Search

En els darrers anys, molts docents de l’àmbit universitari, estimulats per esdeveniments com el projecte Bolonya o la situació de confinament a causa de la pandèmia, han emprès innovacions docents cap a un aprenentatge més actiu, més centrat en el desenvolupament de competències i amb una avaluació formativa més continuada, tal com es reclama a la institució universitària des de fa temps. Aquests esforços, però, es troben sovint amb les dificultats d’un escenari que havia d’haver canviat per facilitar aquests esforços i no ho ha fet. Els plans d’estudi nous continuen sent com els d’abans (assignatures petites monotemàtiques), les normatives d’avaluació segueixen centrant l’atenció gairebé exclusivament en com cal posar les qualificacions (l’avaluació sumativa) i els sistemes d’avaluació de la qualitat de la docència continuen enfocats a verificar que els docents expliquem bé la lliçó. Tampoc no ha canviat la mentalitat de molts docents que miren amb recel les innovacions que duen a terme companys del voltant. No és infreqüent el cas de docents que són interpel·lats perquè donin explicacions de les seves innovacions per companys que no sempre tenen un interès autèntic per escoltar les respostes, cosa que pot fer que el camí sigui encara més llarg i desgastant. Per a aquestes situacions convé tenir a mà un bon minisermó que ens ajudi a escapar-ne dignament, sense perdre-hi gaire temps, i, si és possible, deixant una mica desorientat el nostre interlocutor. En aquest article es proposen alguns minisermons amb aquest objectiu. Si bé és cert que l’article es dirigeix (i l’interpel·la) al professorat universitari, podria ser també d’interès per a professorat d’altres nivells formatius., In recent years, many university teachers, prompted by such events as the Bologna project or the lockdown situation due to the pandemic, have implemented teaching innovations for more active learning, focused more closely on the development of skills and with more continuous educational evaluation, just as has long been demanded of universities. However, these efforts often face the difficulties posed by a scenario that should have changed to facilitate these efforts but has not done so. The new curricula continue to be just as they were before (comprising small monothematic subjects), the evaluation rules continue to focus attention almost exclusively on how grades should be given (summative evaluation), and the teaching quality evaluation systems remain focused on verifying that teachers explain their lessons well. Nor has there been any change in the mentality of many teachers, who are suspicious of the innovations made by their colleagues. Indeed, it is not uncommon for teachers to be asked to explain their innovations by colleagues who do not always have a genuine interest in listening to the answers, something which can make the path even longer and more exhausting. For these situations, it is advisable to have a good mini-sermon on hand that can help one to face the situation with dignity, without wasting much time and, if possible, leaving the other person somewhat disoriented. In this article, we propose some mini-sermons of this type. Although this paper is conceived for university teachers, it could also be of interest to teachers on other educational levels.

La manera habitual d’establir jerarquies de manera visual als espais és crear una diferència de nivell d’il·luminació entre àrees de diferent interès. Això, però, afavoreix l’augment de moviments de la pupil·la que poden derivar en fatiga visual i conseqüentment en pèrdua d'atenció i problemes de salut. Aquest experiment avalua l’eficàcia d’establir una jerarquia usant la diferència d’Índex de Reproducció Cromàtica (IRC) entre una àrea d’interès i el seu entorn proper com a crida d’atenció. L’experiment consisteix en el desenvolupament de tasques específiques en àrees il·luminades amb un valor d’IRC diferent, però idèntic valor d’il·luminació (Em) mantenint una uniformitat alta per evitar la fatiga produïda per contrast. S’avalua l’exercici de quatre grups d’estudiants (87) d’entre 8 i 11 anys, així com el temps i el nombre d’iteracions necessàries per desenvolupar correctament la tasca proposada. Aquesta tasca consisteix a resoldre un trencaclosques de nou peces entre les quals varien quatre paràmetres: posició, color, farciment i forma. Els resultats mostren millores significatives als paràmetres analitzats de fallades i color a l’hora de resoldre un puzle, així com una millora de temps de 7 segons en la resolució de la tasca en escena d'estudi. Un cop demostrada l’efectivitat de la diferència d'IRC com a eina visual per millorar l'atenció, caldrà investigar la millora al llarg termini de la fatiga comparada amb mètodes tradicionals de diferència d’il·luminació., The usual way of establishing visual hierarchies in spaces is by creating a difference in the lighting level between areas of different interest. However, this favours the increase of pupil movements that can lead to visual fatigue and consequently to loss of attention and health problems. This experiment evaluates the effectiveness of establishing a classification using the difference in Colour Rendering Index (CRI) between an area of ​​interest and its immediate surroundings as a call for attention. The experiment consists of the development of specific tasks in areas illuminated with different CRI values, but identical illuminance (Em) values, maintaining a high uniformity to avoid fatigue caused by contrast. The performance of four groups of students (87) between 8 and 11 years old is evaluated, as well as the time and number of iterations necessary to correctly develop the proposed task. This task consists of solving a nine-piece puzzle with four variables: location, colour, fill and form. The results show significant improvements in the analysed parameters of errors and colour when solving a puzzle, as well as a time improvement of 7 seconds in the resolution of the task in the study scene. Once the effectiveness of CRI difference as a visual tool to improve attention has been demonstrated, the long-term improvement in fatigue compared to traditional illumination difference methods should be investigated., La manera habitual de establecer jerarquías de manera visual en los espacios es creando una diferencia de nivel de iluminación entre áreas de distinto interés. Sin embargo, esto favorece el aumento de movimientos de la pupila que pueden derivar en fatiga visual y consecuentemente en perdida de atención y problemas de salud. Este experimento evalúa la eficacia de establecer una jerarquía usando la diferencia de Índice de Reproducción Cromática (IRC) entre un área de interés y su entorno próximo como llamada de atención. El experimento consiste en el desarrollo de tareas específicas en áreas iluminadas con distinto valor de IRC, pero idéntico valor de iluminancia (Em) manteniendo una uniformidad alta para evitar la fatiga producida por contraste. Se evalúa el desempeño de cuatro grupos de estudiantes (87) de entre 8 y 11 años, así como el tiempo y el número de iteraciones necesarias para desarrollar correctamente la tarea propuesta. Esta tarea consiste en la resolución de un puzle de nueve piezas entre las cuales varían cuatro parámetros: posición, color, relleno y forma. Los resultados muestran mejoras significativas en los parámetros analizados de fallos y color a la hora de resolver un puzle, así como una mejora de tiempo de 7 segundos en la resolución de la tarea en escena de estudio. Una vez demostrada la efectividad de la diferencia de IRC como herramienta visual para mejorar la atención se deberá investigar la mejora al largo plazo de la fatiga comparada con métodos tradicionales de diferencia de iluminancia., Los autores agradecen la colaboración de los centros escolares participantes Roser Capdevila y Lola Anglada por su ayuda en todo momento, especialmente a las direcciones y el profesorado de 3º y 4º de primaria. Así como al programa SmartClassrooms del que participan., Peer Reviewed

