Search

The development of unmanned aerial system (UAS) technology has triggered the adoption of this versatile tool in many industries. In fields such as agriculture and cinematography, its use is already significantly extended thanks to many benefits and the increased availability of this technology. This is also the case for the private security industry, where, although the adoption is still in an earlier phase, using aerial vehicles to complement the habitual tasks yields significant added value. However, the process that has to be carried out to include this technology in the habitual business activities is large and complex. From dealing with different administrative entities to purchasing the necessary equipment, this also implies personnel familiarization with common aeronautical terms and setting operational procedures to follow during the flights. As one might imagine, this is not easy when it comes to companies without this type of knowledge. It has been found that there is a lack of material destined to guiding companies in this process. For this reason, this work aims to discuss the most relevant aspects and how do they affect businesses trying to adopt this technology. Moreover, the work seeks to offer a solution to the most common issues emerging during the process. In order to develop a systematic approach to the adoption of UAS, tools such as a Multi-Criteria Decision Making (MCDM) methodology or decision diagrams have been used to synthesize the complexities of this field. In the end, this work lays out a comprehensive guide to get familiar with the relevant aspects any company within the private security industry should tackle before establishing a UAS dedicated unit. Objectius de Desenvolupament Sostenible::9 - Indústria, Innovació i Infraestructura

Prenent en consideració que els mitjans digitals es constitueixen com a aspectes culturals essencials de la realitat social actual, l'article proposa un acostament al terme societat de plataformes per a analitzar la relació complexa entre les accions dels consorcis d'Internet, les rutines d'ús per a un maneig productiu de la tecnologia digital i el creixent paper de la tecnologia en la vida quotidiana. Des d'un enfocament sociològic i praxiològic, es descriuen alguns fenòmens que caracteritzen i descriuen l'economia de les plataformes digitals i el procés de regulació de la seva infraestructura. En les plataformes digitals s'utilitza un ampli espectre de pràctiques mediàtiques que penetren profundament en els entorns socials a partir de les normes i polítiques que estableixen. Aquestes s'utilitzen com a mecanismes reguladors de l'activitat i el comportament dels usuaris en la infoesfera, en tant els consorcis d'Internet desvien, analitzen i processen grans quantitats de dades i les classifiquen com a matèries primeres. Així, es planteja la tesi que les plataformes digitals amb les seves infraestructures tècniques orientades a la prestació de serveis, generen una cultura organitzacional que transforma els entorns socials i modifica les pràctiques mediàtiques., Taking into consideration that digital media are constituted as essential cultural aspects of current social reality, the article proposes an approach to the term platform society to investigate the complex relation between the actions of Internet consortia, the routines of use towards a productive management of digital media and the growing role of technology in everyday life. From a sociological and praxeological point of view, this article characterizes and describes some phenomena of the digital platforms economy and the process of regulating their infrastructure. In the digital platforms is used a wide spectrum of media practices that penetrate deeply into social settings. These practices are based on the norms and policies that the platforms establish. Thus, these are also used in the infosphere as regulatory mechanisms of the users activity and behavior, while Internet consortia divert, analyze and process large amounts of data and classify them as raw materials. The goal of this article is to examine the thesis, that digital platforms with their technical infrastructures oriented to services provision, generate an organizational culture that transforms social settings and modifies media practices., Tomando en consideración que los medios digitales se constituyen como aspectos culturales esenciales de la realidad social actual, el artículo propone un acercamiento al término sociedad de plataformas para analizar la relación compleja entre las acciones de los consorcios de Internet, las rutinas de uso para un manejo productivo de la tecnología digital y el creciente papel de la tecnología en la vida cotidiana. Desde un enfoque sociológico y praxeológico, se describen algunos fenómenos que caracterizan y describen la economía de las plataformas digitales y el proceso de regulación de su infraestructura. En las plataformas digitales se utiliza un amplio espectro de prácticas mediáticas que penetran profundamente en los entornos sociales a partir de las normas y políticas que establecen. Éstas se utilizan como mecanismos reguladores de la actividad y el comportamiento de los usuarios en la infoesfera, en tanto los consorcios de Internet desvían, analizan y procesan grandes cantidades de datos y los clasifican como materias primas. Así, se plantea la tesis que las plataformas digitales con sus infraestructuras técnicas orientadas a la prestación de servicios, generan una cultura organizacional que transforma los entornos sociales y modifica las prácticas mediáticas.

Aquest article examina els canvis en la regulació de la reassegurança implementats a Espanya durant l’autarquia, amb l’objectiu de demostrar que la restricció de les importacions de serveis financers afectà el funcionament del sector de l’assegurança i la gestió de riscos. Mitjançant una nova base de dades d’asseguradors i reasseguradors espanyols, s’indaga en la naturalesa de les barreres imposades en l’accés a la reassegurança estrangera, en els seus efectes en les estratègies corporatives i, en definitiva, en els determinants de la demanda de reassegurança. Malgrat la dependència crònica de l’assegurança espanyola de les xarxes internacionals d’intercanvi de riscos, les companyies espanyoles afrontaren aquest període d’aïllament amb l’ús intensiu de reasseguradores captives. Aquesta estratègia contribuí a alleugerir els desequilibris financers del sector i a substituir reasseguradors estrangers per companyies nacionals, si més no mentre la regulació restrictiva es mantingué en vigor., This paper examines the changes to reinsurance regulation implemented during the Spanish autarky to analyze how the restriction of imports of financial services affects the performance of the insurance and risk management industry. We build a novel dataset on domestic insurers and reinsurers to identify the effects of the barriers to purchasing foreign reinsurance on corporate strategies and ultimately, on the determinants of reinsurance demand. We find that, in spite of a chronic dependence on foreign risk exchange networks, Spanish insurers faced this period of isolation by means of an intensive use of captive reinsurance. This strategy helped to alleviate financial distress and resulted in the substitution of foreign reinsurers by domestic companies, as far as the restrictive regulation was in force., Este artículo examina los cambios en la regulación del reaseguro implementados durante la Autarquía en España, con el objetivo de analizar cómo la restricción a las importaciones de servicios financieros afecta al funcionamiento del sector del seguro y de la gestión de riesgos. A través de una nueva base de datos de aseguradores y reaseguradores españoles, indagamos en la naturaleza de las barreras impuestas al acceso al reaseguro extranjero, en sus efectos en las estrategias corporativas y, en definitiva, en los determinantes de la demanda de reaseguro. Encontramos que, a pesar de la dependencia crónica del seguro español de las redes internacionales de intercambio de riesgos, las compañías españolas afrontaron este período de aislamiento mediante el uso intensivo de reaseguradoras cautivas. Esta estrategia contribuyó a aliviar los desequilibrios financieros del sector y a la sustitución de reaseguradores extranjeros por compañías nacionales, al menos mientras la regulación restrictiva se mantuvo en vigor.

