació i l'anàlisi de la informació aconseguida, obtinguda mitjançant les dos eines de recollida de dades: el qüestionari i l'entrevista. Per concloure el projecte, es mostren les conclusions extretes de la recerca, les quals permeten elaborar una sèrie d'orientacions i propostes que aportin al centre una nova mirada de la realitat actual i ofereixin l'oportunitat d'implementar canvis i donar resposta a aquestes dificultats que es viuen entre família i institut. Ante esta realidad, la investigación se contextualiza en un instituto escuela de nueva creación del barrio de la Trinitat Nova de Barcelona, la ieTrinitat Nova. Es un centro de titularidad pública, calificado de máxima complejidad, a partir de los indicadores de contexto (nivel de instrucción de las familias, ocupación de trabajo de baja calificación profesional, número de familias perceptoras de la renta mínima de inserción, tasa de paro, número de alumnos con necesidades educativas específicas y porcentaje de alumnado recién llegado). En este caso concreto, la muestra pasa a ser el equipo directivo (director/a y el/la jefe de estudios de Educación Secundaria), el equipo docente de esta etapa educativa y todas las familias de los alumnos de ESO. Seguidamente, se expone el proceso metodológico en el cual recae todo el peso de la investigación. Se concreta el diseño de los instrumentos de recogida de datos, su posterior aplicación y el análisis de la información conseguida, obtenida mediante las dos herramientas de recogida de datos: el cuestionario y la entrevista. Para concluir el proyecto, se muestran las conclusiones extraídas de la investigación, las cuales permiten elaborar una serie de orientaciones y propuestas que aporten en el centro una nueva mirada de la realidad actual y ofrezcan la oportunidad de implementar cambios y dar respuesta a estas dificultades que se viven entre familia e instituto. Given this reality, the research is contextualised in a newly created secondary school in the Trinitat Nova neighbourhood of Barcelona, the ieTrinitat Nova. It is a public school, classified as being of maximum complexity, based on the context indicators (level of education of the families, occupation of work with low professional qualifications, number of families receiving the minimum insertion income, unemployment rate, number of pupils with specific educational needs and percentage of newly-arrived pupils). In this specific case, the sample is the management team (head teacher and the head of studies in Secondary Education), the teaching staff of this educational stage and all the families of ESO pupils. Next, the methodological process on which all the weight of the research falls is described. The design of the data collection instruments, their subsequent application and the analysis of the information obtained by means of the two data collection tools: the questionnaire and the interview. To conclude the project, the conclusions drawn from the research are shown, which allow us to draw up a series of guidelines and proposals that provide the centre with a new look at the current reality and offer the opportunity to implement changes and respond to these difficulties experienced between the family and the school.

Conocida la importancia de la lectura en el proceso de aprendizaje de nuevos conocimientos, se realiza esta investigación para conocer las ventajas que tiene la relectura de los textos en el proceso de lectura. Se realiza en base al método global de lectoescritura y determina el efecto de los errores sobre la velocidad lectora. El objetivo es conocer los tipos de errores que se producen en una primera lectura de un texto y si esos errores son diferentes en una segunda lectura del mismo texto. El estudio se compone de dos fases: una que se realiza en el curso 2019-2020 con una muestra de docentes que determinan los errores que cometen sus alumnos; y otra segunda fase que se realiza en el curso 2020-2021. Los resultados de la Fase I son acordes a estudios anteriores, dando como más comunes los errores de omisión sustitución y autocorrección. Once the importance of reading in the learning process of new knowledge is well known, this research is focused on the re-reading advantages in the reading process. It is based on the global reading method and it provide the effects of reading speed errors. The aim of this research is to know the different types of reading errors in relation with the first reading of a text and to find out if they will be others in the second one. This research is composed by two stages. In The first one, in the scholar period 2019-20, with a group of teachers who explain their primary school students' reading errors. And the second one will be developed along the next scholar season 2020-21. The results of the study phase 1 are consistent with previous researches results; the most common are omission errors, substitutions and self-correction. Coneguda la importància de la lectura en el procés d'aprenentatge de nous coneixements, es realitza aquesta recerca per a conèixer els avantatges que té la relectura dels textos en el procés de lectura. Es realitza sobre la base del mètode global de lectoescriptura i determina l'efecte dels errors sobre la velocitat lectora. L'objectiu és conèixer els tipus d'errors que es produeixen en una primera lectura d'un text i si aquests errors són diferents en una segona lectura del mateix text. L'estudi es compon de dues fases: una que es realitza en el curs 2019-2020 amb una mostra de docents que determinen els errors que cometen els seus alumnes; i una altra segona fase que es realitza en el curs 2020-2021. Els resultats de la Fase I són concordes a estudis anteriors, donant com més comuns els errors d'omissió substitució i autocorrecció.

Davant de la complexitat educativa, sorgeix la necessitat d'actualitzar contínuament els coneixements dels professionals de l'educació per oferir una atenció educativa de qualitat. Per això es presenta la inquietud d'indagar més profundament sobre el trastorn específic de l'aprenentatge amb dificultats en l'escriptura i la lectura (dislèxia). La recerca es centra en un cas en concret per tal d'avaluar pràctiques psicoeducatives adequades per donar resposta a les dificultats ortogràfiques que comporta el trastorn. En concret, s'avalua l'eficàcia de l'entrenament de la memòria visual en la reeducació de les dificultats ortogràfiques. Ante la complejidad educativa, surge la necesidad de actualizar continuamente los conocimientos de los profesionales de la educación para ofrecer una atención educativa de calidad. Por eso se presenta la inquietud de indagar más profundamente sobre el trastorno específico del aprendizaje con dificultades en la escritura y la lectura (dislexia). La investigación se centra en un caso en concreto para evaluar prácticas psicoeducativas adecuadas para dar respuesta a las dificultades ortográficas que comporta el trastorno. En concreto, se evalúa la eficacia del entrenamiento de la memoria visual en la reeducación de las dificultades ortográficas. Given the complexity of education, there is a need to continually update the knowledge of education professionals in order to offer quality educational care. For this reason, there is a concern to investigate more deeply into the specific learning disorder with difficulties in writing and reading (dyslexia). The research focuses on a specific case in order to evaluate appropriate psychoeducational practices to respond to the orthographic difficulties that the disorder entails. Specifically, the efficacy of visual memory training in the re-education of spelling difficulties is evaluated.

La dislèxia és el trastorn d'aprenentatge (TA) més freqüent i més estudiat. La majoria d'estudis s'havien focalitzat en descriure'n les causes i orientar la intervenció, però les últimes línies d'investigació, a les que es suma aquest treball, centren l'atenció en les dificultats emocionals que comporta. Per fer-ho, s'ha administrat un qüestionari a docents de primària i psicopedagogues amb la finalitat de conèixer la valoració que fan sobre aquestes dificultats i la concepció que tenen sobre la seva capacitació per enfrontar aquestes situacions, per tal d'orientar accions de millora de la intervenció psicopedagògica en el context escolar. La dislexia es el trastorno de aprendizaje (TU) más frecuente y más estudiado. La mayoría de estudios se habían focalizado al describir las causas y orientar la intervención, pero las últimas líneas de investigación, a las que se suma este trabajo, centran la atención en las dificultades emocionales que compuerta. Para hacerlo, se ha administrado un cuestionario a docentes de primaria y psicopedagogas con el fin de conocer la valoración que hacen sobre estas dificultades y la concepción que tienen sobre su capacitación para enfrentar estas situaciones, para orientar acciones de mejora de la intervención psicopedagógica en el contexto escolar. Dyslexia is the most common and most studied learning disorder (LD). Most studies have focused on describing the causes and guiding intervention, but the latest lines of research, to which this work adds, focus on the emotional difficulties it causes. To do this, a questionnaire was administered to primary school teachers and educational psychologists in order to find out their assessment of these difficulties and their conception of their ability to deal with these situations, in order to guide actions to improve educational psychology intervention in the school context.