Este proyecto tiene como objetivo el desarrollo de un videojuego de fútbol 2 contra 2, en el cual los jugadores humanos pueden interactuar y competir junto a agentes controlados por inteligencia artificial, específicamente entrenados mediante el uso de técnicas avanzadas de aprendizaje por refuerzo. A lo largo del juego, los agentes han sido diseñados para mejorar su rendimiento progresivamente, adaptándose a las dinámicas del partido y ofreciendo un desafío cada vez mayor a los jugadores humanos. El enfoque principal del proyecto es integrar agentes autónomos capaces de aprender y evolucionar en sus estrategias, brindando una experiencia de juego dinámica y personalizada, en la que los usuarios se enfrenten a niveles crecientes de dificultad. Esto no solo permite una interacción fluida y equilibrada entre humanos y máquinas, sino que también impulsa la innovación en el desarrollo de videojuegos basados en inteligencia artificial., This project aims at developing a 2 vs 2 football video game, in which human players can interact and compete alongside AI-controlled agents, specifically trained using advanced reinforcement learning techniques. Throughout the game, the agents have been designed to progressively improve their performance, adapting to the dynamics of the match and offering an ever-increasing challenge to human players. The main focus of the project is to integrate autonomous agents capable of learning and evolving their strategies, providing a dynamic and personalized gaming experience, in which users face increasing levels of difficulty. This not only allows for a fluid and balanced interaction between humans and machines, but also drives innovation in the development of AI-based video games.

L'ús de tecnologies digitals en l'ensenyament permet noves possibilitats d'aprenentatge i facilita l'accés dels estudiants a eines innovadores per adquirir habilitats, les quals són altament valorades en el mercat laboral actual. Aquest TFM proposa la creació d'una plataforma educativa virtual que fusiona l'aprenentatge teòric i el pràctic dels estudiants. El concepte es basa en un entorn educatiu interactiu on els alumnes poden ser immersos en diverses sales i galeries, mitjançant tecnologia innovadora, adascuna dissenyada per poder aplicar diferents metodologies d'aprenentatge. Aquest espai proporciona una experiència educativa única amb la finalitat d'afavorir el creixement personal i acadèmic dels estudiants. Pretén introduir-se com una comunitat educativa dinàmica que millora l'aprenentatge dels alumnes i permet explorar noves oportunitats de col·laboració amb altres disciplines per ampliar l'abast del projecte.

Aquest TFM estudia el pionerisme com a eina pedagògica i la possibilitat de ser aplicada als centres educatius. El pionerisme es defineix com una sèrie d'activitats que es realitzen dins del moviment escolta, en el marc de l'educació en el lleure. Aquestes activitats tenen com a objectiu conèixer i treballar amb materials i recursos bàsics que es troben a la natura, per construir unes instal·lacions que són necessàries per habitar aquest espai natural. Aquestes activitats es podrien utilitzar dins de l'educació formal per potenciar d'una forma creativa i dinàmica moltes habilitats i destreses beneficioses pel desenvolupament dels joves, com poden ser el treball en equip o l'autonomia, al mateix temps que ajudarien a adquirir un aprenentatge significatiu. Un dels seus principis bàsics és el de construir arran de la necessitat de modificar els espais que s'habiten. Als centres educatius, amb l'aplicació del pionerisme es podria treballar la millora dels espais d'aprenentatge, diversificar els espais de joc o repensar els espais en els quals conviuen infants i joves. S'han estudiat les potencialitats educatives que té el pionerisme a través de l'experiència de diferents Agrupaments Escoltes i Guies que actualment duen a terme la seva tasca educativa a Espanya. També s'han desenvolupat propostes per la seva implementació, amb els materials didàctics necessaris per al seu desenvolupament

Aquest projecte té com a objectiu identificar conjuntament amb el professorat, algunes de les dificultats que tenen els alumnes en diferents matèries i dissenyar i fabricar material didàctic per a ajudar els alumnes a millorar la comprensió de conceptes que normalment són de difícil comprensió. Un cop superada la fase de disseny, aquest material s'ha de poder fabricar amb mitjans disponibles en el centre educatiu com per exemple impressores 3d o talladora làser. Finalment, un cop fabricat el material, aquest es portarà a l'aula perquè tant l'alumnat com el professorat l'utilitzi com a material complementari. Aquest material ha de permetre a l'alumnat experimentar o recrear exercicis teòrics de forma tangible, i així demostrar que els valors teòrics calculats es corresponen.

En aquest projecte final de màster es proposen formacions interactives perquè l'alumnat aprengui a utilitzar les eines d'un taller de tecnologia, emmarcades en l'aprenentatge basat en projectes (ABP) i consistents en el visionament d'un vídeo amb preguntes i una petita pràctica supervisada. Un cop superades aquestes fases, l'alumnat estarà capacitat per utilitzar l'eina o la tècnica concreta. Mitjançant l'ús de tecnologies digitals, aquest sistema busca millorar l'eficàcia de l'ensenyament de la tecnologia mentre fomenta l'autonomia dels estudiants. Tot i que les formacions encara no s'han aplicat a l'aula, les primeres reaccions de professionals docents són positives, suggerint que podrien ser una bona eina en l'ensenyament de la tecnologia. La combinació de vídeos interactius i pràctiques supervisades permet als alumnes assimilar coneixements de manera més efectiva i lúdica, promovent un aprenentatge autònom. El següent pas serà la implementació d'aquestes formacions en entorns reals d'aprenentatge per validar-ne l'eficàcia.