El present treball de fi de grau té com a motivació el disseny i creació d'una central electrònica de connexions que permeti el control del circuit secundari dels sistemes de climatització per terra radiant. Aquest treball engloba el procés complet de crea ció d'un prototip, des de l'estudi del la viabilitat d'inclusió en el mercat fins a la creació d'una unitat física funcional. benchmark i de Aquest prototip inclou una sèrie de millores respecte a la gran majoria de centrals del sector, aprofitant així un gran nínxol de mercat on destacar per la seva eficiència i funcionalitat a un cost assequible per projectes i instal·lacions de grans magnituds. Per tal d'aconseguir resultats favorables s'ha estructurat el desenvolupament del projecte en diversos paquets de treball per pautar el procediment a realitzar. Aquests paquets de treball comprenen la formació en el sector i l'estudi de mercat, l'anàlisi dels aspectes i funcionalitats a incloure en el prototip i el disseny previ, la simulació del funcionament dels diferents circuits, el disseny del circuit imprès i finalment la creació i muntatge de la central de connexions.Finalment, s'obtindrà un prototip real preparat per ser exposat a l'empresa Global Piping Systems S.L. del grup AC Fix per tal de ser acceptat, inclòs a la seva gamma de productes i portat a la producció i a la incorporació en el mercat de la mà d'una empresa de presència internacional i una potent inversió en el desenvolupament i distribució de sistemes de calefacció i refrigeració per terra rad iant. També s'obre la porta a l'ampliació d'aquest prototip enfocant la seva direcció en la digitalització de la gestió dels senyals manipulats i la seva possible combinació amb sistemes de captació solar

Las políticas de atención a la temprana infancia son consideradas una inversión social clave para la mitigación de desigualdades sociales. No obstante, siguiendo la lógica del efecto Mateo (EM) -el proceso que explica que las desventajas sociales conllevan más desventajas-, las familias más desfavorecidas son las que acceden proporcionalmente menos a estos servicios. El presente estudio se pregunta los mecanismos que producen estas desigualdades y la capacidad de los criterios sociales en el acceso para reducirlas. Se analiza una encuesta realizada en Cataluña y dirigida a 1.219 madres con niños/as menores de 3 años sobre el uso de distintos tipos de cuidado informal y formal. Los resultados muestran que las guarderías, mediante criterios sociales en el acceso, reducen significativamente las desigualdades respecto a los ingresos de la madre. Igualmente, la tarificación social y los servicios sociales son políticas públicas efectivas para la reducción del EM. No obstante, a pesar de estas medidas, persisten las desigualdades en el acceso respecto al nivel de estudios y el lugar de nacimiento de la madre. Las preferencias de la madre no explican estas desigualdades. Se ofrecen dos respuestas alternativas: primera, en un contexto de escasez de oferta, los mayores recursos de las madres con estudios universitarios para tener éxito en el sistema de asignación de plazas; segunda, la falta de estabilidad laboral y horarios atípicos de las madres sin estudios o nacidas fuera de España. Les polítiques d'atenció a la primera infància són considerades una inversió social clau per a la mitigació de desigualtats socials. No obstant això, seguint la lògica de l'efecte Mateu (EM) -el procés que explica que els desavantatges socials comporten més desavantatges-, les famílies més desfavorides són les que accedeixen proporcionalment menys a aquests serveis. El present estudi es pregunta els mecanismes que produeixen aquestes desigualtats i la capacitat dels criteris socials en l'accés per reduir-les. S'analitza una enquesta realitzada a Catalunya i dirigida a 1.219 mares amb infants menors de 3 anys sobre l'ús de diferents tipus de cura informal i formal. Els resultats mostren que les guarderies, mitjançant criteris socials en l'accés, redueixen significativament les desigualtats respecte als ingressos de la mare. Igualment, la tarifació social i els serveis socials són polítiques públiques efectives per reduir l'EM. No obstant això, malgrat aquestes mesures, persisteixen les desigualtats en l'accés respecte al nivell d'estudis i el lloc de naixement de la mare. Les preferències de la mare no expliquen aquestes desigualtats. S'ofereixen dues respostes alternatives: primera, en un context d'escassetat d'oferta, els majors recursos de les mares amb estudis universitaris per tenir èxit en el sistema d'assignació de places; segona, la manca d'estabilitat laboral i horaris atípics de les mares sense estudis o nascudes fora d'Espanya. Early childhood education and (ECEC) is seen as a key social investment policy for helping to mitigate social inequalities. The Matthew effect (ME from now on) is the process that explains how suffering social disadvantages leads to more disadvantages. Following the logic of the ME, it will be the most disadvantaged families that have proportionally less access to these services. This study investigates the mechanisms that produce these inequalities and to what extent they can be reduced by ECEC access criteria that promote equal opportunities. An analysis is carried out of a survey addressed to 1,219 mothers in Catalonia with children under 3 years of age about the use of different types of informal and formal care services. The results show that nursery services, through progressive access criteria, can significantly reduce inequalities that are due to the mother's income. Likewise, sliding-scale pricing and social services are effective public policies for reducing the ME. However, despite these measures, the mother's level of education and place of birth are factors that continue to lead to an unequal proportion of places being taken up, which is not explained by preferences expressed by the mother. Two possible causes are suggested: first, in a context of scarcity of supply, mothers with university studies have more resources for obtaining nursery places in the allocation system; second, mothers without studies or born outside of Spain often lack job stability and have to cope with atypical schedules.