Adolescence is a critical developmental period characterised by emotional, social and physical changes which can leave young people vulnerable to mental health difficulties. A wide body of research suggests that emotion regulation may be one of the central transdiagnostic constructs of adolescent psychopathology. Similarly, alexithymia, the term used to describe those who have difficulty expressing and identifying their own and others' emotions, has been cited as a developmental construct that emerges in adolescence. Although extensively researched in adulthood there has been less focus on the potential link between adolescent psychopathology and alexithymia. This review aims to address the gap in the literature by exploring this link. A systematic review was conducted according to the PRISMA guidelines. Eighteen studies were identified through a literature search of PubMed, Cochrane Trials Library, Sociological Abstracts and Google Scholar. All included studies investigated adolescent psychopathology and alexithymia. Specifically, seven studies reported on eating disorders, three on self-harm, two on post-traumatic stress disorder and two on borderline personality disorder. Of the remaining four studies one each investigated the link with depression, psychological distress, trauma and psychosis. The association between alexithymia and multiple psychopathologies in adolescence suggests that screening for alexithymia when treating these disorders may have important implications for both clinical practice and mental health intervention in this vulnerable population. Results are interpreted in the discussion. Future directions for research on adolescent psychopathology and alexithymia are also discussed. La adolescencia es un periodo crítico del desarrollo caracterizado por diversos cambios emocionales, sociales y físicos. Dichos cambios se convierten en factores de vulnerabilidad para la apariencia de problemas de salud mental. Un gran abanico de estudios empíricos destaca la regulación emocional como uno de los factores transdiagnósticos centrales de la psicopatología en la adolescencia. Asimismo, la alexitimia, el término utilizado a fin de describir a aquellas personas que tienen dificultades para expresar e identificar sus propias emociones y las de los demás, se ha citado como una característica del desarrollo que surge en la adolescencia. Aunque se investigó este vínculo de manera extensa en la población adulta, hay una carencia de literatura sobre este tema en la población adolescente. Por consiguiente, la presente revisión aborda esta brecha en la literatura al explorar dicho vínculo. Se realizó una revisión sistemática de acuerdo con las pautas de PRISMA. Dieciocho estudios fueron identificados mediante una búsqueda bibliográfica en PubMed, Cochrane Trials Library, Sociological Abstracts y Google Scholar. Todos los estudios incluidos en esta revisión investigaron la psicopatología en la adolescencia y alexitimia. Específicamente, siete estudios informaron sobre trastornos alimentarios, tres sobre autolesiones, dos sobre el trastorno de estrés postraumático y dos sobre el trastorno límite de la personalidad. Los últimos cuatro estudios investigaron el vínculo con depresión, angustia psicológica, trauma y psicosis. La asociación entre la alexitimia y múltiples psicopatologías en la adolescencia sugiere que la detección de alexitimia al tratar estos trastornos puede tener implicaciones importantes tanto para la práctica clínica como para la intervención de salud mental en esta población vulnerable. Se interpretan los resultados en la discusión. Es más, se proponen algunas futuras líneas de investigación relacionadas con la psicopatología adolescente y alexitimia. L'adolescència és un període crític del desenvolupament caracteritzat per diversos canvis emocionals, socials i físics. Aquests canvis es converteixen en factors de vulnerabilitat per a l'aparença de problemes de salut mental. Un gran ventall d'estudis empírics destaca la regulació emocional com un dels factors transdiagnósticos centrals de la psicopatologia en l'adolescència. Així mateix, la alexitimia, el terme utilitzat a fi de descriure a aquelles persones que tenen dificultats per a expressar i identificar les seves pròpies emocions i les dels altres, s'ha citat com una característica del desenvolupament que sorgeix en l'adolescència. Encara que es va investigar aquest vincle de manera extensa en la població adulta, hi ha una manca de literatura sobre aquest tema en la població adolescent. Per consegüent, la present revisió aborda aquesta bretxa en la literatura en explorar aquest vincle. Es va realitzar una revisió sistemàtica d'acord amb les pautes de PRISMA. Divuit estudis van ser identificats mitjançant una cerca bibliogràfica en PubMed, Cochrane Trials Library, Sociological Abstracts i Google Scholar. Tots els estudis inclosos en aquesta revisió van investigar la psicopatologia en l'adolescència i alexitimia. Específicament, set estudis van informar sobre trastorns alimentaris, tres sobre autolesions, dues sobre el trastorn d'estrès posttraumàtic i dos sobre el trastorn límit de la personalitat. Els últims quatre estudis van investigar el vincle amb depressió, angoixa psicològica, trauma i psicosi. L'associació entre la alexitimia i múltiples psicopatologies en l'adolescència suggereix que la detecció de alexitimia en tractar aquests trastorns pot tenir implicacions importants tant per a la pràctica clínica com per a la intervenció de salut mental en aquesta població vulnerable. S'interpreten els resultats en la discussió. És més, es proposen algunes futures línies de recerca relacionades amb la psicopatologia adolescent i alexitimia.

Tots els infants necessiten la llengua per comunicar-se, és a dir, per escoltar, parlar, llegir i escriure. La gran finalitat és que, des de ben petits, comprenguin les quatre dimensions i les utilitzin en contextos reals i quotidians. La recerca ens diu que no n’hi ha prou amb els enfocaments comunicatius; també s’ha de proporcionar el coneixement metalingüístic, el qual permet que es conegui amb més profunditat com és la llengua, quines peces té i quines possibilitats de combinació presenta. La consciència fonològica (CF) és l’habilitat que permet accedir a l’estructura de la llengua oral i ser conscient dels fragments fonològics de les paraules. Així doncs, el que aquest treball proposa és un conjunt d’activitats lúdiques i manipulatives que, mitjançant el joc, tenen per objectiu estimular la consciència fonològica de l’alumnat que es troba dins l’etapa d’Educació Primària. All children need language to communicate, which includes listening, speaking, reading and writing. The great purpose is to understand the four dimensions and use them in a real and daily context since they are young. Research tells us that there are not enough communication approaches, as well as providing metalinguistic knowledge, which allows to know in greater depth how is the language, its pieces and the combination of options that it presents. The phonological awareness is the ability to access into the structure of the oral language and to be aware of the phonological fragments of the words. With this objective, a didactic proposal is presented with a design of dynamic activities for students of Primary Education in order to stimulate the phonological awareness through the game.

Existeixen múltiples intervencions en el Trastorn Específic del Llenguatge (d’ara en endavant TEL), però, són poques les que compten amb fonamentació científica que demostrin la seva eficàcia. En aquesta investigació s’exploren els beneficis d’una intervenció en el TEL basada en l’estimulació cognitiva de les funcions executives (memòria de treball, inhibició d’estímuls, planificació i organització) i l’atenció per conèixer l’eficàcia d’aquest mètode en millorar la producció de narracions. Així mateix, s’avaluen les necessitats docents que es donen dins l’aula fruit de les dificultats associades a aquest trastorn amb la finalitat d’elaborar una intervenció que permeti afavorir la pràctica docent a l’aula. Els participants han estat 3 infants (2 nens i 1 nena) estudiants d’entre 3er i 4rt de Primària, així com els tutors d’aquests infants. Els resultats obtinguts mostren millores en la producció de narracions després d’haver estat sotmesos a una intervenció basada en l’entrenament de les funcions executives. There are multiple interventions in the Specific Language Impairment (from now on SLI), but there are few that have scientific foundation that proves its effectiveness. In this research, we explored the benefits of an intervention in SLI based on the cognitive stimulation of the executive functions (working memory, inhibition of stimuli, planning and organization) and sustained attention to know the efficacy of this method in improving writing processes of SLI children. Moreover, teachers needs in classroom have been evaluated in order to elaborate an intervention that allows to favor the teaching practice in classroom. The participants have been 3 children (2 boys and 1 girl) students between 3rd and 4th grade, along with the tutors. The results obtained object improvements in writing processes after having undergone an intervention based on the training of executive functions.

La següent investigació neix de la curiositat de conèixer i saber més coses sobre les Altes Capacitats a primària, degut a la poca formació rebuda al llarg de la meva educació universitària. Durant la investigació es podrà veure quin és el pensament del professorat envers la poca formació de base que tenen sobre aquesta tipologia d’alumnat, fet que els dificulta tenir eines de detecció, ja que si ho coneguessin els podria ajudar a evitar o disminuir la desmotivació i el possible fracàs escolar que va moltes vegades associat als alumnes amb Altes Capacitats. També s’analitza la pràctica que fa una escola de Barcelona amb aquesta tipologia d’alumnes i es dona veu als alumnes a expressar com es senten ells. La metodologia que s’ha dut a terme s’ha basat en entrevistes a 2 professionals, a qüestionaris al cos docent de primària d’una escola de Barcelona, i a l’entrevista amb 3 alumnes amb Altes Capacitats. Els resultats obtinguts s’han descrit segons les dimensions marcades per a cada instrument i, finalment, a la discussió s’han relacionat les informacions ja conegudes en estudis previs i marcades al marc teòrica, amb el que s’ha obtingut a partit de la investigació, segons l’objectiu marcat. Al acabar s’ha vist clarament la necessitat de potenciar la formació de detecció per tal de poder detectar de manera precoç als infants amb Altes Capacitats, podent així fer les adaptacions necessàries el més aviat possible. The following investigation is born of the curiosity to know and knowing more about the high Capacities in primary, due to the little education received throughout my university education. During the investigation, you can see what teachers think about the little basic training they have about this type of students, which makes them difficult to have detection tools, because if they knew about it, they could help them avoid or diminish the demotivation and the possible school failure that is often associated with students with high capacities. Also analyzed is the practice that a Barcelona school does with this type of students and gives voice to the students to express how they feel. The methodology that has been carried out has been based on interviews with 2 professionals, questionnaires in the primary of a school in Barcelona, and in the interview with 3 students with High Capacities. The results obtained have been described according to the dimensions indicated for each instrument and, finally, in the discussion the information already known in previous studies and marked with the theoretical framework has been related, with what has been obtained in the match of the research, according to the marked objective. At the end, the need to enhance detection training for the teachers has been clearly seen in order to be able to detect early children with High Capacities, thus making the necessary adaptations as soon as possible.