Aquest treball desenvolupa una proposta d'intervenció mediambiental en un centre educatiu, en el marc teòric de la Unitat 3 del projecte mundial de Global Scholars: "Building Sustainable Cities". Aquest programa internacional connecta estudiants de diferents ciutats del món, i en aquest cas s'utilitzen eines de modelatge i impressió 3D. El projecte, destinat a alumnes de 2n d'ESO, serà avaluat per docents i professionals de l'ajuntament. Fomenta la interacció i el debat en fòrums en línia on els joves comparteixen idees i experiències, mitjançant metodologies AICLE i ABP. El projecte aborda necessitats competencials i vivencials, permetent als estudiants proposar projectes mediambientals en parcs municipals o dins del centre educatiu amb dissenys accessibles per a tothom i la impressió 3D. Gràcies al programa de Global Scholars, que integra aprenentatges multidisciplinaris durant el curs, es desenvolupa la competència tecnològica amb eines digitals com Tinkercad o Sketchup i físiques amb la impressió 3D. En resum, el treball proporciona eines i aprenentatges perquè els estudiants puguin desenvolupar una proposta arquitectònica que contribueixi significativament al medi ambient local. Busca la participació activa dels alumnes, fusionant competències competencials, vivencials i tecnològiques en projectes mediambientals, tot integrant la tecnologia com a element principal.

El treball aborda el disseny, implementació i avaluació d'activitats d'ensenyament-aprenentatge gamificades per al CFGM d'Electromecànica de Vehicles Automòbils. La solució proposada cerca valorar l'augment de la motivació en l'alumnat per tal determinar metodologies que evidenciïn facilitar el procés d'ensenyament-aprenentatge a través de la gamificació. El plantejament consisteix a crear un joc en línia, on el sistema de puntuació, la rivalitat i les recompenses siguin potenciadors de la motivació i la participació en l'alumnat. En aquest joc, l'alumnat consulta material didàctic interactiu, i resol tasques per assolir objectius d'aprenentatge i la puntuació associada que els farà ascendir en el rànquing de puntuació per tal superar el joc. Per dur a terme la solució proposada, s'ha seleccionat un tauler d'un joc existent ambientat en una cursa de Fórmula 1, que s'ha redissenyat per a ajustar-se als Resultats d'Aprenentatge del currículum del cicle. El joc de base està compost per diverses activitats, totes gamificades i majoritàriament representen jocs interactius i en línia. La valoració de l'èxit de la proposta està constituïda en l'observació del procés i en un qüestionari de satisfacció que pretén mesurar el nivell d'interès, motivació i el grau d'assoliment dels continguts per part dels participants.

Cada vegada és més freqüent sentir a parlar de la salut mental. És un tema confós per les persones que mai han patit una cosa semblant, ja que costa molt d'entendre el cap d'una persona que no funciona com ho hauria de fer. Això pot causar grans efectes negatius. Hi ha moltes persones que pateixen problemes de salut mental i és molt freqüent que se sentin incompreses per la gent que els envolta perquè no troben a ningú que pugui entendre com se senten. L'objectiu d'aquest projecte és aconseguir fer una animació 2D, la qual pugui transmetre i fer entendre a les persones que no s'han trobat mai en una situació així, com algú que pateix ansietat sol veure la vida quan aquesta apareix. Per endinsar-se més en conèixer de què tracta aquest tema, es faran enquestes a persones perquè puguin explicar la seva experiència amb l'ansietat i d'aquesta manera, poder conèixer diferents situacions i relatar l'animació de la manera més objectiva possible, buscant un fil narratiu metafòric. La metodologia emprada es basarà en tres fases: preproducció, producció i postproducció, respectivament. En la primera fase, es crearan els guions i dins d’aquesta també s'iniciarà el procés de disseny de fons i de personatges. En la segona fase, s'animaran els dissenys prèviament creats. Finalment, a la fase de postproducció s'editaran les animacions, implementant sons i música per obtenir un resultat final més bo. Finalment, a través d’un test de validació, a través del resultat final del projecte i es faran els canvis que estaran a l’abast tenint en compte el límit de temps, assolint així els objectius esperats.

This work falls within the research line on the applicability of gamification techniques and extended reality technologies in engineering education. Specifically, this work aims to design, develop and validate software that uses the mentioned techniques and technologies. This report includes the methodology followed, the results of the validation and the proposed model. The process begins with a review of the state of the art in didactics, gamification and extended reality technologies. These three disciplines share a practical framework that, by inducing motivation and a sense of progress in the student while reducing the cognitive requirements of a learning process, seeks to optimize learning in terms of comprehension and memorization. The software has been designed as reinforcement for the initial lessons of the subject "flight mechanics", entitled: "main reference systems of the aircraft". The activity is designed to be independent of external tutoring within the software and is placed as an exercise in understanding between the theoretical and practical parts of the concepts. The development has been mainly carried out using the Unity 3D engine, and with digital content creation tools such as GIMP, Tinkercad, Visual Studio and Xcode. The validation has had two approaches. On the one hand, the adaptation of the users to the mechanics of the software has been validated, and on the other, the achievement of the objective concepts. This project has carried out and validated three iterations of the design and development process. In each version, the applicability of some components of the mentioned techniques and technologies has been demonstrated, redesigns have been made according to the feedback from surveyed students, and guidelines for the new iterations have been proposed. In the end, it can be concluded that the activity provides evidence of the potential of these technologies to enhance the 3D visualization of theoretical concepts and procedural learning, a, Objectius de Desenvolupament Sostenible::4 - Educació de Qualitat