La proteïna fosfatasa Ppz1 de l'organisme model S. cerevisiae es divideix en dues regions diferenciades: un domini N-terminal desestructurat i un domini catalític C-terminal. El domini catalític guarda una alta identitat amb la fosfatasa PP1c. Ppz1 és un dels majors determinants de la homeòstasi salina, regulant negativament els principals canals d'entrada de K+, Trk1 i Trk2, i inhibint la transcripció del gen ENA1, que codifica la ATPasa Ena1, encarregada d'exportar Na+ i K+. A més, Ppz1 està regulada negativament per dues subunitats: ScHal3 i Vhs3, essent ScHal3 la més rellevant in vivo. S. cerevisiae posseeix una tercera proteïna relacionada estructuralment amb ScHal3 i Vhs3, denominada Cab3, que no és un inhibidor de Ppz1. Les proteïnes Hal3 i Vhs3 són proteïnes moonlighting ja que, juntament amb Cab3, formen un heterotrímer que constitueix l'enzim PPCDC, el qual catalitza la tercera reacció de la via de síntesi de coenzim A. Tot i l'elevada identitat entre PP1c i Ppz1, ScHal3 no regula les PP1c. Mitjançant estudis d'entrecreuament químic i anàlisi de seqüències, el nostre laboratori va identificar dos residus distintius entre les fosfatases PP1c i les Ppz (lisines en PP1c que majoritàriament són aminoàcids àcids en Ppz1) que possiblement interaccionen amb ScHal3. El primer objectiu d'aquesta Tesi ha estat comprovar si aquests residus (D566 y D615) són elements claus en Ppz1 per la regulació de la fosfatasa per part de ScHal3. Hem demostrat que el residu D615 és un determinant estructural diferencial entre les PP1c i les Ppz, i que pot contribuir al mecanisme específic de regulació de les fosfatases Ppz per proteïnes tipus Hal3. La PPCDC d'Arabidopsis thaliana és un homotrímer compost per tres subunitats de AtHal3. En el segon capítol d'aquesta Tesi identifiquem dos residus (G115 y L117), ubicats al nucli hidrofòbic de la PPCDC d'A. thaliana que podrien ser rellevants en la formació d'aquest enzim. Per verificar-ho, vam construir versions mutades en aquests residus i els equivalents en ScHal3 (L403 i L405). Després de caracteritzar-les, vam demostrar que aquests residus no són determinants en la formació de PPCDC funcionals ni en A. thaliana, ni en S. cerevisiae. No obstant, es va posar de manifest que l'aminoàcid L405 de ScHal3 és un residu important per la interacció entre Ppz1 i ScHal3 i, per tant, per la regulació de la fosfatasa. Per últim, vam realitzar un mapeig funcional de l'extensió N-terminal de ScHal3 amb l'objectiu de trobar motius rellevants per a la regulació de Ppz1. Després de la caracterització de múltiples versions mutades de ScHal3 hem identificat el motiu 90K-R-X3-VTFS98 com a imprescindible per la inhibició de Ppz1. Els nostres resultats suggereixen que hi deu haver interaccions específiques entre les regions N-terminals de Ppz1 i ScHal3. L'anàlisi comparatiu de proteïnes fúngiques similars a ScHal3 i els assajos fenotípics amb versions híbrides de les proteïnes CaCab3 i CaHal3 de C. albicans ens aporten evidències de que el motiu R/K-R/K-X3-VTFS, o versions lleugerament degenerades, és essencial per la regulació de les Ppz1. Aquest motiu podria ser un determinant de la capacitat moonlighting de les proteïnes tipus Hal3 o Cab3 en fongs. La proteína fosfatasa Ppz1 del organismo modelo S. cerevisiae se divide en dos regiones diferenciadas: i) un dominio N-terminal desestructurado y un dominio catalítico C-terminal. El dominio catalítico guarda una alta identidad con las fosfatasas PP1c. Ppz1 es uno de los mayores determinantes de la homeostasis salina, regulando negativamente los principales canales de entrada de K+, Trk1 y Trk2, e inhibiendo la transcripción del gen ENA1, que codifica la ATPasa Ena1 encargada de exportar Na+ y K+. A su vez, Ppz1 está regulada negativamente por dos subunidades: ScHal3 y Vhs3, siendo ScHal3 la más relevante in vivo. S. cerevisiae posee una tercera proteína relacionada estructuralmente con ScHal3 y Vhs3, denominada Cab3, que no es un inhibidor de Ppz1. Las proteínas ScHal3 y Vhs3 son proteínas moonlighting. Junto con Cab3, forman un heterotrímero que conforma el enzima PPCDC, el cual que cataliza la tercera reacción en la vía de síntesis de coenzima A. Pese a la identidad entre las PP1c y las Ppz, ScHal3 no regula las PP1c. Mediante estudios de entrecruzamiento químico y de análisis de secuencias nuestro laboratorio identificó dos residuos distintivos entre las fosfatasas PP1c y las Ppz (lisinas en PP1c que son mayoritariamente aminoácidos ácidos en Ppz) que posiblemente interaccionen con ScHal3. El primer objetivo de esta Tesis ha sido comprobar si estos dos residuos son elementos clave en Ppz1 (D566 y D615) en la regulación de la fosfatasa mediada por ScHal3. Hemos demostrado que el residuo D615 es un determinante estructural diferencial entre las PP1c y las Ppz, y que puede contribuir al mecanismo específico de regulación de las fosfatasas Ppz por proteínas tipo Hal3. La PPCDC de Arabidopsis thaliana es un homotrímero compuesto por tres subunidades de AtHal3. En el segundo capítulo de la Tesis identificamos dos residuos (G115 y L117), ubicados en el núcleo hidrofóbico de la PPCDC de A. thaliana que podían ser relevantes en la formación de este enzima. Para verificarlo, construimos versiones mutadas en estos residuos y sus equivalentes en ScHal3 (L403 y L405). Tras caracterizarlas, demostramos que estos residuos no son determinantes en la formación de PPCDC funcionales ni en A. thaliana, ni en S. cerevisiae. Sin embargo, se puso de manifiesto que el aminoácido L405 de ScHal3 es un residuo importante para la interacción entre Ppz1 y ScHal3 y por tanto para la regulación de la fosfatasa. Por último, realizamos un mapeo funcional de la extensión N-terminal de ScHal3 tratando de encontrar motivos relevantes para la regulación de Ppz1. Tras la caracterización de múltiples versiones mutadas de ScHal3 hemos identificado el motivo 90K-R-X3-VTFS98 como imprescindible para la inhibición de Ppz1. Nuestros resultados sugieren que debe de haber interacciones específicas entre las regiones N-terminales de Ppz1 y ScHal3. El análisis comparativo de proteínas fúngicas similares a ScHal3 y los ensayos fenotípicos con versiones híbridas de las proteínas CaCab3 y CaHal3 de C. albicans nos aportan evidencias de que el motivo R/K-R/K-X3-VTFS, o versiones ligeramente degeneradas, es esencial para la regulación de las Ppz. Este motivo podría ser un determinante de la capacidad moonlighting de las proteínas tipo Hal3 o Cab3 de hongos. The protein phosphatase Ppz1 of the model organism S. cerevisiae is divided into two distinct regions: an unstructured N-terminal domain and a C-terminal catalytic domain. The catalytic domain shares a high identity with the PP1c phosphatases. Ppz1 is one of the major determinants of salt homeostasis, negatively regulating the main K+ entry channels, Trk1 and Trk2, and inhibiting the transcription of the ENA1 gene, which encodes the Ena1 ATPase responsible for exporting Na+ and K+. Moreover, Ppz1 is negatively regulated by two subunits: ScHal3 and Vhs3, with ScHal3 being the most relevant in vivo. S. cerevisiae encodes a third protein structurally related to ScHal3 and Vhs3, called Cab3, which is not an inhibitor of Ppz1. The ScHal3 and Vhs3 proteins are moonlighting proteins, forming a heterotrimer, together with Cab3. This complex generates the enzyme PPCDC, which catalyses the third reaction in the coenzyme A synthesis pathway. Despite the identity between PP1c and Ppz, ScHal3 does not regulate PP1c. Through chemical crosslinking and sequence analysis studies, our laboratory identified two distinctive residues between PP1c and Ppz phosphatases (lysines in PP1c that are mostly acidic amino acids in Ppz) wich are likely interacting with ScHal3. The first objective of this thesis has been to verify if these two residues (D566 and D615) are key elements in Ppz1 for the regulation of the phosphatase mediated by ScHal3. We have shown that residue D615 is a differential structural determinant between PP1c and Ppz, and that it could contribute to the specific mechanism of regulation of Ppz phosphatases by Hal3-type proteins. The PPCDC from Arabidopsis thaliana is a homotrimer composed of three AtHal3 subunits. In the second chapter of the Thesis we identify two residues (G115 and L117), located in the hydrophobic core of the PPCDC of A. thaliana that could be relevant in the formation of the trimeric enzyme. To verify this, we constructed mutated versions of these residues and their equivalents in ScHal3 (L403 and L405). After their characterization, we show that these residues are not relevant in the formation of functional PPCDC neither in A. thaliana nor in S. cerevisiae. However, it was shown that the amino acid L405 of ScHal3 is an important residue for the interaction between Ppz1 and ScHal3, and therefore, for the regulation of the phosphatase. Finally, we describe a functional mapping of the N-terminal extension of ScHal3 trying to find relevant motifs for the regulation of Ppz1. After characterizing multiple mutated versions of ScHal3, we have identified the 90K-R-X3-VTFS98 motif as essential for Ppz1 inhibition. Our results suggest that there must be specific interactions between the two N-terminal regions of Ppz1 and ScHal3. Comparative analysis of fungal ScHal3-like proteins and phenotypic assays with hybrid versions of CaCab3 and CaHal3 proteins from C. albicans provide evidence that the 90K-R-X3-VTFS98 motif, or slightly degenerate versions, is essential for the regulation of the Ppz. This motif could be a determinant of the moonlighting capacity of fungal Hal3 or Cab3-like proteins.

