Search

La evolución reciente de las ciudades españolas está condicionada por la creciente atracción del capital financiero hacia la inversión inmobiliaria. Tras la burbuja de precios producida a comienzos de siglo, que tuvo como soporte el crédito hipotecario, y cuyo estallido provocó una profunda crisis, desde 2013 se inició un nuevo ciclo inmobiliario que incluye la reactivación del mercado de alquiler, generadora de fuertes contradicciones sociales y espaciales. El texto analiza la evolución reciente de la vivienda en alquiler y de sus precios, así como sus fuertes desigualdades espaciales a diferentes escalas, interpreta los principales factores de la reactivación, con especial protagonismo de nuevos actores financieros, y destaca su importancia actual como modo de extracción de rentas y factor de exclusión residencial. L'evolució recent de les ciutats espanyoles està condicionada per la creixent atracció de capital financer cap a la inversió immobiliària. Després de la bombolla de preus produïda al començament de segle, causada per l'expansió del crèdit hipotecari, i l'esclat de la qual va provocar una profunda crisi, des de 2013 es va iniciar un nou cicle immobiliari que inclou la reactivació del mercat de lloguer, generadora de fortes contradiccions socials i espacials. El text analitza l'evolució recent de l'habitatge de lloguer i dels seus preus, així com les seves fortes desigualtats espacials a diferents escales, interpreta els principals factors de la reactivació, amb especial protagonisme de nous actors financers, i destaca la seva importància actual com a via d'extracció de rendes i factor d'exclusió residencial. The recent evolution of Spanish cities has been conditioned by the growing attraction of financial capital towards real estate investment. In the upward cycle at the beginning of the century, the main driver was the expansion of mortgage credit. The bursting of this bubble led to the deep crisis of the last decade. After 2013, a new real estate cycle began that was also related with the reactivation of the rental market, producing intense social and spatial inequalities. This article analyzes the recent evolution of rental housing and rental prices, as well as these strong spatial inequalities at different scales. The main factors of the reactivation, particularly the new financial players, are then interpreted. Finally, the role of the current expansion of residential rentals as a mode of income extraction and a factor of residential exclusion is analyzed. L'évolution récente des villes espagnoles est conditionnée par l'attraction croissante du capital financier vers l'investissement immobilier. Après la bulle des prix au début du siècle, qui a été soutenue par le crédit hypothécaire et dont l'éclatement a provoqué une crise profonde, un nouveau cycle immobilier a commencé depuis 2013 qui comprend la réactivation du marché locatif, générant de fortes contradictions sociales et spatiales. Le texte analyse l'évolution récente du logement locatif et ses prix, ainsi que ses fortes inégalités spatiales à différentes échelles ; il interprète les principaux facteurs de la réactivation, avec une attention particulière de la part de nouveaux acteurs financiers, et souligne leur importance actuelle comme moyen de facteur d'extraction de revenus et d'exclusion résidentielle.

En el llindar d’un nou segle, amb la intensificació del domini financer sobre el sistema capitalista i l’expansió de la recerca de nous espais d'acumulació, assistim a la represa del debat internacional sobre el model de finançament de la infraestructura Aquest article explora un conjunt de dades empíriques sobre els nous mecanismes pel finançament privat de les infraestructures al Brasil ¡, amb èmfasi en el període post-2011, a causa de una disseminació més gran de nous productes, com ara les obligacions d’infraestructura. El primer objectiu es explorar el procés de construcció de la narrativa hegemònica de la neoliberalització de l’estat per a la provisió d’infraestructures, basada en una visió binària del públic i el privat. El segon objectiu està relacionat amb els resultats de la nostra recerca empírica, a patir de la qual discutim el neoliberalisme realment existent, cosa que apunta a un model financer emergent marcat per la hibridació entre les esferes púbica i privada., On the threshold of the new century, with the intensification of financial dominance over the capitalist system and an expansion of the search for new spaces of accumulation, we witness the resumption of the international debate on the pattern of financing infrastructure. This article explores a set of empirical data on new mechanisms for private financing of infrastructure in Brazil, with an emphasis on the post-2011 period, due to the more expressive dissemination of new products, such as the infrastructure debentures. The first objective is to explore the process of building the hegemonic narrative of neoliberalization of the State for the provision of infrastructure, rooted in a binary vision between the public and the private. The second objective is related to the results of our empirical research, from which we discussed the really existing neoliberalism, which points to an emerging financing pattern marked by hybridism between the public and private spheres., No limiar do novo século, com a intensificação da dominância financeira sobre o sistema capitalista e uma ampliação da busca por novos espaços de acumulação, presenciamos a retomada do debate internacional sobre o padrão de financiamento da infraestrutura. Este artigo explora um conjunto de dados empíricos sobre novos mecanismos do financiamento privado da infraestrutura no Brasil, com ênfase no período pós-2011, em função da disseminação mais expressiva de novos produtos, como as debentures incentivadas de infraestrutura. O primeiro objetivo é explorar o processo de construção da narrativa hegemônica de neoliberalização do Estado para a provisão da infraestrutura, enraizada numa visão binária entre o público e privado. O segundo objetivo relaciona-se aos resultados de nossa pesquisa empírica, a partir dos quais discutimos o neoliberalismo realmente existente, que aponta para um padrão de financiamento emergente marcado pelo hibridismo entre a esfera pública e privada.