Los padres son una pieza clave para determinar la elección autónoma y consciente de una carrera profesional de los adolescentes. La investigación busca encontrar los cambios que produce en los padres de familia recibir una charla de orientación académico y profesional. Se realizó un estudio cuasi experimental, en el que se midió a través de un instrumento construido por la investigadora, el grado de acompañamiento que consideraban que tenían los padres, antes y después de asistir a una charla de orientación vocacional. La muestra estuvo compuesta por un total de 33 personas, las cuales 10 asistieron a la charla en el Instituto Poeta Maragall y 23 en la escuela Freta. Se obtuvo un Alfa de Cronbach de 0.555, el cual está por debajo de 0.6, significando que el instrumento que se ha construido no es suficientemente confiable, por lo cual se interpretaron los resultados de manera conservadora. Los resultados sugieren un incremento en la media total de 11.09%, lo que significa que la media total pre-test M=3.43 pasó a ser M=3.81 en el post-test. Los resultados obtenidos tienen congruencia con la hipótesis, la cual asumía que los padres incrementarían los conocimientos para acompañar a sus hijos durante la etapa de transición. Parents are a key element in determining the autonomous and conscious choice of a career for adolescents. The research seeks to find the changes produced in the parents that receive an academic and professional orientation talk. A quasi-experimental study was carried out, in which it was measured, through an instrument built by the researcher, the degree of accompaniment that they considered the parents had, before and after attending a vocational orientation talk. The sample consisted of a total of 33 people, 10 of whom attended the talk at the Poeta Maragall Institute and 23 at the Freta School. A Cronbach's Alpha of 0.555 was obtained, which is below 0.6, meaning that the instrument that has been built is not reliable enough, so the results were interpreted conservatively. The results suggest an increase in the total average of 11.09%, which means that the total pre-test mean M = 3.43 became M = 3.81 in the post-test. The results obtained are consistent with the hypothesis, which assumed that the parents would increase the knowledge to accompany their children during the transition stage.

Les actituds i els valors representen una dimensió de la persona que cal valorar i fer créixer per millorar des del benestar personal i col·lectiu al rendiment escolar dels infants. L’objectiu de la següent investigació és elaborar una proposta d’acció educativa en actituds i valors que es pugui emmarcar en el Pla d’Acció Tutorial (PAT) de l’Etapa d’Educació Primària d’una escola compromesa amb l’educació en valors. L’elaboració del PAT pot ser una oportunitat per crear un espai de comunicació i reflexió que faciliti l’acció docent coordinada i compartida. Previ a això, s’ha fet una recerca teòrica sobre els aspectes que inclou l’Educació en valors, els processos de transmissió i d’adquisició i l’avaluació dels valors i algunes pràctiques docents de referència. També s’han recollit dades sobre situacions i experiències on es treballen actituds i valors en el dia a dia de l’escola, totes extretes del seu context natural i descrites des del punt de vista de cada mestre. Els resultats ens mostren l’actitud proactiva dels mestres, la diversitat de situacions detectades, les diverses valoracions respecte les mateixes i l’existència de projectes creats per treballar l’Educació en valors. Tots aquests aspectes podrien ser objecte de reflexió entre els mestres. Compartint les pròpies observacions, interpretacions, experiències i propostes podran començar a definir conjuntament les prioritats, les metodologies i l’estil de planificacions adequades a cada situació o grup. Attitudes and values represent a dimension of the person. Thus, we have to give value to it and expand it so as to improve personal and collective welfare as well as children’s school performance. The aim of this research is to develop a proposal for an educational action regarding attitudes and values in the primary education Tutorial Action Plan (PAT) of a school engaged in the education of values. Drafting the PAT can imply an opportunity to create a communication and reflection space which facilitates teaching in a coordinated and shared way. Previous to that, a theoretical research has been carried out, including the education in values, the processes of transmission and acquisition and assessment of values. Some reference teaching practices have also been taken into account. Educational data about situations and experiences where attitudes and values developed in the school everyday life have also been collected, all of them being taken out of their natural context and described from every teacher’s point of view. The results show us teachers’ proactive attitude, diversity of situations and their different assessments. Moreover, they also show the existence of projects developed to work on the education of values. All these aspects could be subject of reflection among teachers. By sharing their own observations, interpretations, experiences and suggestions they can start defining together their priorities, methodologies and appropriate planning for every situation or group.

El presente estudio nace de la voluntad de analizar la comprensión oral en los alumnos de tercero de primaria en un centro educativo ordinario. Se han creado diversas estrategias de comprensión oral para comprobar qué nivel de comprensión oral tienen los alumnos y, sí gracias a las actividades mejoran sus puntuaciones. Para realizar las estrategias, se ha hecho una búsqueda teórica sobre la cual se han basado los ejercicios creados para ésta investigación. Para evaluar si las estrategias empleadas mejoraban la comprensión oral se aplicó un pre-post test mediante el PROLEC-R sub-escala comprensión oral, antes y después de la intervención. También se estableció un grupo control que no realizó la intervención. Aunque se pasaron solamente dos de cinco actividades propuestas inicialmente, los resultados obtenidos han sido favorables. Los resultados obtenidos en el grupo control fueron ligeramente inferiores respeto a los obtenidos en los otros dos grupos. Esto apunta que las estrategias de comprensión oral llevadas a cabo pueden ser efectivas para la mejora de la comprensión oral de los alumnos. The present study was born from the desire to analyze oral comprehension in third grade students in an ordinary educational center. Several oral comprehension strategies have been created to check what level of oral comprehension the students have and, yes, thanks to the activities they improve their scores. To carry out the strategies, a theoretical search has been made on which the exercises created for this research have been based. To assess whether the strategies used improved oral comprehension, a pre-post test was applied using the PROLEC-R sub-scale oral comprehension, before and after the intervention. A control group that did not perform the intervention was also established. Although only two of five activities initially proposed were passed, the results obtained have been favorable. The results obtained in the control group were slightly lower compared to those obtained in the other two groups. This suggests that the oral comprehension strategies carried out can be effective in improving students' oral comprehension.

El presente estudio nace de la inquietud de querer conocer cuál es el rol del psicopedagogo en su día a día en la etapa de educación primaria, esta investigación es descriptiva de corte cualitativa en la que participaron 7 psicopedagogas de toda la provincia de Catalunya, se utilizó un cuestionario de 9 preguntas el cual fue enviado por vía email. En el que se pudo encontrar que el rol del psicopedagogo se basa en asesorar a alumnos, profesores y familias, realizar tareas de coordinación de recursos para atender a la diversidad, asesora en la elaboración y seguimiento de los planes individualizados (PI), detección, valoración, intervención y seguimiento de los alumnos con necesidades educativas especiales (NEE), llegando a la conclusión que este rol dentro del contexto educativo es importante tanto para los alumnos como para las directivas del centro educativo, ya que colabora proactivamente en el proceso de enseñanza – aprendizaje, sirviendo de guía dentro del claustre y brindando estrategias adecuadas en cada actuar. This study was made to know the role of the psychopedagogue in elementary education on daily basis. This research is descriptive and qualitative in which 7 psychopedagogue of all Catalunya providence participated. A survey of 9 questions was sent among the participants through email. The results from the survey show that the rol of the Psychopedagogue is to guide and advice students, teachers and families academic, behavioral and social growth, perform tasks of coordination of the resources to address diversity, advises on the development and monitoring of individualized plans (PI), detect , evaluate, intervent and monitoring of students with special educational needs (SEN) reaching the conclusion that this role in the educational context is important, both for students and for the directives of the educational center, as it proactively collaborates in the process of learning , help as a guide within the claustre providing appropriate strategies in each action.

El present estudi sorgeix de la necessitat de redefinir el rol de professor d’orientació educativa als estudis Primaris i Secundaris degut als grans canvis que estan havent-hi en educació, tant pel que fa a innovació com en inclusió educativa. Per tal de realitzar aquesta investigació s’ha tingut com a context d’estudi una escola concertada de Barcelona que està renovant la ideologia, les tasques i el rol dels professionals del Departament d’Orientació Psicopedagògica. D’aquest centre educatiu s’han entrevistat a professors d’orientació educativa i també s’ha passat un qüestionari a alguns dels mestres del claustre. A més a més, també s’ha comptat amb la participació d’una experta en orientació educativa, la qual també s’ha entrevistat. Els resultats obtinguts d’ambdós instruments mostren que els orientadors diversifiquen les seves tasques en atenció a l’alumnat i atenció a la comunitat educativa, que en matèria d’innovació del seu rol voldrien formar part dels equips directius, ja que són els experts en molt àmbits pedagògics. També són una peça imprescindible per als docents, els alumnes i les famílies, ja que realitzen un assessorament i un acompanyament molt necessari. Es pot dir, doncs, que l’orientador educatiu a les escoles de primària i secundària és un professional que està al costat de tots els agents educatius en temes d’orientació i assessorament, atenció a la diversitat, administracions de proves, derivacions, valoracions i acompanyament tant a alumnes com a famílies, i tot això ho fa per a donar una millora i una ajuda als processos educatius. This study arises from the necessity to define the function of a school counselor on the Primary and Secondary studies as a consequence of the substantial changes that are happening on the current way of education, both for the educational innovation and inclusion. A public school from Barcelona was chosen to be used as the context of the investigation, seen as it is renewing its ideology and also the paper of the professionals on the Psychopedagogical Orientation Department. Not only school counselors from this educative center have been interviewed and asked to answer a poll, but a school counselor expert was also interviewed and involved with the investigation. The results obtained on both instruments show that school counselor diversify their duties in students attention as well as in educational community attention, as they would like to be part of the directive teams on the innovation matter, seen as they are experts on many pedagogical areas. Moreover, they fulfil a really necessary tracking and counseling, consequently, they are an essential piece for the teachers, students and families. Therefore, it cannot be denied that the school counselor on the Primary and Secondary schools is a professional that is sided by all the educational agents on orientation and counselling matters, attention to diversity, test administration, derivations, evaluations and also supporting students and families. Ultimately, these tasks are all done to improve and help the educational procedures.