Publicació feta en el marc de l'Institut de la Comunicació de la Universitat Autònoma de Barcelona (InCom-UAB) Obra ressenyada: Joaquín TORNOS MAS (coord.), Democracia y medios de comunicación. València: Tirant lo Blanch/Institut de Dret Públic (IDP), 2002. Col·lecció "Novedades de Derecho Público", volum 2. ISBN: 84-8442-522-3

Este artículo presenta algunas conclusiones del Trabajo de Investigación defendido por este autor en 2008, que analizó las actuaciones de organismos reguladores del audiovisual en España y en el Reino Unido, entre los años de 2003 y 2007. El período coincide con los primeros cinco años de andadura de la Office of Communications (OFCOM), el nuevo ente regulador británico, creado para hacer frente al proceso de convergencia tecnológica., This paper presents some conclusions of the research defended by this author in 2008, which analyzed the performances of broadcasting regulatory bodies in Spain and the UK, between 2003 and 2007. The period coincides with the first five years of operation of the Office of Communications (OFCOM), the new Britain regulatory body, created to deal with the process of technological convergence.

The liberalization of telecommunications and technological change have unbundled a vector of public interventions in this industry. Now different government levels interact. The economics of federalism shed light into this new landscape. The insights from this branch of research are used to analyze the European Union common telecommunications policy (as compared to the history of federal and state regulations in the US) and the role of local and regional powers in the promotion of broadband new generation networks. Decentralized non-specialized policies internalize policy externalities, whereas specialized centralized authority internalizes territorial spillovers. Preliminary empirical evidence shows that decentralization of policies inside member states is not detrimental for broadband investment in the European Union. La liberalización de las telecomunicaciones y los cambios tecnológicos han dado lugar a un nuevo vector desagregado de intervenciones públicas en este sector. Dado que en la regulación ahora participan distintos niveles de gobierno, el análisis económico del federalismo puede aportar ideas a este nuevo escenario. Las herramientas de este área de investigación son utilizadas en este trabajo para analizar la política común de telecomunicaciones de la Unión Europea (en comparación con la historia de las regulaciones federal y estatal en los Estados Unidos), así como también el papel de los poderes locales y regionales en la promoción de las redes de nueva generación. Las políticas no especializadas y descentralizadas intenalizan las externalidades que se producen en la interacción de políticas públicas, mientras que las autoridades especializadas y centralizadas internalizan los efectos desbordamiento entre territorios. Alguna evidencia empírica preliminar señala que la descentralización de las políticas dentro de los Estados miembros no perjudica a las inversiones en banda ancha en la UE.

This paper tells the early history of penicillin patenting in Spain. Patents turn out to be useful instruments for analysing the management of knowledge and its circulation in different professional and geographical domains. They protected knowledge while contributing to standardisation. Patents also ensured quality and guaranteed reliability in manufacturing, delivering and prescribing new drugs. They gained special prominence by allowing the creation of a network in which political, economic and business, industrial power, public health and international cooperation fields came together. The main source of information used for this purpose has been the earliest patent applications for penicillin in Spain between 1948 and 1950, which are kept in the Historical Archives of the Oficina Española de Patentes y Marcas. The study of these patents for penicillin shows their role as agents in introducing this drug in Spain., Part of the research has been funded by the National Research plan project «Pensamiento científico y experimentación: desarrollo de la instrumentación y las disciplinas biológicas y biomédicas» (HUM2006- 04939/FISO) and by the Intramural Project «Biograf ía de una patente» (CSIC 2008101002)

A raíz de la pandemia del Covid-19 durante el año 2020, una gran mayoría de call centers en México trasladaron sus operaciones total o parcialmente a los domicilios de los operadores. Este fenómeno modificó la forma de operar de los call centers y dio lugar a experiencias inéditas tanto en las formas de organización del trabajo como en la propia experiencia de los operadores. En este artículo describimos algunos aspectos de dicha experiencia con base en lo observado en los call center de México por medio de entrevistas con operadores en la Ciudad de México y Tijuana. El fenómeno permite reflexionar acerca de los retos organizativos y normativos de llevar la operación de los call center al terreno del home office en una actividad eminentemente presencial que al mismo tiempo se está viendo afectada por los efectos de la automatización. En función de dicha experiencia, es pertinente preguntarse si la deslocalización observada en los call center será un fenómeno pasajero o los call center formarán parte de las actividades híbridas en las cuales se combine la presencia física en el centro de trabajo con la actividad virtual. Arran de la pandèmia de la Covid-19 durant l'any 2020, un nombre significatiu de call center van traslladar les seves operacions totalment o parcialment als domicilis dels operadors. Aquest fenomen va modificar la manera d'operar dels call center i va donar lloc a experiències inèdites tant en les formes d'organització del treball com en la pròpia experiència dels operadors. En aquest article descrivim alguns aspectes d'aquesta experiència en base a allò observat en els call center de Mèxic per mitjà d'entrevistes amb operadors a la Ciutat de Mèxic i Tijuana. El fenomen permet reflexionar sobre els reptes organitzatius i normatius de portar l'operació dels call center al terreny del home office en una activitat eminentment presencial que al mateix temps s'està veient afectada pels efectes de l'automatització. En funció d'aquesta experiència, és pertinent preguntar-se si la deslocalització observada en els call center serà un fenomen passatger o els call center formaran part de les activitats híbrides en les quals es combini la presència física en el centre de treball amb l'activitat virtual. As a result of the Covid-19 pandemic, during 2020, a significant number of call centers moved their operations totally or partially to the homes of the operators. This phenomenon changed the way call centers operate and gave rise to unprecedented experience both in the forms of work organization and in the operators' own experience. In this article we describe some aspects of this experience based on what was observed in the call centers of Mexico through interviews with operators in Mexico City and Tijuana. The phenomenon allows us to reflect on the organizational and regulatory challenges of bringing the call center operation to the home office field in an eminently face-to-face activity that at the same time is being affected by the effects of automation. Based on this experience, it is pertinent to ask whether the relocation observed in the call centers will be a temporary phenomenon or the call centers will be part of the hybrid activities in which the physical presence in the workplace is combined with the virtual activity.