L'ús de tecnologies en contextos educatius ha anat augmentant a causa de la pandèmia pel COVID 19. Tot i això, l'ús de models que puguin estudiar com els estudiants accepten utilitzar certes tecnologies no ha estat estudiat adequadament, i molt menys s'ha pogut identificar la validesa dels models en diferents contextos. Per això, aquest estudi busca adaptar el model d'acceptació de tecnologies a l'espanyol per ser utilitzat amb estudiants universitaris. Per això, es va aplicar el qüestionari a 297 estudiants pertanyents a una universitat privada. Els resultats indiquen que l'estructura factorial original del model es manté en adaptar-se a l'espanyol. Així mateix, es va poder identificar que no hi havia diferències en el model segons el gènere del participant, cosa que corrobora una invariança factorial del model. D'altra banda, es corroboren relacions causals dins del model amb la intenció d'utilitzar tecnologies. Es conclou que el model d'acceptació de tecnologia es manté en un context diferent i es pot utilitzar amb estudiants universitaris per avaluar possibles intervencions educatives en virtualitat., The use of technologies in educational contexts has been increasing due to the COVID-19 pandemic. However, the use of models that can explain a student's intention to use certain technologies has not been adequately researched, much less has it been possible to identify the validity of a model that maintained his factorial structure in different contexts. Therefore, this study seeks to adapt the technology acceptance model to Spanish, to be used with university students. Thus, a questionnaire was applied to 297 students belonging to a private university. The results indicate that the original factorial structure of the model is maintained when it is adapted to Spanish. Likewise, it was identified that there were no differences in the model according to the gender of the participant, which corroborates a factorial invariance of the model. Also, causal relationships within the model with the intention of using technologies are corroborated. We concluded that the technology acceptance model is maintained in a different context and can be used with university students to evaluate possible educational interventions in virtuality., El uso de tecnologías en contextos educativos ha ido aumentando debido a la pandemia por el COVID 19. Sin embargo, el uso de modelos que puedan estudiar cómo los estudiantes aceptan utilizar ciertas tecnologías no ha sido estudiado adecuadamente, y mucho menos se ha podido identificar la validez de los modelos en distintos contextos. Por ello, el presente estudio busca adaptar el modelo de aceptación de tecnologías al español, para ser utilizado con estudiantes universitarios. Para ello, se aplicó el cuestionario a 297 estudiantes pertenecientes a una universidad privada. Los resultados indican que la estructura factorial original del modelo se mantiene al adaptarse al español. Asimismo, se pudo identificar que no existían diferencias en el modelo según el género del participante, lo que corrobora una invarianza factorial del modelo. Por otro lado, se corroboran relaciones causales dentro del modelo con la intención de uso de tecnologías. Se concluye que el modelo de aceptación de tecnología se mantiene en un contexto distinto y puede ser utilizado con estudiantes universitarios para evaluar posibles intervenciones educativas en virtualidad.

En el contexto de crisis y globalización, el Plan Bolonia ha generado un modelo universitario cuya formación se orienta casi exclusivamente hacia el acceso al mercado laboral. Consecuentemente, la subordinación a determinadas temáticas deja fuera asuntos emergentes que no encuentran cabida en los planes de estudio y solo aparecen en proyectos de innovación educativa y proyectos de aprendizaje servicio que favorecen una relación entre la academia y la realidad. Este artículo presenta la experiencia de aprendizaje-servicio llevada a cabo desde un taller experimental en la Escuela de Arquitectura que abordó la necesidad de introducir la consideración de grupos no humanos en los procesos urbanos. Mediante el análisis de la experiencia a través de un registro sistemático cualitativo y de una revisión teórica, los resultados permiten ser valorados positivamente, detectando en el alumnado un creciente interés por promover un compromiso con lo más que humano desde un enfoque situado., Postprint (published version)

The use of computer applications as learning media has been widely used in the learning process. One such computer application is Augmented Reality. Augmented Reality has advantages in ease of use, media appeal, and mobility because it can be used on cell phones and tablets. Creative thinking is a skill that students need in solving problems in a learning process in the classroom. The research objective is to investigate the effect of augmented Reality on students' academic achievement viewed from the creative thinking level. MANOVA was used to analyze differences in cognitive and psychomotor learning outcomes between the experimental class using AR and the control class using PowerPoint. The results showed that learning media and creative thinking levels affect cognitive and psychomotor learning outcomes. Cognitive learning outcomes of students using AR are higher than student learning outcomes using PowerPoint. Meanwhile, the psychomotor learning outcomes of students using AR are higher than those using PowerPoint. The learning media significantly affects cognitive learning outcomes with a p-value = 0.007, while the creative thinking level significantly affects psychomotor learning outcomes with a p-value = 0.016, Peer Reviewed

L'objectiu d'aquest treball és analitzar com l'arquitectura pot influir en l'aprenentatge actiu dels infants en un entorn escolar. El treball es basa en un estudi sobre la cronologia d'aquests moviments des dels seus inicis fins a l'anàlisi de certes escoles que ho implementen complementant-ho amb entrevistes a especialistes, professors, alumnes, famílies i finalitzant amb la visita guiada a dos centres que posen en pràctica aquestes metodologies.