Les Tecnologies de la Informació i la Comunicació (TIC) estan adquirint un paper potencialment rellevant en la intervenció educativa dels alumnes amb Trastorns de l'Espectre Autista (TEA). Aquesta competència és analitzada en aquest treball amb el propòsit de valorar els efectes de la intervenció de les TIC aplicades en aquests alumnes, a través de l'experiència personal de deu participants, professionals experts en autisme, que han col·laborat en aquest estudi. En primer lloc, s'ha realitzat una recerca teòrica sobre l'ús de les TIC en els alumnes TEA; en segon lloc, s'han formulat les preguntes del qüestionari que han respost posteriorment els participants; i, més tard, s'han contrastat els resultats obtinguts. L'objectiu general d'aquest estudi ha estat conèixer les opinions personals dels professionals que han respost al qüestionari segons la seva pròpia experiència. La recopilació de criteris ha indicat que: hi ha àrees d'aprenentatge que milloren amb les TIC, destacant l'àrea del llenguatge i comunicació; els dispositius mòbils tipus tauleta són el mitjà preferit pels participants per facilitar els seus aprenentatges; els avantatges d'utilitzar les TIC superen els inconvenients; i tots han recolzat la formació de qualitat i continuada dels professionals que atenen a aquest tipus d'alumnes. Així, de les opinions dels experts participants s'ha determinat que les TIC són una bona eina de suport en l'ensenyament-aprenentatge dels alumnes TEA i, per tant, han de ser considerades com a recurs pedagògic complementari en el seu treball educatiu. Nowadays, Information and Communication Technologies (ICT) are potentially becoming more relevant in the educational assistance of students with Autism Spectrum Disorder (ASD). This belief is analysed in the following study with the purpose of determining the role that ICT plays in the learning experience of ASD students. With that aim, this article collects the personal experience of ten ASD professional experts who were willing to be part of it. Firstly, a literature review was undertaken to better understand the use of ICT to influence ASD students. Secondly, a questionnaire was formulated and run among the previously mentioned participants and then, the results of the questionnaire were contrasted with the authors. The general objective of this study is to get to know the opinions of the professionals who answered the questionnaire according to their personal experience. It was found that: there are learning areas which are enhanced by the use of ICT - especially the speech and communication area -, the respondents’ preferred mobile device to facilitate learning is tablets, the advantages of ICT outweigh the disadvantages and that every participant shows the necessity of a continuous and high qualified training. Thus, the opinions of the expert participants determine that ICT is a good tool to support the teaching-learning of ASD students and therefore they should be considered a complementary pedagogical resources in education.

La educación emocional es la base para ayudar a los alumnos a desarrollar sus competencias socioemocionales, que debería ser el objetivo de una educación holística. Los educadores deben proveer herramientas a los niños para que puedan desplegar sus potencialidades y se sepan desenvolver en cada aspecto de la vida. Enseñar a reconocer nuestras propias emociones y saber cómo gestionarlas, y hacerlo también con las emociones del otro permiten no sólo que los alumnos desarrollen dichas competencias, sino que, a nivel educativo, permite crear un clima positivo en el aula que contribuye a un aprendizaje óptimo. Por este motivo, el objetivo del presente estudio era conocer el programa de educación emocional “Emociona’t” y evaluar la percepción del profesorado respecto a este programa con el fin de sugerir propuestas de mejora. Para poder cumplir estos objetivos, se pasó un cuestionario al cuerpo de profesores de Educación Infantil, Primaria y Secundaria y se realizó una entrevista a la coordinadora del programa. Los resultados obtenidos en ambos instrumentos muestran que tanto la percepción de la coordinadora como la de los profesores siguen en general la misma línea respecto a los ámbitos encuestados (formación al profesorado, creación y desarrollo del programa, objetivos y planificación de la asignatura “Tutoría2 ”, aspectos positivos del programa y aspectos a mejorar y valoración global). Pero el profesorado incide en que es necesario más horas de formación y más horas de dedicación para la planificación de la programación y las sesiones, además de tiempo para poder hacer un seguimiento y evaluación de las actividades que se realizan en Tutoría2. Por tanto, se ha elaborado una serie de sugerencias con la finalidad de ofrecer una mejor respuesta educativa teniendo en cuenta la percepción del profesorado sobre el funcionamiento y desarrollo que está teniendo el programa y el impacto que tiene sobre los alumnos. Emotional education is the basis to help students develop their social and emotional competences, which should be the main goal of a holistic education. Educators should provide students with tools that help them show their potential and make them build themselves up in every aspect of their lives. Teaching how to identify one’s own emotions and how to manage them as well as others’ emotions allows students to develop these skills at the same time it creates a positive atmosphere in the classroom, which contributes in getting ideal learning conditions. That is why the main goal of this project was to get to know the emotional education program “Emociona’t” and assess the teachers’ opinion about it with the intention to suggest improvement measures. In order to meet this goal, the teachers of Nursery, Primary and Secondary Education completed a survey and the Program Coordinator was interviewed. Obtained results in both parts suggest that both the teachers and the coordinator’s perspective are on the same line regarding the aspects discussed (teachers training, program creation and development, objectives and planning of the “Tutoría2 ” subject, positive aspects of the program and aspects which could be improved, and general assessment of it). Teachers emphasize the fact that more training is needed, as well as more time to make a better feedback and assessment of the activities carried out in “Tutoría2”. Therefore, some suggestions have been made in order to offer a better educational response considering the teachers’ opinion about the functioning and development of the program and its impact on the students.

El Pla de convivència és un document que el Departament d’Ensenyament sol·licita que elaborin els centres educatius públics i concertats per presentar durant el proper curs 2019-2020. Davant d’aquesta situació, els centres es veuen amb la necessitat de realitzar una diagnosi per conèixer les oportunitats i mancances de la seva comunitat educativa i així elaborar el pla donant resposta a les necessitats detectades. Per a posar en pràctica aquest treball, el Departament ha elaborat uns materials per realitzar l’anàlisi del centre. L’objectiu de la següent investigació és aplicar aquestes eines en un centre concertat per tal d’explorar els diferents col·lectius de la comunitat educativa (alumnes, professorat, famílies i personal no docent) per així extreure quins són els punts a treballar i seleccionar la informació necessària perquè tots els implicats es sentin partícips del projecte. Els resultats obtinguts ressalten la manca d’espais de participació i comunicació i la necessitat de construir la normativa de centre escoltant tots els participants de la mateixa. Per tant, aquest procés participatiu requereix la voluntat dels interesats mitjançant el treball en equip i la cooperació. L’educació per la mediació i la gestió i resolució de conflictes haurà de ser l’eix vertebrador del projecte que s’establirà en el centre. School Coexistence Plan is a document that is required by the Education Department to be developed by public and private educational centres for the following school year, 2019-2020. Taking that into account, the educational institutions see the need to carry out a diagnosis to be able to identify the strengths and weaknesses of its school community and thus develop the plan to meet the detected needs. To put this study into practice, the department has been working on specific materials to carry out the school analysis. The current investigation’s aim is to apply these tools in a private centre in order to explore the different groups in a school community (students, families, teaching and non-teaching staff) to extract data, to identify the main points to work on and select the required information to let those who are involved be part of the project. The results obtained highlight that there was a lack of participation and communication. These also showed that, according to participants, there is a need to create centre regulations. Furthermore, this process requires the interest of volunteers who are willing to work in a team and cooperate. Education that strives to mediate, progress and resolve conflicts needs to be the backbone of the project so that the centre can develop.

Aquest estudi té com a objectiu detectar les necessitats de mediació i gestió de conflictes d’una escola i crear un programa específic per a aquestes. El “Programa anual de Mediació a través de la Música en infants del segon cicle d’educació infantil”, vol treballar la disminució dels conflictes i que els infants siguin més autònoms en la seva gestió. S’ha analitzat la realitat envers els conflictes (causes i formes d’expressió) i la seva gestió, d’un centre educatiu en concret, utilitzant registres observacionals a l’aula i al pati en un grup de P4; i també un qüestionari sobre la percepció de les relacions i els conflictes que ha estat respost pel cos docent. Els resultats han mostrat controvèrsia sobre si els conflictes són freqüents, però si que mostren consistentment, que la majoria dels infants no són suficientment autònoms per gestionar-los. També es revela que aquests conflictes són de menor impacte i no suposen un greu problema al dia a dia. Així doncs, es pot concloure que existeix una necessitat de treballar la gestió d’emocions i conflictes, que és important implementar accions educatives basades en la detecció de necessitats i, tot i la breu implementació, sembla que el programa creat té indicis per millorar la situació actual. The aim of this article is to detect the needs of mediation and conflicte solving in a school and the creation of a program for those needs. This programme “Anual Mediation Program through Music in 3-6 year old infants” has the aim of reducing conflicts and increasing the autonomy in its management solving process. The reality of conflicts has been analized in a specific school, using observational registers inside the clasroom and in the playground, in a 4 years old group; as well as, a questionnaire answerd by the teachers. Results show controversy regarding the freqüency of conflicts but they are consistent in the fact that the majority of 4 year old children aren’t autonomous enough to manage the conflicte solving without an adult’s help. In spite of these findings, results also show up that the analized conflicts create low impact on day to day life. Therefore, it can be concluded that there is a substancial need of working on emotional gestion of conflicts, and that in spite of the brief implementation, the program created may improve the current situation.