Measuring productive efficiency provides information on the likely effects of regulatory reform. We present a Data Envelopment Analysis (DEA) of a sample of 38 vehicle inspection units under a concession regime, between the years 2000 and 2004. The differences in efficiency scores show the potential technical efficiency benefit of introducing some form of incentive regulation or of progressing towards liberalization. We also compute scale efficiency scores, showing that only units in territories with very low population density operate at a sub-optimal scale. Among those that operate at an optimal scale, there are significant differences in size; the largest ones operate in territories with the highest population density. This suggests that the introduction of new units in the most densely populated territories (a likely effect of some form of liberalization) would not be detrimental in terms of scale efficiency. We also find that inspection units belonging to a large, diversified firm show higher technical efficiency, reflecting economies of scale or scope at the firm level. Finally, we show that between 2002 and 2004, a period of high regulatory uncertainty in the sample's region, technical change was almost zero. Regulatory reform should take due account of scale and diversification effects, while at the same time avoiding regulatory uncertainty.

El concepte de televisió interactiva s'ha convertit en un comodí de caire polisèmic que s'utilitza per designar tota una gamma d'aplicacions tecnològiques i de pràctiques de comunicació que preveuen alguna forma d'interacció per part del públic. Inclou, per tant, a més de la televisió interactiva pròpiament dita, les diverses formes d'interacció amb la televisió. Aquesta polisèmia dificulta la identificació dels serveis i les polítiques que contribueixin al desenvolupament de la que havia de ser la killer option que afavorís el trànsit de la televisió analògica a la televisió digital, segons els pronòstics d'un gran nombre d'experts. El concepte de televisió interactiva ja va ser explorat amb la tecnologia analògica, però ha sofert un rellançament potent amb l'eclosió de la televisió digital i de les modernes xarxes de telecomunicacions, i molt notablement amb l'internet d'alta velocitat, i encara més en la perspectiva de la convergència tecnològica en curs, que ha de dur a una xarxa global fruit de la cooperació i la simbiosi de tots els recursos de xarxa disponibles.Essent, com és, la confusió la nota dominant, ens proposem establir una tipologia funcional de la televisió interactiva i de les diferents aplicacions d'interacció amb la televisió; fer una topografia de les tecnologies disponibles en l'actualitat com a plataformes per a la televisió interactiva, i classificar-les en funció de les seves prestacions d'interactivitat. Farem una anàlisi completa de l'oferta de programes i serveis que es reclamen d'una manera o altra dins del segment de la televisió interactiva per tal d'establir una tipologia que doni compte de les diferents pràctiques que s'hi duen a terme. Els canvis en curs obliguen a un replantejament del marc regulador capaç de tenir en consideració les complexes manifestacions híbrides que no estaven previstes en les grans regulacions europees del sector audiovisual.Però aquesta regulació no es pot abordar amb els esquemes que ens van ser útils en un altre estadi tecnològic i amb una estabilitat genèrica dels continguts i prestacions de comunicació. El procés de convergència tecnològica i, fins que culmini, les pràctiques simbiòtiques fruit de la cooperació entre les diverses plataformes tecnològiques disponibles presenten un nou panorama de serveis i programes que poden fer perdre de vista allò que és essencial: que la finalitat última són els programes i els serveis, és a dir, els continguts. En el passat, un mitjà era una tecnologia específica i uns continguts que aquesta, i només aquesta, podien transmetre. Avui la situació és una altra i el camp del transport del senyal es pot (i s'ha de) diferenciar dels continguts que es transporten. Aquest treball, tancat al desembre de 2004, i l'esforç tipificador dels continguts de la televisió interactiva, pretén donar elements que puguin ser útils als reguladors a l'hora de contemplar la nova realitat.

Publicació feta en el marc de l'Institut de la Comunicació de la Universitat Autònoma de Barcelona (InCom-UAB) Obra ressenyada: Eve SALOMON, Guidelines for broadcasting regulation. París: Commonwealth Broadcasting Association (CBA) / Unesco, 2006. Referència Unesco: CI/COM/2006/PI/3

Resumen La pandemia de COVID-19 tiene un origen zoonótico: fue transmitida de los animales a los humanos. Lo mismo ha sucedido con otras epidemias recientes (como las causadas por los virus SARS-CoV-1 y H7N9, entre otros). Estas epidemias surgieron en un contexto de explotación animal: el comercio de animales silvestres. Mucha gente ha pedido la prohibición total de la venta de animales silvestres en mercados. Sin embargo, la prohibición puede ser contraproducente y tener peores consecuencias tanto para los animales como para la salud pública. Este artículo argumenta en contra de una prohibición total y a favor de una regulación progresiva que tome en cuenta el bienestar de los animales, pero que tenga como finalidad última la desaparición del comercio de animales silvestres. Abstract The COVID-19 pandemic has a zoonotic origin: it was transmitted from animals to humans. The same has happened with other recent epidemics (such as those caused by the virus SARS-CoV-1 and H7N9, among others). These epidemics arose in a context of animal exploitation: the trade in wildlife. Many people have asked for a blanket ban of wildlife trade in wet markets. However, a blanket ban may be counterproductive and have worse consequences both for the animals and for public health. This paper argues against a blanket ban and argues for a progressive regulation that takes into account the welfare of animals, but that has as its final goal the disappearance of trade in wildlife. Resum La pandèmia de la COVID-19 té un origen zoonòtic: es va transmetre dels animals als humans. El mateix ha passat amb altres epidèmies recents (com les causades pels virus SARS-CoV-1 i H7N9, entre d'altres). Aquestes epidèmies van sorgir en un context d'explotació animal: el comerç d'animals silvestres. Molta gent ha demanat la prohibició total de la venda d'animals silvestres en mercats. No obstant això, la prohibició pot ser contraproduent i tenir pitjors conseqüències tant per als animals com per a la salut pública. Aquest article argumenta en contra d'una prohibició total i a favor d'una regulació progressiva que tingui en compte el benestar dels animals, però que tingui com a finalitat última la desaparició del comerç d'animals silvestres.