Over the last four decades the locus of economic power has shifted from industry to finance. As part of this trend, the 'financialisation' of the water sector has added a new layer of complexity to the hydrosocial cycle, witnessed in the emergence of new financial actors, logics and financing instruments. Such a shift has profoundly reshaped the relationship between water utilities and consumers in the South East of England, where the household has become, in the words of Allen and Pryke (2013), a human revenue stream for financialised utilities. In this paper, we make an argument that the water meter is one of the crucial mediators through which finance will touch the lives of individual subjects. In the South East of England, after initial opposition to universal metering ¿ in part shaped by fears over fluctuating revenues ¿ water companies are now embedding a metering programme within a billing and tariff structure that aims to ensure governable and predictable subjects. Drawing on Urban Political Ecology, we argue that the financialisation of the water sector in England shapes the emergence of new financial subjectivities while enabling new forms of political rule that operate at a range of spatial scales. En las últimas cuatro décadas, el lugar del poder económico ha pasado de la industria a las finanzas. Como parte de esta tendencia, la 'financiarización' del sector del agua ha agregado una nueva capa de complejidad al ciclo hidrosocial, presenciado en la aparición de nuevos actores financieros, lógicas e instrumentos de financiación. Tal cambio ha cambiado profundamente la relación entre las empresas de servicios públicos de agua y los consumidores en el sudeste de Inglaterra, donde el hogar se ha convertido, en palabras de Allen y Pryke (2013), en una fuente de ingresos humanos para servicios financieros. En este documento, argumentamos que el medidor de agua es uno de los mediadores cruciales a través del cual las finanzas tocarán la vida de sujetos individuales. En el sudeste de Inglaterra, después de la oposición inicial a la medición universal, en parte modelada por los temores sobre los ingresos fluctuantes, las compañías de agua ahora están incorporando un programa de medición dentro de una estructura de facturación y tarifas que apunta a asegurar sujetos gobernables y predecibles. Partiendo de la ecología política urbana, sostenemos que la financiarización del sector del agua en Inglaterra configura el surgimiento de nuevas subjetividades financieras al tiempo que permite nuevas formas de gobierno político que operan en un rango de escalas espaciales. En les últimes quatre dècades, el lloc del poder econòmic ha passat de la indústria a les finances. Com a part d'aquesta tendència, la 'financiarització' del sector de l'aigua ha agregat una nova capa de complexitat al cicle hidrosocial, presenciat en l'aparició de nous actors financers, lògiques i instruments de finançament. Tal canvi ha canviat profundament la relació entre les empreses de serveis públics d'aigua i els consumidors en el sud-est d'Anglaterra, on la llar s'ha convertit, en paraules d'Allen i Pryke (2013), en una font d'ingressos humans per a serveis financers. En aquest document, argumentem que el mesurador d'aigua és un dels mediadors crucials a través del com les finances tocaran la vida de subjectes individuals. En el sud-est d'Anglaterra, després de l'oposició inicial al mesurament universal, en part modelada pels temors sobre els ingressos fluctuants, les companyies d'aigua ara estan incorporant un programa de mesurament dins d'una estructura de facturació i tarifes que apunta a assegurar subjectes gobernables i predictibles. Partint de l'ecologia política urbana, sostenim que la financiarització del sector de l'aigua a Anglaterra configura el sorgiment de noves subjectivitats financeres al mateix temps que permet noves formes de govern polític que operen en un rang d'escales espacials.