L’atenció precoç és essencial per donar resposta al més aviat possible a les necessitats transitòries o permanents que presenten els infants amb trastorns en el desenvolupament o que tenen risc de patir-ne. El professional de l’atenció precoç és l’encarregat d’intervenir en el triangle entre l’infant, la família i l’entorn. Per elaborar aquesta investigació, s’ha realitzat una recerca teòrica per basar els posteriors resultats, en la qual els autors defensen que la família és considerada el focus principal de l’atenció precoç, en el que l’empoderament i capacitació familiar és necessari per a que la família pugui funcionar de manera afectiva i pugui donar resposta a les necessitats de l’infant. L’objectiu de la següent investigació, és conèixer com afavoreix la col·laboració entre la família i l’escola en el desenvolupament d’una nena amb un possible retard maduratiu. Per donar resposta a l’objectiu del treball s’ha creat una llibreta de comunicació, s’ha realitzat una entrevista, i s’ha emplenat una escala de col·laboració amb la finalitat de saber la opinió i les necessitats presentades per la família. A més a més, s’han passat dos instruments d’observació: la taula de desenvolupament de Haizea-Llevant, i l’Escala de Participació, Autonomia i Relacions Socials (MEISR). Els resultats han indicat que és de gran importància un treball cooperatiu entre la família, l’escola, i els professionals de l’atenció precoç per tal de que les famílies es sentin acompanyades i puguin aplicar estratègies i participar activament en el desenvolupament del seu fill o filla. Accuracy in learning is essential to give response as soon as possible to transient or permanent needs that are presented by children with development disorders or prone to suffer them. The professional of early care is the one in charge of intervening in the triangle between the infant, the family and the environment. To elaborate this research, an investigation has been carried out to build on the subsequent results, where the authors defense that the family is the main focus of the early attention, where the budget and the family capacity are needed to make them work effectively and could give answer to the child needs. The objective of the following research, is to know how the school and family collaboration can favor the development of a girl with a possible maturational retard. To give a response to the objective of the project, a communication book has been created, an interview has been carried out, and a collaboration ladder has been filled with the goal to know the family needs and opinion. In addition, two observation instruments have been passed: the Haizea-Llevant development table, and the Participation, Autonomy and Social Relations (MEISR) Scale. The results have indicated the great importance of the cooperative work between the family, the school, and the early attention professionals so the families feel accompanied and can apply strategies and actively participate in the development of his son or daughter.

Darrerament, i cada cop més, no parlem únicament d’educació sinó d’educació integral; donem rellevància tant a aspectes formals com aspectes no formals i informals. Per aquesta raó, el menjador escolar ha adquirit un gran valor educatiu. Ara bé, perquè esdevingui un moment de qualitat, molts estudis han demostrat que és necessari un procés de reflexió i transformació de la pròpia pràctica. Aquest article pretén, per una banda, identificar els elements susceptibles de millora d’una escola de l’àrea metropolitana de Barcelona en relació a la interacció entre monitors i infants, la comunicació entre iguals, la consciència corporal, el grau d’autonomia dels infants i els aspectes físics i materials d’aquest espai. I, per altra banda, explorar la percepció dels mestres, monitors i infants quant a les necessitats de millora de l’espai del menjador escolar respecte a les mateixes àrees. Per donar resposta als objectius, han participat un total de 25 mestres i monitores de menjador d’educació infantil i 17 infants que utilitzen aquest servei. Gràcies a aquesta mostra s’ha pogut detectar quins són els elements de possible millora en aquesta escola i quins d’aquests són més prioritaris segons mestres, monitores i infants, a l’hora de plantejar-ne un canvi. Recently, and increasingly, we talk about integral education instead of simply education. We give relevance to both formal, non-formal and informal aspects. For this reason, the school dining room has acquired a high educational value. However, to become a quality moment, many studies have shown that a process of reflection and transformation of this practice is necessary. This article aims, on the one hand, to identify those improvable elements in a school in the metropolitan area of Barcelona considering the interaction between instructors and children, peer communication, body awareness, the autonomy of children and the physical and material aspects of this space. On the other hand, it also intends to explore the perception of teachers, instructors and children with respect to the needs of improving the space of the dining room according to the same areas. To achieve these objectives, a total of 25 teachers and instructors together with 17 children who use this service have collaborated. Because of that, it has been possible to detect which are the elements of possible improvement in this school and which of them are of more important.

En els últims anys, la inclusió d’alumnes amb Trastorn de l’Espectre Autista (TEA) en centre d’educació ordinària han provocat canvis en el disseny del procés d’ensenyament-aprenentatge. Per tal de millorar aquest disseny optem per les propostes del disseny universal per a l’aprenentatge (DUA). Una eina que pot resultar eficaç, són les Noves Tecnologies de la Informació i la Comunicació (NTICs). Tot això comporta una major implicació del professorat, el qual ha d’estar contínuament en un. En el procés de recerca es va elaborar un qüestionari i es va aplicar a professionals de l’àmbit educatiu de dues escoles dins del marc ordinari per conèixer les actituds i opinions dels docents enfront de les NTICs. D’una banda, la tendència dels resultats d’aquesta recerca reflecteixen que existeix un alt interès i predisposició en l’acceptació respecte a l’ús de les NTICs com a eina didàctica i innovadora per als processos d’ensenyament-aprenentatge. D’altra banda també manifesten actituds reticents ja que tenen poca formació i poc coneixement respecte a les NTICs. In recent years, the inclusion of students with Autism Spectrum Disorder (TEA) in the ordinary education center has led to changes in the design of the teaching-learning process. In order to improve this design we opt for the proposals of universal design for learning (DUA). A tool that can be effective, is the New Information and Communication Technologies (NTICs). All this involves a greater involvement of the teaching staff, which must be continuously in one. A questionnaire was developed in the research process and it was applied to professionals from the educational field of two schools within the ordinary framework to know the attitudes and opinions of teachers compared to NTICs. On the one hand, the tendency of the results of this research reflects that there is a high interest and predisposition to the acceptance regarding the use of NTICs as an educational and innovative tool for teaching-learning processes. On the other hand they also show reluctant attitudes because they have little training and little knowledge about NTICs.

Booth i Ainscow (2002) entenen la inclusió com un procés sense fi, el qual amb el recent Decret 150/2017 ha potenciat la inclusió de l’alumnat a les escoles ordinàries. A Catalunya, aquest pas cap a la inclusió, va provocar la creació de les SIEI l’any 2004. L’objectiu de la present recerca és conèixer la percepció de la comunitat educativa vers la inclusió d’alumnat de la SIEI a l’aula ordinària en una escola concertada. Els participants han estat alumnes de la SIEI (n=10), alumnes de l’aula ordinària (n=20), professorat (n=16), equip SIEI (n=4), famílies d’alumnes de l’aula ordinària (n=43), famílies d’alumnes de la SIEI (n=3), la psicòloga de la SIEI i la directora del centre. Per conèixer la percepció de cadascun dels membres de la comunitat educativa, s’ha realitzat entrevistes, grups de discussió i també qüestionaris. Els resultats obtinguts, mostren que les variables favorables per la inclusió a l’aula ordinària es repeteixen entre els diferents agents, com per exemple, el treball emocional, la co-docència o normalització de la diversitat, entre altres. Concloentment, es comenta la manca per part del departament d’adequació de la normativa a la realitat de les aules. Caldria considerar la influència de les habilitats socials dels alumnes vers la inclusió. Qüestionar-nos perquè hi ha aquesta percepció de manca de formació per part del professorat. I finalment, valorar la importància de la presència d’un espai exclusiu per la SIEI. Booth and Ainscow (2002) understand the inclusion as an endless process, which with the recent Decree 150/2017 has enhanced the inclusion of students in ordinary schools. In Catalonia, this step towards inclusion included the creation of the SIEI in 2004. The objective of the present research is to know the perception of the educational community towards the inclusion of SIEI students in an ordinary classroom of a concerted school. The participants were students of the SIEI (n=10), ordinary class students (n=20), teachers (n=16), SIEI professionals (n=4), families which children were students of ordinary class (n=43), families which children were students of SIEI (n=3), the SIEI psychologist and the center’s director. To learn about the perception of each member of the educational community, interviews, discussion groups and also questionnaires have been administered. The results obtained show that favorable variables for inclusion in the ordinary classroom are repeated among the different agents, such as emotional work, co-teaching or normalization of diversity, among others. In conclusion, is commented the department’s failure about the adequacy of the regulations to the reality of schools. Also, the influence of social skills of the students towards the inclusion should be considered. Ask us because there is this perception of a lack of formation by teachers. And finally, assess the importance of the presence of an exclusive space for SIEI.

En la present investigació s’analitza una problemàtica educativa concreta per tal de proporcionar una resposta adequada a les dificultats i necessitats detectades pels docents del centre educatiu de màxima complexitat. Es tracta d’un grup d’infants de 8-9 anys que presenta un nivell de conflictivitat elevat, fet que dificulta la gestió d’aula per part dels docents. El propòsit de la recerca és profunditzar en la problemàtica educativa, identificant elements que la poden estar agreujant o afavorint, per tal de planificar i aplicar un pla d’intervenció i valorar el seu impacte en les competències socioemocionals dels infants, la cohesió de grup i el clima d’aula. Per tant, la investigació consta de dues fases: un pre anàlisi de la situació inicial del grup-classe (conductes adoptades) i un post anàlisi de la situació després de la realització de les activitats, amb la finalitat de valorar la seva eficàcia. In the present investigation, a specific educational problem is analyzed in order to provide an adequate response to the needs detected by teachers in the educational center. It is a group of third-grade students who have a high level of conflict, which makes room management a difficult aspect for teachers. The purpose of the research is to deepen the educational problem, identifying elements that may be aggravated or favored, in order to plan and apply an intervention and assess its impact on the socio-emotional competences of children, group cohesion and the classroom climate. Therefore, the research consists of two phases: a pre- analysis of the initial situation of the group-class and a post-analysis of the group-class situation after the realization of the activities, in order to assess its effectiveness.