Resumen La regulación de la publicidad en algunos ámbitos de lo sanitario proporciona, más allá del nivel concreto de eficacia en su aplicación, naturalmente mutable y coyuntural, un marco coherente de protección que no se constata en otros campos. Este trabajo analiza la aplicabilidad de los criterios legales y jurisprudenciales de uno de ellos (el de publicidad de medicamentos) como complemento para la actuación frente a prácticas gravemente dañosas del interés público y de los derechos de los consumidores en otros como el de la publicidad de bebidas alcohólicas o de alimentos malsanos, muy necesitados de criterios jurídicos fundados con los que actuar para atajar la desprotección del consumidor y defender la salud pública. Abstract The regulation of advertising in some areas of health provides, beyond the specific level of effectiveness in its application, naturally mutable and conjunctural, a coherent framework of protection that is not found in other fields. This paper analyzes the applicability of legal and jurisprudential criteria of one of these areas (advertising of medicinal products) as a complement to action against practices that are seriously harmful to public interest and to consumer rights in other areas, such as the advertising of alcoholic beverages or unhealthy food, which are in great need of well-founded legal criteria with which to act to take action to tackle consumer protection and defend public health. Resum La regulació de la publicitat en alguns àmbits del sanitari proporciona, més enllà del nivell concret d'eficàcia en la seva aplicació, naturalment mutable i conjuntural, un marc coherent de protecció que no es constata en altres camps. Aquest treball analitza l'aplicabilitat dels criteris legals i jurisprudencials d'un d'ells (el de publicitat de medicaments) com a complement per a l'actuació enfront de pràctiques greument danyoses de l'interès públic i dels drets dels consumidors en uns altres com el de la publicitat de begudes alcohòliques o d'aliments malsans, molt necessitats de criteris jurídics fundats amb els quals actuar per a atallar la desprotecció del consumidor i defensar la salut pública.

This article analyses the implications of the death of digital service users on their digital footprint and assesses some of the solutions—contractual and legislative—that have been posited to date by digital service providers and by Parliaments of a few countries. In view of the different initiatives analysed, and the experience gained in their implementation, the paper presents legal certainty, effectiveness and transparency as criteria that should guide the regulation of the digital footprint in the case of death. These criteria must allow for the adoption or regulation of mechanisms for managing the digital footprint of digital service users to be clear and trustworthy for them and efficient and easily recognized and adopted by digital service providers.

L’economia col·laborativa, en el marc de l’economia digital, està basada en la idea de compartir en comptes de posseir. És una realitat que augmenta de forma constant i imparable a gran velocitat, doncs utilitza plataformes electròniques per compartir i intercanviar productes i serveis que, alhora, s’expandeixen en un desafiament clar i obert per a les empreses tradicionals. Aquest fenomen presenta, alhora, moltes oportunitats, però també certs reptes als quals cal donar una resposta adequada. Per tant, cal que aquesta activitat sigui objecte de regulació, tant a escala nacional com internacional, per tal de preservar els drets de tots els agents implicats, alhora que es garanteixi el compliment de les seves obligacions, en especial, les fiscals.El tractament fiscal de l’economia col·laborativa és complex i no és únic, doncs depèn del tipus concret d’iniciativa que es tracti i també de l’operador implicat. A més, en moltes ocasions és un fenomen que cal analitzar des del punt de vista de la fiscalitat internacional, ja que entren en concurrència diferents ordenaments tributaris nacionals, al tractar-se d’operacions transnacionals. Per tant, resulta imprescindible establir vies de col·laboració entre les plataformes i les administracions tributàries en matèria d’informació i recaptació que assegurin l’aplicació correcta del sistema tributari., Within the framework of the digital economy, the collaborative economy is based upon the idea of sharing instead of possessing. It is a concept that has seen constant, unstoppable and rapid growth as it uses computer platforms to share and exchange products and services that, in turn, expand to provide an open and clear threat to traditional businesses. At the same time, the phenomenon provides many opportunities and a number of challenges that call for a response. That is why its activities need to be regulated at both national and international levels to safeguard the rights of all the players involved, whilst also ensuring compliance with their obligations, particularly in terms of taxes.The tax treatment of the collaborative economy is a complex and by no means unified issue, depending as it does upon the specific type of initiative in question and also the operator(s) involved. Furthermore, it is a phenomenon that must, on occasions, be dealt with from an international tax standpoint, since a number of different national tax systems may come into play at once as transnational transactions may be involved. To this end, there is a pressing need to establish forms of cooperation between tax authorities in areas such as information and collection to ensure proper implementation of taxation systems., La economía colaborativa, en el marco de la economía digital, está basada en la idea de compartir en vez de poseer. Es una realidad que aumenta de forma constante e imparable a una gran velocidad, pues utiliza plataformas electrónicas para compartir e intercambiar productos y servicios que, a su vez, se expanden en un abierto y claro desafío a las empresas tradicionales. Este fenómeno presenta, al mismo tiempo, muchas oportunidades, pero también ciertos retos a los que debe darse una adecuada respuesta. Por ello, es preciso que esta actividad sea objeto de regulación, tanto a nivel nacional como internacional, a los efectos de preservar los derechos de todos los agentes implicados en la misma, al tiempo que se garantiza el cumplimiento de sus obligaciones, en especial, las fiscales.El tratamiento fiscal de la economía colaborativa es complejo y no es único, pues depende del concreto tipo de iniciativa de que se trate y también del operador implicado. Además, en muchas ocasiones es un fenómeno que debe ser analizado desde el punto de vista de la fiscalidad internacional, ya que entran en concurrencia distintos ordenamientos tributarios nacionales, al tratarse de operaciones trasnacionales. A estos efectos, resulta imprescindible establecer vías de colaboración entre las plataformas y las administraciones tributarias en materia de información y recaudación que aseguren la correcta aplicación del sistema tributario.

This paper pursues to show how regulation can facilitate the incorporation of transparency obligations into a record’s lifecycle (transparency by design) to prevent the occurrence of any risk of corruption associated with the management of the information created by a public administration (missing or disappearance of information, lack of evidence, modification of documents, etc.). The paper analyses the mechanisms available to Spain’s public administrations for managing these irregularities in records management though the raft of regulations and protocols that have been approved in the country. It assesses how the lack of specific regulations providing for transparency by design currently represents a limitation on the role of records management as a tool for preventing and fighting corruption. The paper shows that there is a need to guarantee proper records management, which includes transparency throughout a record’s lifecycle. It concludes that legislation assessed does not properly reflect these ideals. Nevertheless, this concern is only partially and insufficiently reflected in legislation. Legislators usually ignore the instrumental and methodological fundamentals of records management. Therefore, there is a need to update legislation on archives and records management with regard to access to information, transparency and accountability.