L'etapa escolar és un període important a la vida dels infants, durant el qual experimenten un procés de desenvolupament que comporta una sèrie de canvis i la maduració de tots els sistemes. És durant aquesta etapa que l'aprenentatge és fonamental i la visió adquireix un pes de gran importància. En totes les àrees del sistema visual, especialment en els infants que es troben en edat escolar a causa del seu creixement, és possible que es presentin alteracions que puguin afectar el seu rendiment acadèmic. Aquestes alteracions es poden manifestar tant en la funció visual com en l'eficàcia visual, així com en el processament de la informació. Per tant, cal realitzar revisions optomètriques completesper a la detecció d’alguna disfunció visual. Amb l'objectiu d'abordar aquesta problemàtica, s’han realitzat cribratges visuals en una mostra de 43 alumnes que cursaven tercer i quart de primària, de l'escola Lumen de Terrassa. En aquest cribratge, s’han avaluat tres conceptes principals esmentats anteriorment. En primer lloc, s’ha analitzat la funció visual a través de l'agudesa visual i l'estat refractiu; en segon lloc, l'eficàcia visual mitjançant la motilitat ocular, la visió binocular i l'acomodació. I, en tercer lloc, s’ha analitzat el processament de la informació a través de les habilitats viso-espacials, les habilitats d'anàlisi visual i la integració viso- motora. A partir de l'anàlisi estadística dels resultats, s’arriba a les conclusions que: hi ha més alumnes de quart que de tercer que siguin miops, el daltonisme és més freqüent en nens de sexe masculí que de sexe femení, en alguns casos tenir una agudesa visual inferior a la unitat implica tenir una estereòpsia baixa, els alumnes amb resultats alterats en la prova del DEM tindran problemes amb la lectura, no tots els nens amb insuficiència de convergència tenen problemes amb l'escriptura i, finalment, no hi ha més problemes de binocularitat que d'acomodació en les classes de tercer i quart de primària., La etapa escolar es un período importante en la vida de los niños, en el cual experimentan un proceso de desarrollo que conlleva una serie de cambios y la maduración de todos los sistemas. Es durante esta etapa que el aprendizaje es fundamental y la visión adquiere un peso de gran importancia. En todas las áreas del sistema visual, especialmente de los niños que se encuentran en edad escolar debido a su crecimiento, es posible que se presenten alteraciones que puedan afectar su rendimiento académico. Dichas alteraciones se pueden manifestar tanto en la función visual como en la eficacia visual, así como en el procesamiento de la información. Por tanto, deben realizarse revisiones optométricas completas para la detección de alguna disfunción visual. Con el objetivo de abordar esta problemática, se han realizado cribados visuales en una muestra de 43 alumnos que cursaban tercero y cuarto de primaria, de la escuela Lumen de Terrassa. En este cribado, se han evaluado tres conceptos principales nombrados anteriormente. En primer lugar, se ha analizado la función visual a través de la agudeza visual y el estado refractivo; en segundo lugar, la eficacia visual mediante la motilidad ocular, la visión binocular y la acomodación. Y, en tercer lugar, se ha analizado el procesamiento de la información a través de las habilidades viso-espaciales, las habilidades de análisis visual y la integración viso-motora. A partir del análisis estadístico de los resultados, se llega a las conclusiones que: hay más alumnos de cuarto que de tercero que sean miopes, el daltonismo es mayor en niños de sexo masculino que de sexo femenino, en algunos casos tener una agudeza visual inferior a la unidad implica tener una estereopsis baja, los alumnos con resultados alterados en la prueba del DEM tendrán problemas con la lectura, no todos los niños con insuficiencia de convergencia tienen problemas con la escritura y finalmente no hay más problemas de binocularidad que de acomodación en las clases., The school stage is an important period on the children’s life, during which they undergo a process of development involving various changes and the maturation of all systems. It is during this stage that learning is fundamental, and vision assumes significant importance. In all areas of the visual system, particularly in school age children due to their growth, there may be alterations that can affect their academic performance. These alterations can manifest in both visual function and visual efficiency, as well as information processing. Therefore, comprehensive optometric evaluations should be conducted to detect any visual dysfunction. To address thisissue, visual screenings was conducted on a sample of 43 studentsin the third and fourth grades at Lumen School in Terrassa. During this screening, three key concepts mentioned above were evaluated. Firstly, visual function was analyzed through visual acuity and refractive status. Secondly, visual efficiency through eye motility, binocular vision, and accommodation. Lastly, information processing was analyzed through visual-spatial skills, visual analysis skills, and visuomotor integration. Based on the statistical analysis of the results, the following conclusions were reached: there are more nearsighted students in the fourth grade than in the third grade; color blindness is more prevalent in male students than in female students; in some cases, having visual acuity below unity indicates reduced stereopsis; students with altered results in the DEM test will have reading difficulties; not all children with convergence insufficiency experience writing problems, and finally, there are no more issues with binocularity than with accommodation in the third and fourth grades.

El Learning Dashboard és una eina de visualització i monitoratge d'assoliment d'objectius d'aprenentatge per equips d'estudiants que realitzen projectes software. Aquest recull i analitza dades de diverses fonts per calcular i visualitzar mètriques, factors de qualitat i indicadors estratègics. Va ser implementat com a una adaptació del projecte Q-Rapids dashboard. Durant aquesta adaptació, alguns components van deixar de ser funcionals. L'objectiu d'aquest projecte és afegir al Learning Dashboard dues funcionalitats ja existents en el Q-Rapids Dashboard que per el moment no han pogut ser adaptades amb èxit. La primera és un component d'alertes, que envia alertes quan uns valors determinats per a les mètriques, els factors i els indicadors estratègics de seguiment són traspassats. La segona funcionalitat és un component de prediccions, que preveu l'evolució de les diferents mètriques, factors i indicadors estratègics., The Learning Dashboard is a tool for visualizing and monitoring the achievement of learning objectives in student's teams developing software projects. The Learning Dashboard gathers and analyzes information from several sources to calculate and visualize metrics, quality factors and strategic indicators. It was implemented as an adaptation of the Q-Rapids dashboard project. During this adaptation/integration, some components stopped being functional. The objective of this project is to implement in the Learning Dashboard two functionalities already existing in the Q-rapids Dashboard that haven't been adapted successfully. The first one is an alert component, which sends alerts when certain values ¿¿for the tracking metrics, factors and strategic indicators are breached. The second one, a prediction component which predicts the evolution of the different indicators.

En aquest TFM es pretén desenvolupar com el concepte d'una mentalitat de creixement pot ajudar al rendiment acadèmic dels nostres alumnes de formació professional i com pot millorar la seva vida. Els estudis portats a terme fins ara han descobert que els estudiants amb una mentalitat de creixement tendeixen a tenir una actitud més positiva davant els reptes, són més propensos a perseverar davant les dificultats i creuen més en la seva capacitat per a millorar. Com a punt de partida, es proporcionarà una visió general del tema i es realitzarà una recerca d'estudis relacionats, amb l'objectiu de dissenyar estratègies i tècniques específiques per a desenvolupar una mentalitat de creixement en els nostres alumnes. S'analitzarà perquè en formació professional veiem tants alumnes desmotivats i amb baixa autoestima i finalment, s'intentarà aplicar les estratègies proposades per a comprovar i mesurar els resultats de millora.