La Síndrome d’Asperger és un trastorn específic dins dels trastorns generalitzats del desenvolupament. Als nens i nenes amb aquesta síndrome els costa interaccionar amb d’altres infants, s’aïllen, mantenen un escàs contacte visual, acostumen a tenir molta rigidesa mental, se senten molestos als canvis en les seves rutines..., entre moltes d’altres característiques. La família és un pilar fonamental per aquests nens/es, però el fet d’assumir un diagnòstic com aquest sovint porta a una important sobrecàrrega i a situacions d’estrès familiar. Amb la present investigació s’ha pretès analitzar què els cal a aquestes famílies, els suports i acompanyaments que existeixen i les diferències pel que fa a les necessitats que tenen en funció de l’etapa educativa dels seus fills/es amb la Síndrome d’Asperger. S’ha dividit aquestes necessitats detectades en tres àmbits: escolar, de la salut i social. Asperger’s Syndrome is a specific disorder in the generalized developmental disorders. Children with this syndrome have social interaction difficulties, they use to be isolate, they show problems in keeping visual contact, usually they have a very rigid mind and they are worried about routines changes, ..., among many other characteristics. The family is an important base for them, but assuming a diagnostic like this, usually implies an excessive strain and stress familiar situation. With the present investigation we have pretended to analyze what are these family’s needs, the existing supports and accompaniments and the differences about the necessities according to the Asperger children educational stage. These detected necessities have been divided in three areas: scholar, health and social.

Aquesta recerca respon a la realitat observada durant el període de pràcticum dut a terme al Departament d’Orientació Psicopedagògic d’una escola de l’àrea metropolitana de Barcelona. S’analitza, juntament amb els i les professionals del centre educatiu, la necessitat de fomentar cohesió de tres grups de 5è de Primària, així com de millorar el clima de l’aula. La convivència està present en tots els àmbits de la vida i, en aquesta, la diversitat de pensaments i idees suposa discrepàncies. D’aquí la importància d’educar els infants i joves en aprendre a gestionar aquests conflictes des del respecte envers els i les altres. Un dels objectius d’aquest treball és proporcionar a les tres tutores dels cursos de 5è, el disseny d’un programa de convivència adaptat als alumnes que tutoritzen per tal de fer-les capaces de prevenir, detectar o actuar envers l’assetjament escolar. És per això, que a través de l’observació, recopilació i analitzi del clima de l’aula a través de diverses tècniques de recollida de la informació, es coneixerà la perspectiva de les docents i la psicopedagoga de l’escola, així com, a través de l’anàlisi de les interaccions socials dels joves s’estudia les relacions entre aquests per conèixer els àmbits en què cal incidir a l’hora d’estructurar un programa pel curs vinent. Ens hem centrat en tres eixos que són la coneixença d’un mateix i del grup, el treball en valors i finalment, la comunicació i la gestió de conflictes. This research answers to the reality observed during the period of the practicum carried out for the Department of Orientation Psychopedagogical of a school in the metropolitan area of Barcelona. It analyses, together with the professionals of the education centre, the need of cohesion for three groups of children in 5th of Primary, as well as to improve the climate in the classroom. The harmony in the classroom is present in all the fields of the life and the diversity of thoughts and ideas supposes discrepancies. Although the importance to educate the children and young in learning to manage these conflicts since the respect to the others. One of the aims in this work is to provide to the three tutors of the 5th grade, the design of a program for the coexistence adapted to the students in order to do them able to prevent, detect or act to the school bullying. In addition, through the observation, compilation and analyse of the climate of the classroom through several technical at the collection of the information, will know the prospect of the teachers and the educational psychologist of the school, as well as, through the analysis of the social interactions of the children it studies the relations between these to know the fields in which it is necessary come into play at the time of structuring a program for the next school year. Therefore, we focus the study in three axes the personal knowledge and the group, the work in values and finally, the communication and the management of conflicts.

En aquest estudi s’analitza l’estat actual del treball en xarxa des de la visió teòrica dels experts i des de l’experiència dels professionals que treballen en els diferents serveis que atenen a l’alumnat i a les famílies de les escoles del districte de Sant Andreu (Barcelona). Respecte als professionals s’analitza l’experiència de l’Equip d’Assessorament i Orientació Psicopedagògic (EAP) de Sant Andreu, atès que és la base d’aquest treball en xarxa. Per assolir els objectius de l’estudi, a més dels enfocaments teòrics, s’han utilitzat dos instruments diferents (una entrevista i un qüestionari) per a la recollida de dades i per augmentar la validesa, a partir d’una mostra de 35 professionals que integren diferents serveis, centres educatius i Centres d’Educació Especials. Els resultats mostren la necessitat d’existència de relacions de coordinació, col·laboració i treball en xarxa per atendre les necessitats de l’alumnat. També, existeix una convergència d’opinions sobre els seus beneficis, perquè millora els coneixements globals de l’alumne i dóna una visió multidisciplinar. En conclusió, el treball en xarxa és una realitat ja implementada teòricament i pels professionals que intervenen amb l’alumne, però cal establir millores que facin aquest treball més eficaç per assolir els objectius. This study analyses the current state of networking from the theoretical point of view of experts and the experience of professionals who work in the different services that cater for students and families of the schools in the Sant Andreu suburb of Barcelona. With regard to the professionals, their experience within the Equip d’Assessorament i Orientació Psicopedagògic (EAP) in Sant Andreu, the basis of this networking, is analysed. To achieve the objectives of the study, and in addition to the theoretical approaches, two different instruments — an interview and a questionnaire — were used to collect data and to increase validity. A sample was collected of 35 professionals who cover different services, educational centre, special education centre. The results show that coordination, collaboration and networking are required to meet the needs of the students. Furthermore, there is a convergence of views about its benefits, as it improves a student’s global knowledge and provides a multidisciplinary approach. To conclude, networking is a reality that is already being theoretically implemented by professionals who work with students, but there is still room for improvement if it is to be made more effective so as to achieve the objectives.

En l’actualitat a les aules catalanes tenim al que seria aproximadament el 13% d’alumnat immigrant i cada any són més els alumnes nouvinguts que es matriculen. Des dels anys 80 a Catalunya, com a altres regions i països, s’ha implantat la immersió lingüística com a mètode per garantir la inclusió i la cohesió social. Aquests alumnes d’origen estranger han de fer front a l’aprenentatge del català i als continguts de les matèries mentre lidien amb integrar-se dins de la comunitat educativa i la societat. Per atendre les seves necessitats, la Generalitat de Catalunya aposta per la metodologia o espai de l’aula d’acollida. Un espai, que molts afirmen com a segregador, per ensenyar-los la llengua vehicular de l’escola i els nostres costums com a comunitat. El present article aborda la temàtica de la immigració i la llengua i com aquesta és tan rellevant per la inclusió d’aquest alumne en la societat i en l’escola. Per realitzar aquesta investigació s’han realitzat observacions i entrevistes a dos alumnes d’una escola de Barcelona i a dos professionals del centre per comprovar com es treballa l’ensenyament-aprenentatge de la llengua i com se senten els nens amb aquesta metodologia emprada per l’escola. Es plantegen les qüestions d’una alternativa a l’aula d’acollida i del reforç i aprenentatge del català des d’una mirada inclusiva. D’aquesta manera, si augmenta la seva competència en el domini del català, també augmenta la seva inclusió dins de l’aula i, com a conseqüència, se sentirà part del grup, de l’escola i la societat. At the present time in the classroom would be in Catalan about 13% of immigrant students and every year more students newcomers. From the 80 years in Catalonia, as in other regions and countries, has implemented the Language immersion as a method to ensure the inclusion and social cohesion. These students of foreign origin must deal with the learning of Catalan and the content of raw materials while to fight with integrated within the educational community and society. To meet their needs, the Generalitat de Catalunya is committed to the methodology or space of the welcomed classroom. A space, which some people think is a place to be segregated than the others partners, to teach the teaching Language of the school and our customs as a community. This article deals with the topic of immigration and Language and how this is relevant both to the inclusion of this students in the society and in the school. To carry out this research, there have been observations and interviews with two students of a school of Barcelona and two professionals from the centre to check how it Works the teaching and learning if the Language and how they feel the children with this methodology used by the school. Will raise the issues of an alternative to the classroom and the reinforcement and/or learning Catalan from an inclusive perspective. In this way, if you increase their competence in the domain of Catalan also increases its inclusion within the classroom and, as a result, you will feel part of the group, the school and society.