Hemos desarrollado un método de análisis y conducción de diálogos didácticos en las clases de ciencias utilizando como marco teórico el modelo ONEPSI (ONtológico, EPistemológico, PSIcológico). También hemos usado el mismo método tanto en la regulación de un diálogo entre profesor y alumno, como en su posterior análisis. La regulación, efectuada mediante la técnica teachback, basada en el trabajo de Pask, se ha mostrado plenamente compatible con el modelo ONEPSI, y ha mostrado su efectividad tanto para conseguir que el alumno identifique sus dificultades y sea capaz de superarlas, como para lograr que termine razonando de manera compatible con el conocimiento científico. Finalmente se discuten algunas de las posibles consecuencias de su utilización en las clases de ciencias de ESO., Hem desenvolupat un mètode d'anàlisi i conducció de diàlegs didàctics a les classes de ciències utilitzant com a marc teòric el model ONEPSI (Ontològic, Epistemològic, Psicològic). També hem usat el mateix mètode tant en la regulació d'un diàleg entre professor i alumne, com en la seva posterior anàlisi. La regulació, efectuada mitjançant la tècnica teachback, basada en el treball de Pask, s'ha mostrat plenament compatible amb el model ONEPSI, i ha mostrat la seva efectivitat tant per aconseguir que l'alumne identifiqui les seves dificultats i sigui capaç de superar-les, com per aconseguir que acabi raonant de manera compatible amb el coneixement científic. Finalment es discuteixen algunes de les possibles conseqüències de la seva utilització a les classes de ciències d'ESO., Using ONEPSY model (ONtological, EPistemological, PSYchological) as theoretical framework we have developed a method for analyzing and conducting didactical dialogs in science lessons. We have also used this method in the regulation of a dialog between teacher and student, and further analysis. The regulation, performed using teachback technique, based on the work of Pask, has been shown fully compatible with ONEPSY model, and has proven to be effective both for student can identify their difficulties and be able to overcome them, as to achieve reasoning consistently with scientific knowledge. Finally, some of the possible consequences of their use in secondary education (ESO) science lessons are discussed.

Aquest treball té com objecte d'estudi la intel·ligència artificial i la seva incidencia al context social actual. El concepte d'intel·ligència artificial encara queda molt lluny de comprensió per gran part de la població mundial, no obstant, és la major preocupació a nivell internacional per la revolució que aquesta està causant a la societat. El present treball permetrà veure com els sistemes intel·ligents són una arma de doble fil a través de l'anàlisi dels dos punts de vista antagònics que recauen sobre la matèria: el seu impacte positiu i la seva capacitat de destruir el món. Finalment, la societat viu confinada des de mitjans de març i els mitjans de comunicació només parlen les 24 hores del dia sobre la COVID-19, motiu pel qual aquest treball pretén reflexionar sobre les mesures d'intel·ligència artificial preses a nivell governamental per aturar la pandèmia (des de la geolocalització fins a les càmeres de vigilància als carrers) i la intromissió que aquestes poden suposar al Dret a la privacitat dels individus.

El dret a vaga és un dels més importants respecte els drets que tenen els treballadors, fins i tot està protegit per la Constitució Espanyola dins de la secció de drets fonamentals i llibertats públiques. Aquest dret serveix com a mesura de defensa o de pressió davant l'empresari per equilibrar les forces que existeixen dins d'una relació laboral. Per fer més eficaç aquest dret, al Reial Decret Llei 17/1977 de 4 de març de les Relacions de Treball, es va incloure la prohibició de substituir treballadors que estiguessin exercint el seu dret a vaga per altres de nova contractació per part de l'empresari. Tot i així, des d'aquest Reial Decret Llei no hi ha hagut cap tipus de regulació més respecte l'esquirolatge i, com es pot veure, aquesta regulació és curta i ineficient. D'aquesta manera es deixa la possibilitat a altres formes d'esquirolatge, com per exemple, l'esquirolatge intern, el propi extern o el tecnològic. Aquest treball analitza les diferents sentències que s'han pronunciat sobre l'esquirolatge tecnològic; sentències que com veurem han anat establint criteris diferents al llarg del temps, fins a arribar a la STC 17/2017 on, de forma molt sorprenent i criticada pels experts, es resol que la substitució de persones per mitjans tecnològics ja existents a l'empresa no es pot considerar que vulneri el dret a vaga. Per evitar aquests canvis de criteris i donar més seguretat jurídica als treballadors, crec que la millor solució passa per modificar la llei actual. En aquest sentit, a les conclusions es podrà veure la meva proposta de reforma de l'article 6.5 del Reial Decret Llei 17/1977 per regular els diferents casos d'esquirolatge. El derecho a huelga es uno de los más importantes respecto de los derechos que tienen los trabajadores, incluso está protegido por la Constitución Española dentro de la sección de derechos fundamentales y libertades públicas. Este derecho sirve como medida de defensa o de presión frente al empresario para equilibrar las fuerzas que existen dentro de una relación laboral. Para hacer más eficaz este derecho, en el Real Decreto Ley 17/1977 de 4 de marzo de las Relaciones de Trabajo, se incluyó la prohibición de sustituir trabajadores que ejerzan su derecho a huelga por otros de nueva contratación por parte del empresario. Aun así, desde este Real Decreto Legislativo no ha habido ningún tipo de regulación más respecto el esquirolaje i, como se puede ver, esta regulación es corta e ineficiente. De esta manera se deja así la posibilidad a otras formas de esquirolaje como, por ejemplo, el esquirolaje interno, el propio externo o el tecnológico. Este trabajo analiza las diferentes sentèncias que se han pronunciado sobre el esquirolaje tecnológico; sentèncias que como veremos han ido estableciendo criterios diferentes a lo largo del tiempo, hasta llegar a la STC 17/2017 donde, de forma muy sorprendente y criticada por los expertos, se resuelve que la sustitución de personas por medios tecnológicos ya existentes en la empresa no se puede considerar que vulnere el derecho a vaga. Para evitar estos cambios de criterios y dar más seguridad jurídica a los trabajadores, creo que la mejor solución pasa por modificar la ley actual. En este sentido, en las conclusiones se podrá ver mi propuesta de reforma del artículo 6.5 del Real Decreto Ley 17/1977 para regular los diferentes casos de esquirolaje. The right of strike is one of the most important regard the rights of the employers, even is protected by the Spain Constitution inside the section of the fundamentals rights and public liberties. This right serves as a way to defense or pression for the businessman to equilibrate the forces that exist inside labor relation. To have more efficiency this right, at Royal Law Decree 17/1977 of March 4th about labor relations, it was included the forbidden of employer substitution that they are executing their right to strike for other workers of new contraction for the businessman. Anyway, since that Royal Legislative Decree there has not been any kind of regulation about scab and, as you can see, this regulation is short and inefficient, giving the possibility to another kind of scab, for example, intern scab, extern scab or technologic scab. This research analyze the different judgments that have been pronounced about technologic scab; judgments as we will see they established different criteria over time, up to STC 17/2017 where, in a highly surprising and criticized way by the experts, it resolve that the substitution of persons for technology already exists in the company, it can't consider that they violates the right to strike. To avoid these changes of criteria and give more legal security to the workers, I think that the best solution its change the actual law. In this sense, in the conclusions it will see my proposal to reform the article 6.5 Royal Law Decree 17/1977 for regularize the different cases of scab.