L'ús de tecnologies digitals com a suport al procés d'aprenentatge pot contribuir a una forma més dinàmica i participativa de desenvolupar el coneixement. Les narratives transmèdia assumeixen característiques congruents amb això en facilitar la incorporació de metodologies educatives que fomenten habilitats d'aprenentatge en interacció amb dispositius digitals durant l'exploració d'una narrativa. Simultàniament, en el cas de les matemàtiques, molts estudiants interpreten la matèria sense connectar-la amb el seu context social i, per tant, no comprenen la seva aplicabilitat i utilitat al món real. Aquest article presenta una revisió de la literatura relacionada amb aquests conceptes i la seva interacció en l'aprenentatge de les matemàtiques. Es va realitzar una revisió integrativa de la literatura seguint cinc passos per recol·lectar evidència a la literatura: 1) formulació de la pregunta de revisió, 2) cerca, cribratge i selecció (mostreig) d'informació, 3) avaluació crítica de la informació seleccionada (recopilació de dades), 4a) dades extracció (anàlisi de dades), 4b) síntesi de les dades extretes i anàlisi temàtica, i 5) presentació de dades. Es va trobar que les pràctiques dels docents com a orquestradors i facilitadors de l'aprenentatge i l'impacte de les narratives transmèdia en l'intent de motivar els estudiants els apropen a les matèries matemàtiques explorades a les classes., The use of digital technologies as a support to the learning process may contribute to a more dynamic and participatory way of developing knowledge. Transmedia narratives assume characteristics congruent with this by facilitating the incorporation of educational methodologies that foster learning skills in interaction with digital devices during the exploration of a narrative. Simultaneously, in the case of mathematics, many students interpret the subject without connecting it to their social context and, therefore, do not understand its applicability and usefulness in the real world. This article presents a literature review related to these concepts and their interplay in mathematics learning. It also tries to explore how these approaches may affect teachers’ practices as orchestrators and facilitators of learning, as well as to how they impact the difficulties imposed by the incorporation of digital technology in educational contexts. Finally, we discuss the impact of transmedia narratives in the attempt to motivate students and draw them closer to the subject of mathematics., El uso de tecnologías digitales como apoyo al proceso de aprendizaje puede contribuir a una forma más dinámica y participativa de desarrollar el conocimiento. Las narrativas transmedia asumen características congruentes con esto al facilitar la incorporación de metodologías educativas que fomentan habilidades de aprendizaje en interacción con dispositivos digitales durante la exploración de una narrativa. Simultáneamente, en el caso de las matemáticas, muchos estudiantes interpretan la materia sin conectarla con su contexto social y, por tanto, no comprenden su aplicabilidad y utilidad en el mundo real. Este artículo presenta una revisión de la literatura relacionada con estos conceptos y su interacción en el aprendizaje de las matemáticas. También trata de explorar cómo estos enfoques pueden afectar las prácticas de los docentes como orquestadores y facilitadores del aprendizaje, así como cómo impactan las dificultades que impone la incorporación de la tecnología digital en los contextos educativos. Finalmente, discutimos el impacto de las narrativas transmedia en el intento de motivar y acercar a los estudiantes a la asignatura de matemáticas.

Este proyecto es un prototipo de un serious game ambientado en la ciencia espacial y en el espacio que puede enseñar una gran cantidad de contenido de materias STEM. El juego brinda la posibilidad de jugar mecánicas y dinámicas interactivas e interesantes manteniendo el mismo tema y la misma narrativa durante todo el juego. OBJECTIVES: Investigar y comprender cómo hacer un Serious Game, crear un prototipo aplicando toda la información y conocimientos recopilados, este prototipo tiene que ser estético y funcional de forma satisfactoria, y probarlo en una situación real, asegurándose de que el prototipo esté en condiciones. estado beta, y probando su desempeño en una escuela secundaria (el último objetivo no se pudo lograr)

Aquest treball se centra en la proposta d'una millora educativa a través de la gamificació per potenciar la motivació en l'aprenentatge dels estudiants de 1r d'ESO. Per començar, s'aborda el marc teòric de la gamificació, el joc, la ludificació, l'aprenentatge basat en el joc i els serious games, així com els avantatges i desavantatges de la gamificació en l'educació. El gruix del treball consisteix en el desenvolupament de dues unitats didàctiques de Tecnologia i Digitalització de 1r d'ESO, utilitzant el joc de taula Catan com a fil conductor. Amb això, es busca proporcionar als estudiants una experiència d'aprenentatge pràctica i interactiva, incloent sessions gamificades per motivar la participació activa dels estudiants. Finalment es realitza una proposta d'avaluació per mesurar els resultats i l'aprenentatge dels estudiants i s'ofereixen possibles canvis per millorar la proposta en el futur. Tot i que aquesta proposta no s'ha pogut dur a terme en un context real, es destaca la importància de la gamificació com a eina per a potenciar la motivació en l'aprenentatge dels estudiants de 1r d'ESO.

El projecte comprèn un anàlisi teòric i pràctic del procés d'aprenentatge dels universitaris amb l'objectiu d'aplicar eines amb una base de la metodologia Lean en el procés de l'estudi i la realització de projectes acadèmics, per aportar una dinàmica que s'utilitza en empreses però que en el pas previ, que és estudiar, no es té en compte el mateix procés o implantació del pensament de la metodologia en qüestió, fins a un parell de quadrimestres abans de finalitzar el grau. És per això que es presentarà el disseny d'eines Lean adaptades al procés d'aprenentatge en un fullet formatiu perquè l'estudiant sigui capaç de decidir la base filosòfica que s'adapta millor a la seva estratègia per estudiar., El proyecto comprende un análisis teórico y práctico del proceso de aprendizaje de los universitarios con el objetivo de aplicar herramientas con una base de la metodología Lean en el flujo del estudio y realización de proyectos académicos, para aportar una dinámica que se utiliza en empresas pero que en el paso previo, que es estudiar no se tiene en cuenta el mismo proceso o implantación del pensamiento de la metodología en cuestión, hasta un par de cuatrimestres antes de finalizar el grado. Es por eso que se presentará el diseño de herramientas Lean adaptadas al proceso de aprendizaje en un folleto formativo para que el estudiante sea capaz de decidir por el mismo la base filosófica que se adapta mejor a su estrategia para estudiar., The project includes a theoretical and practical analysis of the learning process of college students with the aim of applying tools based on the Lean methodology in the flow of study and implementation of educational projects to provide a dynamic that is used in companies, but in the previous step, which is to study, the same process or implementation of the thinking of the methodology in question is not taken into account until a couple of semesters before the end of the degree. The design of Lean tools adapted to the learning process will be presented in a training booklet with the purpose of the student, so he will be able to decide for himself the philosophical basis that best suits his study strategy.