El present article posa en reflexió la finalitat d'avaluar entesa com l'última fase del procés d'aprenentatge o com un motor de l'aprenentatge en si mateix. Per tal d’endinsar-nos en aquesta reflexió, primerament, es mostra un breu recorregut al llarg del temps sobre la concepció de l’avaluació i, més concretament, de l’autoavaluació en l’alumnat i les seves aportacions dins del procés avaluatiu (autoregulació, autoconeixement, creixement personal...), a partir d’antecedents significatius fins a l’actualitat. Partint de l’objectiu d’analitzar l’autoavaluació com a eina d’aprenentatge i millora en l’alumnat, es va portar a terme la recerca en un centre educatiu, a través d’observacions, focus groups i entrevistes semiestandaritzades als diferents participants escollits. A continuació, s’exposen els resultats obtinguts en la recerca, mitjançant una anàlisi de dades qualitativa per categories, amb el que es corrobora l’objectiu de l’estudi, destacant en l’autoavaluació el desenvolupament de l’autoconeixement i l’autoestima, a través de l’aprenentatge de l’error, promovent la millora i el creixement personal. Finalment, es presenten la discussió i les conclusions de la recerca, establint un diàleg reflexiu amb els enfocaments teòrics inicialment presentats i, concloent que el món educatiu s’està adequant i dirigint cap a aquest camí de canvi, amb la finalitat comú de reflexionar i transformar l’educació del futur. This article reflects the purpose of evaluating understood as the last phase of the learning process or as a learning motor in itself. In order to get into this reflection, firstly, there is a brief route throughout time, about the conception of the evaluation and, more specifically, the students self-evaluation and their contributions within the evaluation process (self-regulation, self-knowledge, personal growth...), from significant backgrounds up to now. On the basis of analyzing self-evaluation as a learning and improvement students tool, a research was carried out in an educational centre through observations, focus groups and semi-standardized interviews to the selected participants. Below are the results obtained in the research, by means of a qualitative data analysis by categories, which corroborates the objective of the study, emphasizing in the self-assessment the development of self-knowledge and self-esteem through the error learning, promoting the improvement and personal growth. Finally, the discussion and conclusions of the research are presented establishing a reflective dialogue with the theoretical approaches initially presented and concluding that the educational world is adapting and walking towards a way of change, with the common purpose of reflecting and transforming the education of the future.

El Check-in/Check-out (CICO) és una intervenció de segon nivell per a aquells alumnes que no responen als nivells universals ni a les intervencions i suports conductuals positius que s’utilitzen per tots els alumnes d’una escola. Aquest estudi ha avaluat l’efectivitat del CICO, una intervenció de segon nivell, per la millora de les conductes problemàtiques de quatre alumnes de segon de primària d’una escola ordinària. Es va utilitzar el disseny experimental de línia base múltiple per habilitats per comprovar l’eficàcia del CICO. Per premiar la conducta positiva dels alumnes es va utilitzar el motivador misteriós o mistery motivator, per donar un suport conductual positiu als alumnes i per animar-los seguir amb un bon comportament. Els resultats indiquen que la intervenció va ser efectiva per dos dels quatre participants en l’hora de reduir la conducta problemàtica i de promoure la conducta pro- social. Els altres dos participants mostraven dificultats per millorar la seva conducta amb el CICO i, en aquesta recerca, es descriuen les limitacions que possiblement han fet que no milloressin. Check-in/Check-out (CICO) is a secondary tier intervention for those students who are not responsive to universal tier, school-wide positive behavioral interventions and supports. The present study evaluated the effectiveness of CICO, a tier 2 intervention, for improving behavioral performance of four second grade students of an ordinary school. A multiple baseline across abilities design was used to evaluate CICO. To reward the positive behavior of the students, mistery motivator was used to give a positive behavioral support to the students and to encourage them to continue with a pro-social behavior. Results indicate that intervention was effective for reducing problem behavior as well as increasing pro-social behavior for two of four students. The other two participants showed difficulties to improve their behavior and, in this research, there are written the limitations that probably made not allow to improve.

La lectura i l'escriptura són un codi social i cultural del llenguatge que permeten a les persones i comunitats a relacionar-se. Molts nens i nenes en el procés d'aprenentatge de la lectoescriptura tenen una sèrie de dificultats que els repercuteixen a nivell emocional i acadèmic. Una d'aquestes dificultats d'aprenentatge és la dislèxia. En aquest treball s'investiga quines són les estratègies i materials utilitzades per una psicopedagoga amb nens i nenes de primària i secundària amb dificultats en la lectoescriptura, en l'atenció especialitzada. Per tal de dur a terme la recerca, es va realitzar una pauta d'observació on es recullien les estratègies i materials que s'han utilitzat durant les sessions observades. Els resultats indiquen que les classes de reeducació utilitzant diferents estratègies per ensenyar la lectoescriptura, són essencials per poder ajudar en el procés dels nens i nenes amb dificultats d'aprenentatge de manera integral als alumnes. Finalment, a partir dels punts forts observats durant la pràctica, proposem diferents aspectes de millora pel bon funcionament de les sessions de reeducació. Reading and writing are both social and cultural language codes that allow people and communities to socialize. Many children are affected emotionally and academically by some difficulties caused during the process of learning how to read and write. One of these learning difficulties is called dyslexia. In this Project we investigate which are the strategies and materials used by an educational psychologist with primary and secondary school children who have difficulties on learning reading and writing abilities. The research has consisted on a scheduled observation program discovering the strategies and materials used in these observing sessions.The results show that special classes, using different strategies for teaching how to write and read properly, are essential for these children with difficulties. Finally, based on the strengths observed during the practice, we propose different aspects of improvement for the good functioning of the re-education sessions.

En aquest estudi es pretén posar de manifest com la renovació educativa i pedagògica de l’aprenentatge basat en projectes i l’aprenentatge cooperatiu té un impacte en el desenvolupament de les competències d’autonomia i iniciativa personal i d’aprendre a aprendre. Es pren de referència el model del Disseny Universal de l’Aprenentatge, el qual facilita múltiples maneres d’aprendre i proporciona els recursos i suports necessaris. A més, l’aprenentatge cooperatiu i el treball per projectes contribueixen al desenvolupament de les competències esmentades i promouen oportunitats per a tots els alumnes. Per a identificar aquest impacte en els alumnes, s’ha comptat amb una mostra de 12 subjectes de cinquè de primària d’una escola situada en un entorn rural. Els resultats han mostrat una millora global de l’aprenentatge i el progrés dels alumnes amb la utilització d’aquesta metodologia des del mes de setembre fins al mes de març. A més, s’ha valorat la percepció dels alumnes envers el seu aprenentatge, mostrant una opinió positiva i fent front als reptes que es plantegen. Finalment, en la discussió, es comparen els resultats amb el marc teòric de referència utilitzat, arribant a la conclusió que l’aprenentatge basat per projectes afavoreix el desenvolupament de les competències i de l’alumne en la seva globalitat. This study aims to demonstrate how the pedagogical and educational renewal of project-based learning and cooperative learning has an impact on the development of the autonomy and personal initiative competence and learning to learn competence. The model of the Universal Design for Learning has been taken as a model of reference, which provides multiple ways to learn and it provides the resources and support needed. Cooperative learning and work projects contribute to the development of the mentioned competences and promote opportunities for all students. To identify the impact on the students, this study has had a sample of 12 subjects in the fifth grade of primary school from a school located in a rural setting. The results have shown a global improvement of the learning and progress of the students with the use of this methodology from September until March. In addition, it was also studied the perception of the students towards their learning, and the results showed a positive opinion and their attitude of facing different challenges. Finally, in the discussion, the results are compared with the studies of reference used, and the conclusion shows that the project-based learning encourages the development of these skills and the student in its entirety.

El siguiente trabajo de fin de máster analiza el estado de un programa aulas de padres desarrollado en un centro en la etapa de Educación Secundaria Obligatoria con el propósito de aportar una propuesta de mejora. Para cumplir con el objetivo, se emplea una investigación cualitativa utilizando diferentes estrategias de recogida de información y las aportaciones de cuarenta y uno sujetos participantes. La primera parte del trabajo está centrada en la explicación de la adolescencia y su relación con el ámbito familiar y educativo, así como los conceptos de familia instituto y aula de padres. A continuación, se encuentra el análisis del proceso, la descripción de los resultados obtenidos y las conclusiones relacionadas con la primera parte del trabajo. Para acabar y, a partir de los resultados obtenidos, aparece la aportación de una propuesta de mejora para el centro. The final project analyzes the status of a program of classes for parents developed in a center in the stage of Secondary Education with the purpose of providing a proposal for improvement. Qualitative research was used through analyze of different information collection strategies and the contributions of forty-one participating subjects. The first part of the work focuses on examining the relationship adolescents have with their family and their educational environment, as well as the concepts of family, the educational institute and classes for parents. Next, there is the analysis of the process, the description of the results obtained and the conclusions related to the first part of the work. To conclude, a proposal to improve the program of classes for parents is offered, based on the results obtained.

El present estudi neix de la voluntat d'analitzar les competències lingüístiques dels alumnes de primer de primària d'un centre educatiu d'alta complexitat, on s'ha detectat un augment exponencial de les dificultats d'aprenentatge i que, es creu, que aquestes dificultats van molt lligades a l'empobriment lingüístic dels alumnes. Per a fer-ho, s'ha fet una recerca teòrica sobre la qual basar els posteriors resultats. S'han passat un seguit de proves validades i reconegudes a nivell nacional i internacional com son el Reversal (Edfelt, 1988) i l'ITPA (Fawcett i Nicholson, 2004) que expliquen de manera objectiva quines són les fortaleses i quines son les àrees a millorar en els alumnes amb més dificultats en l'àmbit lingüístic. I tot plegat, per cercar una base solida de la situació psicolingüística dels nens i nenes del centre sobre la que poder iniciar els canvis necessaris per a procurar un menor índex de fracàs escolar i social. The present study is born of the will to analyse the linguistic competitions of the students of first of primary of an educational centre of high complexity, where has detected an exponential increase of the difficulties of learning and that, believes , that these difficulties go very tied to the linguistic impoverishment of the students. To do it, has done a theoretical research on which base the back results. They have happened a followed of tests validated and recognised nationally and international like sleep it Reversal (Edfelt, 1988) and the ITPA (Fawcett and Nicholson, 2004) that explain of objective way which are the fortresses and which sleep the areas to improve in the students with more difficulties in the linguistic field. And all folded, to look for a solid base of the linguistic situation of the boys and girls of the centre on what power initiate the necessary changes to have a lesser index of school and social failure.