espanolObjetivo del estudio: Los programas de conciliacion e igualdad han contado en Espana con una legislacion favorable -ley de conciliacion de 1999 y ley de Igualdad del 2007- y un crecimiento exponencial de mujeres en el mercado laboral. Esta investigacion expone las correlaciones entre las politicas de comunicacion interna y factores como el liderazgo, presupuesto, cultura y agentes impulsores de los programas. Diseno/metodologia/enfoque: La muestra utilizada consta de 4.781 empresas que respondieron al cuestionario. Los resultados fueron analizados con Stata 10, se diseno un modelo causal con Mplus 5 y a partir de la matriz de proximidad se obtuvo una representacion grafica MDS explicativa de la situacion. Resultados: La presencia de mujeres en plantilla mejora la comunicacion interna empresarial, especialmente en las grandes empresas y el sector de servicios, con valores medios que van de 1,6 en empresas con un 25% de mujeres en plantilla aun valor medio de 2 en empresas con un 50-75% de mujeres. Limitaciones/implicaciones: El estudio se basa en una muestra formada por empresas espanolas, por lo que la realidad reflejada es muy diferente a la de otros paises europeos, en los que la proporcion de grandes empresas es mayor, el departamento de Recursos Humanos tiene mas importancia en la estructura empresarial y la comunicacion interna esta integrada en la estrategia global. Originalidad/contribucion: Vincular el exito de los programas WLFB (Work Life/Family Balance) a cuestiones como liderazgo, cultura, presupuesto y comunicacion interna significa que es posible integrar esta cuestion en la mision de la empresa. Los resultados obtenidos enriquecen el debate sobre las causas del estres laboral femenino, las diferencias de genero en el uso del tiempo y la situacion actual del debate trabajo- familia en nuestra sociedad. EnglishPurpose: The conciliation and equality programs have had in Spain a favourable legislation - the conciliation law of 1999 and the Equality Law of 2007 - and an exponential growth of women in the labor market. This research exposes the correlations between internal communication policies and factors such as leadership, budget, culture and program drivers. Design / Methodology / Approach: The sample used consists of 4,781 companies that answered the questionnaire. The results were analysed with Stata 10, a causal model with Mplus 5 was designed and an explanatory MDS graphic representation of the situation was obtained from the proximity matrix. Results: The presence of women in the workforce improves internal business communication, especially in large companies and the service sector, with average values ranging from 1.6 in companies with 25% of women in workforce, even an average value of 2 in companies with 50-75% women. Limitations / Implications: The study is based on a sample formed by Spanish companies, so the reality reflected is very different from that of other European countries, in which the proportion of large companies is higher, the Human Resources department has more importance in business structure and internal communication is integrated into the global strategy. Originality / Contribution: Linking the success of WLFB (Work Life / Family Balance) programs to issues such as leadership, culture, budget and internal communication means that it is possible to integrate this issue into the company’s mission. The results obtained enrich the debate about the causes of female work stress, gender differences in the use of time and the current situation of the work-family debate in our society.

La recerca duta a terme en aquesta tesi doctoral es va iniciar a a causa de la consolidació dels actius virtuals en general i dels criptoactius en particular en el mercat financer. Les classes d'aquests actius han augmentat considerablement i l'ecosistema criptogràfic ha crescut també en complexitat i s'ha internacionalitzat. D'acord amb aquesta situació donada, ens vam proposar conèixer la manera en què havien de tributar aquests actius virtuals. Mitjançant la recerca documental de la situació normativa a Espanya i a la Unió Europea arribem a la conclusió que aquesta encoratjava a cada Estat membre a aplicar les seves pròpies normes tributàries als actius virtuals. Aquest fet ens va permetre dissenyar una hipòtesi afirmant que la normativa tributària espanyola és capaç de regular els actius virtuals sense realitzar cap adaptació. Analitzat el comportament de la normativa tributària, una vegada aplicada als criptoactius i a les operacions realitzades amb aquests, es desprenen valuoses conclusions que refuten la hipòtesi plantejada. Al nostre judici, el sistema normatiu tributari espanyol no pot regular de manera eficaç els actius virtuals sense introduir certes modificacions. La investigación llevada a cabo en esta tesis doctoral se inició a a causa de la consolidación de los activos virtuales en general y de los criptoactivos en particular en el mercado financiero. Las clases de estos activos han aumentado considerablemente y el ecosistema criptográfico ha crecido también en complejidad y se ha internacionalizado. De acuerdo con esta situación dada, nos propusimos conocer la manera en qué tenían que tributar estos activos virtuales. Mediante la investigación documental de la situación normativa en España y en la Unión Europea llegamos a la conclusión que esta alentaba a cada Estado miembro a aplicar sus propias normas tributarias a los activos virtuales. Este hecho nos permitió diseñar una hipótesis afirmando que la normativa tributaria española es capaz de regular los activos virtuales sin realizar ninguna adaptación. Analizado el comportamiento de la normativa tributaria, una vez aplicada a los criptoactivos y a las operaciones realizadas con estos, se desprenden valiosas conclusiones que refutan la hipótesis planteada. A nuestro juicio, el sistema normativo tributario español no puede regular de manera eficaz los activos virtuales sin introducir ciertas modificaciones. The research carried out for this Doctoral Thesis began because of the consolidation of virtual assets in the financial market. During the process of research, there has been an increase in the variety of these types of virtual assets and criptoassets and a growth in the complexity of the cryptographic ecosystem. Based on this constant tendency, the objective of studying how these should be taxed was set out. The textual/ desk research on the regulatory situation in Spain and in the European Union showed that Member States were encouraged to apply its own tax rules to virtual assets. Therefore, the hypothesis that Spanish tax regulations could regulate virtual assets without making any adjustments from its general taxing procedure to other types of assets was stated. Considering the analysis of the behaviour of tax regulations applied to virtual assets and the operations carried out with them, valuable conclusions can be drawn that refute the hypothesis raised. Consequently, this dissertation concludes that the Spanish tax regulatory system cannot effectively regulate virtual assets without introducing certain modifications.

Treball Final de Màster Universitari en Comunicació Intercultural i Ensenyament de Llengües. Codi: SBC042. Curs: 2018/2019 La societat actual crea unes necessitats que, des dels centres educatius, han de ser ateses per tal de proporcionar als joves les ferramentes necessàries per a fer front als reptes del seu dia a dia. En eixe sentit, l’educació emocional s’ha convertit en un àmbit elemental per al desenvolupament de les xiquetes i els xiquets en el món que els envolta; no obstant, eixa necessitat no va acompanyada d’una inclusió curricular, sinó que es converteix en un repte per a l’ensenyança, més, si cap, en aquells contextos socioeducatius desfavorables. Per la qual cosa, en aquest treball es presenta el disseny d’una proposta d’iniciació a l’educació emocional -en grups en què no ha sigut treballada anteriorment- i els resultats que s’han obtingut a partir d’ella. A més a més, aquesta proposta es basa en l’aprenentatge globalitzat, integrant el desenvolupament de les competències lingüístiques com un element implícit al treball emocional, atorgant així major transcendència i significativitat a l’aprenentatge. Com així han evidenciat els resultats, d’una banda la proposta globalitzada d’educació emocional i aprenentatge lingüístic ha contribuït al desenvolupament de la consciència i la regulació emocional de l’alumnat i ha proporcionat una millora en els recursos lingüístics de l’alumnat; d’altra banda, la valoració de la seua viabilitat -per part de l’ensenyança- ha resultat molt positiva, així com l’alt grau d’acceptació per part de l’alumnat.