L'Aprenentatge Basat en Projectes és reconegut per proporcionar múltiples beneficis en el desenvolupament de competències dels alumnes i en la seva motivació. No obstant això, malgrat aquests avantatges, s'ha observat una manca en el desenvolupament de competències interpersonals, com ara l'ètica i el civisme. A la llum d'aquesta perspectiva, el present treball de Fi de Màster aborda aquesta carència mitjançant la integració de l'Aprenentatge Servei i la metodologia de l'Aprenentatge Basat en Problemes al projecte desenvolupat, amb l'objectiu de resoldre un problema real. Per tal d'avaluar el projecte de metodologia híbrida, s'han realitzat enquestes i entrevistes al sector, i s'han aplicat els criteris de GRAPA-RIMA de la UPC. S'inclou en aquest treball una anàlisi d'aquests resultats.

La neuroarquitectura és un camp interdisciplinari que combina l'arquitectura i la neurociència per entendre com l'entorn físic pot afectar el comportament, la salut i el benestar dels individus. El present treball de màster estudia l'origen i la importància de la neurorquitectura analitzant diferents tipologies d'edificis i posant en relleu quan aquests s'han començat a projectar en bases a estudis fets en el camp de la neurociència i la neuroarquitectura. Finalment, es focalitza el treball en els centres escolars i com el seu entorn físic pot influenciar l'aprenentatge i el desenvolupament dels seus usuaris i com un bon disseny dels espais pot ser un factor important en la innovació educativa d'un centre. S'estudien algunes escoles que han donat pes i protagonisme al treball sobre els seus espais dins dels seus models pedagògics. A partir d'aquestes experiències es planteja un projecte transversal, liderat per a l'àrea de tecnologia (continguts com el dibuix tècnic a mà i a l'ordinador dels espais a transformar, treball de prototips al taller, estudis dels materials a utilitzar, etc.) on els alumnes de 3r d'ESO lideren les diferents fases (estudi dels espais del seu Institut, planificació de la participació, anàlisis de resultats, dibuix de la proposta...) necessàries per dur a terme el procés de transformació del pati de la seva escola.

Tradicionalment, sempre s'ha dit que com més es matxuca un concepte a classe, és a dir, més es repeteix (efecte de freqüència), més queda a la memòria de l'alumnat i més aprenen. Amb aquest treball es pretén esbrinar si l'efecte de la repetició és un mite o es tracta d'una estratègia amb potencial base científica. És conegut que l'aprenentatge no depèn d'una única variable, sinó que són moltes les variables que fan que l'aprenentatge tingui èxit en l'alumnat o no. Per analitzar una de les variables, com és la repetició, s'ha dut a terme un estudi experimental dins les aules d'un Institut de Formació Professional (FP) d'especialitat tecnològica. Es tindran en compte les dades de dos grups d'estudiants de cicles de grau superior: un grup experimental i un grup control sobre els que poder realitzar l'estudi de camp.

A Catalunya s'ha fet una aposta clara per la digitalització de les aules i s'ha invertit i s'està invertint una gran quantitat de recursos per tal de dotar a tots els estudiants amb les eines necessàries per assolir la competència digital. Però el repartiment d'ordinadors als alumnes i de projectors i pissarres digitals a les escoles i instituts, fa pensar no només en les coses positives que això pot comportar sinó també en els efectes col·laterals que pot tenir. L'objectiu d'aquest treball és identificar quines de les pràctiques que es donen a l'aula en el dia a dia poden ser més eficients amb les eines TIC i quines pràctiques es tornen més ineficients quan es realitzen amb eines TIC. S'ha iniciat el treball revisant estudis d'investigació sobre aquest tema i extraient-ne algunes conclusions. A continuació s'ha fet un treball de camp a dos centres educatius. S'han dissenyat unes proves que reflectissin aquestes pràctiques diàries i que permetessin extreure si les eines TIC fan l'aprenentatge més o menys eficient. Els resultats d'aquest treball són recomanacions de com dur a terme algunes de les pràctiques del dia a dia a l'aula per tal d'obtenir-ne el màxim rendiment. També es confirma que les eines TIC no sempre afavoreixen l'aprenentatge i que caldria un estudi més profund i amb més medis per saber quins són els resultats per la resta de pràctiques del dia a dia a l'aula que no s'han pogut testar.

Activitat, que tingué lloc a la sala d’actes de l’EPSEVG, dirigida al professorat de secundària, batxillerat, cicles formatius i amb l'objectiu de promoure la transició cap a noves formes d’aprenentatge i ensenyament a les IE (Institucions d’Educació ) posant l’accent en els nous reptes tecnològics de la societat, i també intercanviar opinions i recollir propostes sobre possibles maneres de promoure i aplicació a les aules, en forma de diàleg final entre els assistents.