La deficiència auditiva es relaciona, intuïtivament, amb la percepció i producció del llenguatge i de la parla. No obstant, estudis exposen una gran diversitat de variables que poden influir en el desenvolupament global d’un infant amb discapacitat auditiva i, més concretament, en el desenvolupament del llenguatge. El present estudi planteja la creació d’una eina centrada en la metodologia observacional amb la finalitat de valorar les habilitats comunicatives i lingüístiques dels alumnes sords d’entre 2 i 6 anys en un context de joc. Per validar el protocol d’observació i poder descriure les habilitats psicolingüístiques dels alumnes, hem realitzat un judici d’experts i hem observat a sis alumnes amb deficiència neurosensorial bilateral moderada o profunda, portadors d’implants coclears o d’audiòfons, en centres ordinaris i centres amb projectes específics a l’audició i el llenguatge (coneguts com a centres d’agrupament) de Barcelona. Els resultats indiquen que l’eina és una tècnica efectiva per avaluar les habilitats comunicatives i lingüístiques dels alumnes en un context de joc (espontani o simbòlic). Hearing impairment is naturally related to the perception and production of language and speech. However, studies show a wide variety of variables that can influence the overall development of a child with hearing disability and, especially, in the development of language. The present study proposes the creation of a tool focused on observational methodology in order to evaluate the communicative and linguistic abilities of deaf students between 2 and 6 years-old by means of play. To validate the observation protocol and to describe the psycholinguistic skills of the students, we have created a trial of experts and have observed six students with moderate or deep bilateral neurosensory deficiency, who use cochlear implants or hearing aids, in ordinary centers and centers with projects specific to hearing and language (known as grouping centers) in Barcelona. The results indicate that the tool is an effective technique to evaluate the communicative and linguistic skills of the students in a context of play (spontaneous or symbolic).

Aquest Treball de Fi de Màster tracta de l’avaluació d’una intervenció psicopedagògica dirigida a un infant amb dislèxia, per poder donar resposta a la gran diversitat d’alumnes que presenten aquestes dificultats i que interfereixen significativament en el rendiment acadèmic de l’alumne. Així doncs, aquest treball proposa avaluar l’eficàcia que tenen les intervencions de re-educació en un centre psicopedagògic privat davant d’un infant de set anys amb Trastorn de Lectura o bé, dislèxia. A més, es pretén conèixer i valorar l’evolució d’aquest pacient, així com l’eficàcia de les intervencions realitzades per la re-educadora del centre, que estan encaminades a treballar les dificultats d’aprenentatge en relació amb el Trastorn de Lectura. D’aquesta manera, un cop valorades les intervencions re-educatives, mitjançant una graella observacional i una rúbrica, s’observa i s’analitza que hi ha algunes dificultats d’aprenentatge que encara persisteixen en l’infant, com ara, la comprensió lectora, la velocitat lectora, les nocions espacials sobre els altres i sobre els objectes, la lectoescriptura i determinat material de grafo- percepció. És per aquest motiu, que aquest treball es basa, finalment, en dissenyar unes propostes de millora per treballar les dificultats que encara presenta l’infant, amb l’objectiu de minvar les dificultats derivades del Trastorn de Lectura, que aquest pugui a arribar a progressar satisfactòriament en el seu desenvolupament acadèmic i personal, i a aconseguir un procés d’aprenentatge òptim. This Final – Master Project is based on the evaluation of a psycho-pedagogic intervention on a child with dyslexia as a response to the wide diversity of students that present these difficulties, which interfere significantly in their academic achievement. Thus, this project studies the effectiveness of the re-education interventions on a 7 – year – old child with reading disorders and dyslexia in a private psycho – pedagogic centre. In addition, this patient’s evolution and the effectiveness of the reeducator interventions are intended to be known about and assessed throughout this research. Once all these aspects have been studied through an observation grid and an evaluation rubric, it is observed that there are still some persisting learning difficulties in the child found in reading comprehension, reading speed, spatial concepts, literacy and specific graphical – perception related material. In conclusion, this project outlines the basis of a proposal of improvements for the child’s learning progress aiming to reduce difficulties derived from reading disorders as well as allowing him to develop in his personal and academic growth and to achieve an optimal learning plan.

Aquest treball té com a finalitat la de dissenyar una intervenció psicoeducativa per a millorar l’autoconcepte d’una mostra d’alumnes de 6è de Primària d’una escola concertada de Barcelona. Per això, es parteix de l’anàlisi de les diferents dimensions de l’autoconcepte (acadèmica, social, emocional i física) i la seva relació amb les conductes d’assetjament i rebuig que s’observen a l’aula. Així doncs, s’ha dividit la mostra en quatre rols (agressors, víctimes, víctimes-agressors i subjectes no implicats) a través de l’administració d’un qüestionari adaptat sobre intimidació i maltractament entre iguals. L’anàlisi de l’autoconcepte s’ha dut a terme a través de l’escala Autoconcepte Forma 5. Un cop analitzats els resultats, es confirma que els individus víctimes d’assetjament presenten un autoconcepte social significativament més negatiu en relació als subjectes no implicats, la qual cosa els fa més vulnerables a patir un major desajust psicosocial i problemes d’integració a l’aula. En canvi, els agressors puntuen més alt en les dimensions social i física de l’autoconcepte, mentre que les víctimes-agressors només presenten un autoconcepte més negatiu en les àrees acadèmica i social. D’altra banda, analitzant la totalitat de la mostra, s’observa que les dimensions social i emocional de l’autoconcepte són més negatives en comparació amb la població de la mateixa edat. Finalment, es prenen aquests resultats com a base per a dissenyar una intervenció socio-emocional amb tot el grup-classe, incidint en el desenvolupament d’habilitats socials i de regulació emocional com a recursos necessaris per a millorar la convivència a l’aula. The aim of this study is designing a psychoeducational intervention to enhance self-concept in a sample of 6th grade students from a concerted school in Barcelona. Therefore, it is based on the analysis of the different dimensions of self-concept (academic, social, emotional and physical) and its relation to bullying and rejection behaviors observed in the classroom. Thus, the sample has been distributed into four roles (bullies, victims, victims-bullies and not-involved subjects) through the administration of an adapted questionnaire about intimidation and harassment between peers. The self-concept analysis has been carried out through the Autoconcepte Forma 5 scale. Once analyzed the results, it is confirmed that victimized individuals have a significantly more negative social self-concept in relation to those non-involved subjects, which makes them more vulnerable to suffer from a greater psychosocial maladjustment and integration problems in the classroom. However, bullies score higher in social and physical dimensions of self-concept, whereas victims-bullies indicate a more negative social and academic self-concept. On the other hand, when analyzing the totality of the sample, it is observed that social and emotional dimensions of self-concept are more negative compared to the same age population. To conclude, these results are taken as a basis in the design of a socio-emotional intervention for all participants, focusing on the development of social skills and emotional regulation as necessary resources to improve coexistence within the classroom.

L’adolescència és una etapa madurativa considerada com un període crític per al desenvolupament individual i social en que els adolescents s’enfronten a situacions on posen en joc la seves habilitats socials i emocionals. Aquest fet, suposa un repte per la comunitat educativa que ha de donar una resposta educativa de qualitat per millorar la convivència als centres educatius. L’objectiu de la següent investigació és, avaluar les competències assertives, de set alumnes del Suport Intensiu a l’Escola Inclusiva (SIEI) de l’Institut d’Educació Secundaria del districte de San Martí, com a base per desenvolupar una proposta d’intervenció per promoure habilitats socials i emocionals. S’ha utilitzat una avaluació pre-test i post-test , per tal de valorar l’assertivitat en els participants a l’inici i al final, amb l’Escala d’Habilitats Socials (EHS) de Gismero. Els resultats obtinguts en la investigació denoten una tendència a ser menys o més assertiu segons la dimensió avaluada anteriorment. Els resultats han indicat que, amb el programa, es potencien conductes socials assertives i disminueixen els problemes de comportament. Ara bé, les habilitats socials i emocionals s’han de treballar conjuntament i exigeixen una continuïtat en el temps per tal que els alumnes incorporin els aprenentatges de forma significativa en el seu dia a dia per a promoure una convivència positiva tant en els centres escolars com en l’àmbit familiar. Adolescence is a mature stage considered as a critical period for individual and social development in which adolescents face situations where they put their social and emotional abilities into play. This fact is a challenge for educational community that must provide a quality educational response to improve coexistence in schools. The objective of the following research is to evaluate the assertive competencies of seven students of the Intensive Care in the Inclusive School (SIEI) of the Institute of Secondary Education of the district of Sant Martí, as a basis for developing a proposal of 'intervention to promote social and emotional skills. A pre-test and post-test evaluation has been used, in order to assess the assertiveness of participants at the beginning and at the end, with Social Skills Scale (EHS) of Gismero. The results obtained in the investigation indicate a tendency to be more or less assertive according to the dimension evaluated previously. The results indicated that, with the program, assertive social behaviors are enhanced and behavioral problems are decreased. However, social and emotional skills have to work together and demand a continuity over time so that students can incorporate learning significantly in their day to day life to promote positive coexistence in both school centers and in family.