El sistema educatiu al llarg de tota l’etapa escolar ens obliga a fer un sobreesforç en visió propera, és doncs rellevant que es promogui la salut visual a les escoles. De la manera que nosaltres com a òptics optometristes hi podem participar és realitzant cribratges per detectar possibles problemes en el sistema visual. En l’aprenentatge, la visió doncs va de la mà, perquè si un infant no sap interpretar allò que percep a nivell motriu, la majoria de les activitats que haurà de realitzar les farà amb dificultats. En molts dels casos, aquesta mena de problemes no són detectats pels professors, ja que l’infant no és queixa de veure borrós. Són molts els factors que poden influenciar en el rendiment escolar d’un infant, i la visió n’és un, degut a la demanda visual en visió propera que hi ha en l’educació, i és essencial la importància de fer revisions periòdiques en els infants per poder evitar un possible fracàs escolar. És per això que s’ha realitzat un cribratge a 47 nens de segon de primària de l’escola Rivo Rubeo de Rubí, on s’ha avaluat, la funció visual (estat refractiu), l’eficàcia visual (binocularitat, acomodació i motilitat), la percepció visual (viso-perceptiu i viso-motor), i la salut visual (pupil·les i color). Amb els resultats obtinguts, el que s’ha avaluat a sigut si existeix una correlació en les habilitats de percepció visual entre el gènere i entre les pròpies habilitats. També si existeix diferència pel fet de ser d’una classe o d’una altre, tot i tenir el mateix sistema educatiu., El sistema educativo a lo largo de toda la etapa escolar nos obliga a hacer un sobresfuerzo en visión de cerca, es por eso relevante que se promocione la salud visual en las escuelas. De la manera que nosotros como a ópticos optometristas podemos participar es realizando cribajes para detectar posibles problemas en el sistema visual. En el aprendizaje, la visión entonces va de la mano, porque si un infante no sabe interpretar aquello que percibe a nivel motor, la mayoría de las actividades que tendrá que realizar las hará con dificultades. En muchos de los casos, estos problemas no son detectados por los profesores, ya que el infante no se queja de ver borroso. Son muchos los factores que pueden influir en el rendimiento escolar de un infante, y la visión es uno, debido a la demanda visual en visión de cerca que hay en la educación, y es esencial la importancia de hacer revisiones periódicas en los infantes para poder evitar un posible fracaso escolar. Es por eso que se ha realizado un cribaje a 47 niños de segundo de primaria de la escuela Rivo Rubeo de Rubí donde se ha avaluado, la función visual (estado refractivo), la eficacia visual (binocularidad, acomodación y motilidad), la percepción visual (visomotora y viso-perceptiva) y la salud visual (pupilas y color). Con los resultados obtenidos, lo que se ha avaluado ha sido si existe una correlación en las habilidades de percepción visual entre el género y entre las propias habilidades. También si existe diferencia por el hecho de ser de una clase o de otra, aunque se tenga el mismo sistema educativo., The education system throughout the school years forces us to make an extra effort in near vision, which is why it is important to promote visual health in schools. The way in which we as optometrist opticians can participate is by carrying out screenings to detect possible problems in the visual system. In learning, vision then goes hand in hand, because if an infant does not know how to interpret what he or she perceives at a motor level, most of the activities that he or she will have to perform will be difficult. In many cases, these problems are not detected by teachers, as the child does not complain of blurred vision. There are many factors that can influence an infant's school performance, and vision is one of them, due to the visual demand for near vision in education, and it is essential to carry out regular check-ups on infants in order to avoid possible failure at school. For this reason, 47 children in the second year of primary school at the Rivo Rubeo school in Rubí were screened to assess visual function (refractive state), visual efficiency (binocularity, accommodation and motility), visual perception (visuo-motor and visuo-perceptual) and visual health (pupils and colour). With the results obtained, what has been assessed is whether there is a correlation in visual perception skills between gender and between the skills themselves. Also, is there a difference between being from one class or the other, even if they have the same educational system.

Scientific literacy development significantly impacts real-world outcomes, leading to scrutiny of instructional approaches for global reform in science education. This study aimed to determine the efficacy of the Science-Technology-Society (STS) approach in improving students' scientific learning outcomes. A quantitative research design, using meta-analysis guided by the Preferred Reporting Items for Systematic Reviews and Meta-Analyses (PRISMA) protocol, was used to determine the effect sizes of previous studies on the STS approach's effectiveness in science learning and teaching. The study analyzed 16 effect sizes from 14 empirical studies from January 2017 to September 2022 using Harzing's Publish or Perish application and Comprehensive Meta-Analysis (CMA) software. Results showed that the STS approach significantly and positively impacts students' learning outcomes (g = 1.882), particularly psychomotor skills, affective domain, and cognitive skills. Moderator analysis showed that STS is an effective teaching strategy that yields similar positive results regardless of the assessed learning outcomes. The findings demonstrated that the STS approach facilitates students' development of scientific knowledge, skills, and mindset to innovate for real-world problems. These findings provided empirical information that are essential for learning analytics applications in predicting learners' performance and diagnosing instructional practices. Implications for future research and practice, as well as addressing publication bias, are highlighted in order to maximize the benefits of the STS approach in science education, Peer Reviewed

La majoria de la població no és conscient de la influència que la visió pot tenir en el rendiment acadèmic i en el procés d'aprenentatge d'un estudiant. Hi ha un gran desconeixement sobre la relació entre l'aprenentatge i la visió. L'objectiu de l'estudi és realitzar cribratges visuals a 24 alumnes de tercer de primària i a 19 alumnes de quart de primària de l'escola Lumen. Les proves es basen a avaluar la funció visual, l'eficàcia visual i el processament de la informació visual. En relació amb la funció visual, els resultats mostren que els estudiants de quart de primària presenten una major incidència de miopia en comparació amb els de tercer de primària, i que les anomalies en la visió del color són més comunes en el gènere masculí. Pel que fa a l'eficàcia visual, no es va trobar una correlació significativa entre l'agudesa visual i l'escriptura. No obstant això, s'observa que els alumnes que van obtenir resultats alterats en el test DEM també van presentar dificultats en la prova de lectura. Respecte al processament de la informació visual, es va trobar que els alumnes de tercer de primària presenten percentils més baixos en comparació amb els de quart., La mayoría de la población no es consciente de la influencia que la visión puede tener en el rendimiento académico y en el proceso de aprendizaje de un estudiante. Existe un gran desconocimiento acerca de la relación entre el aprendizaje y la visión. El objetivo del estudio es realizar cribados visuales a 24 alumnos de tercero de primaria y a 19 alumnos de cuarto de primaria de la escuela Lumen. Las pruebas se basan en valorar la función visual, la eficacia visual y el procesamiento de la información visual. En relación con la función visual, los resultados muestran que los estudiantes de cuarto de primaria presentan una mayor incidencia de miopía en comparación con los de tercero de primaria, y que las anomalías en la visión del color son más comunes en el género masculino. En cuanto a la eficacia visual, no se encontró una correlación significativa entre la agudeza visual y la escritura. Sin embargo, se observa que los alumnos que tuvieron resultados alterados en el test DEM también presentaron dificultades en la prueba de lectura. Respecto al procesamiento de la información visual, se encontró que los alumnos de tercero de primaria presentan percentiles más bajos en comparación con los de cuarto., Most people are unware of the influence that vision can have on academic performance and the learning process of a student. There is a significant lack of understanding regarding the relationship between learning and vision. The objective of the study is to conduct visual screenings for 24 third-grade students and 19 fourth-grade students from Lumen School. The tests are based on assessing visual function, visual efficiency, and visual information processing. Regarding visual function, the results show that fourth-grade students have a higher incidence of myopia compared to third-grade students, and color vision abnormalities are more common in males. As for visual efficiency, no significant correlation was found between visual acuity and writing. However, it is observed that students who had abnormal results in the DEM test also experienced difficulties in the reading assessment. Regarding visual information processing, it was found that third-grade students have lower percentiles compared to fourth-grade students.